Anar al contingut

IRC+10420

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
IRC+10420
Constelació Àguila
Ascensió recta α 19h 26min 48.03s
Declinació δ +11º 21’ 16.7’’
Distància 16300 anys-llum
Magnitut visual +13,7
Magnitut absoluta -9,50
Lluminositat 500.000 sols
Temperatura 8500 K
Ràdio 1342 R. Sol
Tipo espectral A5Ia-O
Velocitat radial ? km/s

IRC+10420, també coneguda cóm V1302 Aql, és una estrela hipergigante (que va anar inicialment classificada cóm una protonebulosa planetària per alguns autors) situada en la constelació del Àguila, a una distància d'entre 3 i 5 kiloparsecs.

Propietats físiques

Pese a ser una de les estreles més lluminoses conegudes, en una lluminositat de més de 500.000 voltes la del Sol, és invisible a simple vista i necessita un telescopi per a ser observada.

Durant els últims 20 anys, el tipo espectral d'esta estrela ha variat des de F8 fins a A mantenint-se la seua lluminositat constant, lo que junt a la gran cantitat de matèria que ha expulsat ha dut a pensar que és un astre de 40 o 50 masses solars en una fase molt alvançada de la seua vida, evolucionant des de la fase de supergigante roja cap a la d'estrela de Wolf-Rayet o la de Variable Lluminosa Blava (LBV), o inclús a la de presupernova; d'acort en alguns models, l'estrela en sí, que sembla tindre una temperatura superficial elevada i que estem veent des d'un dels seus pols, té a penes 10 masses solars i està envolta per 30 o 40 masses solars de material expulsat per potents vents solars. Dit material l'amagada, aplegant a formar una "pseudofotosfera" que la fa aparéixer cóm una estrela hipergigante groga o blanca en lloc de lo que és en realitat.

Nebulosa

El material expulsat per IRC+10420 lluïx allumenat per esta com una nebulosa de reflexió, sent açò lo que es veu i no el propi astre. Imàgens preses pel telescopi espacial Hubble han mostrat una complexa estructura en ella que inclou rajos, arcs, i condensació de material lluent —els quals mostren evidències de forta pèrdua de massa estelar durant els últims sigles—, i que ha segut comparada a la que rodeja a VY Canis Majoris.

Vore també

IRAS 17163-3907, un objecte similar.

Referències