Anals de Ciències Naturals
Anals de Ciències Naturals (abreviat Anals Ci. Nat.)[1] va ser la primera publicació periòdica dedicada en exclusiva a les ciències naturals que apareix en Espanya. Es publica per primera volta en octubre de 1799 en el títul de Anals d'Història Natural, encara que en el seu sèptim número ho canvia al de Anals de Ciències Naturals en giner de 1801, justificant-ho per l'ampliació dels objectius inicials de la revista. Els científics responsables de l'edició inicial dels Anals varen ser el mineralogista alemà Cristià Herrgen, el químic francés Joseph Proust, el químic burgalés Dumenge García Fernández i el botànic valencià Antonio José de Cavanilles.
Es varen aplegar a publicar 21 números d'entre 100 i 150 pàgines cada una, d'elaboració molt cuidada, i que apareixien irregularment cada pocs mesos. Els treballs eren en la seua majoria originals, i varen ser les contribucions botàniques, en Cavanilles al cap en 48 artículs, les que varen ocupar el major número de pàgines. També abunden els artículs de mineralogia d'Herrgen i els seus discípuls, aixina com els de zoologia, física, medicina, astronomia, hidrografia i història de la ciència. Atres autors rellevants que varen contribuir a la revista varen ser el naturaliste alemà Alexander von Humboldt, Ignacio de Asso, Andrés Manuel del Riu i Luis Née. L'últim número va aparéixer en abril de 1804.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anales de Ciencias Naturales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.