Anar al contingut

Prehistòria de China

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El territori que actualment ocupa la República Popular China ha estat poblat des de fa mils d'anys. S'han trobat restants de homínits que constituïxen els antepassats més remots del home. De fet, per a molts experts cada volta està més clar que este va poder ser un dels escenaris, junt en Àfrica, a on va sorgir l'espècie humana. Aixina ho demostren els restants trobats pertanyents al home de Renzidong, de fa més de dos millons d'anys; l'home de Yuanmou de fa un milló setcents mil anys; l'home de Nihewan de fa un milló cinccents mil anys; l'home de Lantian de fa uns siscents mil anys; l'home de Nankín de fa mig milló d'anys o l'home de Pequín, el més conegut de tots ells, ya que quan es va descobrir en 1929 es va identificar com el "esclavó perdut" de l'evolució humana.

Cràneu del Home de Pequín, que data de fa entre 500 000 i 250 000 anys.

Posteriorment sorgirien atres cultures, com l'home de Dali, que va viure en Yunnan fa entre 230.000 i 180.000 anys; l'home de Maba en Cantón; l'home de Fujian de fa uns 200.000 anys o l'home de Dingcun, en la província de Shanxi, de fa uns 100.000 anys.

Paleolític tardà

El Homo sapiens va fer la seua aparició en China fa per lo manco 40.000 anys, tal i com ha quedat demostrat en l'anàlisis de el ADN dels restants del home de Tianyuan, trobats en una cova propenca a Beijing.[1] L'home de la caverna superior, trobat en Zhoukoudian, va viure fa 18.000 anys i la seua cultura revela un grau de major complexitat respecte a atres cultures del sur del país.

La ceràmica és tan antiga com a c. 17.000 a.c.,[2] en contexts del Paleolític Tardà, sent la ceràmica més primerenca del món. Tots els tiestos són molt porosos, grossos i cuits a baixes temperatures. En el sur de China els tiestos s'han registrat procedents de moltes coves, en la seua integritat datades cap al Pleistoceno Terminal. Com la millor manera d'extraure la carn dels mariscs és per mig del hervir, s'ha postulat que les vasijas ceràmiques varen ser utilisades per a còure este tipo de recursos, entre atres aliments com a arròs. És clar que, en China, la ceràmica va aparéixer per primera volta en caçadors recolectors en armes líticas, alguna cosa similar a lo ocorregut en atres parts del món.[2]

La ceràmica, els artefactes de vora polida i les pedres de molienda varen aparéixer per primera volta, casi de manera independent uns respecte dels atres, en les comunitats de caçadors-recolectors com a innovacions originals en els conjunts del Paleolític Tardà. Els cazadoresrecolectores mòvils del Pleistoceno varen explotar una àmplia gama de recursos faunísticos i vegetals. Els grups humans poden haver ocupat este lloc com a base, lo que va incloure a les coves, a lo llarc de lapsus relativament prolongats, a lo manco lo suficient per a la producció de ceràmica. L'aparició d'estes tecnologies no va semblar haver tingut un impacte significatiu en el patró d'assentament i subsistència de les cultures del Paleolític; no obstant, estes innovacions sugerixen un émfasis en les plantes i mariscs en la dieta humana, una estratègia d'obtenció d'aliments que es va tornar més predominant durant el Holoceno Primerenc.[2]

Solament s'han trobat un grapat de jaciments de principis del Holoceno (9.000 a.c.[2]) va ocórrer un canvi cap a un modo de vida sedentari i va estar associat en les poblacions de caçadors-recolectors. El porc, el gos, l'arròs i la dacseta varen ser domesticats al voltant de 7000 a 6000 a.c.[2] per gent que abans depenia, en especial, de plantes i animals selvats. Els caçadors-recolectors del Holoceno Primerenc varen sondejar l'us de diversos productes alimenticis de manera intensiva, lo que incloïa, en la seua majoria, fruts secs i cereals (arròs selvat i dacseta). Segons pareix, els seus llocs varen ser usats de manera estacional, pero el grau de sedentarisme es va incrementar en el temps. Les poblacions semblen haver amprat estratègies de recolecció llogística per a maximizar la seua capacitat d'obtenció d'aliments. No obstant, se sap molt poc sobre la movilitat llogística que es va desenrollar per la falta d'estudis sobre els patrons regionals d'assentament i subsistència.[2] Tots ells varen revelar un conjunt d'artefactes consistents en ceràmica, chicotetes ferramentes polides (per eixemple, astrals i azuelas), implementos fets de lascas i pedres de molienda. Un en sedentarizació.[2]

Neolític aldeà

Fa uns 10.000 anys s'escomença a cultivar arròs en el riu Yangsté i poc despuix dacseta en la província d'Henan. En el VIII mileni a. C. les cultures de la zona de la vall del riu Groc es varen fer sedentarias. Un mileni despuix començaria la domesticació d'animals. És el començ de lo que actualment coneixem com a civilisació chinenca, els primers vestigis de la civilisació han que acabaria assimilant en major o menor medida les atres cultures sorgides en el sur i oest del país.

Entre el VII i VI mileni a. C. sorgixen les primeres civilisacions neolíticas, Peilikan i Cishan, precursores de la cultura de Yangshao, que s'estendria per les actuals províncies de Gansu i Shaanxi, entre el V mileni a. C. i el III mileni a. C. Va ser la primera en comprendre una gran àrea. Són característics els seus objectes en ceràmica pintada, en inscripcions que podrien ser el començ dels caràcters chinencs d'escritura. Una cultura semblant és la de majiayao, desenrollada en Gansu i Qinghai.

Contemporáneamente a la de Yangshao sorgixen atres cultures: en la delta del riu Yangzi la d'Hemudu entre els anys 5.000 i 3.000 a. C. i posteriorment la de Liangzhu, considerada la seua hereua; la d'Hongshan, entre els anys 4.000 i 2.500 a. C., en l'actual regió de Mongòlia Interior i que posteriorment s'estén per les actuals Hebei i Liaoning, que fabrica amulets de jade i presenta un gran desenroll dels rituals funeraris; la de Dadiwan, en Gansu i la de Dawenkou.

De totes estes cultures només sobreviurien les de Yangshao, Dawenkou i Hongshan, que es fusionarien en la cultura de Longshan, començ de l'unitat territorial i política de la Planura del Nort de China. En este substrat cultural sorgixen les figures semilegendarias del Emperador Groc i dels tres augusts i cinc emperadors, l'últim dels quals, Yu el Gran, fundaria la dinastia Xia, entrant aixina China en la seua época històrica.

Els llogarets agrícoles del Neolític completament desenrollades no es varen establir si no fins a 5000 a.c.[2] L'economia agrícola va ser el fonament per al sorgiment de societats jeràrquiques organisades en les que existien grups de elite que controlaven el poder polític i ritual. A lo llarc dels periodos Neolític Mig i Tardà (5000-2000 a.c.[2]) numeroses societats complexes es varen desenrollar i varen passar per processos de decadència en gran part del paisage del territori chinenc abans de la formació dels Estats primerencs en el segon mileni a.c.[2] En general, la major part d'assentaments que daten del periodo 7000-5000 a.c.[2] mostren característiques de la cultura neolítica tal com se li ha definit dalt. No obstant, estes poblacions del Neolític Primerenc depenien, molt emfàticament, dels recursos alimenticis selvats i, en particular, va continuar la recolecció intensificada de fruts secs. En els registres etnogràfics i arqueològics s'ha documentat be que l'explotació dels fruts arbòreus va ser una forma d'intensificació de la producció d'aliments vegetals en moltes parts del món. En tot cas, es requerix de major investigació sobre este tema en el futur per a entendre el Neolític Primerenc en China de manera integral.[2]

El Neolític Mig es caracterisa pel desenroll total dels llogarets agrícoles sedentarias neolíticas en el paisage del continent. La densitat de població es va incrementar de forma notable, com ho indica l'aument en la cantitat de llocs, dels que el major aplega a medir 100 hectàrees de superfície. Existix una àmplia cantitat d'evidències per al desenroll de complexitat social en moltes regions, especialment en el riu groc.[2]

Referències

  1. ↑ Qiaomei Fu, Matthias Meyer, Xing Gao, Udo Stenzel, Hernán A. Burbano, Janet Kelso, Svante Pääbo(2013-01-21).«DNA analysis of an early modern human from Tianyuan Cave, Chinenca».PNAS.doi:10.1073/pnas.1221359110.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Liu, Li. «”Camins cap a la complexitat social en China”».


Referències