Emperador de Jade

El Emperador de Jade és una deidad de la mitologia chinenca i un dels més importants deués del panteón taoísta. També és conegut per atres noms més ceremoniosos que es podrien traduir com a Emperador Augusto de Jade (玉皇上帝, Yù Huáng Shàngdì) o Gran Emperador Augusto de Jade (玉皇大帝, Yù Huáng Dàdì). Els chiquets li criden Yayo Celestial (天公, Tuān Gōng).
L'Emperador de Jade és una deïtat celestial que governa sobre el cel i la terra de la mateixa manera que els emperadors terrenals varen governar un dia sobre China. Ell i la seua cort són part de la burocràcia celestial que, a imitació de la de l'antiga China, governa sobre tots els aspectes de la vida humana. Des del IX va ser també el patró de la família imperial.
En la tradició chinenca, és usualment comparat en Sakra de la tradició Budista.
Un cràter de Rea, una lluna del planeta Saturn descoberta per la sonda espacial Voyager 2, va ser batejat en el nom de l'Emperador de Jade.
L'Emperador de Jade és conegut per molts noms, incloent Yu,[1] Yayo Celestial (, que originalment significava "Duc Celestial"),cita requerida que utilisen els plebeus; el Senyor de Jade; l'Emperador Suprem; o Gran Emperador de Jade (玉皇上帝, Yu Huang Shangdi o 玉皇大帝, Yu Huang Dadi).
L'Emperador de Jade en la mitologia chinenca
Hi ha moltes històries en la mitologia chinenca relacionades en l'Emperador de Jade:
L'orige de l'Emperador de Jade
Es dia que l'Emperador de Jade era originàriament el príncip hereu del Regne de la Dita Pura i de les Majestuoses Llums i Ornaments Celestials, naixcut per mig de l'acció de les deïtats primordials conegudes com els Els Tres Purs.
Es diu que en nàixer, va emetre una llum sorprenent que va allumenar tot el regne, i de jove va ser amable, inteligent i sabio; consagrant tota la seua chiquea a ajudar als necessitats, i mostrant respecte i benevolència tant cap als hòmens com cap a les demés criatures.
Despuix de la mort del seu pare va ascendir al tro, assegurant-se de que tots en el seu regne trobaren la pau i la satisfacció. Despuix d'açò, va comunicar als seus ministres que desijava dedicar-se a cultivar el Tao en el Penya-segat Lluent i Fragant. Despuix de 1750 intents, cada u d'ells en una duració de 120.976 anys, va conseguir la Immortalitat Dorada. Despuix d'atres cent millons d'anys de cultiu personal, es va convertir per fi en l'Emperador de Jade (el procés va durar en total 211.708.000 anys).
L'Emperador de Jade derrota al Rei Dimoni
Hi ha una miqueta conegut mit que conta cóm l'Emperador de Jade va aplegar a ser el rei de totes les deïtats del cel. És un dels pocs mits en els que l'Emperador de Jade realment mostra el seu poder. En el principi dels temps, la terra era un lloc dur i difícil en el que viure. Els hòmens tenien tremendes dificultats per a subsistir; no solament tenien que lluitar contra unes condicions molt dures, sino que també tenien que vore-li-les en tot tipo de sers monstruosos. Ademés, en este temps, no hi havia molts deus que els protegiren i una gran cantitat de poderosos i malvats dimonis desafiaven als sers immortals del cel. L'Emperador de Jade era encara un immortal corrent que vagava per la terra ajudant a tota la gent que podia. No obstant, se sentia trist perque els seus poders eren llimitats i solament podia mitigar en part els sofriments dels hòmens, per lo que va decidir retirar-se en una cova per a cultivar la seua Tao.
Va passar 3200 intents, cada u dels quals va durar aproximadament tres millons d'anys. Desafortunadament, el rei dimoni, una entitat malvada i poderosa que habitava en la terra va tindre l'ambició de conquistar als immortals i als deus del cel i proclamar la seua sobirania sobretot l'univers, per ad açò també es va retirar a meditar i aixina incrementar el seu poder. Va passar 3.000 intents, cada u dels quals va durar també tres millons d'anys. Despuix de l'últim intent, es va sentir segur de que ningú podria véncer-li jamai. Va tornar al món i va reclutar un eixèrcit de dimonis en el propòsit d'atacar el cel. Els immortals, conscients de l'amenaça, es varen reunir i es varen preparar per a la guerra. Els deus varen ser incapaços de detindre al poderós dimoni i varen ser vençuts. Els Tres Purs estaven al cap dels sers celestials en eixe moment.
Afortunadament, el Emperador de Jade va terminar el seu cultiu mentres es desenrollava la guerra i estava dedicant-se a canviar la terra per a fer-la més habitable per als hòmens i repelint a tot tipo de bésties monstruosas. De sobte, va vore una resplandor maléfico emés des del cel i va saber que alguna cosa no anava be. Va ascendir i va vore que s'estava lliurant una guerra, donant-se conte de que el dimoni era massa poderós com per a ser detingut per qualsevol dels deus presents. Va pujar i va desafiar al dimoni, seguint-se a continuació una batalla entre els dos. Les montanyes i els rius i les mars es varen agitar. El Rei Dimoni talla el cos de l'emperador, davant açò, els seus aliats queden estupefactos, significant açò el triumfo de la maldat. No obstant, l'Emperador de Jade pel seu cultiu, més profunt i sabio; no sobre el seu poder, sino per la seua benevolència va poder eixir victoriós. Despuix de la total aniquilació del dimoni, tots els seus atres companyers varen ser dispersats pels deus i els immortals. Pel seu noble i benevolente ardit, els deus, els immortals i els sers humans varen proclamar a l'Emperador de Jade com el suprem sobirà de tot.
El mit de la Creació
Segons un dels mits sobre la Creació que existixen en la mitologia chinenca, l'Emperador de Jade va crear als sers humans a partir del fanc. Despuix els va posar al sol per a que se secaren, pero va escomençar a ploure i algunes de les figures es varen deformar. Açò explicaria l'orige de les malalties i de les malformacions físiques. Esta autoria també és atribuïda a Nüwa que hauria fet els hòmens en fanc del riu Groc. No obstant, el mit més popular sobre la creació és un mit posterior que sosté que els sers humans eren en un principi les puces que vivien sobre el cos de Pangu.
La princesa i el pastor
Segons una atra història, popular en tota Àsia i en numeroses versions, l'Emperador de Jade tenia una filla anomenada Zhinu (织女, 織女, Zhīnǚ, lliteralment "la chicona tejedora"), a la que en freqüència es representa teixint núvols de colors en el cel. Segons atres versions, era una costurera que treballava per a l'Emperador. Tots els dies baixava a la terra en l'ajuda d'un corfoll màgic per a banyar-se. Un dia, un modest pastor cridat Niulang (牛郎, Niúláng, "el boyero", "el vaquer") va vore cóm Zhinu es banyava en el riu i es va enamorar d'ella. Va furtar el seu corfoll màgic, que ella havia deixat junt a la vora, i va impedir aixina que tornara al cel. Quan Zhinu va eixir de l'aigua, Niulang li la va dur a la seua casa.
Quan l'Emperador de Jade es va enterar de lo succeït va enfurir, pero va ser incapaç de fer res ya que para per llavors la seua filla s'havia enamorat del pastor i s'havien casat. No obstant, en passar el temps, Zhinu va sentir nostàlgia de la seua casa i va voler anar a visitar al seu pare. Va trobar el corfoll màgic, que el seu marit havia amagat en una caixa, i va tornar al cel. Una volta que va haver retornat, l'Emperador va traçar un riu en mig del firmament (la Via Làctea) per a que Zhinu fora incapaç de retornar en el seu marit. Pero va sentir llàstima dels jóvens amants i el sèptim dia del sèptim més del calendari llunar permet que es troben en un pont sobre el riu.
El història seria l'explicació mitològica per a un fenomen que es pot observar en el firmament. L'estrela Vega (Zhinu), de la constelació de Lyra, està situada a l'est de la Via Làctea i l'estrela Altair, de la constelació del Àguila, està a l'oest. No obstant, durant el primer quarto llunar (sèptim dia) del sèptim més llunar (entorn a agost), les condicions lumínicas fan que la Via Làctea aparega més ténue, com si un pont unira les dos estreles. Este dia se celebra en China, i en atres països asiàtics, una festa anomenada Qi xi, similar al dia de Sant Valentí en occident. Si plou, es diu que són les llàgrimes de Zhinu que plora en retrobar-se en el seu espós.
El zodiaco chinenc
Hi ha vàries històries que expliquen cóm varen ser elegits els dotze animals del zodiaco chinenc. Segons una d'elles, l'Emperador de Jade, encara havent governat el cel i la terra en justícia i saber durant molts anys, mai havia tingut l'oportunitat de visitar la terra. Sentint curiositat per cóm serien les criatures que el habitaven va demanar a tots els animals que anaren al cel a visitar-li. El gat, el més bell de tots els animals, va demanar a la seua amiga la rata que montara sobre el seu llom el dia que tenien que anar al cel per a aixina no quedar-se dormit. La rata, no obstant, sentint-se preocupada per semblar lleja comparada en el gat, va decidir no fer-ho. El gat va perdre la seua oportunitat de visitar a l'Emperador i va ser substituït pel porc. L'Emperador va quedar encantat en tots els animals i va decidir dividir els anys entre ells. Quan el gat va saber lo que havia ocorregut es va enfurir en la rata i esta és la raó per la qual els gats i les rates són enemics.
Els Quatre Dragons
Una volta, una gran sequia es va estendre per tota la terra. Quatre dragons de la mar es varen donar conte de la difícil situació de la gent i varen viajar a suplicar a l'Emperador de Jade en el Palau Celestial que duguera les pluges a la gent. Ell estava molt ocupat governant els cels, la terra i la mar i, distret, va accedir a enviar les pluges al sendemà si retornaven a la mar, pero poc en acabant de que els dragons partiren, va oblidar la seua promesa.
A el cap de dèu dies, les pluges seguien sense aplegar i la gent va escomençar a morir de fam. Els dragons no podien quedar-se de braços creuats, aixina que varen decidir utilisar els seus cossos per a capturar grans masses d'aigua de la mar, encarregant-se ells mateixos de dur la pluja. El poble es va mostrar agraït i va donar les gràcies a l'Emperador de Jade, que pronte va descobrir lo que havien fet els dragons i es va enfadar perque havien intervingut sense la seua bendició.
L'Emperador de Jade va ordenar al Deu de la Montanya que atrapara als quatre dragons. No obstant, de cada montanya que atrapava a un dragó sorgia un nou riu. Del Dragó Groc va sorgir el Riu Groc, del Dragó Llarc el Riu Yangtsé, del Dragó Negre el Riu Amur, i del Dragó Perla el Riu de les Perles. A partir de llavors, els rius varen fluir d'oest a est i de nort a sur, i els dragons es varen assegurar de que els habitants de China mai més es quedaren sense aigua.
El predecessor i el successor de l'Emperador de Jade
L'Emperador de Jade era en un principi l'ajudant del Venerable Celest del Començ Original (元始天尊, Yuanshi Tianzun), el començ de totes les coses, el creador illimitat i etern del cel i de la terra, i va ser designat el seu successor. El Mestre Celestial de l'Amanecer de Jade de la Porta Dorada (玉晨天师, 玉晨天師, Yùchén Tuānshī) seria a la seua volta nomenat successor de l'Emperador de Jade. En els braços del tro d'este es poden vore representats els caràcters que representen abdós, el seu predecessor i el seu successor.
Cult i festivitats


Elements del deu Shangdi i del seu cult es varen incorporar a la teologia sobre l'Emperador de Jade i a sovint es va pensar que abdós eren el mateix ser.[3]
Es diu que el natalici de l'Emperador de Jade és el nové dia del primer més llunar. Eixe dia els temples taoístas celebren un ritual en el seu honor cridat Cult Celestial (拜天公, bài tuān gōng) durant el qual els sacerdots i els llecs es postren, cremen incens i fan ofrenes de menjar.
La vespra del Any Nou Chinenc és també un dia de cult durant el qual es diu que l'Emperador examina els actes dels hòmens i els recompensa o castiga en consonància. Eixe dia es crema incens en les cases i es fan ofrenes a l'Emperador i també a Zao Jun, el deu de la llar que informa a l'Emperador sobre cada família.
En el matí d'este natalici, chinencs, taiwanesos aixina com Hokkien i Peranakan, chinencs de Malàsia i chinencs de Singapur, que practiquen el budisme, el taoisme i atres religions tradicionals chinenques monten una taula d'altar en 3 capes: un de superior (que conté ofrenes de sis verdures (六齋), fideus, frutes, pastiços, tangyuan, bols de verdures i betel sense madurar, tot això decorat en farolillos de paper) i dos nivells inferiors (que contenen els cinc sacrificis i els vins) per a honrar a les deïtats per baix de l'Emperador de Jade.[4] La família s'agenolla tres voltes i fa kowtow nou voltes per a rendir-li homenage i desijar-li una llarga vida.[4]
En Penang, Malàsia, un punt central de les celebracions del natalici de l'Emperador de Jade és Thni Kong Tnua, que va adquirir fama mundial com un dels llocs destacats de The Amazing Race 16.[5] El temple, construït en 1869, es troba als peus de Penang Hill en el suburbi Air Itam, prop de George Town, la capital de Penang.[6] Ademés de Thni Kong Tnua, el embarcadero de Chew en el cor de George Town és un atre punt focal de les celebracions del natalici de l'Emperador de Jade; les festivitats en este lloc en particular varen ser capturades per a una película malaya de 2014 The Journey.[7]

Yuk Wong Kung Tin (romanisació cantonesa) (玉皇宮殿) també conegut com Yuk Wong Po Tin (玉皇寶殿) és un temple en A Kung Ngam, Hong Kong, dedicat a l'Emperador de Jade. A mitan del XIX, els habitants d'Huizhou i Chaozhou varen extraure pedres del tossal per al desenroll de la zona urbana central. Varen instalar un santuari per a rendir cult a Yuk Wong. A principis del XX, el santuari es va convertir en un chicotet temple i va ser renovat moltes voltes. L'última renovació va tindre lloc en 1992.[8]
Els primers misionero catòlics en China varen escriure a sovint sobre l'Emperador de Jade. Varen observar que "les històries de Jesús i del Sobirà de Jade són, en certs aspectes, prou similars. En abdós casos s'afirma que un deu es va encarnar en un ser humà". Per una atra part, varen denunciar el cult a l'Emperador de Jade com "supersticiós", i varen comparar desfavorablement les "llegendes" sobre l'Emperador de Jade en lo que, segons ells, era un sòlit registre històric que documentava l'existència i la vida de Jesús.[9]
En 2005, aproximadament el 2% dels practicants de la religió tradicional chinenca creïen en l'Emperador de Jade.[10]
Vore també
- Els Tres Purs
- Nezha
- Pangu
- Sun Wukong
- Els Tres augusts i cinc emperadors
- Els Quatre Reis Celestials
- Rei Dragó
- Xiwangmu
- Deus i immortals chinencs
Referències
- ↑ Forty, Jo (2004). Mythology: A Visual Encyclopedia, London: Barnes & Noble Books, pp. 226. ISBN 0-7607-5518-3.
- ↑ «Temple of Jade Emperor God - Community | The Star Online». www.thestar.com.my. Consultat el 2017-05-16.
- ↑ Stark, Rodney (2007). Discovering God: Els orígens de les grans religions i l'evolució de les creències, 1st edició, New York: HarperOne, pp. 252. ISBN 978-0-06-117389-9.
- ↑ 4,0 4,1 Lin Meirong (2011). «Jade Emperor}», , Council for Cultural Affairs.
- ↑ II, Administrador. «Amazing Race Temporada 16, Episodi 8» (en és-gb). www.visitpenang.gov.my. Archivat des de l'original, el 2018-05-07. Consultat el 2017-05-16.
- ↑ «Temple del Deu Emperador de Jade - Comunitat | The Star Online». www.thestar.com.my. Consultat el 2017-05-16.
- ↑ «Els hokkienses celebren per tot lo alt el natalici del Deu Emperador de Jade en el embarcadero i el temple - Comunitat». The Star Online (2017-02-06). Consultat el 2017-05-16.
- ↑ Comité de Temples Chinencs: Yuk Wong Kung Din, A Kung Ngam
- ↑ Bony Schachter, "Beyond the Kingly Metaphor: A Sociological Reading of the 'Scripture of the Jade Sovereign'", Journal of Chinese Studies 60 (2015), 95-157 (145-155).
- ↑ «Religió en China en vespres dels Jocs Olímpics de Pequín 2008» (en en-us). Pew Research Center (2008-05-01). Consultat el 2023-06-19.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Emperador de Jade» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.