Cuevas de Maijishan
Les coves de Maijishan (chinenc: 麥積山石窟, chinenc simplificat: 麦积山石窟, pinyin: Màijīshān Shíkū) són un grup de 194 coves de caràcter budiste excavades sobre l'ala del mont homònim en Tianshui en la província del Gansu. Este complex d'arquitectura rupestre, comprén més de 7200 escultures budistes i 1000 m² de fresca. Casi totes les estàtues estan modelades en argila sobre un ànima de fusta o sobre una armassó de pedra sense desbastar. Es troben disperses en dèu nivells sobre una escarpada paret rocosa. L'inici de la construcció es remonta a la dinastia Qin tardana (384-41 ) del periodo dels Setze Regnes.
Les coves de Maijishan estan ubicades en la Ruta de la Seda,i són posteriors a les més occidentals coves del temple Bingling, a la seua volta influïdes per precedents estructures com els Budas de Bāmiyān, i es troben a l'oest de les grutas de Yungang i les grutas de Longmen. S'accedia a les coves per mig de passareles de fusta fixades a la paret rocosa, sent un camí perillós. Quan es desplomaven les passareles les coves quedaven aïllades. Eixe va ser el motiu de que permaneixqueren oblidades fins que es redescubrieron en 1953, per un equip d'arqueòlecs chinencs chinencs guiats per Chan Shu-Song, director de l'Institut d'Investigacions de Dunhuang. Les coves cobrixen un periodo comprés entre els Wei septentrionals i la dinastia Song
La més antiga referència a una comunitat budista en Maijishan es troba en el Gāvosēng zhuàn (高僧傳, Biografies de monges eminents, T.D. 2059), compost en l'any 519, a on es descriu l'arribada d'un centenar de monges, despuix de la del monge Tanhung entre el 420 i el 422, seguits de l'arribada de Xuangao que va dur a 300 membres de la comunitat. Cap al 440 no obstant, les persecucions antibudistas i el periodo de guerres contínues va dur a l'abandó de l'àrea.
La més antiga inscripció datada, present en les coves, es troba en la gruta 115 i es remonta al 502. Pero l'estructura va sofrir contínues modificacions i ampliacions a lo llarc de tota l'història dinàstica chinenca; en especial durant les dinasties Song i Ming.
L'image budista més freqüentment representada és la del Buda Amitābha, flanquejada per les d'Avalokiteshvara i Mahasthamaprapta, clara senyal de que la tradició del budisme amidista era freqüent ací. Atres estàtues són representacions del Buda històric i del Buda futur.
La cova més gran és la número 4. Li la denomina Sanhua-lou i s'obri en la paret este. Consta de sèt casetes quadrades de pedra, en 12 estàtues en cada u d'ells. Hi ha a cada costat un Buda central acompanyat d'un bodhisattva i un discípul, atres tres bodhisattvas ocupen la paret. la frontera que conté les casetes està coberta per un sostre en forma de tímpan, lluïx un arquitrau. Un relleu similar a un drapeado emmarca l'entrada, la qual s'obri sobre una superfície acotada per dos pilastras. En una inscripció figura que va ser construïda entre els anys 566 i 568, pero les escultures pertanyen provablement a l'art Tang de el VIII. Les escultures més antigues corresponen a les casetes 69, 86, 167, i 169 i a les coves 90, 92, 100, 114, 115 i 128 de la paret oest. Les imàgens són d'época Wei. Els seus caps són menuts i proporcionades. Els cossos són allargats, en vestits drapeados i en aspecte relaixat. La cova 62 pertany a una época compresa entre els Chen septentrionals i els Sui; les coves 108 i 121 pertanyen als Wei occidentals.
En l'any 759 varen ser objecte d'una visita del poeta Du Fu.
La zona del Maijishan va estar ocupada pel imperi tibetà, despuix de la rebelió de An Lushan durant la dinastia Tang, i es va conseguir salvar de la gran destrucció dels temples succeïda en China durant la persecució antibudista del 845.
En 1952-1953, Maijishan va constituir el tema dels relleus d'una missió arqueològica chinenca, i despuix d'una campanya fotogràfica promoguda per Michael Sullivan, historiador de l'art chinenc.
En el 1961 va ser inscrita en la llista dels 全国重点文物保护单位 (pinyin: Quánguó zhòngdiǎn wénwù bǎohù dānwèi): Llocs culturals d'importància nacional baixe protecció de l'Estat (Monuments de la República Popular China 1-38).
En 2010 es va rebujar la candidatura de les coves de Maijishan a Patrimoni de la Humanitat.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tentative Lists: Maijishan Scenic Espots» (en anglés). Unesco. Consultat el 5 de novembre de 2016.
- VV. AA (1988). Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta De Agostini, pp. 197-198. ISBN 978-84-395-0683-X.
- Huang Wenkun. History and Grottoes of Maijishan (en anglés).
- Sullivan, Michael (1969). Cave Temples of Maichishan (en anglés), Faber & Faber, pp. 1-17. ISBN 0571090354.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cuevas de Maijishan.- Zhou Xue-ying. «Artistic treasures of Maiji Mountain caves» (en anglés). Consultat el 5 de novembre de 2016.
- «China ABC» (en italià). Consultat el 4 de novembre de 2016.
- «donar-maijishan.html Cina Viaggio» (en chinenc). Archivat des d'el donar-maijishan.html original, el 26 d'abril de 2015. Consultat el 4 de novembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Grotte vaig donar Maijishan» de Wikipedia en italià, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.