Anar al contingut

Potentilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Potentilla
Potentilla indica, frut.

Potentilla és un gènero de plantes pertanyent a la família Rosaceae. Té espècies d'herbes anuals, bienals i perennes, natiu en la major part de l'Hemisferi Nort. Moltes espècies tenen fulls dividits en cinc folíols distribuïts com els dits d'una mà, és el nom popular de "cinc-en-branca", encara que algunes espècies com Potentilla sterilis solament té tres, i uns atres, com Potentilla anserina 15 o més. Els fulls d'algunes potentillas servixen d'aliments per a la larves d'algunes lepidopteres.

Potentilla també està relacionada en el gènero Geum i Dryas, i en el gènero Fragaria, pero Potentilla diferix d'este últim en que els seus fruts són secs i no comestibles (d'ací el nom de "fraula estèril" per a algunes espècies), i no carnosos i comestibles com la fraules de Fragaria. Algunes espècies es cultiven com a plantes de jardí.

Etimologia

  • Potentílla, dellatí postclàssic potentilla, -ae de potens, -entis, potent, poderós, que té poder; llatí -illa, -illae, sufix de diminutiu–. Aludix a les poderoses presuntes propietats tòniques i astringents d'esta planta.
  • reptans, del també llatí repto, -avi, -atum, -llaure, reptar, puix la planta és generalment procumbente/rastrera.


Descripció

Herbes vivaces, de cep més o menys llenyosa, ramificada o no i coberta per restants de les baines foliares, rarament anuals o bianuals, o subarbusts. Tallos de procumbentes a erectes, verts o pardo-rojosos; en les vivaces, els brots fèrtils poden ser terminals o laterals –els primers naixen en els ulls apicals del cep, situades en el centre de les rosetes basals de fulls que persistixen o no en la floració; els segons naixen en l'aixella d'una dels fulls de les rosetes o renuevos basals que persistixen en general en la floració–. Fulls pinnatisectas o palmatisectas (digitades o ternades), en els segments en general de dentados a pinnatisectos; estípules més o menys soldades al peciol, en la part lliure de llinear a semicircular, a voltes soldades en tota la seua llongitut, les de la roseta submembranáceas o foliáceas i les caulinars foliáceas. Inflorescències per lo comuna en cim laxa, subcorimbiforme, a voltes flors solitàries i axilars. Receptàcul en forma de patena, en la zona axial plana o alguna cosa convexa en la floració, acrescente i, en la fructificació, fins a semiesfèrica o cònica, seca o rarament alguna cosa esponjosa, verdosa o pardusca, pelosa en tota la seua superfície o molt rarament solament en l'àpiç i que en la madurea no se separa del restant del receptàcul. Flores hermafrodites –molt rarament, i en material no ibèric, en algunes flors unisexuals–. Sépals (4)5(6-8), per lo comuna sancers, més o menys acrescentes; calículo de (4)5(6-8) peces, que alternen en els sépals, per lo comú sanceres, en ocasions dentades i inclús bífidas, més o menys acrescentes. Pétals (4)5(6- 8), grocs, blancs, a voltes purpúreus o d'un rosa clar, obovats, obcordiformes o a voltes lanceolados, en general majors que els sépals, rarament iguals o menors. Estams (14-)20(-30), inserts en un nectarífero; filaments glabres o a voltes pelosos; anteres de contorn lanceolado, cordiforme o circular. Carpelos en general numerosos, més de 20, rarament menys, fins a sol 4, lliures entre sí i inserts en la zona axial del receptàcul. Estils en freqüència subterminals, a voltes laterals o subbasals, en general caducs. Frut en poliaquenio; aquenis semiovoides o subpiriformes, també anchamente elipsoidals o subglobosos, en o sense eleosoma, a voltes d'esquena acanalado o en una chicoteta ala, situats en la zona axial del receptàcul, parda i acrescente, de la que es desprén cada u per separat.[1]

Referències


En Espanya, Potentilla grandiflora, està considera planta extinguida, per Resolució d'1 d'agost de 2018, de la Secretaria d'Estat de Mig ambient, per la que es publica l'Acort de la Conferència Sectorial de Mig ambient en relació en el llistat d'espècies extinguides en tot el mig natural espanyol. BOE N.º 195, dilluns 13 d'agost de 2018.

Enllaços externs

Commons