Radiotelescopio
.jpg)
Un radiotelescopio és una antena i un receptor de radi especialisat que s'utilisa per a detectar ones de radi de fonts de ràdio astronòmiques procedents del espai. Els radiotelescopis són el principal instrument d'observació utilisat en la radioastronomía, que estudia la porció de radiofrecuencia del espectre electromagnètic emés pels objectes astronòmics, de la mateixa manera que els telescopis òptics són el principal instrument d'observació utilisat en l'astronomia òptica tradicional, que estudia la porció d'ona de llum de l'espectre procedent d'objectes astronòmics. A diferència dels telescopis òptics, els radiotelescopis es poden utilisar tant de dia com de nit.
Ya que les fonts de ràdio astronòmiques, com els planetas, les estreles, les nebulosas i les galàxias, estan molt llunt, les ones de ràdio que provenen d'elles són extremadament dèbils, per lo que els radiotelescopis requerixen antenes molt grans per a recolectar suficient energia de radi per a estudiar-les i equips de recepció extremadament sensibles. Els radiotelescopis solen ser grans antenes parabòliques similars a les empleades per a rastrejar i comunicar-se en satèlits i sondes espacials. Poden usar-se individualment o enllaçar-se electrònicament en una matriu. Els observatoris de ràdio s'ubiquen preferentment llunt dels principals centres de població per a evitar l'interferència electromagnètica de les emsions de ràdio, televisió, radar i atres dispositius electrònics fabricats per el home.
Les ones de ràdio de l'espai varen ser detectades per primera volta per l'ingenier Karl Guthe Jansky en 1932 en els Bell Telephone Laboratories d'Holmdel, Nova Jersey, utilisant una antena construïda per a estudiar el soroll del receptor de ràdio. El primer radiotelescopi especialment dissenyat va ser un plat parabòlic de 9 metros construït pel radioaficionado Grote Reber en el seu pati atrasser en Wheaton, Illinois en 1937. L'estudi del cel que va realisar a sovint es considera el començ del camp de la radioastronomía.
Història
[editar | editar còdic]
El primer radiotelescopi va ser l'antena de 30 metros construïda per Grote Reber en 1956 que va ser construïda en el pati de la seua casa.cita requerida A principis dels anys 1940 l'Interferómetro Cambridge va realisar un anàlisis del cel que va donar lloc als famosos mapes 2C i 3C de fonts de ràdio. A fins dels anys 50 el radiotelescopi d'una sola antena més gran del món era el telescopi de 76 metros en l'Observatori Jodrell Bank en l'Universitat de Mánchester,cita requerida posat en funcionament a finals de 1957. Est va ser l'últim de molts radiotelescopis construïts a mitan de el XX i ha segut superat per telescopis i conjunts de telescopis més moderns.
- Models
(GTM) (Inglés: Large Millimeter Telescope, o LMT) és el radiotelescopi més gran del món en el seu ranc de freqüència, i va ser construït per a observar ones de radi en la llongitut d'ona d'1 a 4 milímetros. El disseny contempla una antena de 80 metros de diàmetro i un àrea de recolecció de 2000 m². Està localisat en la part alta del volcà Serra Negra (aproximadament a 4,600 m s. n. m.), que es troba junt al Pico de Orizaba, el pic més alt de Mèxic ubicat entre els estats de Pobla i Veracruz.
El GTM és un proyecte binacional mexicà (80 %) - nortamericà (20 %) del Institut Nacional d'Astrofísica, Òptica i Electrònica (INAOE) i l'Universitat de Massachusetts en Amherst.
El radiotelescopi individual més gran del món és el RATAN-600[1] (Rússia) consistent en 895 reflectores rectangulars disposts en un círcul de 576 metros de diàmetro[2]). El radiotelescopi més gran d'Europa és l'antena de 100 metros de diàmetro situada en Effelsberg, Alemània, que ademés va ser el telescopi totalment mòvil més gran durant 30 anys, fins que es va inaugurar el Green Bank Telescope en el 2000. El radiotelescopi més gran dels EE. UU. fins a 1998 era el Big Ear de l'Universitat Estatal d'Ohio.cita requerida El tamany típic d'una antena de radiotelescopi és de 25 metros. Hi ha dotzenes de radiotelescopis de dimensions similars funcionant en ràdio observatoris de tot lo món.
El radiotelescopi més conegut (a pesar de que no és mòvil) provablement va ser el radiotelescopi de Arecibo, situat en Arecibo, Puerto Rico, Estats Units.
Un atre radiotelescopi molt conegut és el Very Large Array (VLA), en Socorro, Nou Mèxic. Este telescopi és un array interferométrico compost per 27 antenes.cita requerida
El major conjunt de radiotelescopis existent en el 2007 és el GMRT.
Un atre conjunt encara més gran, el 'LOw Frequency ARray' (LOFAR), està en construcció en Europa occidental (Holanda i Alemània), format per 25 000 chicotetes antenes distribuïdes en un àrea de varis centenars de quilómetros de diàmetro.cita requerida
Objectius
[editar | editar còdic]La part de l'astronomia dedicada a les observacions a través de radiotelescopis es denomina radioastronomía.
Molts objectes celests, com els púlsars o galàxies actives (com els cuásars) emeten radiacions de radiofrecuencia i són per això més "visibles", o inclús solament visibles en la regió de ràdio del espectre electromagnètic. Examinant la freqüència, potència i temps de les emissions de radi d'estos objectes, els astrònoms són capaços d'ampliar la nostra comprensió del Univers.
Els radiotelescopis també s'utilisen en ocasions en proyectes com SETI i en el seguiment de vols espacials no tripulats (vore Deep Space Network).
Vore també
[editar | editar còdic]- Telescopi esfèric de cinccents metros d'obertura
- Radiotelescopio de Arecibo
- Senyal WOW!
- Centre Astronòmic de Yebes
- Square Kilometre Array
- SETI
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 27 de maig de 2018. Consultat el 30 de maig de 2005.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2007. Consultat el 30 de maig de 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radiotelescopio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.