Insei
El Insei (院政?) va ser una forma específica de govern en Japó durant el periodo Heian. És un sistema bifurcado, a on un emperador que ha abdicat reté el poder des del seu retir en un monasteri budiste, a fi de contrarrestar l'influència dels regentes del clan Fujiwara i de la classe guerrera.[1] Simultàneament, l'emperador titular compliria en el ceremonial i els deures formals del monarca.
Els emperadors retirats es dien Daijō Tennō o Jōkō, i quan entrabar en una comunitat monástica, es convertien en emperadors enclaustrados (Japonés 太上法皇 Daijō Hōō). Va haver emperadors que varen abdicar i emperadors retirats a monasteris abans i despuix del periodo Heian, pero el sistema referit en l'artícul va escomençar en l'emperador Shirakawa en 1087,[2] i va permanéixer fins a la caiguda del Shogunato Kamakura en 1192.[1]
Antecedents
El còdic ritsuryō proporcionava als emperadors abdicats algun tipo de poders. Hi ha varis eixemples, com l'emperatriu Jitō, l'emperador Shōmu o l'emperador Uda en els sigles VII, VIII i IX. L'emperador retirat Uda va ser, provablement, un dels primers eixemples d'este sistema, puix el seu successor Daigo va ser una persona freqüentment malalta.
A finals del X, la família Hokke del clan Fujiwara va eixercir el poder en Japó, a través del sistema de regència Sesshō i Kampaku, convertint-se l'emperador en una figura decorativa. En 1068, l'emperador Go-Sanjō va ser el primer en casi dos sigles que no era descendent de la família Hokke. Despuix d'haver alcançat el tro, va eixercir personalment el poder, mentres que els Hokke estaven ocupant-se de conflictes personals entre Fujiwara no Yorimichi i el seu germà Fujiwara no Norimichi. Va publicar vàries lleis, la més notable el decret de regulació Enkyū Shōen, debilitant aixina el poder dels regentes. Ya malalt, va abdicar en 1072 en favor de Shirawawa, i va morir en els anys següents. Encara que no va tindre temps d'eixercir el govern per sí mateixa despuix del seu retir, va poder debilitar la regència i va preparar el camí per a l'aparició del govern enclaustrado.
En 1086, Shirakawa a la seua volta, va abdicar en favor del seu fill Horikawa, de quatre anys d'edat. L'objectiu de l'emperador va poder haver segut protegir al seu jove fill contra el seu propi germà (de Shirakawa), que era un sério pretenent al tro, pero en eixercir un fort poder personal despuix del seu retir, va posar en marcha el nou sistema i va debilitar definitivament a la regència.
Fi del periodo Heian
Al voltant de l'emperador retirat es va desenrollar una variant de la cort imperial.(In no Chō (院庁)[3] La voluntat de l'emperador retirat es va dur a afecte a través del Inzen (院宣) i del In no Chō Kudashi Bumi (院庁下文). Els emperadors enclaustrados també tenien el seu eixèrcit propi, el Hokumen no Bushi (北面の武士). La creació d'este eixèrcit va dur al clan Taira a alçar-se en el poder.
El final del periodo Heian va estar marcat per una successió d'emperadors enclaustrados. Va poder haver varis emperadors retirats vivint al mateix temps,[1] pero hi havia un sol governant efectiu (retirat o no), el Chiten (治天). És important comprendre que el Chiten no governava en lloc de l'emperador, sino que eixercia el seu poder de patriarca de la família imperial. El sistema Insei pot vore's com un mig d'estabilisació.
La rebelió Hōgen, a la mort de Toba, va ser no obstant un eixemple d'oposició directa entre l'emperador vigent i l'emperador retirat. El final del govern de Go-Shirakawa va estar marcat per la guerra civil (les guerres Genpei), i el sugimiento de Minamoto no Yoritomo com el primer shogun Kamakura.
Taula
La successió del poder en el sistema Insei va ser complex.[4]
| Sistema de govern imperial Insei | ||||
|---|---|---|---|---|
| Emperador Número Ordinal |
Dates Regnat | Emperador de Japó | Emperador Senior Insei |
Atres Emperadors Insei |
| 71 | 1067—1072 | Emperador Go-Sanjō[4] | ||
| 72 | 1072—1073 | Emperador Shirakawa[1] | Go-Sanjō | |
| 1072—1073 | Shirakawa[4] | |||
| 73 | 1086—1107 | Emperador Horikawa[4] | Shirakawa | |
| 74 | 1107—1123 | Emperador Toba[1] | Shirakawa | |
| 75 | 1123—1129 | Emperador Sutoku[4] | Shirakawa | Toba |
| 1129—1141 | Sutoku[4] | Toba | ||
| 76 | 1141—1155 | Emperador Konoe[4] | Toba | Sutoku |
| 77 | 1155—1156 | Emperador Go-Shirakawa[1] | Toba | Sutoku |
| 1156—1158 | Go-Shirakawa[4] | Sutoku | ||
| 78 | 1158—1165 | Emperador Nijō[4] | Go-Shirakawa | |
| 79 | 1165—1168 | Emperador Rokujō[4] | Go-Shirakawa | |
| 80 | 1168—1180 | Emperador Takakura[4] | Go-Shirakawa | Rokujō (until 1176) |
| 81 | 1180—1185 | Emperador Antoku[4] | Go-Shirakawa | Takakura (until 1181) |
| 82 | 1184—1192 | Emperador Go-Toba[4] | Go-Shirakawa | |
| 1192—1198 | Go-Toba[4] | |||
Vore també
- Emperador enclaustrado
- Daijō Tennō
- Eminència grisa
- Figura ceremonial
- Govern en l'ombra
- Poder darrere del tro
Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Nussbaum, Louis-Frédéric. (2005). "Insei" in Japan Encyclopedia, p. 391., p. 391, en Google Libros
- ↑ Ponsonby-Fane, Richard. (1959). The Imperial House of Japan, pp. 257-258.
- ↑ Nussbaum, "In" at p. 385., p. 385, en Google Libros
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 Sansom, George Bailey. (1958). History of Japan to 1334, p. 200.
Bibliografia
- Hurst, G. Cameron. (1976). " Insei: Abdicated sovereigns in the Politics of clapix-Heian Japan 1086-1185.' New York: Columbia University Press. 10-ISBN 0231039328/13-ISBN 9780231039321; OCLC 1584089
- Nussbaum, Louis-Frédéric and Käthe Roth. (2005). Japan encyclopedia. Cambridge: Harvard University Press. 10-ISBN 0-674-01753-6; 13-ISBN 978-0-674-01753-5; OCLC 58053128
- Ponsonby-Fane, Richard. (1959). The Imperial House of Japan. Kyoto: Ponsonby Memorial Society. OCLC 194887
- Kyoto: The Old Capital of Japan, 794-1869. (1956). Kyoto: The Ponsonby Memorial Society. OCLC 182637732
- Este artícul conté una traducció derivada de «Insei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.