Hipergigante

Hipergigante

Referències

Comparació entre els tamanys del Sol i VY Canis Majoris, una hipergigante. Es tracta de la segona estrela roja més gran coneguda.

Una hipergigante és una estrela excepcionalment gran i massiva, inclús major que una supergigante. La seua massa pot ser de fins a 100 voltes la massa del nostre Sol, pròxima al llímit màxim teòric, el qual establix que la cantitat de massa en una estrela no pot excedir les 120 M_☉ (masses solars). Este llímit en massa està associat al llímit de Eddington, pel que estreles més massives simplement no poden estar en equilibri degut a que vencen el seu gravetat per mig de la pressió de radiació que produïxen: produirien tanta energia que es desprendrien de la massa en excés de les 120 M_☉. Aixina i tot, algunes hipergigantes aparenten tindre més de 100 M_☉ i, inclusivament, haver tingut, inicialment, entre 200 i 250 M_☉, al contrari de lo que prediuen les teories actuals sobre la formació i evolució estelar.

Es considera que les hipergigantes són les estreles més lluminoses que existixen —mills i millons de voltes més lluminoses que el Sol—, en temperatures superficials entre els 3500 K i 35 000 K. Tenen aproximadament un promig de vida de sol 1 a 3 millons d'anys abans de convertir-se en supernovas o, en casos extremadament rars, hipernovas. S'ha postulat que una hipergigante que es convertixca en supernova o hipernova deixarà com remanente en el seu lloc directament un forat negre.

És molt poc lo que es coneix sobre les hipergigantes, puix són extremadament rares. Hui en dia es coneixen més de 21 estreles hipergigantes en la Via Làctea. Ademés, poden variar en color: el blau usualment indica que l'estrela és molt calenta (en la seua superfície), mentres que el roig indica que és més freda i està al final de la seua vida. També existixen les grogues, pero l'inestabilitat que causen les temperatures moderades i les altes pressions en el seu interior fan que siguen més rares que les atres possibilitats. És interessant observar que les hipergigantes grogues i roges més lluentes són d'una magnitut bolométrica d'al voltant de -9,5 —lo que equival a una lluminositat de 500 000 voltes la del Sol—, no coneixent-se cap de lluentor superior. Les raons per les que açò succeïx encara s'ignoren.

Hipergigantes conegudes

Variables blaves lluminoses

Les estreles més massives, grans i lluentes de les VLA i de les WR estan classificades com hipergigantes. En efecte, són les estreles més lluminoses que es coneixen:

• P Cygni, al nort de la constelació de Cygnus.
• S Doradus, en la Gran Núvol de Magallanes, una de les galàxias satèlits de la Via Làctea, en la constelació de Dorat.
• Eta Carinae, localisada dins de la nebulosa NGC 3372, en la constelació de Carina. Esta estrela té una massa que podria estar entre 120 a 150 voltes la del Sol, i és entre 4 i 5 millons de voltes més lluminosa.
• l'estrela Pistola (en anglés Pistol Star), prop del centre de la Via Làctea, en Sagitario. Sent 150 voltes més massiva que el Sol i 10 millons de voltes més lluminosa, li la considera la quinta estrela més massiva coneguda.
• Vàries estreles en el cúmul 1806-20, a l'atre costat de la nostra galàxia. Una d'elles (LBV 1806-20), és considerada la sexta estrela més massiva que es coneix al present, en entre 130 i 200 masses solars; també és una de les més lluminoses (entre 2 i 40 millons de voltes la lluminositat del Sol).

Hipergigantes blaus

• Zeta1 Scorpii, l'estrela més lluenta de l'associació estelar Scorpius OB1 —en la constelació del Escorpión— i una candidata a ser considerada variable blava lluminosa.
• HD 50064, variable blava lluminosa en la constelació del Unicorn.

• MWC 314, una atra estrela candidata a variable blava lluminosa en la constelació del Àguila.
• HD 169454, en la constelació de Scutum.
• BD -14° 5037, propenca a l'anterior.
• Cygnus OB2 12, en el Cisne, i considerada per alguns autors com una variable blava lluminosa.
• Delta Canis Majoris

Hipergigantes blanques

• 6 Cassiopeiae, en Casiopea, casi 200.000 voltes més lluenta que el Sol.
• V452 Scuti, en l'Escut, 160.000 voltes més lluminosa que el nostre astre.

Hipergigantes grogues

Les hipergigantes grogues són una classe molt rara d'estreles, ya que es coneix l'existència de menys de dèu estreles d'esta classe:

• Rho Cassiopeiae, en la partix nort de la constelació de Casiopea, és unes 500 000 voltes més lluminosa que el Sol.
• HR 8752
• IRC+10420
• HD 179821 segons alguns autors
• IRAS 17163-3907, o nebulosa de el "ou fregit", en un diàmetro mil voltes major a de el nostre Sol i 500.000 voltes més lluenta, situada a 13.000 anys-llum.
• V382 Carinae, l'hipergigante groga més lluenta del cel nocturn, prop de 500.000 voltes més lluminosa i en 700 voltes el diàmetro del Sol.
• V509 Cassiopeiae, catalogada com hipergigante groga de tipo espectral variable, 400.000 voltes més lluenta que la nostra estrela.
• V766 Centauri, aparentment l'estrela groga més gran de la que es té coneiximent, en més de 1300 radis solars, forma part d'un sistema binario.

Hipergigantes roges

• RW Cephei
• VX Sagittarii
• S Persei
• WOH G64
• VY Canis Majoris
• NML Cygni
• UY Scuti
• KY Cygni
• PZ Cassiopeiae

Vore també

• Estrela
• Anex: Estreles més massives
• Classificació estelar
• Evolució estelar
• Estructura estelar
• Diagrama de Hertzsprung-Russell
• R136a1