Nüwa

Nüwa

Fuxi (dreta) i la seua germana/esposa Nüwa (esquerra)

Nüwa en el Compàs i Fuxi en l'esquadra

Nüwa o Nü Wa (chinenc tradicional: 女媧 / chinenc simplificat: 女娲, pinyin: nǚwā) és un ser (normalment una dòna) de la mitologia chinenca que sol formar part dels Tres augusts i cinc emperadors.

Descripció

Atenint-se en les variades fonts no es pot precisar el seu paper exacte encara que va ser creadora, mare, deesa, esposa, germana, líder tribal o inclús emperatriu, encara que la majoria de les voltes es presenta com una dòna que ajuda als hòmens a reproduir-se despuix d'una calamitat. Atres estudiosos consideren que nüwa és un títul. El historiador Alvenc Qian, en el seu clàssic Memòries històriques identifica a Nüwa en un home apellidar Feng.

En atres tradicions, Nüwa i el seu espós Ling Tong, el primer dels Tres Augusts, són coneguts com "els pares del gènero humà", ya que se'ls considera els ancestros d'est. Li'ls sol representar en cos humà i coa de serp o dragó, perque supostament va ser en eixa forma com varen tallar els rius del món i ho desecaron despuix de les inundacions.

El pare de Nüwa és l'Emperador de Jade. Sapient volar en aletes de peix.

Mits sobre Nüwa

Segons un atre mit Nüwa és l'encarregada de mantindre i reparar la Muralla Celestial, la caiguda de la qual destruiria el món. Conta una llegenda que va haver una disputa entre dos dels deus més poderosos i varen decidir resoldre-l'en un combat. Quan Gonggong, deu del aigua, va vore que perdia, va colpejar en el seu cap el Mont Buzhou (不周山), un dels pilars que sostenien el cel, lo que va causar que este s'inclinara cap al noroest i la terra es moguera cap al surest, produint-se grans inundacions. Nüwa va tallar les pates d'una tortuga jaganta i les va usar per a substituir el pilar destruït, al mateix temps que utilisava pedres de cinc colors distints per a reparar el cel. No obstant va ser incapaç de reparar l'inclinament del cel, lo que segons la tradició és la causa per la que el sol, la lluna i les estrela es mouen cap al noroest i els rius chinencs fluïxen cap a l'est. Segons atres versions va reblir el forat del cel en el seu propi cos per a que cessara l'inundació per lo que algunes minories del suroest de China la tenen com a deesa i algunes festes s'oferixen com a tribut al seu sacrifici.

Per últim, Nüwa també és vista com a Creadora. Havent existit des del començ del món i sentint-se sola va començar a crear animals i sers humans. El primer dia va crear el gall; el segon, el gos; el tercer, l'ovella; el quarto, el porc; el quint, la vaca; el sext, el cavall i el sèptim va començar a crear als hòmens usant argila groga. Primer esculpió cada u d'ells individualment, pero en sentir-se cansada va decidir introduir en l'argila una corda que després movia ràpidament provocant que les gotes d'argila caigueren al sol, transformant-se cada una d'elles en un ser humà. Estos sers serien el poble pla, mentres que els primers creats, fets a mà, serien els nobles. Segons una atra variant, algunes de les figures varen ser deformades per la pluja, lo que va provocar les malalties i malformacions físiques.

El mit de Nüwa apareix, entre uns atres, en els següents documents:

• En el Liezi (列子) de Lie Yukou (列御寇) (475 - 221 AC). En el capítul quint, Qüestions sobre Tang (湯問篇), en el relat "Nüwa repara el Cel", es descriu la reparació que va fer despuix de la gran inundació. També s'afirma que va fer al primer home usant argila.

• En el Chuci (楚辞) de Qu Yuan (屈原) (340 - 278 AC). En el capítul tercer, Preguntant al Cel (天問, Wentian), en el relat "Nüwa repara el Firmament", apareix el nom Nüwa per primera volta. Moleja figures de terra groga i els dona vida i la capacitat de tindre fills. Els dimonis lluiten i trenquen els pilars que sostenen el cel. Nüwa treballa incesantement per a reparar el forat en pedres de cinc colors.

• En el Huainanzi (淮南子) de Liu An (劉安) (179 - 122 AC). En el capítul sext, Lanmingxun (覽冥訓), en el relat "Nuwa repara el cel", es narra cóm en la remota antiguetat els quatre pols de l'univers es varen derrocar i el món es va sumir en el caos: el firmament no podia cobrir la terra i esta no podia soportar al món; el fòc ho devorava tot sense detindre's i les aigües fluïen sense control; les bésties devoraven als hòmens i els pardals salvages atacaven als vells i als dèbils. Llavors Nüwa repara el cel en les pedres de cinc colors, talla les pates de la tortuga per a sostindre els quatre pols i mata al dragó negre per a ajudar a la terra.
• En el Shiji (史記) d'Alvenc Qian (司馬遷) (145 - 90 AC). En la secció 1, BenJi (本紀), Nüwa és un home apellidar Feng. És parent de Fuxi i possiblement de Fenghuang (鳳凰, fèng huáng).
• En el Shuowen Jiezi (說文解字) de Xu Shen (許慎) (58 - 147). En l'entrada Nüwa d'este diccionari, el primer del chinenc, es diu que va ser l'esposa i germana de Fuxi i que se'ls va representar en sengles coes de serp entrellaçades en un mural de la dinastia Han Oriental del temple de Wuliang, en el Districte de Jiaxing de la Província de Shandong.

• En el Duyizhi (獨异志) de Li Rong (李榮) (618 - 907 AC). En el relat "L'obertura de l'Univers", es narra que hi havia un germà i una germana cridats Nüwa que vivien en les montanyes Kunlun, en una época en que no hi havia gent corrent. Varen voler casar-se pero es varen sentir avergonyits per això. Per això, el germà la va dur al cim de la Montanya Kulun i va fer el següent jurament: si el cel nos permet ser marit i dòna, que el fum front a nosatres es concentre; si no és aixina, que el fum es disperse. El fum va permanéixer concentrat i la germana es va anar a viure en el seu germà. Va fer un palmito en herba per a amagar la seua cara. Est és l'orige de la costum de dur un palmito les dònes en la mà.

• En el Yuchuan Ziji (玉川子集) de Lu Tong (盧同) (618 - 907). En el capítul tercer s'afirma "En un principi Nüwa és la dòna de Fuxi" (女媧本是伏羲婦, Yu MaYi Jie Jiao Shi).

• En el Siku Quanshu) (四庫全書) d'Alvenc Zhen (司馬貞) (618 - 907). En el capítul Suplement dels archius històrics - Història dels Tres Emperadors es diu que estos varen ser Fuxi, Nüwa i Shengnong. Els dos primers són germans i s'apellidar Feng.

• En el llibre Taiping Yulan (太平御覽) de la colecció Songsi Dashu (宋四大書) de Li Fang (李昉) (960 - 1279). En el llibre 78, en el capítul Costums de Yingshao de la dinastia Han, s'afirma que no existien els hòmens quan el cel i la terra es varen separar. Nüwa va usar argila groga per a fer als sers humans. Com aixina no eren suficientment forts, va posar cordes dins de l'argila per a que es mantingueren de peu. També es diu que va resar als deus per a que la deixaren ser la deesa dels assunts maritals.

Vore també

• (150) Nuwa