Phytophthora infestans
Phytophthora infestans és un protista fungoide de la classe Oomicetes paràsit de les plantes que produïx una malaltia coneguda com tizón tardà o mildiu (o roya) de la papa o creïlla. L'organisme infecta a les papas, tomatas i a atres solanáceas, causant importants pèrdues. Va ser el causant principal de la gran hambruna irlandesa de 1845 a 1849 i de la gran hambruna escocesa de 1846 a 1857.
Biologia
[editar | editar còdic]
Les esporas d'este Oomicetes hibernan en els tubèrculs, en particular els que es queden en el sol despuix de la collita de l'any anterior i es propaguen ràpidament en condicions càlides i humides.[1] Açò pot tindre efectes devastadors de destrucció de collites sanceres. Les espores es desenrollen en els fulls, estenent-se pels cultius quan les temperatures estan per damunt de 10 °C i l'humitat és superior al 75% durant dos dies o més. La pluja pot arrastrar les espores al sol a on infecten als tubèrculs jóvens i el vent pot arrastrar a les espores a quilómetros de distància.
Les primeres etapes de la plaga passen fàcilment inadvertides i no totes les plantes són afectades al mateix temps. Els síntomes inclouen l'aparició de taques obscures en els fulls i tallos de plantes. En condicions de humitat apareixerà una pols blanca baix dels fulls i tota la planta pot colapsar-se ràpidament. Els tubèrculs infectats desenrollen taques de color gris o negre i que són de color marró rojós per baix de la pell. Ràpidament es podrixen per una infestaació bacteriana secundària i produïxen molt mala olor. Els tubèrculs aparentment sans es podriran més vesprada, mentres estiguen almagasenats per al seu consum o plantació.
Genètica
[editar | editar còdic]La seua genoma va ser secuenciado en 2009. El seu estudi revela que és extraordinàriament llarc, més del doble del de les espècies de fongos oomicetos més propenques a P. infestans. Este gran tamany es deu a l'enorme cantitat de seqüències repetides que posseïx. «Les regions riques en repeticions suponen prop del 75 % del genoma complet de l'organisme […] estes regions són molt inestables i generen altes taxes de mutació; per això els gens presents en elles tenen major provabilitat de mutar que aquells gens que estan en zones no repetides», segons Sophien Kamoun, investigador principal del Laboratori Sainsbury de Norwich (Regne Unit) i coautor principal de l'investigació sobre la seqüenciació publicada en Nature en eixe any, junt en el director del Programa de Seqüenciació i Anàlisis Genómico del Institut Broad del MIT i de l'Universitat de Harvard, Chad Nusbaum. Per a ells existixen «dos velocitats diferents en l'estructura del genoma» i la part capaç d'evolucionar més ràpit permet al fongo adaptar-se veloçment a les plantes que es tornen resistents a la malaltia.[2]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phytophthora infestans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.