Radiofuente

Es denomina radiofuente a un objecte del espai exterior que emet radiació electromagnètica en la regió de les radiofrecuencias. L'emissió prové de gas calent, electrons movent-se en camps magnètics, i certes llongituts d'ona emeses per àtoms i molèculas en l'espai. La ciència que s'ocupa de la seua observació és la radioastronomía.

Existixen radiofuentes tant en nostra galàxia com fora d'ella; en 1931 l'astrònom Karl Guthe Jansky va detectar ones de radi provinents d'una font desconeguda en el centre de la Via Làctea, i en 1946 es va descobrir la primera radiofuente fòra de nostra galàxia en la constelació de Cygnus. Estes fonts no sempre són observables en l'espectre visible, algunes d'elles són totalment invisibles i la seua presència només pot ser detectada per les seues emissions de ràdio.

De les moltes radiofuentes existents més allà de la nostra galàxia, cal senyalar el hidrogen neutre i el monòxit de carbono que es troben en galàxies espirals, i els cuásarés (abreviatura del anglés quasi-stellar ràdio source), les emissions de la qual es relacionen en l'existència de forats negres supermasivos en el centre de galàxies elíptiques. D'especial importància és la dèbil radiació de fondo de microones provinent del Big Bang, que va supondre el començ del nostre univers fa uns 13.700 millons d'anys. Per últim, s'han utilisat ones de radi en la busca d'atres civilisacions en la nostra galàxia, fins al moment sense resultats positius.

Les radiofuentes poden ser compactes, com les estreles o els púlsarés, o be correspondre a cossos difusos, com els núvols de pols interestelar o galàxies. Algunes, com els púlsares, emeten impulsos breus a intervals regulars; unes atres emeten un espectre ampli en intensitat casi constant, mentres que unes atres, com el Sol, tenen una radiació molt irregular. Els restants de supernovas són radiofuentes intenses.