Temple i cementeri de Confucio i residència de la família Kong en Qufu
El temple i el cementeri de Confucio i la mansió de la família Kong en Qufu, província de Shandong en China és un lloc Patrimoni de la Humanitat que inclou tres elements: el temple de Confucio original, el cementeri de Confucio i la residència de la família Kong.
Des de 1994, el temple de Confucio forma part del Patrimoni de la Humanitat. Les atres dos parts del lloc són la propenca mansió de la família Kong, a on varen residir durant sigles els descendents directes de Confucio, i el cementeri de Confucio, a un parell de quilómetros al nort, a on Confucio i molts dels seus descendents es troben enterrats. Estos tres llocs són coneguts colectivamente en Qufu com a Sant Kong (三孔), açò és, "Els tres [llocs] confucianos".
Temple de Confucio
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Confucio.
Dos anys despuix de la mort de Confucio, la seua casa va ser consagrada com a temple pel príncip de Lu. En l'any 205 a. C., l'emperador Gao de la dinastia Han va ser el primer emperador en oferir sacrificis en honor de Confucio en la ciutat de Qufu. Va ser un eixemple per a molts dels emperadors i alts càrrecs que li varen seguir. Més vesprada, visitar Qufu despuix de la coronació es va convertir en una costum per als emperadors. També es visitava la ciutat despuix d'eixir victoriós en una guerra.
La casa original de Confucio, de tres habitacions, es va eliminar del complex del temple durant una remodelació que es va realisar en l'any 611 a. C. En el 1012 i el 1094, durant la dinastia Song, el temple es va ampliar. El fòc i el vandalisme varen destruir el temple en 1214, durant la dinastia Jin. Va ser restaurat i ampliat durant la dinastia Yuan en 1302. En 1331, es va construir una muralla per a tancar el temple, a image i semblança de la del Palau Imperial. En acabant de que un atre incendi ho devastara, el temple va ser novament reconstruït en 1499.
El complex del temple és el segon més gran de China (despuix de la Ciutat Prohibida). Ocupa un àrea de 16.000 m² i té un total de 460 habitacions. L'arquitectura del temple recorda a la de la Ciutat Prohibida, ya que gran part de la seua restauració va coincidir en el temps en la construcció del Palau de Pequín.
La part principal del temple consistix en nou patis al voltant d'un eix central, orientat de nort a sur, d'1,3 km de llongitut. Els tres primers patis tenen chicotetes portes en les que estan plantats pins que tenen una funció introductòria. La primera porta es diu Porta Lingxing (nom que prové de la constelació de l'Orsoa Major), nom que sugerix que Confucio és una de les estreles del cel.
Els edificis del centre del complex són estructures en teixixques de color groc i parets pintades de roig. El color groc s'utilisa ací de forma excepcional ya que eixe color estava reservat als emperadors. Els edificis principals són el Pabelló de les Esteles, el Pabelló Xing Tan, l'Arc De Mu Tian Vaig donar, la sala Dacheng (construïda durant la dinastia Qing) i la sala de la dòna de Confucio.
La sala Dacheng (Sala de la Gran Perfecció) és el centre arquitectònic del complex. Ocupa un àrea de 54 per 34 metros. La sala se soporta per 28 columnes ricament decorades. Cada columna té 6 metros d'alt per 0,8 metros de diàmetro. Estan tallades en una peça de roca local. Les 10 columnes frontals estan decorades en dragons. Es diu que estes columnes es cobrien durant les visites dels emperadors per a no despertar la seua enveja.
La sala Dacheng era el punt principal de les ofrenes en honor de Confucio. En el centre del pati que està situat front a la sala es troba la Plataforma dels Albercocs que commemora les ensenyes que va impartir Confucio als seus discípuls baix un albaricoquero.
Cementeri de Confucio
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cementeri de Confucio.
El cementeri de Confucio està situat al nort de la ciutat de Qufu. Les tombes més antigues d'este camposanto daten del periodo de la dinastia Zhou.
La tomba original erigida en memòria de Confucio, a la vora del riu Sishui, semblava el contorn d'un astral. Tenia, ademés, una plataforma de rajoles per a realisar sacrificis. La tomba actual està en un tossal. Quan es va obrir la tomba durant la Revolució Cultural no es varen trobar restants humans. Al voltant de la tomba del filòsof es troben sepultures d'alguns dels seus descendents aixina com una estela commemorativa.
Com que els descendents de Confucio varen tindre títuls nobiliarios i es varen casar en princeses, algunes de les tombes del cementeri mostren símbols de la noblea. En el cementeri hi ha unes 3.600 tombes datades en les dinasties Song, Yuan, Ming i Qing.
El cementeri ha sofrit més de 13 renovacions i ampliacions a lo llarc dels sigles. A finals de el XVIII, el perímetro del cementeri va alcançar els 7,5 km englobant un àrea total de 3,6 km². En este espai es poden trobar les tombes de més de 100.000 descendents de Confucio que varen ser enterrats ací durant un periodo de més de 2000 anys. Les tombes més antigues són del periodo de la dinastia Zhou mentres que les més recents pertanyen a descendents de les generacions 76 a 78.
Més de 10.000 arbres conferixen al cementeri un aspecte boscós. El camposanto està travessat per un camí d'1.266 metros de llongitut. La sendera està vorejada de ciprers i pins. Al costat del camí està el Temple Yan, dedicat a l'estudiant preferit de Confucio. El temple és una versió a escala reduïda del del seu mestre.
Mansió de la família Kong
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Residència de la família Kong.
Els descendents de Confucio varen viure en la mansió de la família Kong, situada a l'est del temple. Eren els encarregats del manteniment tant del temple com del cementeri. S'encarregaven especialment de les celebracions religioses que se celebraven en ocasions especials com en els periodos de sembra i de collita, natalici o les que es feyen en honor dels difunts.
La família Kong tenia el control de la major zona privada rural de tota China. La primera mansió es va construir en l'any 1038 i estava conectada en el temple. Durant una reconstrucció de 1377, es va traslladar a una curta distància del temple. En 1503 es va ampliar en tres files d'edificis en 560 habitacions i, com en el cas del temple de Confucio, nou patis. La mansió va ser totalment renovada en 1838 pero un incendi casi la va destruir en 1887. Es va reconstruir dos anys més vesprada; les despeses de les reparacions de el XIX varen ser sufragats per l'emperador.
En l'actualitat la mansió està composta de 152 edificis en 480 habitacions. Ocupa un àrea de 12.470 m². La mansió va estar habitada pels descendents de Confucio fins que en 1937 l'últim dels seus descendents, Kong Decheng, es va traslladar a Taiwan.
L'estructura de la mansió és la tradicional de les cases chinenques, en les habitacions oficials en la part frontal i les residencials en la part atrassera. Ademés, la distribució espacial dels edificis està realisada d'acort en l'edat, el gènero i l'estatus dels seus habitants, reflex del principi de Confucio de l'orde i la jerarquia. El major dels descendents del filòsof residia en la part central dels tres edificis principals; el seu germà menor ocupava la sala Yi Gun, a l'est.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Temple i cementeri de Confucio i residència de la família Kong en Qufu.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo y cementerio de Confucio y residencia de la familia Kong en Qufu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.