Anar al contingut

Hiperjaganta groga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Esta image de la nebulosa que rodeja a una rara estrela hiperjaganta groga cridada IRAS 17163-3907 és la millor que s'haja obtingut d'una estrela d'esta classe i mostra per primera volta una enorme doble capa de pols que rodeja a l'hiperjaganta central. L'estrela i les seues capes s'assemblen a una clara d'ou al voltant d'un ull, lo que va dur als astrònoms a malnomenar l'objecte com la Nebulosa de l'Ou Fregit.

Una hiperjaganta groga és un tipo d'estrela molt rara en trobar-se en una fase molt primerenca de la seua evolució, i existixen dos tipos: les que estan evolucionant de la seqüència principal a la fase de superjaganta roja (com succeïx en HD 33579 en la Gran Núvol de Magallanes) i les que són considerades com els núcleus de exestrellas superjagantas roges, les quals estan evolucionant des de dita fase a la de variable blava lluminosa, o ben estrela Wolf-Rayet, o inclús presupernova (com succeïx en Rho Cassiopeiae, IRC+10420, o HR 8752), en este cas sofrint una gran pèrdua de massa.[1]

Evolució

Estes estreles es troben en una regió del Diagrama H-R coneguda com el Buit Evolutiu Groc (Yellow Evolutionary Void en anglés) en la que mostren certa inestabilitat, que —a lo manco en el cas de les que estan evolucionant des de la fase de superjaganta roja— es traduïx en variacions de la seua lluminositat aparent i de la seua temperatura superficial, encara que la lluminositat de l'astre es mantinga més o menys constant, aixina com en erupció periòdiques en les quals perden certa cantitat de matèria. La seua evolució posterior és seguir perdent matèria per a convertir-se en variables lluminoses blaves de baixa massa i d'ahí en estreles Wolf-Rayet per a acabar esclatant com supernovas,[2] pero també és factible que es convertixquen en supernovas sent encara hiperjagantas grogues, sense alvançar a eixes etapes-.[3]

Estructura

L'estructura d'estos astres sembla ser un núcleu convectivo rodejat per una zona radiativa, a diferència d'una estrela com el Sol en la qual es dona lo contrari.[4] Açò redunda en una atmòsfera molt estesa[5][6] —degut per un costat al seu gran tamany i la seua gran producció energètica, i per un atre als forts camps magnètics que posseïxen, aixina com pels forts vents solars que posseïxen—; en alguns casos, com IRC+10420, esta atmòsfera aplega a formar una autèntica pseudofotosfera al voltant de l'astre —que es pensa que pot estar ocultant una estrela en realitat d'elevada temperatura superficial—, i en alguns casos es troben rodejades per discs de gas i pols, lo que permetria inclús la possible existència de planetas al voltant d'elles.

Referències

7.-http://adsabs.harvard.edu/abs/1998a%26ARv...8..145D