Cav.

Cav.

Antonio José Cavanilles i Palop (Valéncia, 16 de giner de 1745-Madrit, 5 de maig de 1804) va ser un científic ilustrat, botànic i naturalista espanyol. És un dels autors principals de la Escola Universalista Espanyola del sigle XVIII.

Biografia

Va estudiar en la Universitat de Valéncia, a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia (1762) i de doctor en Teologia (1766) i va ser ordenat sacerdot en Oviedo en 1772. Entregat a la docència, va marchar a París en 1777 com preceptor dels fills del Duc del Infantado, a on entraria en contacte en la botànica baix la tutela d'André Thouin i Antoine Laurent de Jussieu. Impregnat d'enciclopedisme, va anar dels primers científics espanyols en utilisar els nous procediments taxonòmics de Carlos Linneo i una de les figures més importants de la ciència ilustrada en Espanya. Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les Monadelfias. A la seua tornada de París en 1789 a causa dels desórdens produïts per la Revolució francesa, va entaular una relació epistolar en 1790 en ellibrer parisenc Jean-Baptiste Fournier a fi de dur un negoci d'introducció en Espanya de llibres prohibits, fins a la seua mort en 1804, gràcies al com varen aplegar al voltant de setcentes d'estes obres, moltes d'elles revolucionàries, com ha descobert l'historiador valencià Nicolás Bas, que va trobar eixe epistolario inèdit. També va seguir en sus labores botàniques i va descriure plantes peruanes i chilenes procedents de la Expedició Botànica al Virreinato del Perú (1777-1788) de Ruiz i Pavón i unes atres de la Real Expedició Botànica a Nova Espanya (1787-1803), entre les que destaca la Dahlia, la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Real Jardí Botànic de Madrit enviades per esta Expedició. Va recórrer part de la península ibèrica classificant i inventariant la flora autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur (1791-1801); també va investigar la flora suramericana i va compondre un Glossari de botànica en quatre llengües (1795-1798).

Sterculia balanghas procedent l'edició de 1790 de Monadelphiæ classis dissertationes decem de Cavanilles.

Va fundar i va redactar, junt a Cristià Herrgen, Louis Proust i García Fernández, la revista científica Anals d'Història Natural, que va eixir al carrer per volta primera en octubre de 1799, i que va canviar el seu nom en giner de 1801 pel de Anals de Ciències Naturals. Cavanilles va ser el més fecundo redactor, en 48 artículs, seguit de Christiano Herrgen. Entre 1802 a 1803 va ser soci de la Real Societat Econòmica Valenciana d'Amics del País, que custodia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del ilustrat canari José Vera i Clavijo, en el que va mantindre una activa correspondència científica. Cavanilles és el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels recursos naturals i el desenroll sostenible. Es va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel regne de Valéncia, de que l'exenció del cultiu del arròs detraía l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'arròs "sempre sediento, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'un atre modo multiplicarien els productes"; per un atre costat, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument a la salut. Per eixemple, en el terme d'Almenara va senyalar que en l'aument dels arrossars casi tots els veïns varen emmaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els arrossars, es va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles es va interessar per l'agricultura i les costums del seu natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en les seues Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del regne de Valéncia (1795-1797). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la botànica, la agronomia, la geologia, l'hidrologia, la medicina, la geografia, la cartografia, la arqueologia i molts dels principals camps de la indústria. En 1801 és nomenat director del Real Jardí Botànic de Madrit, en que va substituir a Casimiro Gómez Ortega, càrrec que eixerciria fins a la seua mort en 1804. Cavanilles va ser el primer director del RJB en formació científica i encara que la seua direcció només va durar tres anys va reorganisar l'institució per complet: Va sistematisar i va acréixer els herbaris (en 1804 contaria en 12 000 espècies), les coleccions de plantes vives, semilleros i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla d'Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i Carludwig Willdenow, el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria la seua herbario, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al Real Jardí Botànic de Madrit, a on actualment es conserven. Entre els seus discípuls destaquen Mariano Lagasca i Segura, qui en 1815 seria nomenat director del Real Jardí Botànic de Madrit, i Simón de Rojas Clemente i Rubio. Es conserva un retrat a l'oli de 1801 del famós botànic en el Museu Nacional de Bogotà, obra del pintor neogranadino Salvador Rulle.

Gèneros descrits per Cavanilles

Estàtua de Cavanilles en el Real Jardí Botànic de Madrit, per José Pagnucci i Zumel.

Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:

Ademés més de dos mil doscentes espècies varen ser determinades per este botànic per primera volta per a la ciència.

Obra

• Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'artícul Espagne de la Nouvelle Encyclopédie París, 1784 ^{[enllaç trencat][enllaç trencat]}
• Monadelphiae classis dissertationes decem; París-Madrit, 1785-1790.
• Observacions sobre l'Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Per don Antonio Josef Cavanilles, Madrit, 1795-1797 [1]
• Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispania crescunt, aut in hortis hospitantur, Madrit, 1791-1801.
• Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...], Madrit, 1802 [2]
• Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802, Madrit, 1803 [3]

Eponimia

Gèneros

• (Bombacaceae) Cavanillesia Ruiz & Pav.

Espècies

Bibliografia

• Álvarez López, Enrique. 1946. Cavanilles. Ensaig biogràfic-crític. En: "Anals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [4]
• González Bo, Antonio. 2002. Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència. Madrit: Fundació Jorge Juan
• González Bo, Antonio. 2002. Tres botànics de l'ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea. Madrit: Nivola
• Jaime Lorén, José María de. 2004. La producció apícola valenciana en les “Observacions” de Cavanilles. En: "Flora Montiberica, vol. 28, p. 49-53. [5]
• Estany Lumbreras, Emilio. 2004. Sobre els gèneros de plantes descrits per Cavanilles. En: "Flora Montiberica, vol. 28, p. 3-22. [6]
• Mateo Sanz, Gonzalo & Estany Lumbreras, Emilio. 2004. Espècies de la flora valenciana descrites per Cavanilles. En: "Flora Montiberica, vol. 28, p. 23-28. [7]
• Reis Prosper, Eduardo dels. 1917. Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentino Antonio José Cavanilles. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [8]

Cav.

Vore també

• Escola Universalista Espanyola del sigle XVIII
• Anex:Noms botànics segons l'abreviatura de l'autor
• Institut d'Educació Secundària Antonio José Cavanilles

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cav..
• Wikispecies té un artícul sobre Cav..

• Cavanilles en Malpighiaceae
• Obres de Cavanilles digitalisades
• Obres de Cavanilles digitalisades [9] archivat en Wayback Machine.
• Bibliografia de Cavanilles
• Biografia i retrat, en castellà
• Biografia en Australian National Botanic Gardens
• Antonio José Cavanilles en la Biblioteca Virtual de Polígrafos de la Fundació Ignacio Larramendi
• L'Escola Universalista - Biblioteca Digital AECID [10] archivat en Wayback Machine.