Daijō Tennō
Daijō Tennō (太上天皇?), també denominat com Jōkō (上皇?), és el títul otorgat a un emperador de Japó que abdica en favor d'un successor. En 2019, el títul va ser revixcut despuix de l'abdicació d'Akihito, a on l'Agència de la Casa Imperial va donar una traducció oficial de Jōkō com a «emperador emèrit». El títul és actualment ocupat per Akihito, des de l'1 de maig de 2019.[1]
Història
Establit en el còdic Taihō, a pesar del seu retir, un Daijō Tennō podia eixercir poder. El primer cas de Daijō Tennō va ser l'emperatriu Jitō, en el VII.
Un emperador retirat a voltes podia retirar-se a una comunitat monástica budista i convertir-se en un emperador enclaustrado.
Esta pràctica va ser comuna en el periodo Heian. Previ a Akihito, l'últim emperador en obtindre dit títul va ser l'emperador Kōkaku en 1817. Un total de 63 emperadors varen abdicar.
Referències
- ↑ «Emperor Akihito to Be Called Emperor Emeritus after Abdication». Archivat des d'el original, el 21 de març de 2019. Consultat el 1 de maig de 2019.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Daijō Tennō» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.