Shangdi

Shangdi (que vol dir: de tot lo gran, ell és més gran; chinenc: 上帝, pinyin: Shàngdì, Wade-Giles: Shang Tu) és el nom usat en la mitologia chinenca per a referir-se al Deu suprem. "Shang Vaig donar" és la romanisació pinyin de dos caràcters chinencs: el primer – 上, Shàng – significa "alt", "més alt", "primer", "primordial"; el segon, 帝, Dì, es considera típicament com una abreviatura de huangdi (皇帝) en chinenc modern, el títul dels emperadors de China amprat per primera volta per Qin Shi Huang, i generalment es traduïx com "emperador".

Per a alguns, Shangdi és el creador de l'univers. Si açò fora aixina, seria anterior en uns 500 anys a Pangu, un atre Deu de la creació chinenc. No obstant, hi ha molts dubtes sobre lo que realment volia representar este concepte i molts estudiosos creuen que podria ser o be un concepte genèric per a referir-se als antepassats o be el terme que designaria el primer ancestro llegendari del clan gobernant.

Les referències més antigues a Shangdi es troben en les inscripcions dels ossos oraculares de la dinastia Shang. En la lliteratura apareix per primera volta en els cinc clàssics (五經, Wujing) recopilats per Confucio en el VI.

Des del començ de l'història chinenca, especialment a partir de la dinastia Zhou, també s'utilisa el terme Tian (天, "cel") per a referir-se al deu suprem. Tian és un terme en molts significats en chinenc antic. Pot referir-se al cel físic o al Deu del cel. En este últim sentit té el mateix significat que Shangdi. En temps de la dinastia Han, l'influent erudit confuciano Zheng Xuan afirmava que "Shangdi és un atre nom per a Tian".

També cap la possibilitat de que Tian fora un concepte similar a Shanti, és dir un antepassat o conjunt d'antepassats de la casa Zhou i que lo que estos feren anara substituir a Shangti per Tian en les cerimònies i ritos que varen prendre prestades de l'anterior dinastia, creant per mig d'esta identificació formal un concepte més universal al mateix temps que més ambigu.

En l'antiguetat se li adorava en sacrificis rituals. Es creïa que governava sobre els esperits ancestrals, que actuaven com els seus ministres, i que era el suprem guia de l'orde natural i de l'orde humà. Aquell que governava China devia oferir-li un bou com a sacrifici anual en el Temple del cel. Shangdi mai era representat com una image. En el seu lloc, en el centre del temple, en un lloc cridat "la volta imperial del cel", es colocava sobre el tro una "tablilla sagrada" (神位, shénwèi) en el nom del deu escrit. Este nom era "Deu sobirà suprem del cel" (皇天上帝, Huangtian Shangdi).

Posteriorment la cultura popular i sobretot el taoisme popular ho va convertir en un personage antropomórfico, paralel en l'atre món de l'Emperador de la terra.

Durant el XIX, els misionero protestants britànics que varen ser a China varen associar a Shangdi en Crist, explicant que eren el mateix deu, apareixent en la Bíblia traduïda al chinenc, açò va servir com a base per a la secta sincrética i al mateix temps moviment revolucionari d'Hong Xiuquan, Societat dels Adoradores de l'Emperador, que volia expulsar als manchúés i restaurar als han en el poder, restablint aixina el Mandat del Cel.

Vore també

• Els Tres Purs
• Deus i immortals chinencs