Màser
Un màser és un amplificador de microonas per l'emissió estimulada de radiació,[1] un amplificador similar al làser pero que opera en la regió de microones del espectre electromagnètic i servix per a rebre senyals molt dèbils. La paraula deriva del acrònim en anglés MASER, per Microwave Amplification by Stimulated Imission of Radiation.
Característiques
[editar | editar còdic]
El seu funcionament està basat en el fenomen d'emissió estimulada de radiació, enunciat per Albert Einstein en 1916. Sugerit per Joseph Weber, el primer màser va ser construït per Charles Hard Townes, James P. Gordon i Herbert J. Zeiger en l'Universitat de Columbia en 1953. Townes, Nikolái Basov i Aleksandr Prójorov varen rebre el Premi Nobel de Física de 1964 pel treball teòric que va conduir al màser. Els másers s'utilisen com a dispositius de cronometraje en rellonges atòmics i com a amplificadors de microones de soroll extremadament baix en els radiotelescopios i en les estacions terrestres de comunicació en naus espacials en l'espai profunt.
Els màsers moderns poden dissenyar-se per a generar ones electromagnètiques en les freqüèncias de les microones, de les ones de radi i de la radiació infrarroja. Per esta raó, Townes va sugerir reemplaçar "microones" per "molecular" com a primera paraula de l'acrònim "maser".[2]
Quan una molècula o un àtom es troben en un estat energètic adequat i passen prop d'una ona electromagnètica, esta pot induir-los a emetre energia en forma d'una atra radiació electromagnètica en la mateixa llongitut d'ona que reforça l'ona de pas i desencadena una cascada de fenomens que duen a aumentar molt l'intensitat de l'impuls original. En alguns núvols de matèria interestelar excitada per la radiació d'estrelas propenques es produïx el mateix fenomen, que conduïx a la formació d'un intens fes de radiació en llongitut d'ona ben definida. A esta emissió de radiació dels màsers astrofísics en freqüència es denomina "emissió superradiante" per a distinguir-la dels màsers de laboratori.[3][4]
Els màsers extremadament potents, associats en núcleus galàctics actius, es coneixen com megamáseres i són fins a un milló de voltes més poderosos que els màsers estelars.
Els màsers s'utilisen com el dispositiu de cronometraje en els rellonges atòmics, i com a amplificadors de microones de soroll extremadament baix en radiotelescopios i estacions terrestres de comunicació de naus espacials en l'espai profunt. Els màsers moderns poden dissenyar-se per a generar ones electromagnètiques no solament a freqüències de microones sino també a freqüències de radi i infrarrojas. Per esta raó, Charles Townes va sugerir reemplaçar "microones" en la paraula "molecular" com la primera paraula en l'acrònim màser.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española (Màser: Amplificament de microones per mig de l'emissió estimulada d'àtoms o de molècules excitades per radiació electromagnètica)
- ↑ Townes, Charles H.. «Production of coherent radiation by atoms and molecules - Nobel Lecture» (pdf). «A este tipo general de sistema ho cridem màser, acrònim d'amplificament de microones per mig d'emissió estimulada de radiació. L'idea s'ha estés en èxit a tal varietat de dispositius i freqüències que provablement siga convenient generalisar el nom, tal volta en el sentit d'amplificament molecular per mig d'emissió estimulada de radiació.»
- ↑ Neufeld, David A .; Melnick, Gary J. (1991). "Excitació de masers d'aigua milimétrica i submilimétrica en gas astrofísic calent". Àtoms, ions i molècules: nous resultats en astrofísica de llínea espectral, Série de conferències ASP (ASP: Sant Francisco). 16: 163. Bibcode : 1991ASPC ... 16..163N (https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1991ASPC...16..163N).
- ↑ Tennyson, Jonathan; et al. (Març de 2013). "Evaluació crítica IUPAC dels espectres rotacional- vibracionales del vapor d'aigua, Part III: Nivells d'energia i número de transició per a H216O" (https://doi.org/10.1016/j.jqsrt.2012.10.002). Revista de espectroscopía quantitativa i transferència radiativa. 117: 29-58. Bibcode : 2013JQSRT.117 ... 29T (https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2013JQSRT.117...29T). doi : 10.1016/j.jqsrt.2012.10.002 (https://doi.org/10.1016%2Fj.jqsrt.2 012.10.002).
- ↑ Charles H. Townes - Conferència Nobel, pàgina 63 (https://www.nobelprize.org/prizes/physics/1964/townes/lecture/) (en anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Màser.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Máser» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.