Patagio
En els quiròpters i atres animals, el patagio (en llatí patagium) és la membrana de pell elàstica i resistent que forma la superfície de l'ala.[1] És una extensió de la pell del abdomen que s'estén fins a la punta dels dígits unint les extremitats superiors en el cos.
Quiròpters
El patagio dels quiròpters o rat penat (orde Chiroptera) es dividix en quatre seccions:[2]
- Propatagio: el patagio des del muscle fins al primer dit, denominat polze.
- Dactilopatagio: membrana interdigital llevat en el polze.
- Plagiopatagio: porció que unix l'últim dit en les extremitats posteriors.
- Uropatagio: patagio entre les extremitats posteriors, incloent parts o la totalitat de la coa.
.jpg)
Atres mamífers que presenten patagio
El patagio no és exclusiu dels quiròpters. Alguns rosegadors denominats com "fardes voladoras" i uns atres mamífers presenten un patagio conformat per una membrana de pell entre les extremitats i unida al cos que usen per a planejar a modo de paracaigudes. Alguns d'estos animals són:
- Petaurus breviceps
- Galeopterus variegatus
- Cynocephalus volans
- Volaticotherium
- Aeretes spp.
- Aeromys spp.
- Belomys spp.
- Biswamoyopterus spp.
- Eoglaucomys spp.
- Eupetaurus spp.
- Glaucomys spp.
- Hylopetes spp.
- Iomys spp.
- Petaurillus spp.
- Petinomys spp.
- Pteromys spp.
- Petaurista spp.
- Pteromyscus spp.
- Trogopterus spp.
Referències
- ↑ Entre plomes, vores i vols. «Orige del vol» (en espanyol). Consultat el 30 d'octubre de 2008.
- ↑ Tododiccionarios.com (2006). «Patagio» (en espanyol). Rat penat: glossari i enllaces. Consultat el 30 d'octubre de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patagio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.