Anar al contingut

Gran Telescopi Milimétrico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gran Telescopi Milimétrico

El Gran Telescopi Milimétrico Alfonso Serrano (GTM) (en anglés: Large Millimeter Telescope, o LMT), oficialment Gran Telescopi Milimétrico Alfonso Serrano, és un telescopi de plat únic i movedor dissenyat per a observar ones de radi en llongituts d'ona entre 0.85 i 4 mm. La seua superfície activa de 50 metros de diàmetro ho convertix en el radiotelescopio més gran en el món en el seu tipo.[1]

El GTM es troba localisat en Mèxic, sobre el cim del volcà extint Serra Negra o Tliltépetl a una latitut de 18°59'06" Nort i llongitut 97° 18' 53" Oest i una altura de 4580 m. El volcà Serra Negra és el quint pico més alt de Mèxic i companyer del Pico de Orizaba o Citlaltépetl (el pico més alt del país), abdós ubicats dins del parc nacional Pico de Orizaba, entre els estats de Pobla i Veracruz El GTM és un proyecte binacional mexicà (70 %) - nortamericà (30 %) liderat pel Institut Nacional d'Astrofísica, Òptica i Electrònica (INAOE) i la Universitat de Massachusetts en Amherst (UMass-Amherst) respectivament.

La missió del GTM és: 1) realisar investigació pionera, 2) entrenar a les futures generacions de científics i ingeniers i 3) desenrollar nova tecnologia per al benefici de la societat. El seu objectiu científic principal és estudiar la formació i evolució d'estructures en l'Univers a lo llarc de la seua història. El GTM observa principalment objectes tèrmicament frets, la majoria d'ells en altes cantitats de pols estelar i/o gas molecular. Entre els objectes d'estudi es troben: cometes, planetes, discs protoplanetarios, estreles en formació, estreles evolucionades, núvols moleculars, galàxies en formació estelar, núcleus actius de galàxies, galàxies en alt corriment al roig, cúmuls de galàxies i la radiació del fondo còsmic de microones.

El disseny del GTM contempla un sistema òptic Cassegrain en una superfície reflectora primària parabòlica de 50 m de diàmetro (M1) integrada per 180 segments distribuïts en cinc anells concèntrics. El número de segments per anell és: 12 en el més intern, 24 en el segon i 48 en els tres anells més externs. Els segments es conecten a l'estructura del telescopi a través d'actuadors, permetent tindre una superfície reflectora primària activa.[2] A la seua volta, cada segment està constituït per 8 subpáneles de níquel electroformado montats sobre una estructura de soport. La superfície reflectora secundària (M2) té un diàmetro de 2.6 m i està integrat per 9 subpáneles de níquel electroformado. Esta superfície està subjecta a un hexápodo actiu la movilitat del qual permet optimisar el foc del telescopi i el qual està unit a l'estructura del telescopi a través d'un tetrápodo de metal que permet. Finalment la superfície reflectora terciaria (M3) plana d'1.6 m que reflectix el fes de llum cap als instruments instalats en el telescopi.[2][3]


Referències

[editar | editar còdic]