Nicotiana glauca

Nicotiana glauca (Nicotiana glauca)

Nicotiana glauca, denominada popularment palán palán o Fabio en els seus països d'orige (Argentina i Bolívia) i de moltes atres maneres a on s'ha introduït (especialment tabac moruno, fals tabac o falsa tabaquera) és una espècie del gènero Nicotiana —el mateix gènero que el tabac corrent— de la família de les Solanáceas.

Descripció

Arbusto o arbre menut, glabro en talles ramificats de fins a 6 m. Les fulls són ovadas, elíptiques o oblongas, agudes o obtuses, débilmente decurrentes, sanceres, glabras, glaucas en pecíol de 3-90 mm, a voltes estretament alado i llim de 10-200 per 5-140 mm, en general atenuat, a voltes asimètric —de la mateixa manera que molts representants de la família Solanaceae. l'inflorescència es presenta en cims helicoides agrupades en disposició paniculiforme, terminal, de florés actinomorfas, hermafroditas, bracteadas i pediceladas: bràctees menudes, linear-lanceoladas, ciliadas, pubescentes, caedizas; pedicels de 4-10 mm, erectos o palesos en la floració i en general deflexos, eixamplats en l'àpiç i llaugerament acrescentes en la fructificació, glabros. El cáliz té uns 8-14 mm, és campanulado, en a lo manco 5 nervis, pubescente interiorment a lo manco en la mitat superior, llaugerament acrescente en la fructificació en tubo de 6-9 mm, molt més llarc que els lòbuls que medixen 1,5-5,5 per 1,5-3 mm, són triangulars, generalment subobtusos, llaugerament desiguals, ciliats. La corola medix 20-45 mm, és tubular-infundibuliforme, groga, densament glanduloso- pubescente en la seua part externa i en un tubo de 20-40 mm, eixamplat en l'àpiç i un llim de 2-4 mm, actinomorfo, infundibuliforme, en 5 lòbuls molt menuts, ovats o triangulars, en nervi central i a voltes débilmente mucronados. Els estams estan insertos tots a la mateixa altura, en el terç inferior de la corola, 2 llaugerament més curts que els atres 3, en filaments de 15-30 mm, lliures, més llarcs que les anteres, eixamplats i a voltes doblats en la base formant un àngul, glabros; anteras d'1-2 per 1-2 mm, discoides o ovoides, pardas. l'estil, de 20-30 mm, és llaugerament més llarc que els estams i inclús, en estigma de 0,9-1,7 mm d'esgambi. Frut de 8,5-15 per 6-10 mm, casi de la llongitut del cáliz, ovoide o elipsoide, coriáceo, péndola. Les numeroses llavors tenen de 0,6-0,8 per 0,35-0,6 mm, en un apículo en el fil, i són de color gris-parduzco.

Hàbitat i distribució

Nitrófila, àmpliament naturalisada en talussos, terraplens, màrgens de camí, terrats de rius, preferentment en arenals o sobre sols rocosos o pedregosos i remoguts.

Nativa del noroest argentí en llocs en aigua a poca profunditat i el sur de Bolívia, a on creix fins a altituts de 3700 m s. n. m. També sol observar-li-la en molts pobles i ciutats del nort i centre de dit país, a on creix sobre murs de construccions i en terrenys baldíos.

S'ha naturalizado en tota Amèrica, convertint-se en una espècie invasora, en especial en clavills de murs antics en les ciutats i poblats.

També naturalisada en la regió mediterrànea, especialment en Espanya, a on ha ocasionat ya greus problemes en Toledo, Alacant, Múrcia i en el Parc nacional de Timanfaya.

Consideració llegal en Espanya

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Canàries la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç. En giner de 2015, la Sala Tercera del Tribunal Suprem va anular la seua inclusió en el catàlec, pero en 2019 va ser reintegrada, quedant de nou prohibida en Canàries. El Comité científic de flora i fauna selvades del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient va recomanar en 2016 la seua prohibició en tot el territori per la gran adaptabilitat de la planta i els diversos problemes que ocasiona.

Usos

El palán-palán posseïx poder antifúngico. Es pot usar per a controlar plagues de pulgones, mosca blanca i atres insectes. Es tallen els fulls, es deixen macerar en aigua uns dies i es rebaixa en aigua. Polvorisat és altament efectiu pel poder tòxic que té la planta. Per açò mateixa, es deu manejar en guants i tindre molta precaució en la seua manipulació. S'han descrit decenes de casos de decesos per la seua ingesta accidental en Argentina, Brasil, Chile, Estats Units, Israel i Uruguay,. També és altament tòxica per a animals domèstics: en Suràfrica va causar la mort a un numerós grup d'esturços.

L'espècie no conté cantitats significatives de nicotina, pero sí anabasina, un alcaloide relacionat. Li l'està investigant com a possible cura per a l'adicció a la nicotina. De la mateixa manera que Nicotiana tabacum, els fulls d'esta espècie són usades per a ser fumadas, generalment en caràcter ritual en el cas d'alguns grups aborigen, pero també li les ampra com a farcidura en cigarrets comercials de menor calitat.^{cita requerida}

S'han trobat fulls de Nicotiana glauca en jaciments arqueològics de la cultura Naixca. Tradicionalment, els fulls frescs s'apliquen externament en tractament de maldecaps, reumáticos, ferides i úlceres o en banys d'assent per a tractar hemorroides.

També s'utilisa com a cultiu energètic per a la producció de biocombustible.

Cultive

La llavor germina en 15 dies. Quan la planta és prou gran, es transplanta al ras despuix de les últimes gelades. Agrada del sol directe, i creix be en terra rica en nutrients.

En les regions en hiverns frets pot cultivar-li-la com a planta anual o ser guardada en interiors durant l'hivern.

És una planta leñosa, creix com un arbre chicotet i es propaga també per esquejes. Si es cultiva en l'interior, necessita més de 14 hores diàries de llum per a poder florir.

Taxonomia

L'espècie va ser descrita per Robert Graham i publicat en Curtis's Botanical Magazine, vol. 55, pl. 2837, 1828[1]. Este últim en la seua #diagnosis original senyala: «The plant was raised in 1827 from seeds communicated without specific name, to the Royal Botanic Garden, Edinburgh, by Mr Smith at Monkwood, whose són sent them from Bons Ayres.» «La planta brote en 1827 a partir de llavors enviades, sense indicació específica, al Real Jardí Botànic d'Edimburc pel Sr Smith de Monkwood, el fill del qual li les mane des de Buenos Aires.»

Etimologia

• Nicotiana: nom genèric dedicat a Jean Nicot de Villamain, erúdito i embaixador de França que va introduir el tabac en la Cort Real de França en 1560.
• glauca: epítet prestat del llatí glaucus, -a, -um, derivat del grec γλαύχοξ, glauco, de color verdoso, pel color dels seus fulls.

Sinonímia

• Siphaulax glabra Raf.,
• Nicotidendron glauca (Graham), Griseb.
• NIcotiana glauca f. lateritia Lillo
• Nicotiana glauca var. angustifoli Menges
• Nicotiana glauca var. decurrens Menges
• Nicotiana glauca var. grandiflora Menges

Noms vernàculs

• Castellà: aciculito, arboltonto, artabaca, calenturero (2), gandul (10), jagant, tabac lampiño (2), tabac moruno. Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència de l'us del vocablo en Espanya peninsular. Tabac beco, tabac more, malgusto o venenero (en les Illes Canàries); palancho, palán palán (en Argentina i Uruguay), palán (en Tucumán Argentina); palqui estranger, palqui anglés, palán palán, palancho, gandul, tabac moruno (en Chile).

En l'Illa de Fuerteventura (Illes Canàries) se li crida: mim, anabasina, tabac beco/beco, tabac leñero/leñero, venenero, calentón, malguilo.

Ademés existixen numeroses localisme en América Central, per eixemple en Mèxic: herba del zopilote, tabaquillo, gigantón, tabac selvat, bona mossa

Equador: pal vago, creix en costa i serra, ho usen per a empeltar tomata d'arbre. (Querétaro), cornetón, maraquiana, àlber loco (Sonora), jaganta (Aguascalientes, Sinaloa, Sant Luis Potosí), mostaça montés (Oaxaca), full de cera (Campeche), Alça't Don Juan (Baixa Califòrnia), tacote (Durango), tabac groc (Jalisco), tronadora d'Espanya (Guanajuato), virginio (Chihuahua i Durango), tabac cimarrón, gretaño, herba del jagant, tabac, tabaquillo, pal verge (Martínez, 1979).

Galeria

• 
  Porte general
• 
  Fulls
• 
  Detall de fulls
• 
  #Inflorescència
• 
  Fruts inmaduros
• 
  Fruts madurs
• 
  #Sement
• 
  El colibrí Calypte anna chuplant néctar i polinizando flors de Nicotiana glauca
• 
  Larva de Agrius cingulata alimentant-se de fulls de Nicotiana glauca
• 
  Larva de Papanda blackburni alimentant-se de fulls de Nicotiana glauca

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Nicotiana glauca.
• Palán palán en cahuinadencul, Plantes rares, sagrades i exòtiques
• eduardoasb, Estudi sobre l'invasió de Nicotiana glauca en la ciutat de Toledo (Espanya): descripció de l'espècie, problemàtica i possibles solucions, Scrib., 17 p., 2009
• «El misteriós ciutadà Palán palán».Grup Guayubira, Uruguay.Consultat el 11 de giner de 2014.
• Barazani O., Sathiyamoorthy P., Manandhar O., Vulkan R. & Golan-Goldhirsh A., Heavy metal accumulation by Nicotiana glauca Graham in a solid waste disposal site, Chemosphere, vol. 54, p. 867–872, Elsevier 2004