Anar al contingut

Cultura de Liangzhu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cultura de Liangzhu

La cultura o civilisació Liangzhu (/ˈljɑːŋˈdʒoː/) (3300-2300 a. C.) va ser l'última cultura neolítica chinenca del jade en el delta del riu Yangtsé. La cultura estava molt estratificada, ya que els artefactes de jade, seda, marfil i laca es trobaven exclusivament en els enterrament de l'èlit, mentres que la ceràmica era més freqüent en les sepultures dels individus més pobres. Esta divisió de classes indica que el periodo Liangzhu va ser un estat primerenc, simbolisat per la clara distinció traçada entre classes socials en les estructures funeràries. En el jaciment de Liangzhu, en el noroest d'Hangzhou (Zhejiang), havia sorgit un centre urbà panregional, i els grups d'èlit d'este jaciment presidien els centres locals.[1] La cultura Liangzhu era extremadament influent i la seua esfera d'influència aplegava tan al nort com Shanxi i tan al sur com Guangdong.[2] El jaciment primari de Liangzhu es trobava potser entre els jaciments neolítics més antics d'Àsia Oriental que es considerarien una societat estatal.[3][4] El jaciment tipo de Liangzhu va ser descobert en el comtat de Yuhang, Zhejiang, i excavat inicialment per Shi Xingeng en 1936.

El 6 de juliol de 2019, Liangzhu va ser inscrit com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]