Tian

Sinograma o escritura tradicional chinenca, 天

Tian (en chino simplificado y tradicional, 天; pinyin, tuān; literalmente, ‘cel’) és el caràcter chinenc que representa el cel en els seus dos significats: com a espai físic i com a concepte religiós i com a tal, ocupa un lloc important dins del mohisme, el taoisme i el confucianisme.

El ideograma representa "lo que hi ha sobre els sers humans" i donaria naiximent a l'expressió "tot baixe el cel" (天下, Tuānxià) usada en freqüència en la lliteratura chinenca per a referir-se al món, el lloc que habiten els hòmens en contraposició als immortals, o més concretament a l'imperi chinenc.

Tian a voltes també es referix a un deu celestial. Per això és difícil distinguir quàn es referix a un ent personal o a alguna cosa impersonal. També s'ha utilisat per a referir-se al deu catòlic^{cita requerida}.

Encara que durant la dinastia Zhou s'afirmava que la seua deidad Tian provenia de la dinastia Xia, els historiadors moderns creuen que era original dels zhou. En el començ, Tian provablement es referia als ancestros. Despuix de succeir als Shang, el Tian dels Zhou es va fondre en el deu Shangdi d'aquells, adquirint el poder d'alterar el mandat del cel. A partir de llavors se li va relacionar en l'emperador, que era cridat "el fill del Cel".

Vore també

• Deus i immortals chinencs