Periodo Heian
El Periodo Heian (平安時代 Heian jidai?) és l'últim periodo de l'época clàssica de la història japonesa, entre els anys 794 a 1185,[1] en el que la capital era Heian-kyō, posteriorment coneguda com Kyoto. És el periodo de l'història japonesa que el confucianisme i unes atres influències varen alcançar el seu punt màxim. El periodo Heian es considera també el cim de la talle imperial japonesa i és destacat per la seua art, en especiala poesia i la lliteratura.
Història
El periodo Heian va ser precedit pel periodo Nara i va començar en 794 despuix del trasllat de la capital de Japó a Heian-kyō (平安京, actualment Kyoto), pel 50.º emperador, Kanmu. Li'l considera un punt alt en la cultura japonesa que les generacions posteriors sempre han admirat. Este periodo també és notable per l'auge de la classe dels samurái, que en el seu moment prenen el poder i inicien el periodo feudal de Japó. Nominalmente, la sobirania yacer en l'emperador, pero de fet el poder era eixercit per la noblea Fujiwara. No obstant, per a protegir els seus interessos en les províncies, els Fujiwara i atres famílies nobles varen requerir de guàrdies, policia i soldats. La classe guerrera va obtindre continus beneficis a lo llarc del periodo Heian. Ya en 939, Taira no Masakado va amenaçar l'autoritat del govern central, dirigint un alçament en la província oriental d'Hitachi, i casi simultàneament, Fujiwara no Sumitomo es va rebelar a l'occident. Inclús, la pren militar es va prolongar per sigles, quan bona part de la fortalea del govern recauria a l'interior dels eixèrcits privats del shogunato. L'influència de l'incursió de la classe guerrera en la cort va ser resultat de la Rebelió Hōgen. En este moment Taira no Kiyomori va reviure la tradició Fujiwara colocant al seu net en el tro per a governar a Japó per regència. El seu clan (el clan Taira) no seria expulsat fins despuix de la Guerra de Genpei, que va marcar l'inici del shogunato. El periodo Kamakura va començar en 1185 quan Minamoto no Yoritomo va retindre el poder dels emperadors i va establir un bakufu, el shogunato de Kamakura, en Kamakura.
La Regència de Fujiwara
Quan l'emperador Kanmu va traslladar la capital a Heian-kyō (Kyoto, "la capital Heian"), la qual va permanéixer com a capital imperial durant els 1000 anys següents, ho va fer no solament per a enfortir l'autoritat imperial sino també per a millorar geopolíticamente la seua sèu de govern. Kyoto tenia un bon accés fluvial a la mar i podia ser destí terrestre per a les rutes de les províncies orientals. El periodo Heian Incipient (784-967) va continuar en la cultura Nara; la capital Heian (Kyoto) es va modelar a partir de la capital de la dinastia Tang de China en Chang'an, com lo va ser Nara, pero a major escala. A pesar de la decaiguda de les reformes Taika-Taihō, el govern imperial va ser robust durant el Periodo Heian Incipient. A decir verdad, la renuencia de l'emperador Kanmu a una reforma dràstica va disminuir l'intensitat de les lluites polítiques, i va començar a reconéixer-se-li com un dels emperadors de Japó més enèrgics. Encara que Kanmu va abandonar el reclutament universal en 792, ell mamprenia encara ofensives militars per a subyugar als emishi, possibles descendents dels desplaçats Jōmon, que varen habitar en el nort i orient de Japó. Despuix d'obtindre victòries temporals en 794, Kanmu va designar en 797 a un comandant nou baix el títul de Seii Taishōgun. Cap a 801 el shogun havia derrotat als emishi i havia estés els dominis imperials al confín oriental d'Honshū. No obstant, el control imperial sobre les províncies va ser tènue, en el millor dels casos. En els sigles IX i X, bona part de l'autoritat es va perdre en les grans famílies, que varen desatendre als sistemes de gravàmens i de terrenys d'estil chinenc imposts pel govern de Kyoto. L'estabilitat va aplegar al Japó del periodo Heian, pero, aun cuando la successió estava assegurada per la família imperial per mig de l'herència, el poder es va concentrar de nou en mans d'una família noble, els Fujiwara.
Succeint a la mort de l'emperador Kanmu en 806 i a una lluita per la successió entre els seus fills, es varen establir dos oficines noves en un esforç per ajustar l'estructura administrativa Taika-Taihō. A través de la nova Oficina Privada de l'Emperador, ell va poder emetre edictes administratius més directament i en major seguritat pròpia que abans. El nou Consell de Policia Metropolitana va reemplaçar a les àmpliament ceremoniosas unitats de guàrdia imperial. Al mateix temps que eixes dos oficines varen enfortir la posició de l'emperador temporalment, pronte elles i atres estructures d'estil chinenc varen ser passades per alt en l'estat en desenroll. L'influència chinenca va finalisar efectivament en l'última missió ordenada per l'imperi a China de la dinastia Tang en 838. La China d'esta dinastia estava en decadència, i els budistes chinencs varen ser perseguits en severitat, socavant el respecte dels redactors per les institucions chinenques. Japó va començar a donar un gir cap a sí mateixa. A mida que el clan Soga havia pres el control del tro en el VI, els Fujiwara varen establir matrimonis en la família imperial cap al IX, i un dels seus membres va ser el primer titular de l'Oficina Privada de l'Emperador. Un atre Fujiwara es va convertir en regente, sesshō pel seu net, per llavors un emperador menor, i un atre més va ser designat kanpaku. Cap al fi del IX, varis emperadors varen intentar vigilar als Fujiwara, pero varen fallar. No obstant per un temps, durant el regnat de l'emperador Daigo (897-930), la regència Fujiwara va ser suspesa com ell va ordenar directament. No obstant, els Fujiwara no varen ser despullats de la seua classe per Daigo sino que de fet varen aplegar a enfortir-se durant el seu regnat. El control central de Japó continuava en descens, i els Fujiwara, junt en atres grans famílies i fundacions religioses, varen adquirir encara més amplis shōen i major riquea durant l'inici del X. Cap al periodo Heian Incipient, el shōen havia obtingut estatus llegal, i els amplis establiments religiosos varen procurar títuls clars de perpetuidad, renúncia d'imposts, i immunitat a l'inspecció governamental dels shōen que posseïen. Estes persones que treballaven la terra varen trobar ventajós transferir el títul a propietaris de shōen en retribució per compartir la collita. La gent i les terres varen estar progressivament més allà del control central i els imposts, una tornada de facto a les condicions abans de la Reforma Taika.
Dins de les décades següents al decés de Daigo, els Fujiwara tenien control absolut sobre la cort. Cap a l'any 1000, Fujiwara no Michinaga podia entronisar i derrocar emperadors a la seua voluntat. Es va deixar poca autoritat als oficials tradicionals i els assunts de govern varen ser manejats per mig de l'administració privada de la família Fujiwara. Els Fujiwara s'havien convertit en lo que l'historiador George B. Sansom ha cridat "dictadors hereditaris."
A pesar de l'usurpació de l'autoritat imperial, els Fujiwara varen governar en un periodo de florecimiento cultural i artístic en la cort imperial i entre l'aristocràcia. Va haver gran interés per la grácil poesia i la lliteratura vernàcula. L'escritura japonesa havia depés molt temps dels kanji, pero estos ara eren complementats pels kana, en dos tipos d'escritura fonètica japonesa: katakana, un invent mnemònic que usa parts dels caràcters chinencs, i hiragana, un silabario cursivo en un método d'escritura distint que va ser genuinamente japonés. El hiragana va donar expressió escrita a la paraula parlada i, en ella, l'auge de la famosa lliteratura vernàcula de Japó, en gran part escrita per cortesanas que no se'ls havia ensenyat en chinenc com als seus companyers masculins. Tres dònes de finals del X i inicis del XI varen presentar els seus punts de vista sobre la vida i el enamoramiento en la cort Heian en "Els Anys de la Taranyina" (蜻蛉日記 Kagero nikki) de "la mare de Michitsuna", "Ellibre del Coixí" (Makura no Sōshi) de Sei Shonagon i "La Novela de Genji" de Murasaki Shikibu. L'art autòcton també va florir baix els Fujiwara despuix de sigles d'imitar les formes chinenques. Pintures de l'estil japonés yamato-i vivament colorides sobre la vida en la cort i històries sobre temples i santuaris es varen tornar comuns en els periodos Heian Mig i Tardà, establint els models de l'art japonés fins als nostres dies. Aixina com va florir la cultura, va succeir igual en la descentralisació. Mentres que la primera fase del desenroll del shōen en el periodo Heian Incipient hi havia vist l'obertura de terres noves i la concessió de l'us d'estes als aristócrates i les institucions religioses, la segona fase va vore el creiximent dels "governs domèstics" patrimonials, com en l'antic sistema de clans. (De fet, la forma de l'antic sistema de clans havia quedat molt temps intacta dins del gran govern centralisat antic.) Ara es necessitaven noves institucions de cara als canvis socials, econòmics i polítics. El Còdic Taihō va caducar, les seues institucions es varen relegar a funcions ceremonials. Les administracions familiars es tornaven ara institucions públiques. Sent la família més poderosa, els Fujiwara varen governar Japó i varen determinar els assunts generals d'estat, com la successió al tro. Els assunts familiars i d'estat varen ser completament mesclats, un patró seguit entre atres famílies, monasteris, i inclús en la família imperial. L'administració de la terra es va convertir en l'ocupació prioritària de l'aristocràcia, no tant degut a que el control directe de la família imperial o el govern central hagen disminuït sino més per la forta solidaritat de família i falta de sentit sobre Japó com una sola nació.
Auge de la classe militar
baix les primeres corts, quan el reclutament universal s'hi havia controlat centralizadamente, els assunts militars s'havien eliminat de les mans de l'aristocràcia provincial. Pero a mida que el sistema es va derrocar despuix de 792, els titulars del poder local una volta més es varen tornar la font primària de la força militar. Els propietaris dels shōen tenien accés a les forces de combat i, ya que varen obtindre tecnologia militar millorada (tals com els nous métodos d'entrenament, arcs més potents, armadures, cavalls, i espases més alvançades) i varen enfrontar condicions locals en desmillora durant el IX, el servici militar es va convertir en part de la vida dels shōen. No obstant açò no es va llimitar als shōen sino que també les institucions civils i religioses varen formar unitats de guàrdia privada per a la seua pròpia protecció. Poc a poc, la classe alta provincial es transformava en una nova èlit militar basada en els ideals dels bushi (en japonés: 武士 "guerrer") o samurái (en japonés: 侍, lliteralment, "servidor"). Els interessos dels bushi eren diversos, des d'eliminar les antigues estructures de poder fins a formar noves associacions en el X. Els interessos mutus, els vínculs familiars, i el parentesc varen ser consolidats en grups militars que es varen tornar part de l'administració familiar. A la seua volta, les àmplies famílies militars regionals es varen formar al voltant de membres de l'aristocràcia de la cort que s'havien convertit en prominents figures provincials. Estes famílies militars varen guanyar prestigi a partir de les conexions en la cort imperial i els títuls militars concedits per la cort, i a l'accés a les forces de combat. La família Fujiwara, els clans Taira i Minamoto varen figurar entre les famílies més prominents recolzades per la nova classe militar. La disminució en la producció d'aliments, el creiximent de la població, i la competència per recursos entre les grans famílies en total varen dur a l'afluixó gradual del poder dels Fujiwara i va originar disturbis militars en l'última mitat del X i en el XI. Els membres dels Fujiwara, Taira, i Minamoto—totes les quals descendien de la família imperial—es varen atacar mútuament, reclamant control sobre extensos trams de terra conquistada, varen conformar règims rivals, i varen interrompre la pau de la Terra del Sol Naixent. Els Fujiwara varen controlar el tro fins al regnat de l'emperador Go-Sanjō (1068-1073), el primer emperador que no va nàixer d'una mare Fujiwara des del IX. L'emperador Go-Sanjō va resoldre restaurar el control imperial per mig d'un govern fortament personal, va implementar reformes per a reprimir l'influència dels Fujiwara. També va establir una oficina per a recopilar i validar els registres de bens immobles en la finalitat de reafirmar el control central. Molts shōen no varen ser certificats apropiadament, i els grans terratinents, com els Fujiwara, es varen sentir amenaçats en la pèrdua de les seues terres. L'emperador Go-Sanjō també va establir el Inchō, o Oficina de l'Emperador en Claustre, que va ser sostinguda per una successió d'emperadors que varen abdicar per a dedicar-se al govern "despuix de bastidors", o insei ("govern en claustre"). El Inchō va omplir el buit deixat per la disminució del poder dels Fujiwara. En lloc de ser proscrits, els Fujiwara varen ser en la seua majoria ratificats en les seues antigues posicions de dictador civil i de ministre del centre a mida que eren reemplaçats en la presa de decisions. A la seua volta, molts dels Fujiwara varen ser reemplaçats, principalment per membres de la família Minamoto en auge. Mentres que els Fujiwara varen caure en disputes entre ells mateixos i varen formar faccions al nort i al sur, el sistema insei va permetre que la llínea paterna de la família imperial guanyara influència en el tro. El periodo des de 1086 fins a 1156 va ser l'época de supremacia del Inchō i de l'ascens de la classe militar en tot el país. El govern va ser dominat més pel poder militar que per l'autoritat civil.
Una lluita per la successió a mitan del XII va donar als Fujiwara una oportunitat de recuperar el seu poder anterior. Fujiwara no Yorinaga es va unir en l'emperador en retir en una batalla violenta en 1156 contra l'aparent hereu, qui era recolzat pels Taira i pels Minamoto (Rebelió Hōgen). Els Fujiwara varen ser destruïts al final, l'antic sistema de govern va ser suplantat, i el sistema insei inhabilitat en quant els bushi varen prendre control dels assunts de la cort, marcant un punt de gir en l'història japonesa. En 1159, els Taira i els Minamoto varen chocar (Rebelió Heiji), i va començar un periodo de vint anys d'ascens dels Taira. Els Taira varen ser seduïts per la vida cortesana i varen desconéixer els problemes en les províncies. Finalment, Minamoto no Yoritomo es va alçar del seu quarter general en la regió de Kantō per a derrotar als Taira, i en ells a l'emperador chiquet, emperador Antoku que ells controlaven, en la Guerra de Genpei.
Cultura Heian
Desenroll del budisme
El budisme va començar a aflorar en Japó durant el periodo Heian, principalment per dos sectes esotèriques, la del Tiantai 天台 (cridada en japonés Tendaishū), cordillera chinenca el nom de la qual significa "Terrat Diví" i el Shingon. Tendai es va originar en China i està basada en el Sutra deloto, un dels sutras més importants del budisme majaiana. Shingon és una secta indígena molt propenca al budisme indi, al tibetà, i al chinenc, pensament fundat per Kūkai. Kūkai va impressionar als emperadors que varen succeir a l'emperador Kanmu, i també a generacions de redactors, no solament en la seua santitat sino també en la seua poesia, caligrafia, pintura i escultura. El mateix Kanmu va ser un notable líder de la forànea secta Tendai, que es va elevar cap a un gran poder pels sigles següents. Es va desenrollar una relació propenca entre el complex del monasteri Tendai sobre el mont Hiei i la cort imperial en la seua nova capital en la base de la montanya. Com a conseqüència, Tendai va emfatisar una gran reverència per l'emperador i la nació.
Lliteratura del periodo Heian
Encara que el chinenc escrit (Kanbun) va permanéixer com la llengua oficial de la cort del Periodo Heian, l'introducció i ampli us del kana va evidenciar una explosió en la lliteratura japonesa. A pesar de l'establiment de varis gèneros lliteraris nous com la novela, la narració monogatari (物語) i els ensajos, el alfabetisme solament era comú en la cort i el clero budiste. La lletra de l'actual himne nacional de Japó, Kimi ga Yo (君が代), va ser escrita en el periodo Heian. Igual que la Novela de Genji (源氏物語 Genji Monogatari) per Murasaki Shikibu, àmpliament considerada a voltes la primera novela escrita de l'història mundial. Les reveladores observacions i meditacions de Sei Shōnagon, la contemporànea i rival de Murasaki Shikibu, com sirviente en la cort de l'emperatriu varen ser registrades colectivament com El Llibre del Coixí (枕草子 Makura no Sōshi) en la década de 990. El famós poema japonés conegut com Iroha (いろは) també va ser escrit durant el periodo Heian.
Bellea
Durant el periodo Heian, la bellea era lo que li feya a un "bona" persona, no la gentilea ni l'honradea. En els hòmens la bellea consistia en una barba curta i puntaguda. En les dònes, era molt més complicat, i tenien que:
- empolvarse de blanc les seues cares
- empolvarse en un bri de roig les galtes
- pintar-se finamente els llavis de roig (creant la sensació d'una chicoteta boca: ochobo)
- pintar-se celles altes en el centre de la front
- lluir un llarc cabellam negre i lluent
Abdós sexes ennegrien cuidadosadament les seues dents en una mescla d'herbes i vinagre, costum coneguda com ohaguro.
Economia
Mentres que per un costat el periodo Heian va ser en veritat un inusual periodo llarc de pau, també es pot argumentar que este periodo va debilitar econòmicament a Japó i ho va dur a la pobrea per a la majoria dels seus habitants. Els beneficiaris aristocràtics de la cultura Heian, els Yokibito (que significa "Gent Bona") varen sumar prop de cinc mil en un territori de potser cinc millons. Una raó per la que els samuráis pogueren aplegar en poder va ser que la noblea gobernant va demostrar ser incompetent en l'administració de Japó i de les seues províncies. Cap a l'any 1000 el govern ya no sabia cóm emetre moneda i els diners desapareixia gradualment. La falta d'un sòlit mig d'intercanvi econòmic està ilustrada implícitament en les noveles de l'época. Per eixemple, es remunerava als mensagers en objectes útils, com un vell kimono de seda, en preferència a pagar-se'ls els seus honoraris. Els governants Fujiwara ademés varen fallar en mantindre forces policials apropiades, que varen permetre als assaltants agobiar lliurement als viagers. De nou açò està ilustrat implícitament en les noveles pel terror que inspirava el viage nocturn en els personages principals.
Events
- 784: l'emperador Kanmu trasllada la capital a Nagaoka-kyō (Kyoto).
- 794: l'Emperador Kanmu trasllada la capital a Heian-kyō (Kyoto).
- 804: el monge budiste Saichō (Dengyo Daishi) introduïx l'escola Tendai.
- 806: el monge Kūkai (Kōbō Daishi) introduïx l'escola (tántrica) Shingon.
- 819: Kūkai funda el monasteri del Mont Koya, en la part nort-oriental de l'actual Prefectura de Wakayama.
- 858: l'emperador Seiwa inaugura el govern del clan Fujiwara.
- 1050: auge de la classe militar (samurái).
- 1053: el Byōdō-in (temple Byōdō, prop de Kyoto) és inaugurat per l'emperador regente (sesshō) Fujiwara no Yorimichi.
- 1068: l'emperador Go-Sanjō expulsa al clan Fujiwara.
- 1087: l'emperador Shirakawa abdica i es convertix en monge budiste, el primer dels "emperadors de claustre" (insei).
- 1156: Taira Kiyomori derrota al clan Minamoto i pren el poder, finalisant l'época "insei".
- 1185: Taira és vençut (Guerra de Genpei) i Minamoto Yoritomo del clan Hōjō pren el poder, convertint-se en el primer shogún de Japó, mentres que l'emperador (o "mikado") es convertix en cap nominal.
- 1191: el budisme Rinzai Zen és introduït a Japó pel monge Eisai de Kamakura i aplega a ser popular entre els samuráis, la classe dirigent en la societat japonesa.
Referències
- ↑ «britannica. com/event/Heian-period Heian period | Japanese history | Britannica» (en en). www. britannica. com. Consultat el 2022-10-05.
Bibliografia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Periodo Heian.- metmuseum. org/TOAH/hd/heia/hd_heia. htm Heian art at the New York Metropolitan Museum of Art
- archive. org/web/20070928060228/http://www. tnm. jp/en/servlet/Con? pageId=E12&processId=00&ref=2&start=1&Q4=11207_11_____ Heian art and calligraphy at the Tòquio National Museum
- archive. org/web/20070927194728/http://www. thebritishmuseum. ac. uk/explore/highlights/article_index/j/japan_heian_period_ad_794-11. aspx Heian art at the British Museum
- archive. org/web/20100314071345/http://www. mnsu. edu/emuseum/prehistory/japan/heian/heian-p. htm Heian period at mnsu. edu
- Este artícul conté una traducció derivada de «Período Heian» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.