Potentilla sterilis
.jpg){kind=link}
Potentilla sterilis, cridada falsa fraula, és una planta vivaz de la família Rosaceae. Rep este nom perque és casi idèntica a la verdadera fraula, Fragaria vesca, llevat en les seues #infrutescència, que no són carnosas.
Descripció i diferències en el fresal
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea, perenne i acaule, a sovint cespitosa. Forma menudes macollas per la ramificació del rizoma i a voltes emet estolones curts. El rizoma és curt, ramificat, del que broten cap a dalt els fulls i els pedicels que sostenen les #inflorescència. Les raïls principals són curtes, rígides i tortuosas, de epidermis obscura.
Les fulls són compostes, palmeadas trifoliadas, en el envés velloso i plateado, el fes vert grisáceo, abdós traces distintives front al color vert, més o menys intens pero sempre net per abdós cares dels fulls de F. vesca. El marge és serrat i està recorregut per un renc de pèls palesos, del mateix color que els de el envés. Els lòbuls són amples i redonejats, alguna cosa mucronados, el terminal típicament més curt que els dos laterals. El pecíol és tan llarc com dos voltes la llongitut dels fulls, en la base té dos estípulas lanceoladas, verdes.
Les seues flors són blanques, en cinc pétals de forma variable, alguna cosa escotados en l'extrem, mai solapados, a diferència de les flors del fresal, que té a sovint més de cinc pétals en les flors i estos són de marge sancer, no escotado i solapados entre ells. Medixen 8-12 mm de diàmetro i es troben agrupades en cims molt laxas, d'1 a 4 flors, en pedicels més o menys tendits. Els estams, situats sobre un disc nectarífero cap a la base dels sépals formen un círcul net, a diferència dels de les flors del fresal que estan distribuïts de forma més oberta.
Els fruts són aquenios, i s'assenten en un receptàcul no carnoso, a diferència de les fraules, que ho tenen acrescente i carnoso.[1]
És una planta melífera (productora de mel).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Espontànea en l'oest, centre i sur d'Europa, en zones de clima atlàntic o mediterràneu subhúmedo, des del nivell de la mar fins al pis subalpino.[2][3]
Aprecia la mediosombra, els sols prou frescs i profunts, més be neutres.
Li la troba en els boscs de planifolios i en els seus clars.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Potentilla sterilis va ser descrita per (L.) Garcke i publicat en Magazin für die Neuesten Entdeckungen in der Gesammten Naturkunde, Gesellschaft Naturforschender Freunde zu Berlin 7: 291. 1816.[4]
- Etimologia
Potentílla: nom genèric que deriva del llatí postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potent, poderós, que té poder; llatí -illa, -illae, sufix de diminutivo–. Aludix a les poderoses presuntes propietats tòniques i astringentes d'esta planta.
sterilis: epítet llatío que significa "estèril".[5]
- Sinonímia
- Comarum fragarioides Roth
- Dactylophyllum fragariastrum Ehrh. ex Spenn.
- Fraga sterilis (L.) Lapeyr.
- Fragaria praecox Salisb.
- Fragaria praecox Kit. ex Tratt.
- Fragaria sicca Gilib.
- Fragaria sterilis L.
- Fragariastrum sterile (L.) Schur
- Potentilla emarginata Desf.
- Potentilla fragaria Poir.
- Potentilla fragariastrum Ehrh. ex Pers.
- Potentilla fragariifolia C.C.Gmel.
- Potentilla fragarioides Vill.
- Potentilla gunneri Hartm.
- Potentilla prostrata Moench
- Potentilla sicca Gilib. ex Samp.
- Potentilla sterilis var. fragariastrum Ehrh. ex Fiori
- Potentilla villosa Dulac
- Tormentilla fragaroides Raf.
- Tormentilla obovatifolia Stokes[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Gènero Potentilla».Flora iberica.Consultat el dimecres, 24 de maig de 2017.
- ↑ «Potentilla sterilis (L.) Garcke». Herbario de Jaca. Consultat el dimecres, 24 de maig de 2017.
- ↑ «Mapes de distribució de Potentilla sterilis» (en català). Banc de dades de biodiversitat de Catalunya. Consultat el dimecres, 24 de maig de 2017.
- ↑ «Potentilla sterilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Potentilla sterilis». The Plant List. Consultat el 11 de giner de 2015.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., O.S.D.A. Database of the O.S.D.A., Beltsville.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Potentilla sterilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.