Espècie pionera
Una espècie pionera és una espècie rústica o resistent que és una de les primeres en colonisar ambients desolats (capes de lava, noves illes, etc.) o que eren originalment biodiversos pero que han segut alterats, per eixemple per incendis o volcans.[1] Alguns líquenes creixen sobre roques carents de sol, aixina molts són les primeres formes de vida en un lloc; creen un hàbitat adequat per a plantes en fragmentar la roca i crear sol.[2]
Les plantes pioneres tenen adaptacions per a poder aprofitar els sols pobres, carents de nutrients de terres no colonisades. Estes inclouen raïls llargues, nòduls en bactèries fijadoras de nitrogen i fulls que aprofiten la transpiració.
És de notar que generalment les espècies pioneres són espècies fotosintéticas, ya que no hi ha un atre recurs d'energia fòra de l'energia de la llum solar en els primers estadis de la successió ecològica. Ademés tendixen a ser plantes polinizadas pel vent, no per insectes, ya que estos poden estar absents. Solen ser de reproducció asexual la qual és més favorable a la ràpida multiplicació de l'espècie.
Les espècies pioneres són el primer pas de la successió ecològica. Les plantes mortes van creant detritos, que van formant nou sol disponible per a la successió secundària i nutrients per a peixos menuts i per a plantes aquàtiques en els llocs aquàtics veïns.[3]
- Eixemples de plantes i atres organismes que colonisen àrees desolades
- Arenes - Leymus arenarius
- Lava solidificada - en Hawái: Polystichum munitum, ‘ōhi‘a lehua (Metrosideros polymorpha), ‘ohelo (Vaccinium reticulatum) i ‘āma‘o (Sadleria cyatheoides);[4] on Surtsey: lichen (Stereocaulon vesuvianum and Placopsis gelida) i verdet (Racomitrium ericoides);[5] algues verdes
- Zones alterades per construcció, carreteres noves, terres cultivades - Buddleja davidii, Tagetes minuta, Bidens pilosa, Argemone mexicana
- Argila - Orquídees
- Montanyes - Líquenes
Fauna pionera
[editar | editar còdic]La fauna pionera pot colonisar una zona solament despuix que s'hagen establit una flora i foncs. La fauna del sol, des de protistas microscòpics fins a invertebrats de diversos tamanys tenen un paper en la formació del sol i el cicle de nutrients. Les bactèries i els foncs són els grups més importants en la desintegració dels detritos orgànics deixats per les plantes autotróficas, com a verdets i algues. Els invertebrats del sol estimulen l'activitat dels foncs en fragmentar els detritos. A mida que el sol es desenrolla, els cucs i formigues alteren les característiques del sol. Els túnels airegen el sol i els formiguers redistribuïxen les partícules de sediment.
Si be, en general, els vertebrats no són considerats pioners, hi ha algunes excepcions. El sapo corredor (Epidalea calamita) és un especialiste d'hàbitats oberts, en escassa vegetació que solen ser característics dels primers estadis de la successió ecològica.[6]
Successió secundària i espècies pioneres
[editar | editar còdic]També es poden trobar espècies pioneres en la successió secundària, com en ecosistemes establits despuix que han sofrit una destorbament ecològic com a incendis forestals o deforestación per tala d'arbres o inundacions o sobrepastoreo. Recolonizan les zones afectades ràpidament cobrint-les en nova vegetació.[7]
Eixemples de plantes en tals àrees:
- Rubus spp.
- Ericaceae spp.
- Gramíneas, forbias, i flors selvades natives i introduïdes, també espècies invasoras.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Duram, Leslie A. (2010). Encyclopedia of Organic, Sustainable, and Local Food, ABC-CLIO, p. 48. ISBN 9780313359637.
- ↑ Brodo, Irwin M.; Sharnoff, Stephen, 1944-, {{{nom2}}}; Canadian Museum of Nature., {{{nom3}}} (2001). Lichens of North America, Yale University Press. OCLC 45100151. ISBN 0-300-08249-5.
- ↑ Walker, Lawrence R.. Primary Succession and Ecosystem Rehabilitation (en en), Cambridge University Press. ISBN 9780521529549.
- ↑ Amazing Llava Products and Forms, U.S. National Park Service. Retrieved 2015-06-16.
- ↑ «Surtsey - Colonization of the land». Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2017. Consultat el 7 de març de 2020.
- ↑ Faucher, Leslie. “When new human-modified habitats favor the expansion of an amphibian pioneer species: Evolutionary history of the natterjack toad (Bubo calamity) in a coal basin” (en). Molecular Ecology 26 (17): 4434–4451. doi:. ISSN 1365-294X. PMID 28667796.
- ↑ E., Ricklefs, Robert. Ecology : the economy of nature, Relyea, Rick,, Richter, Christoph F.,, Revision of: Ricklefs, Robert E., Seventh edition, Canadian edició, New York, NY. OCLC 961903099. ISBN 9781464154249.
- ↑ Knox, Kirsten J. E.. “Effects of inter-fire intervals on the reproductive output of resprouters and obligate seeders in the Proteaceae” (en). Austral Ecology 30 (4): 407–413. doi:. ISSN 1442-9993.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Especie pionera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.