Anar al contingut

Argemone mexicana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Argemone mexicana (Argemone mexicana)



Argemone mexicana és una espècie de plantes del gènero Argemone (Papaveraceae), de distribució americana. Originària de les Antilles, aplegant fins a Chile i Argentina. No obstant el tàxon lineano Argemone mexicana L. se circumscriu a les Antilles, i els tàxons suramericans ara es classifiquen en A. subfusiformis G.B.Ownb. i formes afins. Rep els noms comuns de cardosanto, chicalote o, en Mèxic, adormidera.[1] També adormidera espinosa.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Herba anual robusta que medix de 80 cm a 1 m d'altura; talle glabro, glauco, espinós; fulls sésiles, glaucas en llínees blava-lluenta sobre les venes principals, abrazadoras que medixen fins a 20 cm de llongitut, pinati partides en les divisions dentado espinoses, flors grans solitàries de 4 a 7 cm de diàmetro, rodejades d'alguns fulls reduïts i sésiles; pétals de color groc lluent o algunes voltes groc pàlit o blancs; frut capsular, oblongo àmpliament elíptic de 24 a 45 mm de llarc per 12 a 20 mm d'ample, no incloent les espines.

Distribució

[editar | editar còdic]

Se li troba principalment en àrees obertes al cultiu i terrenys baldíos de selva baixa caducifolia i selva alta subcaducifolia. Orige: de la regió del Carib. Época de floració: de febrer a abril. Importància en l'apicultura: productora de polen. D'un to groc.

Una variació en color blanc, se sol donar en el centre del país. Usualment en les zones del Valle de Mèxic, incloent Tlaxcala, i Pobla.

Atres usos

[editar | editar còdic]

De la llavor s'extrau oli per a l'elaboració de sabó. En medicina popular com antiinflamatorio de ganglis. Les seues propietats antibióticas notables[3] Com adulterante d'olis ha produït malalties oculars greus.[4][5]

Forma de propagació: per llavor. Esta planta produïx llavors en grans cantitats.

Química

[editar | editar còdic]

Conté un làtex groc o anaranjado per la presència de #alcaloide bencilisoquinolínicos com la berberina, benzofenantridinas com reticulina i sanguinarina i derivats.[6]

Comentari taxonómico

[editar | editar còdic]

Generalment s'ha considerat A.mexicana com a nom colectiu per a una série de formes de A.subfusiformis presents en Amèrica del Sur, v.g. A. subfusiformis var. inermis[7]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Argemone mexicana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 508–509. 1753.[8]

Etimologia

Argemone: nom genèric que prové del grec αργεμωνη i que va ser aplicat per Dioscórides a una planta com la rosella que s'ha usat per al tractament de cataratas.[9][10]

mexicana: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Mèxic.

Sinonímia

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Rosella montés, penca, penca santa, amapolilla, chicalote, chichilotl, chillazotl, xicólotl (nahuatl), guechinichi (llengua zapoteca, Oaxaca), k'iix-k'anlol, k'iix-saklol (llengua maya, Yucatán), shate, xaté (llengua tarasca, Michoacán), tzólich (llengua huasteca, Sant Luis Potosí.[11]

  • Argemone alba Raf.
  • Argemone mucronata Dum.Cours. ex Steud.
  • Argemone sexvalvis Stokes
  • Argemone spinosa Gaterau
  • Argemone spinosa Moench
  • Argemone versicolor Salisb.
  • Argemone vulgaris Spach
  • Echtrus mexicanus (L.) Nieuwl.
  • Echtrus trivialis Lour.
  • Papaver mexicanum (L.) I.H.L.Krause[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Malaret, August (1970). (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
  2. Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  3. Soumendranath et al. 2006 Antibacterial potentiality of Argemone mexicana solvent extracts against some pathogenic bactèria. Mem. Inst. Oswaldo Cruz, 101, 645-648
  4. Hakim SAE 1954. Argemone Oil, Sanguinarine, and Epidemic-Dropsy Glaucoma Br J Ophthalmol. 38: 193–216.
  5. B D Sharma, Sanjay Malhotra, Vikram Bhatia, Mandeep Rathee 1999. Epidemic dropsy in Índia Postgrad. Med. J. 75: 657-661
  6. Chang I Ch., Chang FR, Khalil AT, Hsieh PW, Wu YC.2003. Cytotoxic benzophenanthridine and benzylisoquinoline alkaloids from Argemone mexicana Z. Naturforsch. 58c, 521-526.
  7. Penya RC. 2002. El gènero Argemone (Papaveraceae) en Chile Chloris Chilensis. Any 5. Nº 2. www.chlorischile.cl
  8. «Argemone mexicana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 4 de decembre de 2012.
  9. Gledhill, D. (2008). The Names of Plants, 4 edició, Cambridge University Press, p. 55. ISBN 978-0-521-86645-3.
  10. Αργεμον (argemon) means "cataract" in Greek. See Quattrocchi, Umberto (2000). CRC World Dictionary of Plant Names (vol. I: A-C), CRC Press, p. 191. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  11. «Argemone mexicana - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 2022-07-29.
  12. Argemone mexicana en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  4. Drake del Castell, I. 1903. Note sur els plantes recueillies parell M. Guillaume Grandidier, dans li Sud de Madagascar, en 1898 et 1901. Bull. Mus. Hist. Nat. (Paris) 9: 35–46, 96–99.
  5. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  6. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer. Oxford University Press, New York.
  7. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  8. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]