Anex:Patrimoni de l'Humanitat en China

Este artícul arreplega una llista dels llocs del Patrimoni Mundial de l'Unesco en China. China contava, en maig de 2023, en 56 llocs declarats, ubicant-se en el segon lloc en el món just darrere d'Itàlia (58). China va ratificar tardíament la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural el 12 de decembre de 1985, sent el 89.º país en fer-ho.

Estos llocs són la part més essencial dels valiosos i rics recursos turístics de China.

Detalls

China es va unir a la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural en 1985, i en la XI Sessió del Comité del Patrimoni de l'Humanitat celebrada en París, ya varen ser declarats els primers sis llocs: «Mont Tai» (ref. 437), La Gran Muralla (438), «Palaus Imperials de les dinasties Ming i Qing en Pequín i Shenyang» (439), «Grutas de Mogao» (440), «Mausoleu del Primer Emperador Qin» (441), i «Lloc del Home de Pequín en Zhoukoudian» (449).

China ya contava, en maig de 2023, en 56 llocs del Patrimoni Mundial fins a la data; d'ells 38 són llocs del patrimoni cultural, 14 són llocs del patrimoni natural i 4 són llocs culturals i naturals (mixts), ocupant el segon lloc en el món. Ademés, també té varis documents chinencs inscrits en el Programa Memòria del Món —que registra el patrimoni documental mundial— i un ric patrimoni cultural immaterial, en varis bens inscrits en la llista d'Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de l'Humanitat. Com a resum, els bens de China protegits per l'Unesco són:

• Ret Mundial de Reserves de Biosfera de la UNESCO: 33
• Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO:53 (1 compartit)
• Registre de la Memòria del Món de la UNESCO: 13
• Ret Mundial de Geoparques de la UNESCO: 37
• Ret de Ciutats Creatives: 12
• Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO: 39 (1 compartit)

Bens culturals i naturals

	Mont Tai
	Be mixto inscrit en 1987.
	Localisació: Província de Shandong
	Lloc de cult imperial durant dos milenis, este mont sagrat alberga obres mestres de l'arquitectura i l'art perfectament harmonisades en el seu entorn natural. Símbol de les civilisacions i creències de l'antiga China, el Mont Taishan ha segut sempre una font d'inspiració per als artistes i lletrats d'este país. (UNESCO/BPI)

	Lloc del Home de Pequín en Zhoukoudian
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Pequín
	Situat a 42 quilómetros al suroest de Pequín, este lloc seguix sent objecte d'excavacions arqueològiques i estudis científics. Ací es varen descobrir primer els restants del sinanthropus pekinensis que va viure en el Pleistoceno mig, acompanyats de diversos objectes. Posteriorment, es varen trobar restants de homo sapiens sapiens que es remonten a un periodo comprés entre els anys 18.000 i 11.000 a.C. Este lloc aporta un testimoni excepcional no només sobre les societats del continent asiàtic en temps molt remots, sino també sobre l'evolució del ser humà. (UNESCO/BPI)

	Mausoleu del Primer Emperador Qin
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Província de Shaanxi
	En este lloc arqueològic, descobert solament en 1974, queden sense dubte mils d'estàtues per desenterrar. Ací yacer els despojos mortals de Qin –primer unificador de China, mort l'any 210 a.C.– en el centre d'un conjunt monumental que reproduïx el traçat urbanístic de la seua capital, Xianyan. L'emperador està rodejat per un eixèrcit de guerrers de terracota que s'han fet célebres en món sancer. Estos personages, tots ells diferents, i els seus cavalls, carros de combat i armes, són obres mestres del realisme i constituïxen un testimoni històric de valor incalculable. (UNESCO/BPI)

	La Gran Muralla
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Províncies de Gansu, Hebei, Henan, Hubei, Hunan, Jilin, Liaoning, Qinghai, Shanxi, Shaanxi, Shandong i Sichuan, regions autònomes de Mongòlia Interior, Ningxia i Xinjiang i municipis de Pequín i Tianjin
	Cap a l'any 220 a.C., el primer emperador Qin Shin Huang va ordenar reunir els trams de fortificacions construïdes anteriorment, a fi de crear un sistema de defensa coherent contra les invasions dels pobles del Nort. Els treballs d'edificació de la Gran Muralla varen proseguir fins a la dinastia dels Ming (1368-1644), donant per resultat l'obra d'ingenieria militar més jagantesca de tots els temps. El seu gran valor arquitectònic és comparable a la seua importància històrica i estratègica. (UNESCO/BPI)

	Grutas de Mogao
	Be cultural inscrit en 1987.
	Localisació: Província de Gansu
	Les 429 celes i santuaris rupestres de Mogao es troben en un antic lloc estratègic de la Ruta de la Seda, que va ser l'encreuament d'un comerç pròsper i el punt d'intersecció de diverses corrents religioses, culturals i intelectuals. Les grutas són famoses per les seues estàtues i pintures murals representatives d'un mileni d'art búdico. (UNESCO/BPI)

	Palaus Imperials de les dinasties Ming i Qing en Pequín i Shenyang
	Be cultural inscrit en 1987, extensió en 2004.
	Localisació: Província de Liaoning i Pequín
	Palaus imperials de les dinasties Ming i Qing en Beijing i Shenyang. Sèu del poder suprem durant més de cinc sigles (1416-1911), la Ciutat Prohibida de Beijing posseïx jardins paisagístics i uns 10.000 aposentos en mobles i obres d'art que constituïxen un testimoni inestimable de la civilisació chinenca en temps de les dinasties Ming i Qing. El palau imperial dels Qing en Shenyang està integrat per un conjunt de 114 edificis construïts entre 1625 i 1783. Conta en una gran biblioteca i és un testimoni important de l'etapa fundacional de l'última dinastia reinante en China, ans que estenguera el seu domini cap al centre del país i desplaçara la seua capital a Beijing. En el trasllat de la capital, el lloc de Shenyang es va convertir en una residència anexa del palau imperial de Pequín. La notable arquitectura dels seus edificis aporta un testimoni històric excepcional no només sobre la dinastia dels Qing, sino també sobre les tradicions culturals dels manchúes i atres pobles del nort de China. (UNESCO/BPI)

	Montes Huang
	Be mixto inscrit en 1990.
	Localisació: Província de Anhui
	Huangshan, la més bella montanya de China, ha segut celebrada per artistes i lliterats durant gran part de l'història del país (per eixemple, en l'estil "montanya i aigua" del Shanshui, a mitan del sigle XVI). El seu grandiós paisage de roques i picos granítics que emergixen d'una mar de núvols seguix eixercint hui el mateix poder de fascinació sobre els numerosos viagers, poetes, pintors i fotógrafs que acodixen en pelegrinage a visitar-la. (UNESCO/BPI)

	Regió d'interés panoràmic i històric de Huanglong
	Be natural inscrit en 1992.
	Localisació: Província de Sichuan
	Regió d'interés panoràmic i històric de Huanglong. Situada al noreste de la província de Sichuan, la regió de Huanglong posseïx un massiç montanyós en cims coberts per neus perpètues i el glaciar més oriental de China. Als seus bells paisages montanyosos vénen a afegir-se ecosistemes forestals molt variats, formacions càrstiques espectaculars, cascades i fonts d'aigües termals. La regió alberga algunes espècies animals en perill d'extinció, com el panda jagant i la mona dorada de nas chata. (UNESCO/BPI)

	Regió d'interés panoràmic i històric del Valle de Jiuzhaigou
	Be natural inscrit en 1992.
	Localisació: Província de Sichuan
	El tortuoso Valle de Jiuzhaigou s'estén per una superfície de 72.000 hectàrees en el nort de la província de Sichuan. Posseïx ecosistemes forestals molt variats, degut a que les seues ales alcancen a voltes altures superiors 4.800 metros. Els seus soberps paisages es caracterisen per la presència de cadenes de cons càrstics estrets i cascades espectaculars. La vall alberga 140 espècies de pardals i algunes espècies vegetals i animals en perill d'extinció, com el panda jagant i el takin de Sichuan.(UNESCO/BPI)

	Regió d'interés panoràmic i històric de Wulingyuan
	Be natural inscrit en 1992.
	Localisació: Província de Hunan
	Este lloc de la província de Hunan s'estén per una superfície de més de 26.000 hectàrees. Posseïx més de 3.000 pilars i picos de arenisca de cuarzo, molts dels quals s'empinen a més de 200 metros d'altura. Els seus numerosos torrents, barrancs, desfiladeros i grans remansos d'aigua, aixina com la presència d'unes 40 grutas i dos immensos ponts naturals, imprimixen al paisage una bellea extraordinària. Ademés, la regió alberga numeroses espècies vegetals i animals en perill d'extinció. (UNESCO/BPI)

	Residència de montanya i temples veïns en Chengde
	Be cultural inscrit en 1994.
	Localisació: Província de Hebei
	Esta residència de montanya, palau d'estiu de la dinastia Qing en la província de Hebei, va ser edificada entre 1703 i 1792. És un vast conjunt d'edificis palatins, administratius i ceremoniales, de temples d'arquitectura molt diversa, i de jardins imperials subtilment harmonisats en un paisage de llac, praderies i boscs. Ademés del seu interés estètic, la residència de montanya de Chengde constituïx un important testimoni històric sobre l'última etapa del desenroll de la societat feudal en China. (UNESCO/BPI)

	Conjunt d'antics edificis dels Montes Wudang
	Be cultural inscrit en 1994.
	Localisació: Província de Hubei
	Els palaus i temples que formen el núcleu d'este conjunt d'edificis civils i religiosos són un eixemple excepcional de les realisacions arquitectòniques i artístiques de les dinasties Yuan, Ming et Qing. Les ales de les montanyes de Wudang (província du Hubei) i les seues valls panoràmiques formen el paisage circumdant del lloc, que posseïx antigues edificacions taoístas del sigle VII i va ser estructurat com a conjunt monumental en temps de la dinastia Ming (sigles XIV a XVII). Els edificis antics de Wudang són representatius de l'alt grau de perfecció de l'arquitectura i les arts chinenques a lo llarc d'un mileni. (UNESCO/BPI)

	Conjunt històric del Palau de Potala en Lhasa
	Be cultural inscrit en 1994, extensions en 2000 i 2001.
	Localisació: Regió Autònoma de Tibet
	El palau del Potala, residència de hivern del Dalai Lama des del sigle VII, és un símbol del budisme tibetà i del paper eixercitat per este en l'administració tradicional del Tibet. El conjunt palatí –que s'empina sobre la Montanya Roja, en el centre de la vall de Lhasa, a 3.700 metros d'altitut– comprén el Palau Blanco, el Palau Rojo i els seus edificis anexos. Formen també partix del lloc el monasteri del Temple de Jokhang, un excepcional complex religiós budiste construït també en el sigle VII, i el Palau de Norbulingka, residència d'estiu del Dalai Lama construïda en el sigle XVIII i obra mestra de l'art tibetà. La bellea i originalitat de l'arquitectura d'estos monuments, la seua rica ornamentació i la seua harmonisació en l'admirable paisage circumdant, vénen afegir-se al seu interés històric i religiós. (UNESCO/BPI)

	Temple i cementeri de Confucio i residència de la família Kong en Qufu
	Be cultural inscrit en 1994.
	Localisació: Província de Shandong
	El temple, el cementeri i la casa familiar del gran filòsof, polític i pedagogo Confucio (sigle VI a V a.C.) estan situats en Qufu, ciutat de la província de Shandong. Destruït i reconstruït a lo llarc dels sigles, el temple erigit en la seua memòria l'any 478 a.C. conte hui en més cent edificis. El cementeri alberga la tomba del filòsof i els restants de més de 100.000 dels seus descendents. La casa primitiva de la família Kong es va convertir en el córrer del temps en una mansió aristocràtica d'enormes proporcions, de la que subsistixen 152 edificacions. Els monuments de Qufu han conservat el seu extraordinari caràcter artístic i històric gràcies a la devoció dels successius emperadors que varen eixercir el poder en China a lo llarc de dos milenis. (UNESCO/BPI)

	Parc Nacional de Lu Shan
	Be cultural inscrit en 1996.
	Localisació: Província de Jiangxi
	Situat en la província de Jiangxi, el lloc del Mont Lushan és una dels breçols espirituals de la civilisació chinenca. Ací es fusionen en un paisage d'impressionant bellea numerosos temples budistes i taoístas, aixina com centres importants del confucianisme a on varen impartir ensenyança eminents mestres. La bellea del paisage va inspirar a un sinnúmero d'artistes que varen elaborar la visió estètica de la naturalea pròpia de la cultura chinenca. (UNESCO/BPI)

	Paisage panoràmic del Mont Emei i Gran Buda de Leshan
	Be mixto inscrit en 1996.
	Localisació: Província de Sichuan
	Va ser ací, en el bell paisage del mont Emei, en la província de Sichuan, a on es va edificar en el sigle I el primer temple budiste de China. La multiplicació posterior de temples va fer d'este lloc un dels llocs sagrats més importants del budisme. En el pas dels sigles es varen ser acumulant en ell els tesors culturals. El més impressionant és el Gran Buda de Leshan esculpido en el sigle VIII. Esta image tallada en l'ala d'un tossal, que domina la confluència de tres rius des dels seus 71 metros d'altura, és la major estàtua de Buda del món. El mont Emei es distinguix també per la gran diversitat de la seua flora, que comprén des de les plantes típiques de les zones vegetals subtropicales fins als boscs de coníferes subalpinas, a on es troben arbres de més d'1.000 anys d'edat. (UNESCO/BPI)

	Ciutat vella de Lijiang
	Be cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Província de Yunnan
	La ciutat vella de Lijiang, que està perfectament adaptada a la topografia irregular d'un lloc importància comercial i estratègica, ha conservat un paisage urbà històric de gran calitat i autenticitat. La seua notable arquitectura integra elements de diverses cultures que es varen ser fusionant a lo llarc dels sigles. Lijiang posseïx també un antic sistema d'abastiment d'aigua, sumament complex i ingeniós, que seguix funcionant en eficàcia. (UNESCO/BPI)

	Ciutat vella de Pingyao
	Be cultural inscrit en 1997.
	Localisació: Província de Shanxi
	Fundada en el sigle XIV, Ping Yao és un eixemple excepcionalment ben conservat de ciutat han tradicional. El seu teixit urbà és sumament representatiu de cinc sigles d'evolució dels estils arquitectònics i l'urbanisme en la China imperial. Construïts a finals del sigle XIX i principis del XX, els seus imponents edificis de bancs revisten un especial interés i recorden que, en eixa época, Ping Yao va ser el centre bancari més important del país. (UNESCO/BPI)

	Jardins clàssics de Suzhou
	Be cultural inscrit en 1997, extensió en el 2000.
	Localisació: Província de Jiangsu
	L'art paisagístic clàssic de China, que tracta de recrear paisages naturals en miniatura, està excepcionalment representat en els nou jardins del històrica ciutat de Suzhu. Acondicionats entre els sigles XI i XIX, estos jardins són obres mestres del paisagisme universalment reconegudes i el seu meticuloso disseny reflectix la transcendència metafísica que té la bellea de la naturalea en la cultura chinenca. (UNESCO/BPI)

	Palau d'Estiu, jardí imperial en Pequín
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Pequín
	Construït en 1750, destruït en la seua major part durant la guerra de 1860 i reconstruït sobre els seus fonaments en 1886, el palau d'estiu de Beijing és una obra mestra de l'art paisagístic chinenc. Els elements creats per el home –pabellons, palaus, aposentos, temples i ponts– s'han adaptat perfectament al paisage natural de tossals i estanys. Eixa adaptació ha donat per resultat la creació d'un conjunt monumental armonioso i extraordinari en el pla estètic. (UNESCO/BPI)

	Temple del Cel, l'altar imperial de sacrifici en Pequín
	Be cultural inscrit en 1998.
	Localisació: Pequín
	Fundat en la primera mitat del sigle XV, el Temple del Cel és un conjunt majestuós de santuaris edificats entre jardins i rodejats de pinades centenàries. El seu traçat general i el de cada u dels seus edificis simbolisen la relació entre cel i terra, essència de la cosmogonia chinenca, i la funció especial eixercitada pels emperadors en eixa relació. (UNESCO/BPI)

	Mont Wuyi
	Be mixto inscrit en 1999.
	Localisació: Província de Fujian
	La regió del Mont Wuyi és l'àrea més important de conservació de la biodiversitat en el surest de China, ya que servix de refugi a numeroses espècies relictas, moltes de les quals són endèmiques. La serena bellea de les espectaculars goles del Riu dels Nou Colzes en els seus numerosos temples i monasteris –alguns d'ells en ruïnes– va ser l'escenari del naiximent del neoconfucianisme. Propagada des d'ací, esta doctrina va eixercir una gran influència en les cultures de l'Àsia Oriental a partir del sigle XI. En el sigle I a.C., la veïna localitat de Chengcun va ser una important capital administrativa de la dinastia Han. El recint de les seues sòlides muralles alberga un lloc arqueològic de gran importància. (UNESCO/BPI)

	Escultures rupestres de Dazu
	Be cultural inscrit en 1999.
	Localisació: Chongqing
	Les escarpadas ales de la regió montanyosa de Dazu alberguen un conjunt excepcional d'escultures tallades en la roca, que daten dels sigles IX a XIII. Estes obres rupestres destaquen pel seu valor estètic, la riquea dels seus temes religiosos i profans, i també per la llum que tiren sobre la vida quotidiana en la China d'eixa época. Ademés, són un exponent extraordinari de la síntesis armoniosa entre el budisme, el taoisme i el confucianisme. (UNESCO/BPI)

	Tombes imperials de les dinasties Ming i Qing
	Be cultural inscrit en 2000, extensions en 2003 i 2004.
	Localisació: Província de Jiansu i Pequín
	Este lloc ha segut ampliat en l'adició de tres tombes de la dinastia Qing a les sepultures dels Ming, ya inscrites en la Llista del Patrimoni Mundial en 2000 i 2003. Les tres tombes imperials de Yongling, Fuling i Zhaoling, ubicades en la província de Liaoning, varen ser construïdes en el sigle XVII per a albergar els despojos mortals dels membres fundadors de la dinastia Qing i els seus antepassats. La seua construcció es va regir pels preceptes de la geomancia tradicional chinenca i la teoria del disseny dels espais vitals (fengshui). Estan magníficament ornadas en estàtues de pedra, bajorrelieves i ceràmiques en motius de dragons, que ilustren l'auge de l'arquitectura funerària en l'época dels Qing. En les tres tombes, que formen verdaders complexos arquitectònics en les seues múltiples construccions, es mesclen els elements tradicionals de les anteriors dinasties reinantes en China en els nous aportes de la civilisació manchú. (UNESCO/BPI)

	Grutas de Longmen
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Província de Henan
	Les grutas i casetes de Longmen alberguen el major i més impressionant conjunt d'obres d'art de la dinastia dels Wei del Nort i la dinastia Tang (316-907). Inspirades exclusivament per la religió budista, estes obres són una magnífica mostra de l'apogeu de l'art de l'escultura rupestre en China. (UNESCO/BPI)

	Antics poblats del sur d'Anhui - Xidi i Hongcun
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Província de Anhui
	Els dos llogarets tradicionals de Xidi i Hongcun han conservat l'aspecte característic de les poblacions rurals que, en la seua majoria, han desaparegut o s'han transformat en l'últim sigle. El traçat dels carrers, la seua arquitectura i ornamentació, aixina com la ret general d'abastiment d'aigua per a les cases, són relíquies del passat úniques en el seu gènero. (UNESCO/BPI)

	Mont Qingcheng i sistema de irrigació de Dujiangyan
	Be cultural inscrit en 2000.
	Localisació: Província de Sichuan
	La construcció del sistema de regadiu de Dujiangyan va escomençar en el sigle III a.C., pero encara seguix regulant les aigües del riu Minjiang i distribuint-les per les fèrtils planures de Chengdu. El Mont Qingcheng és el breçol del taoisme i posseïx toda una serie de temples antics que commemoren el naiximent d'esta doctrina. (UNESCO/BPI)

	Grutas de Yungang
	Be cultural inscrit en 2001.
	Localisació: Província de Shanxi
	Este lloc es troba prop de la ciutat de Datong, en la província de Shanxi. Els seus 252 grutas, ornadas en 51.000 estàtues, representen una realisació excepcional de l'art rupestre búdico en la China dels sigles V i VI. Les cridades Cinc Grutas, realisades per Tan Yao en una rigorosa unitat de traçat i disseny, són una obra mestra clàssica del primer periodo d'apogeu de l'art budiste en China. (UNESCO/BPI)

	Tres rius paralels de les àrees protegides de Yunnan
	Be natural inscrit en 2003.
	Localisació: Província de Yunnan
	Situat en la part montanyosa del noroest de la província de Yunnan, este lloc està compost per huit grups de zones protegides que es troben dins del parc nacional dels Tres Rius Paralels. Té una superfície d'1.700.000 hectàrees i comprén trams del curs superior de tres grans rius d'Àsia: el Yangtsé, el Mekong i el Salwin, que discorren per goles de fins a 3.000 metros de profunditat i estan flanquejats per picos de més de 6.000 metros d'altura, coronats per neus perpètues. Ademés, este lloc constituïx un epicentre excepcional de la biodiversitat en China i és una de les regions templades del món en major diversitat biològica. (UNESCO/BPI)

	Capitals i tombes de l'antic regne de Koguryo
	Be cultural inscrit en 2004.
	Localisació: Província de Liaoning, i Província de Jilin
	Este lloc comprén els vestigis arqueològics de tres ciutats –Monte Wunu, Guonei i Mont Wandu– i de 40 tombes, en les que varen ser enterrats 14 sobirans i 26 nobles. Tots estos vestigis pertanyen a la cultura koguryo, que rep el seu nom de la dinastia que va regnar des de 277 a.C. fins a 668 d.C. en una part del nort de China i en la mitat septentrional de la Península de Corea. Les excavacions de la ciutat del Mont Wunu només s'han efectuat en part. La ciutat de Guonei, els restants de la qual es troben en el perímetro de la moderna ciutat de Ji“™an, va eixercitar la funció de capital secundària, en acabant de que els Koguryo desplaçaren la seua capital principal a Pyongyang. Una atra de les capitals del regne dels Koguryo, la ciutat del Mont Wandu, posseïx numerosos vestigis, entre els que figuren un vast palau i 37 tombes. Alguns d'estos mausoleus posseïxen techumbres molt perfeccionades que es varen concebre per a cobrir espais amplis sense necessitat de recórrer a columnes, i també per a soportar l'enorme pes de la pedra o del montícul de terra (túmulo) que es posaven damunt. (UNESCO/BPI)

	Centre històric de Macau
	Be cultural inscrit en 2005.
	Localisació: Macau
	Macau, pròsper port mercantil de gran importància estratègica en el comerç internacional, va ser administrat pels portuguesos des de mediats del sigle XVI fins a 1999, any en que China va recobrar la seua sobirania territorial. El carrer principal del centre històric de Macau i els edificis residencials, civils i religiosos d'estil portugués i chinenc són un testimoni excepcional de la trobada entre les tendències estètiques, culturals, arquitectòniques i tecnològiques d'Orient i Occident. El lloc comprén també una fortalea i el far més antic de tota China. El lloc conserva testimonis d'un de les trobades més antigues i perdurables entre China i Occident, propiciat pel dinàmic florecimiento del comerç internacional. (UNESCO/BPI)

	Santuaris del panda jagant de Sichuan
	Be natural inscrit en 2006.
	Localisació: Província de Sichuan
	Els santuaris del panda jagant de Sichuan alberguen més del 30% de la població mundial de colles jagantes, una espècie en perill d'extinció. S'estenen per superfície de 924.500 hectàrees i comprenen sèt reserves naturals i nou parcs paisagístics, situats en les cadenes montanyoses de Qionglai i Jiajin. Constituïxen la major zona contigua de hàbitat d'esta espècie, que és una relíquia de la fauna paleotropical de l'Era Terciaria. Aixina mateix, són el viver més important de colles jagantes per a crear poblacions en captivitat d'esta espècie amenaçada. Els santuaris alberguen també algunes espècies en perill de desaparició a nivell mundial, com el panda nano, el lleopart de les neus i la pantera nebulosa. Pel que fa a la flora, esta regió és un dels llocs de major riquea botànica del món, si s'exceptuen els boscs tropicals plujosos, ya que el número de les seues espècies vegetals oscila entre 5.000 i 6.000, pertanyents a més d'1.000 gèneros. (UNESCO/BPI)

	Yin Xu
	Be cultural inscrit en 2006.
	Localisació: Província de Henan
	El lloc arqueològic de Yin Xu, situat prop de la ciutat de Anyang, a uns 500 km al sur de Beijing, conté els vestigis d'una antiga capital de les postrimeries de la dinastia dels Shang (1300-1046 a.C.). Yin Xu és un testimoni d'apogeu alcançat per la cultura, l'artesania i les ciències de la Chinenca antiga en un periodo de gran prosperitat de l'Edat del Bronze. Durant les excavacions s'han desenterrado algunes tombes i palaus prototípicos de l'arquitectura chinenca d'époques posteriors. El lloc comprén el Palau i l'àrea dels temples ancestrals reals, en els que s'han trobat més de 80 fonaments d'edificis i la Tomba de Fu Hao, que és l'única sepultura trobada intacta, fins ara, d'un membre de la família d'un dels monarques de la dinastia Shang. L'abundància i la magnífica factura dels objectes funeraris trobats atesten el grau de bestreta alcançada per l'indústria artesanal en l'época dels Shang. Les inscripcions que figuren en els restants òsseus trobats en Yin Xu, utilisats per als oràculs, aporten un inestimable testimoni sobre un dels sistemes d'escritura més antics del món, aixina com sobre les creències i sistemes socials de l'época. (UNESCO/BPI)

	Diaolou i llogarets de Kaiping
	Be cultural inscrit en 2007.
	Localisació: Província de Guangdong
	Les ”diaolou“ són cases fortificadas de varis pisos construïdes en els llogarets de la regió de Kaiping. Constituïxen un eixemple de fusió complexa i lluenta de les formes estructurals i decoratives de China en les d'Occident. Són un exponent de l'important paper eixercitat pels emigrats de Kaiping en el desenroll de varis països de l'Àsia Meridional, Australasia i Amèrica del Nort a finals del sigle XIX i principis del XX. Hi ha quatre conjunts de ”diaolou“ i en la Llista del Patrimoni Mundial s'han inscrit les vint més representatives. Els edificis són de tres classes: torres comunals, construïdes conjuntament per vàries famílies i utilisades com a refugis temporals; torres residencials, construïdes per famílies pudientes i utilisades com a vivendes fortificadas; i torres vigías. Construïdes en pedra, atobó, rajola o formigó, estes construccions són frut d'una fusió complexa de l'estil arquitectònic chinenc en l'occidental. Les ”diaolou“, que s'harmonisen perfectament en el paisage circumdant, són un testimoni del floreciente periodo final d'una tradició arquitectònica local sorgida en l'época dels Ming com a reacció al bandolerismo reinante en la regió. (UNESCO/BPI)

	'«Mausoleo del Primer Emperador Qin»'
	Be '«Sitio del Hombre de Pekín en Zhoukoudian»' inscrit en 2007, extensió en 2014.
	Monte Tai: Províncies de Guangxi, Yunnan i Guizhou, principalment.
	La regió càrstica de la China Meridional ocupa una superfície de 500.000 km² i s'estén principalment per les províncies de Yunán, Guizhu i Guangxi. Constituïx un dels eixemples més espectaculars de paisages càrstics en condicions climàtiques de humitat tropical i subtropical. Els ”boscs de pedra“ de Shilin es consideren un fenomen natural extraordinari i una referència geològica mundial. La seua varietat de formacions en pináculo és superior a la de qualsevol atre paisage càrstic i també és major la seua diversitat de formes i colors. Les formacions càrstiques de Libo, en forma de cons i torres, també es consideren una referència mundial en la matèria i oferixen un paisage de gran bellea, únic en el seu gènero. El karst de Wulong s'ha inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial per les seues dolina jagantes, els seus ponts naturals i els seus grutas. (UNESCO/BPI)

	Tulous de Fujian
	Be cultural inscrit en 2008.
	Localisació: Província de Fujian
	El lloc comprén 46 cases de terra construïdes entre els sigles XII i XX a lo llarc d'un eix de 120 km, en les terres de l'interior de l'estret de Taiwan, al suroest de la província de Fujian. Edificades en mig d'arrossars i plantacions de tabac i té, estes cases de terra de vàries plantes, cridades tulou, podien albergar fins a 800 persones. La seua construcció, en fins defensius, es va fer segons un traçat circular o quadrat entorn a un pati central en una sola entrada i en molt pocs vans en la frontera exterior. Servien de vivenda a la totalitat dels membres d'un mateix i constituïen pobles sancers, que solien cridar-se “menuts regnes familiars” o “menudes ciutats pròsperes”. Són característics els seus alts murs d'atobó arrematats per teulades de grans ràfols. Les construccions més elaborades daten dels sigles XVII i XVIII. Les edificacions es repartien verticalment entre vàries famílies, que disponien cada una de dos o tres habitacions per planta. L'interior de cada tulou, a diferència de la seua austera frontera, estava dissenyat per a fer confortable la vida dels seus habitants i en freqüència posseïa riques ornamentacions. Estos edificis s'inscriuen en la Llista del Patrimoni Mundial per l'excepcionalitat de les seues dimensions, les seues tècniques tradicionals de construcció i les seues funcions. Constituïxen un eixemple únic d'assentaments humans basats en una vida comunitària i una organisació defensiva, en harmonia en el mig ambient circumdant. (UNESCO/BPI)

	Parc Nacional del Mont Sanqinqshan
	Be natural inscrit en 2008.
	Localisació: Província de Jiangxi
	Este lloc s'estén per una superfície de 22.950 hectàrees i es troba en l'extrem occidental del massiç montanyós de Huaiyu, al nordest de la província de Jiangxi, situada en la part oriental del centre de China. S'ha inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial per l'excepcional calitat estètica del seu paisage, en el que destaquen 48 picos i 89 pilars granítics, molts dels quals s'assemblen a siluetes de sers humans i animals. La bellea natural del mont Sanqingshan, que culmina a 1.817 metros d'altura, es veu realçada per eixes formacions granítiques, la vegetació i unes condicions meteorològiques particulars, que creen un paisage fascinant i perpètuament canviant, en núvols aureoladas de llum lluenta i arcs iris llunars. Somés a les influències del clima marí i els monsons subtropicales, este lloc és un illot boscós templat que s'alça en mig del paisage circumdant. El parc comprén també boscs, llac, manantiales i cascades que alcancen a voltes els 60 metros d'altura. (UNESCO/BPI)

	Mont Wutai
	Be cultural inscrit en 2009.
	Localisació: Província de Shanxi
	El Mont Wutai és un cim sagrat del budisme en cinc replanells plans. El paisage cultural inscrit en la Llista comprén 53 monasteris, aixina com la gran sala del Temple de Foguang orientada a l'est, que és l'edifici de fusta més important dels subsistentes de l'época la dinastia dels Tang. Este edifici posseïx escultures d'argila de tamany natural. El paisage cultural comprén també el temple de Shuxiang que data de la dinastia dels Ming i conta en un gran conjunt de 500 figures escultòriques “suspeses” que representen escenes budistes teixides en imàgens tridimensionals de montanyes i aigua. En el seu conjunt, els edificis d'este lloc constituïxen un verdader catàlec del desenroll de l'arquitectura budista i de la seua influència en la construcció d'edificis palatins en China a lo llarc de més d'un mileni. El Mont Wutai, que en chinenc significa lliteralment “la montanya dels cinc terrats”, és el cim més alt del nort de China. La seua morfologia és notable i es caracterisa per les seues ales tallades a pic i els seus cinc cims de forma redonejada i sense arbres. La construcció de temples en este lloc es va estendre des del sigle I fins a principis del sigle XX. (UNESCO/BPI)

	Danxia
	Be natural inscrit en 2010.
	Localisació: Província de Cantón
	Danxia (“núvols rosats”), és el nom donat en China als paisages desenrollats en capes sedimentarias terrígenas roges continentals influïdes per forces endógenas (com l'elevació) i forces exógenas (com el desgast i l'erosió). El lloc inscrit comprén sis àrees situades en la zona subtropical del suroest de China. Es caracterisa pels seus espectaculars farallones rojos i per tota una gama de relleus esculpidos per l'erosió, en particular espectaculars pilars naturals, barrancs, valls i cascades. La durea del paisage ha contribuït a la conservació de boscs subtropicales sempervirentes latifolios que alberguen numeroses espècies de flora i fauna, 400 d'elles considerades rares o amenaçades. (UNESCO/BPI)

	Monuments històrics de Dengfeng en el "centre del cel i la terra"
	Be cultural inscrit en 2010.
	Localisació: Província de Henan
	En la província de Henan, prop de la ciutat de Dengfeng, s'empina a 1.500 metros d'altura el Mont Songshang, considerat el més sagrat de China. Als seus peus s'estenen, disseminats en una superfície de 40 km2, huit conjunts d'edificacions que comprenen: les tres portes Que Han, vestigis dels edificis religiosos més antics de l'Estat chinenc; varis temples; la plataforma del rellonge de sol de Zhougong; i l'observatori de Dengfeng. Estes edificacions, construïdes a lo llarc de nou dinasties, expressen de distints modos la percepció del centre del cel i de la terra, aixina com el poder de la montanya en quant centre de devoció religiosa. Els monuments històrics de Dengfeng constituïxen alguns dels millors eixemples d'edificis antics dedicats a activitats de caràcter ritual, científic, tecnològic i educatiu. (UNESCO/BPI)

	Paisage cultural del Llac de l'Oest en Hangzhou
	Be cultural inscrit en 2011.
	Localisació: Província de Zhejiang

	Lloc de Xanadú
	Be cultural inscrit en 2012.
	Localisació: Mongòlia Interior
	Situat al nort de la Gran Muralla de China, este lloc s'estén per una superfície de més de 25.000 hectàrees i conté els vestigis de la capital llegendària de Kublai Khan, planejada en 1256 per Liu Bingzhdong, un conseller chinenc d'este sobirà mongol. Este lloc constituïx un testimoni excepcional de la tentativa de fusió de la cultura nómada dels mongoles i de la cultura han chinenca. Xanadú va ser la base a partir de la qual Kublai Khan va establir la dinastia Yuan, que va regnar en China durant casi un sigle i va dilatar les seues fronteres per tota Àsia. També va ser l'escenari del diàlec religiós que va tindre per resultat la propagació del budisme tibetà en el nordest del continent asiàtic. Esta tradició religiosa i cultural seguix encara vixca en moltes parts. L'emplaçament de Xanadú es va proyectar segons els principis geománticos tradicionals del feng shui, tenint en conte la seua situació sobre el riu i els monts propencs. En el lloc es troben els vestigis de la capital del sobirà mongol, que comprenen palaus, tombes, campaments nómades, el canal de Tiefan’gang i atres obres hidràuliques. (UNESCO/BPI)

	Sitie fosilífero de Chengjiang
	Be natural inscrit en 2012.
	Localisació: Província de Yunnan
	Situat en una zona de tossals de la província de Yunnan, este lloc de 512 hectàrees és tot un archiu fosilífero complet d'un conjunt d'espècies marines del Cámbrico inferior. La biota del lloc, excepcionalment preservada, mostra l'anatomia dels teixits durs i blans d'una gran varietat d'organismes, tant vertebrats com a invertebrats. El lloc constituïx un testimoni del remot establiment d'un ecosistema marí complex. S'han trobat en ell 16 fila poríferos, toda una serie de grups enigmàtics i unes 196 espècies que constituïxen un testimoni excepcional de la ràpida diversificació de la vida en la Terra fa uns 530 millons d'anys, quan varen escomençar a aparéixer casi tots els grups importants d'animals actuals. El lloc oferix un panorama paleobiológico de gran importància per a l'investigació científica. (UNESCO/BPI)

Erro al crear miniatura:	Les Tian Shan de Xinjiang
	Be natural inscrit en 2013.
	Localisació: Província de Xinjiang
	Este lloc comprén quatre components –Tomur, Kalajun-Kuerdening, Bayinbukuke i Bogda– que totalisen una superfície de 606.833 hectàrees i són partix integrant del sistema orogràfic de Tianshan. Situat en l'Àsia Central, este sistema forma una de les majors cordilleres del món. Ademés de posseir característiques fisiogeográfiques úniques en el seu gènero, el lloc de Tianshan, en la província de Xinjiang, conta en zones de gran bellea paisagística: montanyes nevades, picos arrematats per conyes de gèl, boscs i praderies vérgens, rius i llac d'aigües cristalines, i canons de fondo roig. El contrast visual entre estos paisages i les vastes extensions desértiques adjacents és sobrecogedor: zones càlides i fredes, àrides i humides, inhòspites i exuberantes de vegetació. La geomorfologia i els ecosistemes del lloc s'han conservat intactes des del Plioceno i oferixen un eixemple notable de processos biològics i ecològics que encara es troben en curs d'evolució. El territori del lloc s'estén també pel Taklamakán, un dels deserts més vasts i alts del món, renombrado per les seues vastes formacions de dunes i les seues jagantesques tormentes d'arena. Ademés, el Tianshan de Xinjiang és un hàbitat de gran importància per a espècies vegetals endèmiques i arcaiques, algunes de les quals són sumament rares i es troben en perill d'extinció. (UNESCO/BPI)

	Paisage cultural dels arrossars en terrats dels hani de Honghe
	Be cultural inscrit en 2013.
	Localisació: Província de Yunnan
	Situat en el sur de la Província de Yunnan, este lloc de 16.603 hectàrees és notable pels espectaculars terrats que s'escalonen des de les ales escarpadas dels Montes Ailao fins a les vores del Riu Rojo. A lo llarc dels últims tretze sigles, el poble hani ha creat i desenrollat una complexa ret de canals per a conduir l'aigua des dels cims boscosos del lloc fins als terrats a on es cultiva l'arròs, aixina com un sistema d'agricultura integrada que combina la cría d'animals –búfalos, vacuns, ànets i anguiles – en el cultiu bàsic de la regió: l'arròs roig. Assentats en 82 llogarets situats entre els boscs dels cims i els arrossars en terrats, els hani viuen en cases tradicionals en forma de bolets i en sostre de palla i rendixen cult al sol, la lluna, les montanyes, els rius i els boscs, i també a fenomens naturals com el fòc. El seu sistema de gestió del cultiu d'arròs, basat en estructures socials i religioses molt antigues, ha demostrat ser especialment resistent al pas del temps i és una prova palesa de l'extraordinària harmonia, tant visual com a ecològica, que pot aplegar a regnar entre el ser humà i el seu mig ambient. (UNESCO/BPI)

	Rutes de la Seda: ret viària de la ruta del corredor Chang’an-Tian-shan
	Be cultural inscrit en 2014.
	Localisació: Província de Shaanxi
	Este ben és compartit en Kazajistán Kazajistán i Kirguisistàn
	Este lloc comprén un tram de 5.000 quilómetros de la gran ret viària de les Rutes de la Seda que va des de Chang’an/Luoyang, capital principal de China durant el regnat de les dinasties Han i Tang, fins a la regió de Zhetysu, situada en l'Àsia Central. La ruta de Tian-shan, que es va configurar entre els sigles II a.C. i I d.C., es va utilisar fins al sigle XVI i va servir per a establir un nexe entre numeroses civilisacions i propiciar intercanvis de pràctiques comercials, creències religioses, coneiximents científics, innovacions tècniques, usos culturals i expressions artístiques. Els 33 components del lloc comprenen ciutats capitals, complexos palatinos de varis imperis i kanatos, assentaments mercantils, temples troglodíticos budistes, antigues senderes, cases de postes, passos entre montanyes, torres de almenaras, trams de la Gran Muralla, fortificacions, tombes i edificis religiosos. (UNESCO/BPI)

	El Gran Canal
	Be cultural inscrit en 2014.
	Localisació: Beijing, Tianjin, Hebei, Shandong, Jiangsu, Zhejiang, Anhui i Henan
	Es tracta d'un vast sistema de conducció d'aigües que recorre les planicies septentrionals i centrals de l'est de China seguint una trayectòria nort-sur, des de Beijing fins a la província meridional de Zhejiang. Es va construir per segments successius a partir del sigle V a.C. i baix el regnat de la dinastia Sui, en el sigle VII de nostra era, es va proyectar transformar-ho en un mig de comunicació i transport unificat per al conjunt de l'Imperi. Açò va donar lloc a la realisació d'obres jagantesques que varen fer del Gran Canal la major i més vasta obra d'ingenieria del món, abans de l'advenimiento de la Revolució Industrial. Autèntica espina dorsal del sistema interior de comunicació i transport de l'Imperi, el canal va facilitar no només la circulació de cereals i matèries primeres de gran importància, sino també l'abastiment de les poblacions en arròs. En el sigle XIII comprenia ya una ret de vies d'aigua artificials de més de 2.000 quilómetros de llongitut que enllaçaven les cinc conques fluvials més importants de China. El Gran Canal va eixercitar en el passat un important paper en el foment de la prosperitat econòmica i l'estabilitat del país i seguix sent, hui en dia, un dels més importants mijos de comunicació i transport de l'interior de China. (UNESCO/BPI)

	Llocs del sistema tusi
	Be cultural inscrit en 2015.
	Localisació: Províncies d'Hunan, Hubei i Guizhou
	Ubicat en les zones montanyoses del suroest de China, este lloc comprén els restants de varis dominis tribals els caps dels quals eren nomenats pel govern central com 'Tusi', governants hereditaris des del sigle XIII a principis del XX. El sistema tusi va sorgir a partir dels sistemes dinàstics de govern de les minories ètniques que es remontaven al sigle III. El seu propòsit va ser unificar l'administració nacional, al mateix temps que permetia a les minories ètniques conservar les seues costums i la seua forma de vida. Els llocs de Laosicheng, Tangya i fortalea de Hailongtun que formen el lloc són un testimoni excepcional d'esta forma de govern, que deriva de la civilisació chinenca dels periodos Yuan i Ming.

	Paisage cultural d'art rupestre de Zuojiang Huashan
	Be cultural inscrit en 2016.
	Localisació: Província de Guangxi
	Format per 38 llocs d'art rupestre que ilustren la vida i els ritos del poble luoyue, este paisage cultural està situat en la frontera sudoriental de China i s'estén per un territori de farallones abruptes, terrenys càrstics, rius i replanells. Eixecutades entre el sigle V a.C. i el sigle II de nostra era comuna, les pintures parietals d'eixos llocs mostren cerimònies que es consideren vinculades a la cultura dels tambors de bronze, antany predominant en el sur de China meridional. Este paisage cultural és fins ara l'únic testimoni que es posseïx d'eixa cultura.

	Shennongjia d'Hubei
	Be natural inscrit en 2016.
	Localisació: Província de Hubei
	Situat cap a la part oriental del centre de China, en la Província de Hubei, este lloc consta de dos zones: Shennongding/Badong, a l'oest, i Laojunshan, a l'est. En elles es troben els boscs primaris més vasts del centre del país, a on tenen el seu hàbitat numeroses espècies animals rares com la salamandra jaganta chinenca, el rinopiteco dorat, la pantera nebulosa, l'orso de collar i el lleopart. El lloc, que és un dels tres centres de diversitat biològica existents en China, ocupa un lloc destacat en el història de les investigacions botàniques i va ser explorat per expedicions internacionals de recolecció de plantes en els sigles XIX i XX. (UNESCO/BPI)

	Hoh Xil de Qinghai
	Be natural inscrit en 2017.
	Localisació: Província de Qinghai

	Lloc de Fanjinshan
	Be natural inscrit en 2018.
	Localisació: Tongren, Província de Guizhou
	Situada al suroest de China, en la Província de Guizhou, la cadena montanyosa de Wuling alberga el lloc de Fanjinshan. L'altitut màxima d'este lloc alcança els 2.570 metros sobre el nivell de la mar i la mínima és d'uns 500 metros, per lo que les configuracions del seu relleu i els tipos de vegetació són sumament variats. Geològicament, Fanjinshan és una illa de roques metamòrfiques en mig d'un oceà càrstic que alberga numeroses espècies de flora i fauna l'orige de la qual es remonta a l'Era Terciaria (entre 65 i 2 millons d'anys arrere). L'aïllament del lloc ha fet que el seu grau de diversitat biològica siga molt elevat i que estiga poblat per espècies endèmiques, com la mona chato grisa de pèl dorat de Guizhou (rhinopithecus brelichi) i l'avet de Fanjinshan (abies fanjingshanensis), o en perill d'extinció, com la salamandra jaganta de China (andrias davidianus), el cérvol almizclero nano (moschus berezovskii) i el faisà venerat (syrmaticus reevesii). Ademés, en Fanjinshan creix el hayedo primari més extens i continu de tota la regió subtropical. (UNESCO/BPI)

	Vestigis arqueològics de la ciutat de Liangzhu
	Be cultural inscrit en 2019.
	Localisació: Hangzhou i Comtat de Deqing, Província de Zhejiang
	Situats en la costa sudoriental del país, en la delta del riu Yangtsé, els vestigis arqueològics de Liangzhu daten del periodo 3300-2300 a.C., açò és, de l'era del neolític tardà en China. Este lloc posa de manifest que en esta regió ya existia llavors un antic Estat en una economia basada en el cultiu de l'arròs i un conjunt de creències unificat. El lloc comprén quatre parts: la zona de Yaoshan; l'assut de contenció superior, situada en l'embocadura de la vall; l'assut inferior, situada en la planura; i el lloc d'assentament de la ciutat pròpiament dit. Estos vestigis constituïxen un eixemple excepcional d'una antiga civilisació urbana caracterisada per la construcció d'obres i monuments en terra, la pràctica d'un urbanisme planificat, la creació d'un sistema de conservació de l'aigua i l'establiment d'una jerarquia social patentizada per la diferenciació de les sepultures. (UNESCO/BPI)

	Santuari d'aus migratòries en el llitoral del Mar Groga i del Golf de Bohai de China (fase I)
	Be natural inscrit en 2019.
	Localisació: Yancheng, Província de Jiangsu
	Este lloc presenta un sistema de planures de marea considerat el més gran del món. Estes planures de marea, aixina com les marismas i els bajíos, són excepcionalment productius i servixen com a àrees de creiximent per a moltes espècies de peixos i crustacis. Les zones intermareales de la Mar Groga/Golf de Bohai són d'importància mundial com a punt de trobada de numeroses espècies d'aus migratòries que utilisen la ruta de migració des d'Àsia oriental a Australasia. Grans concentracions d'aus, entre les que figuren algunes de les espècies més amenaçades del món, depenen d'este llitoral per a detindre's, mudar les seues plomes, descansar, invernar o anidar. (UNESCO/BPI)

	Quanzhou, emporio mundial de la China dels Song i els Yuan
	Be cultural inscrit en 2021.
	Localisació: Quanzhou, Província de Fujian
	Els components d'este lloc ilustren la vitalitat de la ciutat de Quanzhou com emporio marítim en l'época de les dinasties Song i Yuan (sigles X a XIV de nostra era), i també com a punt de conexió en la China continental. Coneguda en el nom de Zayton en els texts àraps i europeus dels sigles X a XIV, Quanzhou posseïx antics edificis religiosos entre els que figura la mesquita de Qingjing (sigle XI), una de les primeres construccions de cult musulmà de tota China. També conta en tombes islàmiques i en un vast conjunt de vestigis arqueològics de tot tipo: edificis administratius, molls i embarcaderos de pedra importants per al comerç i la defensa, elements de la ret local de transports i tallers de ceràmica i metalúrgia, aixina com inscripcions, pagodes i ponts antics. (UNESCO/BPI)

	Paisage cultural dels antics boscs d'arbres del té de la montanya Jingmai en Pu'er
	Be natural inscrit en 2023.
	Localisació: Lancang, Província de Yunnan
	Situat en la montanya Jingmai, en el suroest de China, este paisage cultural va ser desenrollat durant tot un mileni pels pobles Blang i Dai, seguint pràctiques que varen escomençar en el sigle X. El lloc és una zona de producció de té composta per llogarets tradicionals que es troben dins d'antics boscs rodejats de vegetació i plantacions de té. El cultiu tradicional de vells arbres de té en el sotobosque és un método que respon a les condicions específiques de l'ecosistema de la montanya i al clima monsònic subtropical, combinats en un sistema de gobernanza que conserven les comunitats indígenes locals. Les cerimònies i festes tradicionals es relacionen en la creència de que els esperits viuen en les plantacions de té, aixina com en la fauna i flora locals, una creència que es troba en la base d'esta tradició cultural. (UNESCO/BPI)

Mapa de localisació dels llocs Patrimoni de l'Humanitat en Chinenca

Llegenda:

• Lloc del patrimoni cultural;
• Lloc del patrimoni natural;
• Lloc mixt

Localisació del Patrimoni de l'Humanitat en China. *Lloc compartit en Kazakhstan i Kirguizistan. 1. Residència de montanya de Chengde - 2. La Gran Muralla - 3. Grutas de Yungang - 4. Palau d'Estiu de Pequín - 5. Temple del Cel de Pequín - 6. Home de Pequín 7. Palaus Imperials en Pequín i Shenyang - 8. Grutas de Longmen - 9. El Gran Canal - 10. Mausoleu del Primer Emperador Qin - 11. Jiuzhaigou - 12. Antics poblats del sur de Anhui - Xidi i Hongcun

Patrimoni cultural immaterial

Actualment China té 39 elements inscrits en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial, convertint-se aixina en el país que més elements té, en molta diferència, per davant dels 21 de Japó:

	El Urtiin duu – vores llargues tradicionals dels mongoles
	Be immaterial inscrit en 2008.
	Este element és compartit en Mongòlia
	L'òpera Kunqu
	Be immaterial inscrit en 2008.
	El guqin i la seua música
	Be immaterial inscrit en 2008.
	El muqam uyghur del Xinjiang
	Be immaterial inscrit en 2008.
	El disseny i les tècniques tradicionals chinenques de construcció de ponts en arcades de fusta
	Be immaterial inscrit en 2009 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	A lo llarc de la costa sudoriental de China es poden trobar ponts en arcades de fusta en les províncies de Fujian i Zhejiang. En el disseny i la construcció tradicionals d'eixos ponts es recorre a l'us de fusta i instruments arquitectònics ancestrals, a l'artesania i les tècniques bàsiques del “teixit de voltons” i de l'ensamblage en mortaja i mechó, i a carpinteros experimentats que coneixen els diferents entorns i sistemes estructurals necessaris. El treball de construcció ho efectuen carpinteros dirigits per un mestre en l'ofici. Este art tradicional es transmet oralment o per mig de demostracions pràctiques, o d'una generació a una atra per mestres que comuniquen els seus coneiximents a aprenents o parents en el sí d'un clan, segons normes molt estrictes. Estos clans eixerciten un paper irreemplazable en la construcció, manteniment i conservació dels ponts. Els ponts en arcades de fusta són vectores d'una artesania tradicional que complixen la doble funció d'instruments i llocs de comunicació. En efecte, són llocs importants de reunió de les poblacions locals, a on estes intercanvien informació, es divertixen, resen, estretixen relacions i consoliden més la seua identitat cultural. L'espai cultural creat pels ponts chinencs tradicionals en arcades de fusta propicia la comunicació i l'enteniment i respecte mutus entre els sers humans. La ràpida urbanisació, l'escassea de fusta de construcció i la falta d'espai suficient per a construir són tres factors que s'han conjugat per a posar en perill la transmissió i supervivència d'este art tradicional. (UNESCO/BPI)
	La festa del Any Nou dels qiang
	Be immaterial inscrit en 2009 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	La festa d'Any Nou dels qiang, que té lloc el primer dia del dècim més llunar, representa per a este poble de la província chinenca del Sichuan una ocasió per a rendir gràcies i homenage al cel, impetrar prosperitat, reafirmar la seua relació armoniosa i respectuosa en la naturalea i promoure el harmonia social i familiar. Engalanats en els seus més bells paraments de festa i baix l'atenta direcció d'un shibi (sacerdot), els parracs eixecuten el rito solemne de sacrificar una cabra a la montanya. Despuix del sacrifici, i sempre baix la direcció del shibi, interpreten músiques en tambors de pell d'ovella i eixecuten les danses anomenades slang. Els festejos celebrats a continuació comprenen una declamació cantada de relats épicos tradicionals dels qiang a càrrec del shibi, interpretacions de vores diverses i libacions de vi. Al final del dia, els caps de família presidixen actes de cult domèstics en els que s'efectuen ofrenes i sacrificis. Esta festivitat no només permet que es renoven i difonguen tradicions que són fonts de l'història dels qiang i mines d'informació sobre la seua cultura, sino que ademés contribuïx a reforçar els comportaments socials, ya que la comunitat expressa el seu respecte i veneració per totes les criatures, la pàtria i els antepassats. En els últims anys, la participació en esta festivitat ha decaigut a causa de l'emigració, del creixent desinterés dels jóvens pel patrimoni cultural qiang i de l'influència de cultures forànees. Ademés, tenint en conte que molts llogarets qiang varen ser destruïdes pel terremot que va assolar la província de Sichuan en 2008, la supervivència de la festivitat de l'Any Nou corre greu perill. (UNESCO/BPI)
	Tècniques textils tradicionals dels Li: hilado, tenyida, teixit i brodat
	Be immaterial inscrit en 2009 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	Les tècniques textils tradicionals de hilado, tenyida, teixit i brodat del grup ètnic li, assentat en la província chinenca de Hainan, són utilisades per les dònes per a confeccionar vestits i atres objectes d'us diari en cotó, cànem i atres fibres. Eixes tècniques comprenen, entre unes atres, la preparació de l'urdimbre anomenada ikat, el brodat per dos cares i el teixit “jacquard” per una cara, i es transmeten de mares a filles des de la més primerenca edat per ensenyança oral i demostració pràctica. Les dònes li dissenyen els motius dels textils recorrent exclusivament a la seua imaginació i els seus coneiximents de dels estils de teixit tradicionals. A falta de llengua escrita, eixos motius consignen el història i llegendes dels li, aixina com diferents aspectes dels seus cults religiosos, tabús, creències, tradicions i costums. A través dels motius es poden distinguir també els cinc dialectes principals parlats en l'illa de Hainan. Per als li, els textils són un element indispensable en tot acontenyiment social i cultural important com a festes o rituals religiosos, i sobretot en les bodes, per a les quals les dònes dissenyen els seus propis vestits. Les tècniques textils tradicionals dels li són vectores de la cultura d'este grup ètnic i, per lo tant, són part indisociable del seu patrimoni cultural. No obstant, en els últims decenis el número de dònes que dominen el teixit i el brodat tradicionals ha disminuït en proporcions alarmants i, per això, este art corre el risc de desaparéixer i requerix ser protegit urgentment. (UNESCO/BPI)
	L'art chinenc del gravat de sagells
	Be immaterial inscrit en 2009.
	L'art del gravat de sagells és un element de gran importància en les belles arts chinenques. En un principi, els sagells es varen utilisar com a firma i símbol de l'autoritat, pero després el seu us es va difondre entre totes les classes socials i es va propagar a una gran part d'Àsia. De la conservació d'este art s'encarrega principalment la Societat de Gravadors de Sagells de Xiling –ciutat del centre de China pertanyent a la província de Zhejiang– que va ser fundada fa un sigle. També participen en la seua conservació un centenar d'institucions especialisades. El disseny del sagell es traça primer en paper i després es grava en pedra, al revés, en un gavinet. Ademés del domini de la caligrafia tradicional, este art requerix un gran virtuosisme artístic per part del gravador, ya que este només dispon d'una superfície minúscula en la que totes les curves i gruixa de traç conten. Els motius, molt diversos, són frut de l'imaginació i cultura de l'artiste. Instrument de caligrafia i pintura, el sagell és de per sí solament una obra d'art. Expressa les idees de tota una cultura sobre el home i la naturalea. Hui en dia, els sagells se seguixen utilisant tant en els documents oficials com en la correspondència privada. Pese a que el coneiximent dels caràcters complexos està minvant, l'art del gravat de sagells seguix sent practicat per professionals i aficionats. (UNESCO/BPI)
	L'art chinenc de la retallada de paper
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Present en el conjunt de China i en diferents grups ètnics, l'art de la retallada de paper és un art popular de gran importància en la vida quotidiana. Primordialmente femení, este art es transmet de mares a filles durant un periodo prolongat que dona començ en l'infància. Està molt estés en les comarques rurals. Els millors artistes es guanyen el respecte i l'admiració de tots. Les tècniques utilisades són múltiples: el paper es pot retallar o gravar en un buril, i es pot colorear o no. Cada volta s'utilisen més les tecnologies modernes. Molt diversos i en freqüència dissenyats pels propis artistes, els motius depenen de la regió d'orige (en el sur de China, per eixemple, predominen els motius fins i delicats) i del destí que es done al producte: decoració interior (finestres, llits, cielorrasos, etc.), festes (matrimonis, natalicis i cerimònies) o pregàries (impetraació de la pluja, conjuraació del diable, etc.). Element important de la vida social en tots els grups ètnics de China, l'art de la retallada de paper és un mig d'expressió dels principis morals, filosofia i ideals d'els qui ho practiquen. Hui en dia, seguix sent un mig d'expressar emocions i està experimentant un nou auge sense precedents. (UNESCO/BPI)
	El conjunt d'instruments musicals de vent i percussió de Xi'an
	Be immaterial inscrit en 2009.
	El conjunt d'instruments musicals de vent i percussió utilisats des de fa més d'un mileni en l'antiga capital chinenca de Xi’an (província de Shaanxi) comprén tambors i instruments de vent i, en algunes ocasions, un cor masculí. El repertori musical guarda essencialment relació en la vida i les creències religioses locals, i les interpretacions musicals tenen lloc sobretot en actes de tipo religiós com a fires i funerals celebrats en els temples. La música és de dos classes: “de cambra” i “de marcha”. Esta última comprén l'intervenció d'un cor. La marcha musical al compàs de tambors que acompanyava en atres temps els desplaçaments dels emperadors s'ha convertit hui en patrimoni de les poblacions rurals, que l'eixecuten en els camps, a l'aire lliure. Les bandes de tambors tenen entre trenta i cinquanta músics, entre els que figuren molts llauradors, docents, estudiants i jubilats. La música del conjunt s'ha llegat de generació en generació por intermedio de un sistema estricte de transmissió de mestres a aprenentes. Les partitures estan escrites en un sistema antic de notació que data de les dinasties Tang i Song (sigles VII a XIII). Estan inventariades unes tres mil peces musicals i es conserven uns cent cinquanta volums de partitures manuscrites que encara se seguixen utilisant. (UNESCO/BPI)
	El cult a Mazu i els seus rituals
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Mazu, la deesa més influent de la mar, és el personage central de numeroses creències i costums, en particular tradicions orals, cerimònies religioses i pràctiques folklòriques esteses per totes les regions costeres de China. Segons la tradició, Mazu va viure en el sigle X en l'illa de Meizhou dedicada a ajudar als seus habitants i va morir quan intentava socórrer als supervivents d'un naufragi. Els isleños varen construir després un temple en el seu honor i varen escomençar a venerar-la com a deesa. Mazu és objecte de celebracions dos voltes a l'any en el transcurs de cerimònies solemnes que tenen lloc en els temples. Els habitants, llauradors i peixcadors de l'illa de Meizhou interrompen temporalment les seues faenes per a sacrificar animals marins, rendir cult a les estàtues de la deesa i gojar d'espectàculs de dansa i atres representacions artístiques. En els 5.000 temples erigits en honor de Mazu en el món sancer se celebren cerimònies religioses a lo llarc de tot l'any. També es rendix cult domèstic a esta deesa en les llars. Les celebracions consistixen en ofrenes de flors, ciris i incens, llançaments de petarts i processons nocturnes en les que els participants s'allumenen en “farols de Mazu”. Els devots preguen a la deesa que propicie la fecunditat de les dònes, la pau, la solució de problemes i el benestar general. Profundament arraïlades en la vida dels habitants de les costes de China i dels seus descendents, la creència en Mazu i la celebració del seu cult constituïxen un víncul cultural important que fomenta el harmonia familiar, la concòrdia social i el sentiment d'identitat social de les comunitats. (UNESCO/BPI)
	El festival del Barco del Dragó
	Be immaterial inscrit en 2009.
	El festival del Barco del Dragó comença el quint dia del quint més llunar i és celebrat per diversos grups ètnics en China i el món sancer, sobretot en les regions del curs mig i alt del riu Yangtsé. Encara que les festivitats varien d'un lloc a un atre, posseïxen característiques comunes. La celebració d'una cerimònia commemorativa consistent en l'ofrena de sacrificis a un héroe local va acompanyada de competicions deportives com a regates i passejades en barcos-dragons, o tir al blanc en branques de sauce; de menjars a pur de boles d'arròs, ous i vino tinto azufrado; i d'espectàculs folklòrics en els que s'interpreten òperes i vores, aixina com les danses de l'unicorn. Les personalitats i héroes exaltats varien segons les regions: en les províncies de Hubei i Hunán es venera la memòria del romàntic poeta Qu Yuan; en el sur de China la de Wu Zixu, un vell que, segons la llegenda, va perir quan donava mort a un dragó en la província de Guizhou; i en la província de Yunán la comunitat dai exalta la memòria de Yan Hongwo. Durant el festival els participants conjuren els mals banyant-se en aigua aromatizada en flors, vestint-se en seda de cinc colors, penjant rams de abrótano i ácoro en el llindar de les portes de les seues cases, i pegant imàgens retallades en paper en les finestres. El festival del Barco del Dragó estretix els llaços familiars i contribuïx a l'establiment d'una relació armoniosa entre l'humanitat i la naturalea. Aixina mateix, estimula l'expressió de l'imaginació i la creativitat, contribuint a revivar el sentiment d'identitat cultural. (UNESCO/BPI)
	La gran vora del grup ètnic dong
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Un proverbi del poble dong, assentat al sur de China, en la província de Guizhou, diu que “l'arròs alimenta el cos i les cançons l'ànima”. La tradició d'este grup ètnic referent a la transmissió de la cultura i els coneiximents musicals es ejemplifica en la gran vora dels dong, interpretat en vàries parts i sense acompanyament instrumental ni director. El repertori consta de gèneros diversos com a balades, cançons infantils i vores de benvinguda i felicitació, aixina com de cançons d'imitació en les es posa a prova el virtuosisme dels seus intérprets per a reproduir sons emesos per animals. Ensenyat pels seus mestres a cors de discípuls, la gran vora s'eixecuta solemnement en la torre del tambor –lloc destinat a la celebració de ritos, espectàculs i reunions en els llogarets dong– o de forma més espontànea en llars familiars i llocs públics. La gran vora és una verdadera enciclopèdia dels dong que relata el història d'este poble, enaltix la seua creència en l'unitat del home i la naturalea, preserva els coneiximents científics, expressa romàntics sentiments amorosos i promou valors morals com el respecte per vells i veïns. La gran vora s'interpreta encara hui i els llogarets es enorgullecen de contar en varis cors, dividits per edat i a voltes per sexe. Esta expressió artística no només és un element de propagació del modo de vida i el saber dels dong, sino que ademés seguix sent un símbol essencial de la seua identitat ètnica i el seu patrimoni cultural. (UNESCO/BPI)
	El hua'er
	Be immaterial inscrit en 2009.
	En les províncies de Gansu i Qinghai, aixina com en tot el centre-nort de China, els membres de nou grups ètnics diferents compartixen la tradició musical denominada hua’er, que emana d'un vast repertori tradicional de melodies en noms de grups ètnics, ciutats o flors (“ling del poble el teu” o “ling de la peonia blanca”, per eixemple). Les lletres de les cançons són improvisades, pero s'ajusten a determinades regles: les estrofes són de tres, quatre, cinc o sis versos heptasílabos. Els temes es referixen als primers amors, la durea del treball i el cansanci de la vida llauradora, les flaquezas de hòmens i dònes, i l'alegria de cantar. Com els cantants comenten els canvis que observen al seu entorn, les seues cançons són també un viu testimoni de la recent evolució de la societat chinenca. Encara que alguns cantants de hua’er a penes posseïxen instrucció escolar, els noms dels de més èxit i més respectats s'han fet familiars per a tots. Donen concerts en tots els llocs i creen inclús els seus propis instituts musicals per a transmetre els seus coneiximents als aprenents d'este art. Cantat espontàneament per la població de les zones rurals per a acompanyar els seus quefers en el camp o els seus desplaçaments, o interpretat més solemnement en algun dels més de cent festivals tradicionals celebrats anualment en eixes províncies, el hua’er no només constituïx un vector important de l'expressió de sentiments personals en un context social i d'intercanvis culturals entre grups ètnics, sino que ademés és un espargiment molt apreciat per les poblacions rurals. (UNESCO/BPI)
	El khoomei, art mongol de la vora
	Be immaterial inscrit en 2009.
	L'art mongol denominat khoomei (“vora de gola”) o cor hooliin és una forma de cantar en la que l'intérpret emet simultàneament dos veus, una aguda (harmòniques) i una atra greu contínua (bordón), produint esta última en la gola. Els cantants de khoomei actuen sols o en grup. Esta varietat de vora es practica hui en les comunitats mongolas de diversos països, sobretot en Mongòlia Interior (nort de China), Mongòlia i la República de Tuva (Federació de Rússia). Eixecutat tradicionalment en motiu de la celebració de cerimònies rituals, esta vora és una expressió de respecte i alabanza de la naturalea, els antepassats i els grans héroes del poble mongol. Les manifestacions d'esta expressió artística es reserven per a events especials i activitats colectives, per eixemple carreres de cavalls, certàmens de arqueros, tornejos de lluita, convits i ritos sacrificiales. El moment i l'orde d'eixecució de les cançons solen estar estrictament reglamentats. El khoomei s'ha considerat durant molt temps un element essencial de la cultura mongol i seguix sent un símbol d'identitat nacional o ètnica. Este art vocal no només és una finestra d'obertura a la filosofia i els valors estètics del poble mongol, sino que també eixercita un paper d'emissari cultural en promoure l'enteniment i l'amistat entre China, Mongòlia i Rússia. Ademés, el khoomei ha mereixcut una atenció universal com a forma d'expressió musical única en el seu gènero. (UNESCO/BPI)
	El Manes
	Be immaterial inscrit en 2009.
	La minoria ètnica kirguís, concentrada en la regió de Xinjiang, a l'oest de China, es enorgullece de ser descendent de Manes, un héroe la vida del qual i linaje s'exalten en l'epopeya del seu mateix nom, que constituïx un dels elements més coneguts de la tradició oral d'este poble. Interpretada tradicionalment per un manaschi sense acompanyament musical, les representacions d'esta epopeya tenen lloc en motiu de la celebració d'actes socials, festes comunitàries, desposorios, cerimònies fúnebres i concerts. Encara que les variants regionals són numeroses, totes elles es caracterisen per estar compostes de poemes sucintos que han impregnant el llenguage diari actual de la població, aixina com de paràboles de gran viveza i de melodies adaptades a les diferents narracions i personages. Esta llarga epopeya registra els events històrics de major importància per al poble kirguís i cristaliza les seues tradicions i creències. Per als kirguises que viuen en China i països veïns de l'Àsia Central (Kirguizistan, Kazajstán i Tadjikistan), l'epopeya de Manes no només és un símbol essencial de la seua identitat cultural, sino que ademés constituïx la principal forma cultural d'espargiment públic, de preservació de l'història, de transmissió de coneiximents a les generacions jóvens i de impetraació propiciatoria. Este poema épico és una de les “tres epopeyas més importants de China” i reunix les qualitats de ser, al mateix temps, una creació artística excepcional i una enciclopèdia oral del poble kirguís. (UNESCO/BPI)
	El nanyin
	Be immaterial inscrit en 2009.
	El nanyin és un art musical fonamental en la cultura del poble de la regió de Minnan, situada al sur la província de Fujian, en la costa surest de China, i de les poblacions d'eixa regió disperses en atres països del món. Les seues melodies llentes, senzilles i elegants s'eixecuten en instruments especials –la flauta de bambú anomenada dongxiao i el llaüt de màstil curve denominat pipa, que es toca horisontalment– i en atres instruments de vent, cuerdo i percussió més corrents. El nanyin té tres components: el primer és exclusivament instrumental; el segon comprén la veu; i el tercer consistix en l'eixecució de balades cantades en dialecte quanzhou, en acompanyament d'un conjunt musical, i interpretades per un sol cantant que toca al mateix temps castañuelas, o per un grup de quatre cantants que actuen per tanda. El ric repertori de vores i músiques del nanyin ha permés conservar la música folklòrica i les poesies antigues i ha eixercit una influència en l'òpera, el teatre de porritos i atres arts escènics tradicionals. Este gènero musical està profundament arraïlat en la vida social de la regió de Minnan. Eixecutat en les cerimònies d'autumne i primavera destinades a celebrar al deu de la música, Meng Chang, aixina com en desposorios, funerals i festes en patis de veïns, mercats i carrers, el nanyin és la música de la mare pàtria per a la població de la regió de Minnan que viu en China i en tot l'Àsia del Surest. (UNESCO/BPI)
	L'artesania del brocat yunjin de Nanjing
	Be immaterial inscrit en 2009.
	En l'art tradicional chinenc de teixir el brocat yunjin de Nanjing, dos artesans manipulen les parts superior i inferior d'un gran teler sumament complex per a fabricar teixits proveïts de materials fins com a plomes de pavo real i fils de seda i or. Utilisada antany per a confeccionar els paraments imperials –en particular, les togues del dragó i de la corona–, esta tècnica se seguix usant per a fabricar vestits suntuosos i recorts. Es conserva essencialment en la província de Jiangsu, situada a l'est de China, i comprén més de cent procediments que van des de la fabricació dels telers al disseny dels motius, passant per la creació de cartons “jacquard” per a programar els patrons del teixit, pel montage dels telers i per les múltiples etapes del teixit pròpiament dit. Mentres “separen l'urdimbre” i “passen la trama” els tejedores canten tonades mnemotècniques per a recordar les tècniques que utilisen, creant aixina en els telers una atmòsfera solidària i artística al mateix temps. Estos artesans consideren que el seu quefer forma part d'una missió històrica perque la tècnica del brocat yunjin, ademés d'utilisar-se per a confeccionar teixits d'us contemporàneu, s'usa per a reproduir teixits de seda antics destinats a museus i treballs d'investigació. Renombrado per l'esplendor dels seus teixits “similars als núvols”, l'art del brocat yunjin goja d'un aprecie general en tot el país. (UNESCO/BPI)
	La caligrafia chinenca
	Be immaterial inscrit en 2009.
	La caligrafia chinenca sempre ha segut alguna cosa més que un mer instrument de comunicació, ya que posseïx una dimensió artística que valoriza la seua pràctica, inclús en l'era del bolígraf i l'ordenador. De fet, la caligrafia ha deixat de ser l'instrument bàsic d'intelectuals i funcionaris per a convertir-se en un domini exclusiu d'artesans i aficionats apassionats. Independentment de que recórreguen als seus pinzells per a consignar informació o eixecutar belles traces, els calígrafos utilisen cinc estils d'escritura diferents: el del “sagell”, el dels “escrigues”, el “regular”, el “corrent” i el de “herba”. Este art es pot practicar en qualsevol soport d'escritura –inclús en parets rocoses de penya-segats i farallones–, pero s'utilisa sobretot en cartes, rolls de paper, obres lliteràries i palmitos. Actualment, ademés de la formació tradicional mestre-aprenenta, la caligrafia s'ensenya en l'escola. La pràctica de la caligrafia no només està present en moltes celebracions d'events nacionals i cerimònies religioses, sino que també eixercix una influència palesa en l'art, l'arquitectura i el disseny contemporàneus. En la seua forma chinenca característica, la caligrafia és un mig important per a valorar la cultura tradicional i l'ensenyança artística. Font d'orgull i delectació per al poble chinenc, l'art caligràfic encarna aspectes importants del patrimoni intelectual i artístic del país. (UNESCO/BPI)
	La dansa dels llauradors del grup ètnic coreà de China
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Els membres del grup ètnic coreà de la província de Jilin i atres províncies del nordest de China es reunixen en els camps i llogarets en el transcurs de festivitats comunitàries per a ofrendar un sacrifici tradicional al Deu de la Terra, rendint aixina homenage a la naturalea i impetrando bona fortuna i collites abundants. Est és l'orige de la dansa dels llauradors del grup ètnic coreà de China, una pràctica folklòrica tradicional que els vells de la comunitat transmeten a les generacions més jóvens. Els músics toquen suonas –instruments semblats a l'oboe–, gongs campaniformes i diversos tipos de tambors, mentres que els ballarins, emmaixquerats o en el rostre al descobert, eixecuten moviments grotescs al compàs de la música. Esta dansa s'inspira en els gests del treball de la terra, per eixemple la “marcha pels caballones”. Despuix de transcendir els seus orígens llauradors i estendre's als coreans de tota classe de mijos socials, tant rurals com a urbans, este ball tradicional ha evolucionat considerablement des de que es va introduir en China a finals del sigle XIX. El conjunt musical s'ha ampliat i ara conta en varis instruments de vent, mentres que en el parament dels ballarins es pot observar l'influència eixercida per les indumentària d'atres grups ètnics de China. Frut d'una acumulació de saber i treball, la dansa dels llauradors seguix sent una expressió important del patrimoni cultural del grup ètnic coreà de China. (UNESCO/BPI)
	L'òpera tibetana
	Be immaterial inscrit en 2009.
	En China, l'òpera tradicional més popular dels grups ètnics és l'òpera tibetana, un art que engloba cançons folklòriques, danses, narracions, salmòdia, acrobàcia i ritos religiosos. Molt apreciat pels habitants del replanell del Qinghai-Tibet, situada a l'oest de China, este espectàcul comença en una cerimònia d'invocacions religioses –que comprén una purificació de l'escena per part de caçadors i una bendició impartida pels vells– i finalisa en una atra cerimònia de bendicions. El núcleu central de l'òpera és una obra teatral declamada per un sol narrador i representada per actors acompanyats de grups de cantores, ballarins i acróbates. Els actors duen caraces tradicionals de formes i colors variats que contrasten en la senzillea del restant del seu parament. Les òperes s'eixecuten en places públiques i temples, i també en teatres actualment. El centre de l'espai escènic està senyalat per un arbre plantat en terra, envolt en paper de color i rodejat per aigua purificada i accessoris teatrals. Arraïlades en les ensenyances del budisme, les narracions de l'òpera tibetana relaten la victòria del ben i la condenaació del mal. D'ahí la seua funció social pedagògica per a la comunitat. Esta forma variada d'expressió artística no només és representativa de l'art i el patrimoni cultural tibetano, sino que servix també de víncul entre els tibetano de les diferents regions del país, promovent l'unitat i l'orgull ètnics. (UNESCO/BPI)
	L'òpera yueju
	Be immaterial inscrit en 2009.
	En l'òpera tradicional chinenca yueju confluïxen el llegat tradicional de l'òpera en mandarín i l'us del dialecte cantonés. Arraïlada en les províncies de parla cantonesa de Guangdong i Guangxi, situades al surest de China, l'òpera yueju es caracterisa pel seu conjunt d'instruments de corda i percussió, aixina com pel refinament de l'indumentària i el maquillage dels seus actors. Les seues representacions comprenen acrobàcia i combats en armes reals inspirats en les arts marcials shaolin. L'important paper de wen-wu-sheng exigix un gran domini de la vora i de les tècniques de combat al mateix temps. L'òpera yueju conta en un ric repertori d'arguments, que van des de l'epopeya històrica fins a una temàtica més realista basada en fets de la vida diària. Esta classe d'òpera és objecte de recreació importants i en algunes comunitats rurals s'associa a elements rituals, religiosos i sacrificiales, formant una amalgama espiritual d'art i tradicions que rep el nom de shengongxi. L'òpera yueju és molt apreciada pel públic en tota China i constituïx un víncul cultural entre els parlants del cantonés, dins i fòra del país. L'èxit que esta expressió artística collita en tot lo món constituïx per a ells un motiu d'orgull i la consideren un mig important per a donar a conéixer la seua cultura als estrangers. Hui en dia, esta tradició operística es transmet als nous artistes en escoles d'art dramàtic i per mig de programes d'aprenentage. (UNESCO/BPI)
	La sericultura i l'artesania chinenques de la seda
	Be immaterial inscrit en 2009.
	La sericultura i l'artesania de la seda practicades en les províncies de Zhejiang i Jiangsu, prop de Shanghai, i en la província de Sichuan, en Chengdu, tenen una llarga història. La fabricació de la seda, tasca assumida tradicionalment per les dònes en l'economia de les regions rurals, comprén el cultiu de moreres, la cría de cucs de seda, el devanado i hilado de la seda, el disseny de les teles i la seua confecció. Les tècniques de la sericultura, transmeses de pares a fills i de mestres a aprenents, s'han propagat també a sovint en el sí de grups locals. El cicle vital del cuc de seda es considerava una representació de la vida, mort i renaixença del ser humà. En els estanys disseminats pels llogarets les dejecció dels cucs de seda s'usen per a alimentar als peixos, mentres que la rovina servix d'abonament per a les moreres i els fulls d'estes servixen a la seua volta per a alimentar als cucs. Quan s'acosta el començ de l'any llunar, els criadors de cucs inviten als artesans a les seues llars per a reviure la llegenda de la Deesa dels Cucs de Seda, conjurar els mals i impetrar una collita pletórica de capolls de seda. Tots els anys, en abril, durant el Festival de la “Flor del Cuc de Seda”, les sericultoras s'adornen en flors multicolors de seda i paper i fan ofrenes per a impetrar una bona collita. La seda està present també d'una forma més material en la vida de les poblacions rurals de China, ya que en la seua vida diària utilisen artículs confeccionats en ella: vestits, edredones, paraigües, palmitos i flors. (UNESCO/BPI)
	La tècnica de cocció tradicional de la ceràmica celadón de Longquan
	Be immaterial inscrit en 2009.
	La ciutat de Longquan, situada en la província costera de Zhejian, és renombrada per la seua ceràmica celadón i la tècnica de cocció tradicional que conferix a esta la seua vidriado característic. Este vidriado, que es compon d'argila dorada violácea i d'una mescla de feldespat calcinat, calcàrea, cuarzo i cendres vegetals, es prepara en procediments que solen transmetre's de generació en generació per mestres artesans o de pares a fills. El vidriado s'aplica a recipients de ceràmica de gres cuits i després es recuece segons un cicle de sis operacions de cocció i refredat en els que la precisió de les temperatures és primordial, ya que qualsevol insuficiència o excés en la cocció impedix obtindre l'efecte desijat. Els artistes experts en l'art de la ceràmica celadón controlen minuciosament cada etapa de la seua fabricació utilisant un termómetro i observant el color de la flama, que pot alcançar temperatures de fins a 1.310º C. El producte final és de dos classes: el celadón “germà major” d'acabament obscur i en un efecte de agrietamiento; i el “germà menor” d'acabament gros i color gris lavanda i verda pruna. El color jade subjacent en la ceràmica celadón fabricada per empreses familiars de Longquan fa que els objectes realisats en esta tècnica siguen apreciats com a obres artístiques de calitat excepcional que poden servir també per a usos domèstics. La ceràmica celadón és un símbol del patrimoni cultural dels artesans de Longquan i un motiu d'orgull per a estos, la seua ciutat i tota la nació. (UNESCO/BPI)
	La tècnica xilográfica chinenca
	Be immaterial inscrit en 2009.
	La tècnica xilográfica tradicionalment utilisada en China exigix la colaboració de mija dotzena d'artesans que coneguen a la perfecció l'art de l'imprenta, posseïxquen una gran destrea manual i estiguen imbuidos d'un sòlit esperit de treball en equip. Els blocs d'imprenta es fabriquen en fusta de gra fi (peral o azufaifo), es tallen en planches de dos centímetros de gruixa i es polixen en paper de lija, abans de ser gravats. S'eixecuta un esbós de les imàgens que es desija imprimir en un paper sumament fi i s'examina minuciosament per a detectar els seus possibles errors, abans de transferir el dibuix a les planches. Els dissenys efectuats en tinta servixen de guia a l'artesà que grava les imàgens o esbossos en la fusta, confeccionant en relleu els caràcters que més vesprada van a aplicar la tinta al paper. En una primera etapa es proven les planches en tinta roja i blava successivament i s'efectuen correccions en el gravat. Per últim, quan la plancha està llista per al seu us, es recobrix de tinta i s'aplica manualment sobre el paper per a imprimir l'image definitiva. Esta tècnica xilográfica es pot usar per a imprimir llibres en diferents estils tradicionals, crear llibres moderns en encuadernaació clàssica o reproduir llibres chinencs antics. Una série de tallers d'imprenta seguixen perpetuant hui esta tècnica manual d'impressió gràcies als coneiximents teòrics i pràctics d'artesans especialisats. (UNESCO/BPI)
	La tradició èpica del Gesar
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Les comunitats ètniques tibetano, les teues i mongolas assentades en l'oest i nort de China compartixen en comú la llegenda del Rei Gesar, un héroe de l'antiguetat enviat al cel per a véncer als mònstruos, derrocar als poderosos i ajudar als humils, al mateix temps que unificava a tribus molt heterogénees. Els cantores i narradors que preserven la tradició èpica del Gesar relaten, alternant la prosa i el vers, els diferents episodis –cridats “perles enfilades”– d'esta vasta narració oral en numeroses variants regionals. Els mestres tibetans duen espills de bronze i recorren a expressions facials, efectes sonors i gests per a resaltar la seua vora, mentres que els intérprets mongoles acompanyen les seues narracions cantades i orals en música de violí, esguitant-les de cançons melòdiques improvisades. Les interpretacions de l'epopeya, que a sovint van unides a la celebració de ritos consistents en ofrenes i eixercicis de meditació, estan arraïlades en la vida religiosa i diària de les comunitats. Per eixemple, quan un chiquet naix es canten els passages que relaten el descens del Rei Gesar a la terra. Els centenars de mits, contes populars, balades i proverbis transmesos en el context d'esta tradició no només constituïxen una forma important d'espargiment de les comunitats rurals, sino que ademés eduquen als auditoris inculcant-los costums i nocions de història, religió, moral i ciència. Font d'inspiració constant per a la pintura thangka, l'òpera tibetana i atres expressions artístiques, l'epopeya de Gesar imbuye als seus oyents, tant jóvens com a adults, un sentiment d'identitat cultural i continuïtat històrica. (UNESCO/BPI)
	Les arts regong
	Be immaterial inscrit en 2009.
	En els monasteris i llogarets de la conca del riu Longwu, situada en la província de Qinghai, a l'oest de China, monges budistes i artistes folklòrics de les ètnia tibetana i la teua mantenen la tradició de les arts plàstiques conegudes pel nom genèric de regong: pintures thangka i fresca murals, patchworks barbola i escultures. L'influència d'estes expressions artístiques s'estén a les províncies veïnes i aplega fins als països d'Àsia del Surest. El thangka, art de pintar rolls religiosos en honor de Buda, consistix en aplicar en un raspall especial colors naturals a teixits en motius traçats al carboncillo. Per a la confecció dels patchworks barbola, destinats a ser utilisats com a vels o ornaments de columnes, s'utilisen formes de plantes i animals retallades en seda per a crear en el teixit un efecte de relleu suau. Les escultures regong, eixecutades en fusta, argila, pedra o rajola es destinen a l'ornamentació de voltons, panels murals, taules per a servir el té i armaris de temples i cases particulars. Les tècniques de fabricació es transmeten de pares a fills, o d'aprenents a mestres, i s'ajusten a les instruccions dels antics llibres de pintura budistes relatives al dibuix de les llínees i figures, el harmonia dels colors i el disseny dels motius. Característiques de la religió budista tibetana i exponents de particularitats regionals úniques en el seu gènero, les arts regong encarnen el història espiritual i la cultura tradicional de la regió i, encara hui, seguixen formant part de la vida artística de la seua població. (UNESCO/BPI)
	Les tècniques artesanes tradicionals de fabricació del paper xuan
	Be immaterial inscrit en 2009.
	L'extraordinària calitat de l'aigua i la suavitat del clima del districte de Jing, situat en la província de Anhui, a l'est de China, són dos factors primordials de l'art de fabricació del paper xuan, encara floreciente en esta regió. Fabricat a mà en palla d'arròs i la dura corfa del tara wing-celtis, o sàndal blau, el paper xuan és reputat per la suavitat i resistència de la seua superfície, per la seua capacitat per a absorbir l'aigua, humir la tinta i ser doblat repetides voltes sense sofrir desgarros. S'utilisa molt en caligrafia, pintura i imprenta. El procediment de fabricació tradicional, transmés oralment de generació en generació, se seguix observant hui en dia. És exclusivament manual, dura més de dos anys i comprén més de cent etapes d'elaboració, entre les que figuren l'amere, el llavat, la fermentació, el blanqueig, l'obtenció de la polpa, el secat al sol i el tall. La fabricació d'este “paper ancestral” o “paper rei” té una gran importància econòmica per al districte de Jing, ya que la seua indústria dona ocupació directa o indirectament a un de cada nou dels seus habitants. Ademés, en les escoles locals s'ensenya el procediment de la seua confecció artesanal. Un verdader domini de la totalitat d'este procediment complex només es conseguix despuix de llarcs anys d'afany en el treball. El paper xuan s'ha convertit en el símbol d'esta regió, a on unes vint empreses artesanals seguixen mantenint vixca la seua fabricació ancestral. (UNESCO/BPI)
	Els oficis artesanals chinencs vinculats a l'arquitectura tradicional en armassons de fusta
	Be immaterial inscrit en 2009.
	Símbols característics de la cultura arquitectònica chinenca, les construccions en armassons de fusta poden trobar-se en tot el país. Les seues columnes, voltons, travessers, llindars i soports estan units entre sí per ensamblages de mechó que formen un conjunt flexible i resistent als moviments sísmics. Estes armassons, que són d'una solidea sorprenent, es poden instalar ràpidament en el lloc triat per a les edificacions ensamblando els seus components fabricats de bestreta. Ademés de la fusteria de les armassons, l'artesania tradicional vinculada a l'arquitectura comprén, entre uns atres, oficis com l'ebanisteria decorativa, la fabricació de teixixques, la cantería i la pintura decorativa, que les seues tècniques es transmeten de mestres a aprenentes per via oral i per mig de la pràctica. En cada fase del procés de construcció s'utilisen pràctiques i métodos sistemàtics i únics en el seu gènero. Eixercits encara hui per a construir estructures de fusta d'estil tradicional i restaurar edificis antics en estructures de fusta, els oficis artesanals chinencs vinculats a l'arquitectura tradicional en armassons de fusta no només encarnen tot un llegat de saber i destrea artesanal, sino que ademés reflectixen la concepció ancestral de la naturalea i de les relacions interpersonals en la societat chinenca tradicional. Este estil arquitectònic s'ha convertit en un component visual essencial de l'identitat chinenca i en un important element representatiu de l'arquitectura asiàtica, tant per als carpinteros i artesans que ho preserven com para tots aquells que, a lo llarc de generacions, han vixcut en edificis i espais concebuts en funció dels seus criteris. (UNESCO/BPI)
	L'imprenta chinenca de caràcters amovibles de fusta
	Be immaterial inscrit en 2010 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	En el districte de Rui’an, situat en la Província de Zhejiang, es conserva una de les més antigues tècniques tipogràfiques del món –l'impressió en caràcters amovibles de fusta– que s'usa per a imprimir compilació de genealogia de clans. Els hòmens deprenen a traçar i gravar en fusta els caràcters de la llengua chinenca per a colocar-los després en una plancha tipogràfica i imprimir-los. Este quefer exigix abundants coneiximents de història i un gran domini de la gramàtica del chinenc antic. Despuix de l'impressió, les dònes retallen el paper i procedixen al seu encuadernaació fins que les genealogia queden acabades. Els caràcters amovibles es poden tornar a utilisar, despuix de haver-los desmontat de la plancha d'impressió tipogràfica. A lo llarc de tot l'any, els tipógrafos transporten els jocs de caràcters de fusta i el restant del material d'imprenta a les sales de cult dels antepassats de les comunitats locals. Allí procedixen a la compilació i impressió manuals de la genealogia del clan corresponent. La finalisació de la genealogia dona lloc a la celebració d'una cerimònia i els impressors la depositen en una caixa tancada en clau per a preservar-la. Les tècniques d'impressió en caràcters amovibles de fusta es transmeten memorística i oralment en el sí de les famílies. No obstant, la formació intensiva requerida, els baixos ingressos generats, la vulgarizaació de les tècniques d'impressió digital i la menor afició a l'elaboració de genealogia són factors que han provocat una ràpida disminució del número d'impressors artesanals. Actualment, només queden onze persones de més de 50 anys capaços de dominar el conjunt de les tècniques d'impressió. Si este art tradicional no se salvaguarda, està condenat a desaparéixer en breu. (UNESCO/BPI)
	El meshrep
	Be immaterial inscrit en 2010 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	El meshrep, reunió festiva local, és el vector més important de les tradicions culturals del poble uigur, concentrat principalment en la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (China). Un meshrep complet comprén un ric conjunt d'espectàculs artístics i costums tradicionals: músiques, danses, representacions teatrals, acrobàcia, arts folklòriques, narracions lliteràries orals, hàbits alimentaris i jocs. La forma artística més consumada en un meshrep és el muqam, que integra la vora, la dansa i l'espargiment. El meshrep eixercita també una funció de “tribunal”, en el que l'amfitrió actua de mediador en conflictes i de garant de la preservació de les normes morals, i també eixercita el paper de “aula” a on les persones poden instruir-se en les seues costums tradicionals. Els depositario i transmissors de la tradició del meshrep no només són els amfitrions d'este tipo de reunions festives, coneixedors dels seus usos i connotacions culturals, sino també els artistes virtuosos participants i tot el públic uigur present. No obstant, hi ha numerosos factors que fan perillar la seua viabilitat, per eixemple les mutacions socials resultants de l'urbanisació i l'industrialisació, les influències eixercides per atres cultures nacionals i estrangeres, i l'emigració dels jóvens uigures a les ciutats en busca de treball. La freqüència de les reunions i la cantitat de participants disminuïxen progressivament, i el número de transmissors d'esta tradició que coneixen les regles consuetudinàries i la riquea del seu contingut ha disminuït tremendament, passant de varis centenars a unes poques decenes. (UNESCO/BPI)
	La tècnica de fabricació de compartiment estancs dels juncs chinencs
	Be immaterial inscrit en 2010 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	Practicada en la Província de Fujian, al sur de China, la tècnica de fabricació de compartimento estancs dels juncs chinencs permet construir embarcacions dotades de estanqueitat per a la navegació en alta mar. Si en el transcurs de la travessia un o més d'eixos compartimento sofrixen danys accidentalment, l'aigua de la mar no pot irrompre en els demés i el junc pot seguir surant. Els juncs chinencs es fabriquen sobretot en fusta d'alcamfor, pi i avet, i les seues diferents parts es ensamblan en ferramentes de fusteria tradicionals. Es construïxen en dos tècniques bàsiques: l'ensamblage de planches proveïdes de recalats i el calafateado de les ensambladuras en estopa, calç i oli de tung. Un mestre artesà dirigix la construcció i supervisa a un gran número de carpinteros que treballen en estreta coordinació. Mentres es construïx el navío en la drassana i abans de la seua botadura, les comunitats locals celebren cerimònies solemnes de impetraació de la pau i la seguritat. L'experiència i els métodos de treball relacionats en la tècnica de fabricació dels compartimento estancs es transmeten de mestres a aprenents, oralment. No obstant, com la demanda de juncs ha disminuït enormement, degut a que els barcos de fusta estan sent reemplaçats pels de caixco metàlic, ya només queden tres mestres carpinteros que posseïxen un perfecte domini d'esta tècnica. A açò cal afegir que els costs de construcció dels navío de fusta han aumentat com a conseqüència d'una penúria de matèries primeres. Per tot això, la transmissió d'esta tècnica tradicional està experimentant una regressió i els seus depositario es veuen obligats a buscar ocupacions alternatives. (UNESCO/BPI)
	l'acupuntura i la moxibustión de la medicina tradicional chinenca
	Be immaterial inscrit en 2010.
	L'acupuntura i la moxibustión són modalitats de la medicina tradicional de China que no només estan àmpliament esteses en este país, sino també en l'Àsia Sudoriental, Europa i Amèrica. Les teories relatives a l'acupuntura i la moxibustión sostenen que el cos humà és un chicotet univers unit per canals que, per mig d'una estimulació física de l'acupuntor, poden estimular les funcions d'autorregulación de l'organisme i sanar als pacients. Esta estimulació s'efectua cremant abrótano (moxa) o insertant agulles en determinats punts d'eixos canals per a restablir l'equilibri del cos i tractar i previndre les malalties. En l'acupuntura, les agulles se seleccionen en funció de les condicions del pacient i s'usen per a punchar els punts triats i estimular-los. La moxibustión sol comprendre dos modalitats: una directa, en la que s'apliquen cons de abrótano sobre els punts seleccionats; i una atra indirecta, en la que es manté un bastoncillo de abrótano a una determinada distància de la superfície del cos per a calfar la zona elegida. Els cons i bastoncillos es fabriquen en fulls secs de abrótano. L'aprenentage de l'acupuntura i la moxibustión s'efectuaven per mig d'instrucció verbal i demostracions, i es transmetien de mestres a discípuls o entre els membres d'un clan. Actualment, les tècniques d'acupuntura i moxibustión es transmeten per mig de l'ensenyança formal impartida en centres universitaris. (UNESCO/BPI)
	l'òpera de Pequín
	Be immaterial inscrit en 2010.
	L'òpera de Pequín és un art escènic que integra la vora, la recitació, l'actuació teatral i les arts marcials. Encara que es representa en tota China, els centres operístics principals són Beijing, Tianjin i Shanghai. Les vores i recitació d'esta òpera s'interpreten principalment en el dialecte de Beijing, i la composició dels seus llibrets s'ajusta a regles molt estrictes que valoren sobretot la rima i el ritme. Els seus temes, que estan centrats en el història, la política, la societat i la vida quotidiana, pretenen ser instructivos i divertits al mateix temps. La música complix un paper primordial donant ritme a l'espectàcul, creant una atmòsfera especial, configurant els caràcters dels personages i servint de guia a la trama teatral. En la música “civil” predominen els instruments de corda i vent com el delicat jinghu, de sonoritat aguda, i la flauta dizi. En canvi, la música “marcial” s'eixecuta en instruments de percussió com el bangu i el daluo. En les representacions, caracterisades pel seu estil simbòlic i ritual, l'actuació dels actors i actrius s'ajusta a una coreografia que rig els moviments dels seus ulls, torsos, mans i peus. Tradicionalment, els decorats i accessoris escènics es reduïxen al mínim. L'indumentària dels actors és sumament vistosa i el seu maquillage facial, exagerat, recorre a símbols, colors i motius concisos per a posar de manifest la personalitat i identitat social dels personages que representen. La tradició operística de Pequín es transmet essencialment per mig de l'ensenyança impartida per mestres a alumnes, gràcies a la qual estos van adquirint competències bàsiques per conducte de métodos d'instrucció oral, observació i imitació. L'òpera de Pequín està considerada com una expressió de l'ideal estètic de l'art operístic en la societat chinenca tradicional i seguix sent, hui en dia, un element del patrimoni cultural universalment apreciat en tot el país. (UNESCO/BPI)
	El teatre d'ombres chinenc
	Be immaterial inscrit en 2011.
	El teatre d'ombres chinenc és un gènero teatral que s'interpreta en siluetes de personages pintorescs, confeccionades en cuiro o paper, i que va a acompanyat de música i cançons. Manipulats en varetes per marionetistas, els personages creen l'ilusió d'imàgens mòvils proyectades en una pantalla formada per un teixit traslúcido i allumenada per darrere. Molts artistes veterans d'este teatre d'ombres poden representar decenes de peces tradicionals, que es transmeten oralment o que es poden trobar en forma escrita. Els artistes dominen toda una serie de tècniques específiques: vora improvisada i en falsete, maneig simultàneu de varis porritos i capacitat per a tocar diversos instruments musicals. Aixina mateix, molts d'ells fabriquen porritos que poden tindre entre dotze i vintiquatre articulacions mòvils. El teatre d'ombres ho eixecuten tant grans companyies de sèt a nou marionetistas com a companyies més chicotetes de dos a cinc artistes, i les seues representacions tenen lloc fonamentalment en motiu de regocijos, celebracions de rituals religiosos, bodes, funerals i atres ocasions senyalades. Alguns marionetistas són professionals i uns atres són aficionats que donen representacions en els periodos d'escassa activitat en les faenes agrícoles. Les competències que comporta este art es transmeten en el sí de les famílies i les companyies teatrals, aixina com de mestres a alumnes. El teatre d'ombres chinenc transmet també informació sobre el història cultural, els creències socials, les tradicions orals i les costums. Divulga coneiximents, promou valors culturals i proporciona diversió a les comunitats, i més concretament als jóvens. (UNESCO/BPI)
	El Yimakan, art narratiu dels hezhen
	Be immaterial inscrit en 2011 sobre la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.
	L'art narratiu Yimakan és un element essencial de la cosmogonia i la memòria històrica de la minoria ètnica hezhen, que viu en el nordest de China. Les narracions del Yimakan, recitades en vers i prosa en la llengua d'esta ètnia, versen sobre un gran número d'episodis, independents entre sí, en els que es descriuen aliances i batalles tribals, incloses les victòries dels héroes hezhen contra mònstruos i invasores. Este patrimoni oral posa de relleu la defensa de l'identitat i integritat territorial d'esta ètnia i permet també conservar coneiximents tradicionals sobre els rituals chamànics, la peixca i la caça. Els narradors improvisen històries sense acompanyament d'instruments musicals i alternen els passages parlats en els cantats, utilisant melodies diferents per a representar els distints personages i temes. En general, l'art narratiu es transmet de mestres a aprenents dins dels clans i grups familiars, pero hui en dia s'accepta cada volta més l'iniciació a este art de persones que no formen part d'ells. Com els hezhen carixen d'un sistema d'escritura, el Yimakan eixercita un paper fonamental en la conservació la seua llengua materna, religió, creències, folclore i costums. No obstant, la modernisació accelerada de la societat i l'estandardisació de l'educació fan que la llengua dels hezhen córrega perill. Hui en dia, només la parlen les persones més velles d'esta ètnia. Esta pèrdua ha aplegat a representar un obstàcul important per a la promoció i perdurabilitat de la tradició del Yimakan. Solament cinc narradors experimentats són actualment capaços d'interpretar els episodis, i esta situació es veu agravada per la mort d'alguns narradors veterans i per l'emigració a la ciutat de les generacions més jóvens en busca de treball. (UNESCO/BPI)
	El zhusuan chinenc: coneiximents i pràctica del càlcul matemàtic en àbac
	Be immaterial inscrit en 2013.
	El zhusuan chinenc és un antic método tradicional per a efectuar càlculs matemàtics en un àbac. Els seus usuaris poden efectuar adició, substraccions, multiplicacions simples i exponencials, divisions, càlculs de raïls i equacions més complexes, desplaçant els contes de l'àbac a lo llarc de les varetes en que estan enfilades i atenint-se a fòrmules prèviament establides. El zhusuan chinenc ha eixercitat un paper essencial en la progressió dels estudis matemàtics, desenrollant la pràctica de l'algoritmia i estimulant l'inteligència. Les fòrmules orals del zhusuan s'expressen en rimes fàcils de deprendre que indiquen les regles de càlcul específiques i resum les operacions aritmètiques. Els principiantes poden efectuar càlculs ràpits en l'àbac una volta que han adquirit alguns rudimentos sobre el seu us, i els usuaris veterans desenrollen la seua agilitat mental gràcies a l'utilisació contínua d'este instrument. L'us del zhusuan està àmpliament estés en la vida diària de China i constituïx un símbol important de la cultura tradicional que infunde un fort sentiment d'identitat. L'utilisació del zhusuan s'ha transmés de generació en generació per mig de métodos tradicionals d'ensenyança oral i autoaprendizaje. S'estima que l'aprenentage del càlcul mental en un àbac millora les capacitats mentals, la concentració i la memòria dels chiquets. Hui en dia, el zhusuan contribuïx al progrés de les tècniques de càlcul, els esquemes cognitius, la psicologia pedagògica i el desenroll intelectual. També eixercix una influència considerable en diversos àmbits relacionats en la creativitat cultural, com les costums populars, l'idioma, la lliteratura, l'escultura i l'arquitectura. (UNESCO/BPI)
	Els Vintiquatre Periodos Solars – Coneiximents sobre el temps adquirits en China per mig de l'observació del moviment anual del sol i pràctiques culturals conexas
	Be immaterial inscrit en 2016.
	Els chinencs de l'Antiguetat varen dividir el moviment circular anual del Sol en 24 segments, assignant a cada u d'estos “periodos solars” un nom específic. Este element del patrimoni cultural immaterial, denominat “Els Vintiquatre Periodos Solars”, té el seu orige en la conca del Riu Groc. Els criteris per a determinar eixos periodos es varen elaborar per mig de l'observació dels canvis d'estació, dels astres i d'atres fenomens naturals en esta regió de China. Després, el seu us es va ser estenent paulatinament al conjunt del país. El cicle dels diferents periodos comença en el denominat “Inici de la Primavera” i finalisa en el cridat “Gran Fret”. Este element del patrimoni cultural s'ha vingut transmetent de generació en generació i s'utilisa tradicionalment com a marc cronològic pel que es rigen la producció i els quefers de la vida quotidiana. Ademés, seguix revestint una importància especial per als llauradors, als que servix de guia per a les faenes agrícoles. Integrats en el calendari gregoriano, “Els Vintiquatre Periodos Solars” no només s'usen de forma generalisada en les comunitats, sino que ademés són compartits per molts grups ètnics del país. En efecte, algunes cerimònies rituals i festivitats celebrades en China guarden una estreta relació en eixos periodos, per eixemple la Festa del “Rocío Fret” del poble zhuang o el Ritual del “Inici de la Primavera” celebrat en Jiuhua. També es poden trobar referències als periodos solars en cançons infantils, balades i refrans. Totes estes funcions diferents han enfortit la viabilitat de “Els Vintiquatre Periodos Solars” com a element del patrimoni cultural immaterial i sustenten la seua contribució a la forja de l'identitat cultural de les comunitats. Els coneiximents sobre este element es transmeten per mig de l'educació formal i informal. (UNESCO/BPI)

Llista indicativa

L'inscripció en esta llista és la primera etapa per a qualsevol futura candidatura. China, la llista indicativa del qual va ser revisada per última volta el 16 d'agost de 2022, tenia presentats els següents 62 llocs:

	Reserva natural del port de Dongzhai Be natural Propost el 12 de febrer de 1996
	Reserva natural del Alligator sinensis Be natural Propost el 12 de febrer de 1996
	Reserva natural de Poyang Be natural Propost el 12 de febrer de 1996
	Zona pintoresca del riu Lijiang en Guilin Be natural Propost el 12 de febrer de 1996
	Yalong, Tibet Be mixto Propost el 29 de novembre de 2001
	Lloc pintoresc de les Goles del Yangtsé Be mixto Propost el 29 de novembre de 2001
	Lloc pintoresc de Jinfushan Be natural Propost el 29 de novembre de 2001
	Lloc pintoresc del pou del Cel i el seu veta Be natural Propost el 29 de novembre de 2001
	Àrea pintoresca del Mont Hua Be mixto Propost el 29 de novembre de 2001
	Montanyes Yandang Be mixto Propost el 29 de novembre de 2001
	Riu Nanxi Be mixto Propost el 29 de novembre de 2001
	Llocs pintorescs de Maijishan Be mixto Propost el 29 de novembre de 2001
	Llocs pintorescs de Wudalianchi Be natural Propost el 29 de novembre de 2001
	Llocs pintorescs d'Haitan Be mixto Propost el 29 de novembre de 2001
	Montanya Dali Chanshan i lloc pinturesco del llac Erhai Be mixto Propost el 29 de novembre de 2001
	Llocs de la fabricació del licor en China Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Antigues residències de les províncies de Shanxi i Shaanxi Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Muralles de les dinasties Ming i Qing Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Llac Prim de l'Oest i àrea urbana històrica de Yangzhou Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Les antigues ciutats a la vora del sur del Riu Yangtsé (ciutats de Zhouzhuang i Luzhi (Jiangsu), Wuzhen (Zhejiang) i Xitang (Jiashan)) Ben cultural Propost el 28 de març de 2008
	Secció chinenca de la Ruta de la Seda: rutes terrestres en les províncies d'Henan, Shaanxi, Gansu i Qinghai i les regions autònomes de Ningxian Hui i Xinjiang Uygur; rutes marítimes en la ciutat de Ningbo, província de Zhejiang i en la ciutat de Quanzhou, província de Fujian - des de la Dinastia Han Occidental a la Dinastia Qing Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Ciutat antiga de Fenghuang Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Lloc del regne de Yue oriental Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Antigues inscripcions hidrològiques de Baiheliang Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Llogarets dels Miao en el surest de la província de Guizhou: els llogarets dels Miao al peu de la montanya Leigong en les montanyes Miao Ling Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Pous Karez Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Extensió de les Tombes imperials de les dinasties Ming i Qing: tombes del rei Lujian Be cultural Propost el 28 de març de 2008
	Les Quatre Montanyes Sagrades com una extensió del Mont Tai Be mixto Propost el 7 d'abril de 2008
	Desert de Taklimakan - boscs de populus euphratica Be natural Propost el 29 de giner de 2010
	Els Altái de China Be natural Propost el 29 de giner de 2010
	Karakorum - Pamir Be natural Propost el 29 de giner de 2010
Erro al crear miniatura:	L'eix central de Pequín (incloent Behai) Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Estructures de fusta de la dinastia Liao — Pagoda del temple de Fogong i sala principal del monasteri de Fengguo en el comtat de Yinxian Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Llocs de la cultura de Hongshan: el lloc arqueològic de Niuheliang, el lloc arqueològic de Hongshanhou i el lloc arqueològic de Weijiawopu Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Lloc arqueològic de Liangzhu Be cultural Propost en 2013
	Lloc de kiln d'antiga porcelana en China Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	SanFang QiXiang Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Antigues plantacions de té en la montanya Jingmai en Pu'er Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Tombes imperials del Xia occidental Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Llogarets Dong Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Canal de Lingqu Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Diaolous i llogarets dels grups ètnics tibetà i qiang Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Llocs arqueològics del Antic Regne de Shu: lloc en Jinsha i el conjunt de tombes en sepultures en forma de barco en la ciutat de Chengdu, província de Sichuan; lloc de Sanxingdui en la ciutat de Guang'an, província de Sichuan; (c. 29 a.C - c. 5 a.C.) Be cultural Propost el 29 de giner de 2013
	Yardang de Xinjiang Be natural Propost el 30 de giner de 2015
	Yardangs de Dunhuang Be natural Propost el 30 de giner de 2015
	Tianzhushan Be natural Propost el 30 de giner de 2015
	Jinggangshan - Wuyishan septentrional (extensió del Mont Wuyi) Be natural Propost el 30 de giner de 2015
	Shu Dao Be mixto Propost el 30 de giner de 2015
	Àrees d'interés històric i escènic Tulin-Guge Be mixto Propost el 30 de giner de 2015
	Monuments històrics i llocs de l'antic Quanzhou (Zayton) Be cultural Propost el 20 de giner de 2016
	Secció chinenca de la Ruta de la Seda Be cultural Propost el 22 de febrer de 2016
	Mont Guancen - Mont Luya Be natural Propost el 28 de febrer de 2017
	Paisage de Hulun Buir i lloc de naiximent de l'Antiga Minoria Be el meuxto Propost el 28 de febrer de 2017
	Àrea històrica i escènica de les Montanyes i Lagos Sagrats Be el meuxto Propost el 28 de febrer de 2017
	Montes Taihang Be el meuxto Propost el 28 de febrer de 2017
	Llac Qinghai Be natural Propost el 28 de febrer de 2017
	Paisage de vegetació vertical i paisage volcànic del mont Changbai Be natural Propost el 28 de febrer de 2017
	Llocs de Kiln Imperial de Jingdezhen Be cultural Propost el 5 de setembre de 2017
	La costa del golf de Bohai i el mar Groga de China Be natural Propost en 2017
	Desert Badain Jaran — Torres d'arena i llac Be natural Propost el 30 de giner de 2019
	Àrea pintoresca de Huangguoshu (ya havia estat proposta en 1992 com cascada Huangguoshu) Be natural Propost el 30 de giner de 2019
	Llocs de fòssils del Triásico de Guizhou Be natural Propost el 30 de giner de 2019
	Selva Tropical de Hainan i l'Assentament Tradicional del Grup Ètnic Li Propost en 2022
	Estuari del riu Fujian Minjiang: El ecotono entre regions biogeográfiques marines i terrestres Propost en 2022

Anteriors candidats a Patrimoni Mundial

Els llocs que seguixen varen estar anteriorment en la llista Indicativa, pero varen ser retirats o rebujats per la UNESCO. Els llocs que encara s'inclouen en atres entrades en la llista Indicativa o que varen ser acceptats i són part de llocs del Patrimoni Mundial no s'inclouen ací.

Image	Nom	Any	Tipo	Descripció
	Jixian - Àrea de conservació del Proterozoico mig i tardà	1987-1987	N	Testimonis del Proterozoico en el Comtat de Jixian.
	Pont Zhaozhou	1996-2009	K	També cridat pont de Zhaozhou.
	Bosc d'Esteles de Xi'an	1996-2009	K
	Pagoda del temple de Kaiyuan en Quanzhou	1996-2009	K
	Temple Dule	1996-2009	K
	Antic observatori de Pequín	1996-2009	K
	Pont Lugou	1996-2009	K	També cridat pont de Marc Pol.
Erro al crear miniatura:	Antiga mina de coure Tonglüshan	1996-2009	K
	Palau de Yongle	1996-2009	K
	Àrea recreativa Putuo Shan	2001-2009	K/N
	Tangyue, Likeng i Wangkou	2008-2013	K	Expansió del lloc declarat en 2000 dels antics poblats del sur d'Anhui - Xidi i Hongcun (Ref. 1002).
	Patis de negociantes en Shanxi	2008-2013	K	Llars d'empresaris en pati en la província de Shanxi.
	Lloc de les antigues mines de coure de Tongling.	2008-2013	K
	Temple de Confucio en el Nishan	2008-2013	K	El Nishan, un tossal de Shandong, és considerat el lloc de naiximent de Confucio. Extensió del lloc del Patrimoni Mundial Temple i cementeri de Confucio i residència de la família Kong en Qufu
	Pagoda, biblioteca, coves i taules de pedra del Sutra en el temple Yunju	2008-2013	K
	Lloc de la capital de l'estat Qi i mausoleu del rei en Linzi	2008-2013	K	Linzi va ser la capital de l'antic estat de Qi.
	Llocs del sistema tusi	2008-2013	K	Tres de les quatre propostes es varen agregar a la Llista del Patrimoni Mundial en 2015 (ref. 1474). Els llocs Tusi de Rongmei (Rongmei tusi yizhi) en el comtat d'Hefeng no estaven registrats.

Millors pràctiques de salvaguardia

L'artícul 18 de la convenció de l'Unesco de 2003 estipula que el comité intergovernamental selecciona periòdicament entre les propostes presentades pels estats partixes, programes, proyectes i activitats de salvaguardia del patrimoni cultural immaterial que reflectixquen millor els principis i objectius de la convenció. China conta en un proyecte entre les millors pràctiques de salvaguardia baix el títul de Estratègia per a formar a les futures generacions de marionetistas de Fujian , seleccionat en 2012.

Vore també Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anex:Patrimoni de l'Humanitat en China.
• Unesco Patrimoni de l'Humanitat en China (en anglés)
• Unesco Patrimoni Cultural Immaterial de l'Humanitat en China (en espanyol)