Li (ètnia)

Li (ètnia)

Els li (en chino simplificado, 黎族; pinyin, Lí zú), o hlai, són una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular China. La població aproximada és de 1 300 000 persones. Els seus principals assentaments estan en l'illa d'Hainan en la que són la minoria més important.

Es dividixen en cinc branques: els qi, els ha, els run, els sai i els meifu. Ètnicament guarden una estreta relació en els zhuang, buyei, sui, dong i els dai. Inclús els diferents idiomes d'estes ètnia tenen semblats gramaticals i de pronunciació.

Idioma

Els li tenen el seu propi idioma, l'idioma li, pertanyent a la família de les llengües tai-kadai. Abans de 1957 no existia cap sistema d'escritura per a la llengua li i es va adoptar l'alfabet llatí. No obstant, la majoria dels li utilisa en regularitat l'idioma mandarín.

Història

Ya abans de la dinastia Qin, els antepassats dels li es varen traslladar fins a Hainan procedents de les regions en les que es troben les actuals províncies de Guangdong i Guangxi. Alguns restants arqueològics situen la seua arribada a l'illa fa aproximadament 3000 anys.

Durant la dinastia Sui se'ls coneixia com liliao. No va ser fins a la dinastia Song que se'ls va escomençar a denominar com li. En l'illa de Hainan es va establir un sistema feudal que oprimia als li. Estos varen mostrar el seu descontent, protagonisant diversos tumults.

Durant les dinasties Ming i Qing, els li varen protagonisar un total de 14 rebelions. Despuix de la guerra de l'Opi, l'illa va quedar invadida per tropes estrangeres que varen ignorar les demandes dels li.

En juliol de 1952 el govern chinenc va establir la prefectura autònoma Li-Miao de Hainan. L'establiment de la prefactura va dur en si una série d'ajudes governamentals per a fomentar el desenroll econòmic de la zona. Es va realisar aixina mateix una reforma territorial i es varen iniciar numerosos proyectes per a potenciar l'agricultura local.

Cultura

Encara que en l'actualitat solament s'utilisa en festivals i cerimònies, la vestimenta típica dels li té un estil únic. Els hòmens visten en jaquetes sense coll abotonades per davant, mentres que les dònes bruses i faldes que apleguen a l'altura del genoll. Algunes dònes utilisen tatuages per a maquillar els seus rostres. Solen enrollar el pèl per darrere de la nuca i subjectar-ho en agulles decoratives.

Quan un membre de l'ètnia mor, s'anuncia la seua defunció per mig de dispars de pistola. El cos es deposita en un ataüt fet d'un únic tronc i s'enterra al cadàver en el cementeri local.

Seguixen usant un antic calendari que es basa en cicles de 12 dies. Cada u dels dies rep el nom d'un animal.

Els li varen desenrollar un dels sistemes de teixit més antics de tota China, en una antiguetat de casi 3 mil anys, especialisats en el teixit de la seda. Els seus brocats tenen una antiga reputació ya que són treballs molt elaborats i d'una bellea exquisita. Des de 2006, el brocat li es troba inclós en la Llista Nacional del Patrimoni Cultural Immaterial de China; i, des de 2009, en Llista del Patrimoni Cultural Immaterial que requerix mides urgents de salvaguardia.

Són famosos també pel seu coneiximent en l'utilisació de les herbes medicinals.

Religió

La majoria dels li creu en deus locals. El cult als antepassats està fortament arraïlat en la comunitat; creuen que els esperits dels seus predecessors els protegixen de tots els mals. També rendixen cult als deus i esperits de la terra. Molts li creïen també en la bruixeria; esta creència va quedar prohibida a partir de 1950.