V382 Carinae

| Constelació | Carina |
| Atres denominacions | x Carinae, HR 4337, HD 96918, CP−58°3189, FK5 1289, HIP 54463, SAO 238813, GC 15329 |
| Ascensió recta α | 11h 08min 35.4s |
| Declinació δ | -58° 58’ 30’’ |
| Distància | 6272,24 anys llum[1] |
| Magnitut visual | +3,93 |
| Magnitut absoluta | -7,36 |
| Lluminositat | 212.000 L☉[2] |
| Temperatura | 5625 K[2] |
| Ràdio | 485 R☉[2] |
| Tipo espectral | G40-Ia |
| Velocitat radial | +7 km/s |
V382 Carinae, també coneguda com: x Carinae (x Car) o V* V382 Car, és una estrela en la constelació Carina. És una estrela hipergigante groga[3] en una magnitut aparent de +3.93. Es troba a 5930.90 anys llum de la Terra. És classificada com una estrela variable tipo Cephei i la seua lluentor varia d'una magnitut de +3.84 a +4.02.
Posició
V382 Carinae és part de la quilla del buc en la constelació de Carina, en el pla de la Via Làctea. La constelació es pot observar casi tot l'any des del hemisferi sur. Des d'Europa, l'estrela no apareix mai en el cel nocturn. La distància de V382 Carinae al Sol és d'uns 6000 anys llum, la majoria de la llum a la seua entorn, o entre l'estrela i el sol es debilita en la presència de núvols de pols per tant apareix en el cel molt més obscura. En el cel es troba pròxima al cúmul NGC 3532 pero x Carinae està molt més llunt que este cúmul.[3] Fins al moment no es va poder establir clarament si V382 Carinae és part d'un cúmul estelar. El centre de la nebulosa de Carina (NGC 3372), la regió al voltant de la lluminosa estrela binaria Eta Carinae i HD 93 129 V382 és d'aproximadament 2000 anys llum de distància. Només s'ha pogut trobar un pulsar cada 0,253 segons girant a una distància d'uns 20 anys llum fins al moment. Açò també podria indicar que V382 Carinae és una de les últimes estreles actives d'un cúmul d'estreles anterior.
Propietats físiques
Les propietats físiques de V382 Carinae són, en freqüència, les mateixes de les principals estreles d'esta classe, i per lo tant no poden ser clarament definides. V382 Carinae és una estrela jaganta i per la seua lluminositat apareix en el diagrama de Hertzsprung-Russell en la part mija superior. Les seues propietats estan per damunt del nivell d'una supergigante típica. Encara que V382 Carinae no lluïxca tant com Rho Cassiopeiae o V509 Cassiopeiae, és una hipergigante en temperatura superficial cim. És com el Sol de la classe espectral G, pero en un G0 en un subtipo anterior.
La massa de V382 Carinae s'estima en 50 voltes la del Sol, el seu diàmetro és provablement de prop de 1000 ràdios solars. Si poguera estar en el centre del nostre sistema solar, comprendria fins a l'òrbita de Mart. Esta estrela és també una de les cefeidas clàssiques. La temperatura de la superfície d'estes estreles varia de manera estrictament periòdica, i per lo tant també varia el seu tipo espectral, en el cas de V382 Carinae, G0 a G4. Per a este tipo d'estreles variables, és inusualment forta. Per eixemple, comparable a V509 Cassiopeiae, una estrela variable semirregular. V382 Carinae no està al final de la seua vida i podria aplegar a aumentar el seu onage i lluminositat.
Vore també
Referències
- ↑ «Calcule a partir de les senyes de paralaje».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 https://arxiv.org/abs/2002.02186
- ↑ 3,0 3,1 Observatori Europeu Austral. «Visió d'ampli camp del cel que rodeja al lluent cúmul estelar NGC 3532» (en es-cl). www.eso.org. Consultat el 2021-09-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «V382 Carinae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.