IRC+10420
| Constelació | Àguila |
| Ascensió recta α | 19h 26min 48.03s |
| Declinació δ | +11º 21’ 16.7’’ |
| Distància | 16300 anys-llum |
| Magnitut visual | +13,7 |
| Magnitut absoluta | -9,50 |
| Lluminositat | 500.000 sols |
| Temperatura | 8500 K |
| Ràdio | 1342 R. Sol |
| Tipo espectral | A5Ia-O |
| Velocitat radial | ? km/s |

IRC+10420, també coneguda cóm V1302 Aql, és una estrela hipergigante (que va anar inicialment classificada cóm una protonebulosa planetària per alguns autors) situada en la constelació del Àguila, a una distància d'entre 3 i 5 kiloparsecs.
Propietats físiques
Pese a ser una de les estreles més lluminoses conegudes, en una lluminositat de més de 500.000 voltes la del Sol, és invisible a simple vista i necessita un telescopi per a ser observada.
Durant els últims 20 anys, el tipo espectral d'esta estrela ha variat des de F8 fins a A mantenint-se la seua lluminositat constant, lo que junt a la gran cantitat de matèria que ha expulsat ha dut a pensar que és un astre de 40 o 50 masses solars en una fase molt alvançada de la seua vida, evolucionant des de la fase de supergigante roja cap a la d'estrela de Wolf-Rayet o la de Variable Lluminosa Blava (LBV), o inclús a la de presupernova; d'acort en alguns models, l'estrela en sí, que sembla tindre una temperatura superficial elevada i que estem veent des d'un dels seus pols, té a penes 10 masses solars i està envolta per 30 o 40 masses solars de material expulsat per potents vents solars. Dit material l'amagada, aplegant a formar una "pseudofotosfera" que la fa aparéixer cóm una estrela hipergigante groga o blanca en lloc de lo que és en realitat.
Nebulosa
El material expulsat per IRC+10420 lluïx allumenat per esta com una nebulosa de reflexió, sent açò lo que es veu i no el propi astre. Imàgens preses pel telescopi espacial Hubble han mostrat una complexa estructura en ella que inclou rajos, arcs, i condensació de material lluent —els quals mostren evidències de forta pèrdua de massa estelar durant els últims sigles—, i que ha segut comparada a la que rodeja a VY Canis Majoris.
Vore també
IRAS 17163-3907, un objecte similar.
Referències
- Checking the yellow evolutionary void (en anglés. Archiu PDF)
- Archivat el 2 de novembre de 2015 archivat en Wayback Machine.
- The Morphology of IRC +10420's Circumstellar Ejecta
- Archivat el 16 de febrer de 2019 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «IRC+10420» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.