IRAS 17163-3907
IRAS 17163-3907 (o Nebulosa de l'ou fregit) és una estrela hipergigante groga i una de les més rares de tot l'univers.[1] Esta estrela posseïx un diàmetro mil voltes major que el del nostre Sol i la seua nebulosa té la forma aparent d'un ou fregit. Va ser fotografiada recentment pel Observatori Austral Europeu (ESO).
La seua lluentor és 500 000 voltes més potent que el del nostre sol,[2] i es troba a uns 13000 anys llum de la Terra per lo que possiblement siga l'estrela hipergigante groga més propenca trobada fins ara.[3]
El seu descobriment
Va ser detectada per primera volta en 1983 pel satèlit IRAS, gràcies a les ones infrarrojas que emet en llongituts d'ona propenques als 12 micrones. Es troba prop del centre de la Via Làctea, més precisament en la constelació d'Escorpio. Pero a pesar de ser una de les 30 estreles més lluentes del cel nocturn en l'infrarroig, per la seua dèbil emissió de llum visible, recent ara es va detectar que es tractava d'una hipergigante groga. Per una atra part, la forma esfèrica casi perfecta de la seua nebulosa va ser recentment descoberta gràcies a la cambra infrarroja VISIR[1] del Very Large Telescope (VLT), instalat en Cerro Paranal (Chile). Esta cambra, utilisant els seus tres filtres en el infrarroig mig (vert (11 850 nm), roig (12 810 nm) i blau (8590 nm)), va conseguir avistar el material al seu entorn i fotografiar els seus dos bolics o núvols casi esfèrics.[2]
Les seues dimensions
En comparació al nostre sistema solar si la nebulosa de l'Ou Fregit és colocada en el centre, el nostre sol junt en els tots planetes interiors (entre ells la Terra), i Júpiter quedarien dins del diàmetro de l'estrela. Per un atre costat, els astrònoms suponen que el bolic exterior té un radi que equival a 10 000 voltes la distància entre la Terra i el Sol, i és inclús major que l'òrbita que descriu Neptú.
En una massa total d'aproximadament vint voltes la del Sol,[1] durant la seua evolució, en pocs centenars de mils d'anys, ha expulsat material ric en silicat i gasos, formant 2 nebuloses que equivalen a unes 4 voltes la massa de tot el nostre sistema solar, de forma casi esfèrica que li donen la seua forma tan cridanera.[2] Per la seua activitat és possible que l'estrela es convertixca en una supernova creant aixina nous components químics que donen lloc a noves estreles.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 E. Lagadec et al. (28 de setembre de 2011). «El VLT de ESO va fotografiar una rara delicatesen». Organisació Europea per a l'Investigació Astronòmica en el Hemisferi Austral. Consultat el 29 de setembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rosa M. Tristán. «Una estrela jaganta en forma d'ou fregit». el món.és. Consultat el 29 de setembre de 2009.
- ↑ Fotografien la "nebulosa de l'ou fregit". Notícies de la Ciència i la Tecnologia. 1 d'octubre de 2011. Consultat el 3 d'octubre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «IRAS 17163-3907» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.