Hangzhou
Hangzhou (en chino, 杭州, en wu: /ɦɑ̃.tse/, en mandarín: (🔊 Hángzhōo)) és la capital i la ciutat més gran de la província de Zhejiang en la República Popular China. Està situada en les riberes del riu Qiantang, prop de la seua desembocadura, i al cap de la baïa de Hangzhou, que separa Shanghái i Ningbo. Hangzhou va cobrar rellevància en ser l'extrem sur del Gran Canal, i ha segut una de les ciutats chinenques en més renom durant l'últim mileni.
El Llac Oest, patrimoni de la Humanitat reconegut per l'UNESCO, està entre les seues atraccions més conegudes.
Divisió administrativa
[editar | editar còdic]Des del 9 d'abril de 2021 la subprovincia de Hangzhou es dividix en 13 localitats que s'administren en 10 districtes urbans, 1 ciutat satèlit i 2 comtats.
| ||||
| — | Nom | Hanzi | Hanyu Pinyin | Àrea (km²) |
| Districtes central urbans | ||||
|---|---|---|---|---|
| Gongshu | 拱墅区 | Gǒngshù Qū | 69,25 | |
| Xiacheng | 下城区 | Xiàchéng Qū | 29,33 | |
| Shangcheng | 上城区 | Shàngchéng Qū | 26,06 | |
| Jianggan | 江干区 | Jiānggàn Qū | 200 | |
| Xihu | 西湖区 | Xīhú Qū | 309,41 | |
| Binjiang | 滨江区 | Bīnjiāng Qū | 72,22 | |
| Districtes suburbans | ||||
| Yuhang | 余杭区 | Yúháng Qū | 1228,41 | |
| Xiaoshan | 萧山区 | Xiāoshān Qū | 1417,83 | |
| Fuyang | 富阳区 | Fùyáng Qū | 1821,03 | |
| Lin'an | 临安区 | Lín'ān Qū | 3118,77 | |
| Ciutat | ||||
| Jiande | 建德市 | Jiàndé Shì | 2314,19 | |
| Comtats | ||||
| Tonglu | 桐庐县 | Tónglú Xiàn | 1829,59 | |
| Chun'an | 淳安县 | Chún'ān Xiàn | 4417,48 | |
Geografia
[editar | editar còdic]La ciutat de Hangzhou yacer en el delta del riu Yangtsé i fa frontera a l'est en la baïa de Hangzhou. Dins de la ciutat s'ubica el llac de l'Oest, el qual va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat en el 2011. El riu Qiantang dividix la ciutat en nort i sur, sent el nort el de major població.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat va guanyar importància gràcies a la construcció durant la dinastia Sui del Gran Canal de China. Durant eixe periodo es va construir la muralla de la ciutat. Va ser la capital de la dinastia Song del sur (1127–1279). A partir de l'any 1138 es va convertir en un important centre de comerç. L'indústria de la ciutat es va especialisar en la porcelana i els textils.
L'explorador Marque Pol va visitar Hangzhou a finals de el XIII i va dir d'ella que era “la ciutat més suntuosa i elegant del món”. Fins a la dinastia Ming, va anar un port important. A partir d'eixe periodo, i com a conseqüència dels continus atacs dels pirates japonesos, Hangzhou va perdre importància. En 1555 la ciutat va ser saquejada pels pirates. En 1861 va sofrir l'atac dels rebels del Regne Celestial dels Taiping que varen prendre i varen saquejar la ciutat. Hangzhou no va ser recuperada per les tropes imperials fins a 1863. Este conflicte entre rebels i tropes imperials va causar més de mig milló de baixes entre la població.
Hangzhou va estar baix el control de la República de China i el govern del Kuomintang de 1927 a 1937. De 1937 a 1945, la ciutat va estar ocupada per Japó. El Kuomintang va retornar en 1945, i la va governar fins al 3 de maig de 1949, quan l'Eixèrcit Popular de Lliberació va entrar en Hangzhou i la ciutat va caure baix el control del Partit Comuniste.
En setembre de 2015, es va otorgar la celebració dels Jocs Asiàtics de 2022, convertint-se en la tercera ciutat chinenca en organisar-los, despuix de Pequín en 1990 i Guangzhou en 2010.
Galeria
[editar | editar còdic]-
-
Paisage de Xi Hu per Li Song (1190–1264) -
-
Manantial del Tigre Corrent, lloc de sepeli del monge Jigong
Economia
[editar | editar còdic]Les indústries tradicionals de Hangzhou són la de la seda, maquinària i textil pero l'indústria electrònica s'ha desenrollat en rapidea en la zona, sobretot despuix del canvi en el sistema econòmic del país ocorregut en 1992. La ciutat s'ha convertit també en un dels destins turístics més visitats del país, lo que ha generat que una part de l'economia es dedique al sector servicis. En la zona es produïx té vert; el té de la zona de Hangzhou és apreciat en tot el país per la seua alta calitat.
cal destacar que esta ciutat va vore nàixer el visionari i empresari mamprenedor Jack Ma, el fundador d'Alibaba, i actualment l'home més ric de China. L'empresa que va crear també va vore la llum per primera volta des del departament de Ma en Hangzhou, en els anys 1990. La sèu del corporatiu seguix estant en la ciutat de Hangzhou en un campus d'enormes proporcions, similar al dels seus parells nortamericans en Silicon Valley.
Hangzhou figura en la llista de ciutats més riques del món, per la cantitat de persones riques que residixen en ella, segons l'empresa Henley & Partners allí viuen poc més de 32, 200 persona en un patrimoni de més d'un milló de dólars.
Demografia
[editar | editar còdic]Deports
[editar | editar còdic]L'equip de fútbol local és l'Hangzhou F.C. (杭州绿城足球俱乐部). Va ser fundat el 14 de giner de 1988 i juga des del 2006 en la Superliga China.
Els Xiquets de Hangzhou són una colla castellera chinenca de la ciutat de Deqing, a uns 40 km al noroest de Hangzhou.[1] Va ser creada en el 2010 per l'empresari textil Qian Anhua, qui va conéixer els castells en un viage a Espanya en 2009 i va decidir importar-los a la seua colónia textil, Antex (De Qing) Fashion Clothes Co. Ltd, com a activitat social per als treballadors de l'empresa.[2]
Transport
[editar | editar còdic]
l'Aeroport Internacional de Hangzhou Xiaoshan (杭州萧山国际机场) és el major de tota la regió de la delta del riu Yangtsé. Segons les estadístiques, en l'any 2010 va moure a més de 17 millons de passagers, sent el nové més ocupat de tota China i l'octau sobre càrrega. S'ubica en el districte Xiaoshan a l'oest de la ciutat. Va ser inaugurat el 30 de decembre de 2000, remplazando l'Aeroport Hangzhou Jianqiao (杭州笕桥机场), construït en 1931 per a us militar i que en l'any 1956 es va obrir al públic. En 2004 va passar a ser internacional, obrint rutes a més destins en el país i al voltant del món.[3]
La ciutat conta en trens que corren per les seues vies, com l'estació de Hangzhou (杭州火车站), ubicada en el districte Shangcheng, que va ser inaugurada en 1907. l'estació de Hangzhou Este va ser inaugurada en 1992, i és part del sistema de Metro de Hangzhou.
La ciutat es conecta directament en Shanghái per la via del metro Shanghái-Hangzhou (沪杭客运专线), de 200 km de llarc, i en el tren Maglev (沪杭磁悬浮交通项目), la primera etapa del qual va ser construïda en març de 2009, terminant-se el proyecte per complet en 2014.
Clima
[editar | editar còdic]La zona té un clima en hiverns frets i estius molt calorosos. La temperatura màxima mija en juliol és de 33 °C, mentres que la que es registra en giner és de 8 °C, en 1450 milímetros de pluja promig per any.
Cultura popular
[editar | editar còdic]La novela El llector de cadàvers (2011) de l'escritor espanyol Antonio Garrido està ambientada en Hangzhou (Lin'an), durant el periodo de la dinastia Song del Sur (1127-1279).
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Niel Caixa ens presenta els Xiquets del poble dels flors de presseguer».Llaura.Consultat el 23 de maig de 2016.
- ↑ «El fet casteller a 12.000 quilòmetres de distància».Consultat el 29 de maig de 2016 publicació= Llaura.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2006. Consultat el 10 de febrer de 2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Hangzhou en OpenStreetMap.- Hangzhou: Un paraís en la terra. [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hangzhou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.