Ningxia
Ningxia (en chino, 宁夏; pinyin, Níngxià), oficialment Regió Autònoma hui de Ningxia (en chino, 宁夏回族自治区; pinyin, Níngxià Huízú Zìzhìqū), és una de les cinc regions autònomes de la República Popular China. La seua capital és Yinchuan. Està situada a l'oest de la replanell de lloes, en el curs mig del riu Groc, llimitant al nort en Mongòlia Interior, a l'est en Shaanxi i al sur i oest en Gansu. La seua extensió és de 66 400 km² i la seua població de 7,2 millons d'habitants (2020).
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Tota la zona va ser incorporada al imperi Qin en el III i hi ha evidències d'assentaments de temps de les dinasties Han i Tang. En el XI l'imperi Tangut es va establir en la zona, que llavors corresponia a les afores del imperi Song. Posteriorment va caure baix el domini dels mongoles en acabant de que Gengis Kan conquistara Yinchuan al començament de el XIII. En anar-se perdent l'influència mongola la província va ser ocupada poc a poc per musulmans provinents de Turquia, lo que provocaria tensions entre els han i els hui.
Entre 1914 i 1928 va formar part de la província veïna de Gansu. Durant eixe periodo, les dos províncies, aixina com Gansu, varen ser governades per un grup de senyors de la guerra cridats "els tres Ma del noroest" (西北三马, 西北三馬, xīběi sān mâ). En 1958 es va transformar oficialment en Regió Autònoma. En 1969 li varen ser incorporades algunes zones de la regió autònoma veïna de Mongòlia Interior pero en 1979 es varen desfer estos canvis.
Govern i política
[editar | editar còdic]Poder polític
[editar | editar còdic]El poder polític de la Regió Autònoma hui de Ningxia, com en el restant de les regions autònomes, ho eixercixen l'Assamblea Popular com a poder llegislatiu, i el Govern Popular, el qual està encapçalat per un President (qui necessàriament deu ser d'ètnia hui), com a poder eixecutiu.[1] Ademés, existix la Conferència Consultiva Política de la Regió Autònoma de Ningxia, la qual és la filial provincial de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc, i té com a funcions la consulta política i la delliberació sobre diversos assunts estatals, des de polítiques econòmiques i socials fins a temes migambientals, proponent sugerències, investigant problemes i formulant plans futurs, servint com un fòrum de front unit per a diversos sectors de la societat.[2] La llegislació chinenca, segons els artículs 111 i 112 de la Constitució, garantisa certa autonomia en les àrees d'educació i política llingüística.[1]
De la mateixa manera que en atres províncies i regions autònomes chinenques, el president del Govern Popular treballa en conjunt en el secretari del Comité Regional Autònom del Partit Comuniste, que és el màxim orgue del poder polític en la regió, com a organisme regional del Partit.[1] Comunament, el Secretari sol ser d'una atra província diferent (per a reduir la corrupció). El liderage central en Pequín formula polítiques respecte a Ningxia a través del Grup Central de Coordinació del Treball de Ningxia, que sol estar dirigit pel president de la Conferència Consultiva Política del Poble Chinenc.[1]
Organisació territorial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Divisions de nivell de prefectura de la República Popular ChinaNingxia.
Ningxia està dividida en cinc Ciutats de Nivell de Prefectura.
| Mapa | # | Nom | Hanzi | Hanyu Pinyin | Tipo |
|---|---|---|---|---|---|
| Archiu:NingxiaMap.png | |||||
| 1 | Yinchuan | 银川市 | Yínchuān Shì | Ciutats de Nivell de Prefectura | |
| 2 | Shizuishan | 石嘴山市 | Shízuǐshān Shì | Ciutats de Nivell de Prefectura | |
| 3 | Wuzhong | 吴忠市 | Wúzhōng Shì | Ciutats de Nivell de Prefectura | |
| 4 | Zhongwei | 中卫市 | Zhōngwèi Shì | Ciutats de Nivell de Prefectura | |
| 5 | Guyuan | (固原市 | Gùyuán Shì | Ciutats de Nivell de Prefectura |
Geografia
[editar | editar còdic]
Ningxia té fronteres en Mongòlia Interior, Gansu i Shaanxi i està travessada pel riu Groc. La zona és seca i relativament desértica incloent el desert de Tengger i el desert de Shapotou (沙坡头, 沙坡頭, Shāpōtóu).
Economia
[editar | editar còdic]Ningxia és una regió en àmplies zones desérticas i en sérios problemes per a irrigar les zones agrícoles, que es concentren en la conca del riu Groc. Entre els productes cultivats en la zona destaquen la poma, la raïm i la meló d'Alger.
Té importants jaciments de petròleu, gas natural i carbó. Hi ha també depòsits menors de fòsfor, or, coure i ferro. Les indústries principals de la zona són les elèctriques, metalúrgiques, textils, papereres i d'alimentació.
És la província chinenca en el PIB més chicotet (només el de Tibet està per davall), que en 2004 va ser de 46.004 millons de renminbi (5.710 millons de dólarés) en una renda per càpita de 6.640 renminbi (801 dólars). La seua contribució a l'economia nacional és del 0.3%.
Agricultura
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en atres zones, Ningxia ha experimentat un descens gradual de la seua població llauradora per la migració del camp a la ciutat. A pesar d'això, la gran majoria (62,8 %) seguia dedicant-se a l'agricultura en el moment de l'enquesta.[3] La ganaderia és important per a l'economia regional. En el principal comtat ganader, Yanchi, és inclús l'indústria líder dins del sector primari. Els animals de pastoreig predominants són les ovelles i les cabres.[4] En les regions (semi)pastorals, els pastors es dediquen a una activitat agrícola sedentaria mixta d'agricultura de seca i ganaderia extensiva, mentres que ya no es practica el pastoreig nómada pur.[5] Des de que es va implementar un pla d'crío de ganado en 2002, la província s'ha convertit en una de les principals zones de producció lletera de China.[6][7]
Ningxia és la principal regió de China a on es cultiven bayas de goji. Atres especialitats de Ningxia són el regalícia, els productes elaborats en pedra Helan, els brots de falaguera i els productes elaborats en pell d'ovella.
Els vins de Ningxia són un àrea de desenroll prometedora. Les autoritats chinenques han donat la seua aprovació al desenroll de la base oriental de les montanyes Helan com a zona apta per a la producció de vi. Vàries grans empreses vinícoles chinenques, entre elles Changyu i Dynasty Wine, han començat a desenrollar-se en la regió occidental de la província. Juntes posseïxen ara 20 000 acres de terra per a plantacions de vi i Dynasty ha invertit 100 millons de yuanes en Ningxia. Ademés, l'important empresa petrolera China Petroleum and Chemical Corporation ha fundat una plantació de raïms prop de les montanyes Helan. L'empresa d'electrodomèstics Midea també ha començat a participar en l'indústria vinícola de Ningxia.[8] S'han establit vinyes en la regió.[9]
Demografia
[editar | editar còdic]Encara que no és l'ètnia mayoritaría en la regió (representen un 34,7% del total de la població), Ningxia és coneguda com la terra dels hui, una de les 56 nacionalitats reconegudes oficialment pel govern de la República Popular China. Molts d'ells són descendents dels antics comerciants procedents de Pèrsia i Aràbia que viajaven per la Ruta de la Seda. Les traces dels hui i els han són molt similars; la principal diferència entre abdós ètnia està en la religió, ya que els hui practiquen l'Islam.
Cultura
[editar | editar còdic]En Ningxia es parla un dialecte del grup dels dialectes occidentals de Gansu i Qinghai coneguts com mandarín lanyin.
Turisme
[editar | editar còdic]El principal destí turístic de la zona són les famoses tombes de la dinastia Xia Occidental, situades a trenta quilómetros de Yinchuan i a on estan enterrats nou emperadors amén d'existir atres 200 tombes.
Atres punts importants són les montanyes Helan, el cim de les quals més alta alcança els 3.556 metros d'altura; les 108 estupas de l'época de la dinastia Yuan; les pagodas bessones de Baisikou, una de 13 pisos i una atra de 14 i la semidesértica de Shapotou.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Decoding Chinese Politics | Àsia Society» (en en). asiasociety.org. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ «el%20Poble%20Chinenc,la%20direcci%C3%B3n%20de el%20Partit%20Comuniste%20de%20China. CCPPC, important instituación de cooperació multipartidaria i consulta política de China CCTV-International». www.cctv.com. Consultat el 2025-12-08.
- ↑ Ningxia Bureau of Statistics 2013, 4.2
- ↑ Ningxia Bureau of Statistics 2013, 11.20
- ↑ The Journal of Peasant Studies.43(6)
- 1145–1176.ISSN 0306-6150.doi:10.1080/03066150.2016.1239617.Consultat el 2025-06-21.
- ↑ «Ningxia's dairies achieve high-quality development with smart factories, advanced breeding techniques». www.bastillepost.com. Consultat el 2025-06-21.
- ↑ «Ningxia dairies see success in quantity, quality». regional.chinadaily.com.cn. Consultat el 2025-06-21.
- ↑ «"Grape expansion: Chinese wine companies move west" Archived 31 July 2015 at the Wayback Machine, Want China Claves,».
- ↑ «[1]». Consultat el 2025-06-21 (en en-GB).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ningxia.- Ningxia en Chinenca Internet Information Center (en espanyol)
- Pàgina del govern de Ningxia (en chinenc)
- Mapa de Ningxia (en anglés)
- Pàgina de la ONG Chiquets de Ningxia (en francés [2] archivat en Wayback Machine. i anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ningxia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.