Gran Muralla chinenca
La Gran Muralla chinenca és una antiga fortificació chinenca, construïda i reconstruïda entre el V i el XVI per a protegir la frontera nort del Imperi chinenc durant les successives dinasties imperials dels atacs dels nómades xiongnu de Mongòlia i Manchuria.
Contant les seues ramificacions i construccions secundàries, es calcula que té uns 21 200 km de llongitut,[1] des de la frontera en Coreja, a la vora del riu Yalu, fins al desert de Gobi, a lo llarc d'un arc que delinea aproximadament la vora sur de Mongòlia Interior, encara que hui solament es conserva un 30 % d'ella.[2] En promig, medix de 6 a 7 m d'alt i de 4 a 5 m d'ample.
La muralla va ser designada Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1987.[3]
Història
Tradicionalment, el història de la construcció de la Gran Muralla es dividix en cinc parts:
- Una abans de l'unificació de la dinastia Qin (221 a. C.), durant el periodo de Primaveres i autumnes i els Regnes Combatents.
- La segona, a partir de l'unificació de la dinastia Qin, quan l'emperador Qin Shi Huang va iniciar la construcció d'un mur en la frontera nort.
- Periodo de la dinastia Han
- Periodo de baixa activitat
- Periodo de la dinastia Ming
Periodo anterior a l'unificació de la dinastia Qin
En el VIII, en el començ del periodo conegut com a primaveres i autumnes, China seguix un sistema feudal. El territori es dividix en centenars de feus o estats dirigits per príncips, en teoria tots reunits baix els reis de la dinastia Zhou. Pero en el temps, estos feus varen ser anexats pels príncips, formant grans principats en el VI; alguns d'ells varen ser Chu i Wu. China estava ràpidament fragmentada en varis regnes independents: és el començ del periodo dels Regnes Combatents.
Llavors, varis estats es comprometen a la construcció de parets per a protegir-se dels seus veïns i de pobles estrangers. Aixina, al voltant de el V, l'estat Qi inicia la construcció d'un mur; algunes de les seues parts es mantenen encara en peu. A mitan de el IV, l'estat de Wei va escomençar la construcció d'un mur en la seua frontera occidental, prop de Qi, i un segon mur en la seua frontera oriental. Va ser imitada pels estats de Yan i Zhao.
Comunament, la tècnica utilisada per a realisar les parets va ser de capes de terra d'uns pocs centímetros que s'compactar una damunt d'una atra, entre planches de fusta. Les planches de fusta s'extreen posteriorment, deixant una paret de terra compactar molt dura. Este método podria desenrollar ràpidament sòlits murs que poden resistir sigles.
Periodo de la dinastia Qin
En 221 a. C., Qin Shi Huang va conquistar tots els estats que se li oponien i va unificar China establint la dinastia Qin. En l'intenció d'impondre un poder central i evitar el resorgiment dels senyors feudals, va ordenar la destrucció de les muralles que dividien el seu imperi a lo llarc de l'antiga frontera. Despuix dels atacs de les tribus Xiongnu en el nort, va enviar al general Meng Tian per a assegurar-se de que els Xiongnu anaren derrotats. A continuació, li va ordenar mamprendre la construcció d'un mur més allà del riu Groc per a protegir millor als nous territoris conquistats. Este mur conectaria les diverses fortificacions existents a lo llarc de la nova frontera nort. El transport d'una gran cantitat de materials necessaris per a la construcció era difícil, per lo que els constructors varen utilisar els recursos locals, com les pedres en les construccions de montanya i la terra apisonada per a la construcció en la planura.
No hi ha registres històrics que indiquen la llongitut exacta i el traçat de la muralla en la dinastia Qin, pero a pesar del debat entre els historiadors i l'absència d'acontenyiments històrics, la Gran Muralla construïda per la dinastia Qin permaneix en l'imaginació popular chinenca com una colossal obra en el renom de «mur de dèu mil li» (5760 km en el valor de li de la dinastia Qin).
Periodo de la dinastia Han
En 210 a. C., l'emperador Qin Shi Huang va morir i la dinastia Qin que havia fundat va sobreviure uns pocs anys. En el 202 a. C., Liu Bang, un exsoldado d'orige llaurador, es va proclamar emperador en el nom Han Gaozu. Debilitada per la seua anterior guerra de successió contra el general Xiang Yu, Gaozu abandona el manteniment de la Muralla de l'era Qin, i quan els Xiongnu, ara units en una confederació, estaven amenaçant per mig de la frontera, Gaozu, en lloc de llançar una ofensiva utilisant les parets de la mateixa manera que Qin Shi Huang, tracta de conseguir la pau en homenages i una "armoniosa unió" o heqin, és dir, el suministrament chinenc de princeses per als caps Xiongnu. Durant vàries décades, els seus successors faran lo mateix. No obstant, la Gran Muralla no està completament abandonada: baix el domini de l'emperador Han Wudi se li recomana l'establiment de fronteres tuntian (tipos d'assentaments militars agraris) protegits per chicotets murs per a colonisar la regió i impedir les incursions Xiongnu.
En 134 a. C. es va trencar el statu quo entre els chinencs i els Xiongnu i, a diferència dels seus antepassats, Han wudi va decidir prendre l'ofensiva contra la confederació Xiongnu i va iniciar en 129 a. C. una primera ofensiva, seguida de moltes atres. Wudi va restaurar i va conectar porcions de la Muralla de la dinastia Qin i despuix la va estendre per mig de lo que es convertiria en la Ruta de la Seda. En 119 a. C., els Xiongnu varen ser expulsats a través del desert de Gobi en la Mongòlia Interior, i es va construir una nova secció del mur de 400 km de llarc que es conserva actualment.
En l'any 9 a. C., la dinastia Han es va vore ensombrecida per l'efímera dinastia Xin, abans de ser restaurada el 23 per l'emperador Geng Shi vaig donar que va deure fer front a les guerres civils. Quan l'emperador Guang Wudi va ascendir al tro dos anys despuix, el seu eixèrcit era massa dèbil per a contindre eficaçment als Xiongnu. Va ordenar la construcció de quatre nous murs per a frenar el seu alvanç i protegir a la capital. Per últim, al voltant del 48, els Xiongnu varen experimentar lluites internes i es varen dividir en dos grups: Xiongnu del Nort i Xiongnu del Sur. Els Xiongnu del sur servixen d'esmortidors entre els seus homòlecs en el nort i China estava disposta a coexistir en ells. Al final de la dinastia Han, China es va dividir en tres regnes separats per fronteres, no prestant importància a la construcció i el manteniment de les grans parets.
Periodo de baixa activitat
Des del periodo dels Tres Regnes (220) fins a fins de la dinastia Yuan (1300), la muralla no va experimentar grans canvis i prolongacions més allà de la reconstrucció de sectors desgastats. Destaquen chicotets periodos de construcció en els sigles V al VII i els sigles XI al XIII.
Periodo de la dinastia Ming
La Gran Muralla com a concepte es va revivar de nou durant la dinastia Ming despuix de la derrota de l'eixèrcit per part dels Oirates en la batalla de la fortalea de Tumu en 1449. Els Ming no varen tindre una clara victòria i varen adoptar una nova estratègia per a mantindre les tribus nómades alluntades de la capitalː per mig de la construcció de murs a lo llarc de la frontera nort de China.
A diferència de les anteriors fortificacions, la construcció de la dinastia Ming va ser més forta i més elaborada per l'utilisació de rajoles i pedra en lloc de terra apisonada. Com a conseqüència de les incursions mongolas a lo llarc dels anys, es varen dedicar considerables recursos a reparar i reforçar les parets. Les seccions Ming prop de la capital Pequín són especialment fortes i resistents.
Cap al final de la dinastia Ming, la Gran Muralla defenia l'imperi en contra de l'invasió manchú que va escomençar al voltant de 1600. Baix el mando militar de Yuan Chonghuan, l'eixèrcit Ming va bloquejar l'alvanç manchú en el fortament fortificat pas Shanhaiguan, impedint que entraren en el cor chinenc. Els manchúes finalment varen ser capaços de creuar la Gran Muralla en 1644, quan les portes es varen obrir en Shanhaiguan per Wu Sangui, un general que estava en contra de les activitats dels governants de la dinastia Shun, que va succeir durant un breu periodo a la dinastia Ming. Els manchúes ràpidament varen ocupar Pequín i varen derrotar a la recent fundada Dinastia Shun i el restant de la resistència, per a establir la dinastia Qing.
En els Qing com a gobernant, Mongòlia es va anexar a l'imperi, de modo que es varen interrompre la construcció de la Gran Muralla i les reparacions de la mateixa perque varen deixar de ser necessàries.
Primeres notícies en Occident sobre la muralla
El viager del nort d'Àfrica Ibn Battuta, que va anar a Guangzhou cap a 1346, va informar als musulmans locals sobre la muralla que, segons el Corán, el havia construït Dhul-Qarnayn per a contindre al poble de Gog i Magog. Ibn Battuta explicava que la muralla estava "a xixanta dies de viage" de la ciutat de Zeitun (Quanzhou),[4] si ben Alexander Hamilton Rosskeen Gibb va senyalar que Ibn Battuta va confondre la Gran Muralla de China en la construïda per Dhul-Qarnayn.[4] Açò indica que els àraps podien haver sentit parlar de la Gran Muralla chinenca durant els periodos històrics anteriors a l'història de China, associant-l'en la muralla de Gog i Magog del Corán.[5] Pero, en tot cas, ningú dels interlocutors de Ibn Battuta en Guangzhou el hi havia vist ni coneixia ningú que el hi haguera vist, cosa que implica que, posteriorment a Yuan, l'existència de la Gran Muralla no estava en la memòria de la gent, si més no de les comunitats musulmanes de Guangzhou.[5]
Poc en acabant de que els europeus aplegaren a la China de la dinastia Ming, en el sigle XVI, les històries sobre la Gran Muralla varen escomençar a circular per Europa, a pesar de que cap europeu va ser a vore-l'en els seus propis ulls fins a un sigle més vesprada. La primera descripció de la muralla, i la seua importància per a la defensa del país contra els "tàrtars" (és dir, els mongoles), va ser la continguda en la Tercera década de João de Fancs, dins de Àsia (publicada en 1563).[6] Curiosament, el propi Fancs no va viajar a Àsia, pero va ser capaç d'utilisar els llibres chinencs duts a Lisboa pels comerciants portuguesos.[7] Un dels primers registres d'un viager occidental que va visitar China a través d'un pas de la Gran Muralla (el Jiayuguan, en este cas) pot ser el del jesuïta portugués Bento de Góis, que havia aplegat el noroest de China, la porta de l'Índia, l'any 1605.[8]
Actualitat
.jpg)
La Gran Muralla està agermanada en atres monuments i llocs, com la muralla romana de Lugo i les piràmides d'Egipte.[9]
Recorregut
Les províncies, municipalitat i regions autònomes per les que passa la Muralla són (en orde alfabètic, degut a que la ramificació de l'estructura no permet fer un seguiment continu): Gansu, Hebei, Henan, Hubei, Hunan, Jilin, Liaoning, Mongòlia Interior, Ningxia, Pequín, Qinghai, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Sichuan, Tianjin i Xinjiang.[10]
Vore també
Referències
- ↑ La Gran Muralla chinenca medix 21 196 quilómetros, més del doble de lo que es creïa
- ↑ «Muralla chinenca medix dos mil km més de lo que es pensava.» [1] archivat en Wayback Machine. L'Universal. Consultat el 3 de juliol de 2018.
- ↑ «The Great Wall». whc.unesco.org. Consultat el 15 d'octubre de 2017.
- ↑ 4,0 4,1 H. A. R. Gibb and C. F. Beckingham, trans. The Travels of Ibn Baṭṭūṭa, A.D. 1325–1354 (Vol. IV). London: Hakluyt Society, 1994 (ISBN 0-904180-37-9), ps. 896
- ↑ 5,0 5,1 «Marco Polo's China: a Venetian in the realm of Khubilai Kan».
- 52–54.
- ↑ João de Fancs, Ásia de João de Fancs. Dos feitos que os portugueses fizeram no descobrimento dos mares i terras do Oriente., 3-a Década. llibre 2, capítul VII. Lisboa, 1563. Este capítul està reproduït en les pp. 186—204 del quint volum del 1777 edició de Àsia.
- ↑ Donald F. Lach«Àsia in the making of Europe».The University of Chicago Press.I, Book Two
- 739.
- ↑ «Cathay and the way thither: being a collection of migeval notices of China».The Hakluyt society.
- 579. (Esta secció és l'informe dels viages de Góis, segons va descriure Matteo Ricci en De Christiana expeditione apud Sinas (publicat en 1615), anotada per Henry Yule)
- ↑ «[2]». Consultat el 2020-11-14 (en és).
- ↑ UNESCO (en anglés)
Bibliografia
- Arnold, H. J. P, "The Great Wall: Is It or Isn't It?" Astronomy Now, 1995.
- Hessler, Peter. "Walking the Wall". The New Yorker, May 21, 2007, pp. 56-65.
- Lovell, Julia. The Great Wall: China against the World. 1000 BC - 2000 AD. London: Atlantic Books; Sydney, Austràlia: Picador, 2006. ISBN 978-0-330-42241-3; ISBN 0-330-42241-3.
- Man, John. (2008). The Great Wall, Londres: Bantam Press, 335 pages. ISBN 9780593055748.
- Michaud, Roland (fotógraf); Sabrina Michaud (fotógrafa) & Michel Jan, The Great Wall of China. Abbeville Press, 2001. ISBN 0-7892-0736-2
- Waldron, Arthur, The Great Wall of China: From History to Myth. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.
- Yamashita, Michael; Lindesay, William (2007). The Great Wall — From Beginning to End, Nova York: Sterling, 160. ISBN 978-1-4027-3160-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Muralla china» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.