Anar al contingut

Avalokiteshvara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Avalokitesvara Plaosan.jpg
Avalokiteshvara


Avalokiteśvara (sánscrito: अवलोकितेश्वर; lit. «Senyor que mira cap a avall») és el bodhisattva de la compassió. És un dels bodhisattvas més àmpliament venerats en la corrent principal del budisme mahāiāna, aixina com en forma no oficial en el theravādona.

És conegut en Tibet en el nom de Chenrezig, en China com Guānshiyīn (chinenc tradicional: 觀世音菩薩, pinyin: Guānshiyīn Púsà; lit. «Bodhisattva Guanshiyin») i en Japó com Kannon (idioma japonés: 観音?)

En sánscrito, Avalokitesvara és també conegut com Padmapāni («Soport del loto») o Lokeśvara («Senyor del món»). En el budisme tibetà, el dalái llepe és considerat l'encarnació de Avalokiteśvara, conegut també Plantilla:Lang-bo

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom sánscrito "Avalokiteśvara" es compon de les següents parts:

  • ava, prefix verbal que significa ‘avall’;
  • lokita, participi passat del verp lok (‘notar, observar, contemplar, percebre’), que ací s'usa en sentit actiu (una irregularitat ocasional en la gramàtica sánscrita); i
  • īśvara, senyor, governant, sobirà o amo. D'acort en les regles del sandhi (d'unió de paraules), la a final de lokita s'unix a la i del principi de īśvara i es convertix en una i: lokita + īśvara = lokiteśvara.

En combinar estes tres paraules queda: ‘el senyor que mira cap a avall [el món]’. La paraula sánscrita loka (‘món’, cognada de l'espanyol «local») no està present en el nom, pero s'entén implícita.

Un atre epítet de Avalokiteśvara és Lokeśvara-rāja (rei de la sobirania del món). L'interpretació chinenca d'este nom és 世自在王 Shìzìzàiwáng "rei sobirà del món" (els caràcters que s'usen per a traduir īśvara són 自在, que com a sustantiu es traduïx per senyor i com a adjectiu: lliure, lliberat, sense restricció. Com a verp és dominar; impondre; governar; predominar; dirigir o regnar [segons l'escola dharma chinenca de caràcters 法相宗]).

No obstant, l'investigació recent senyala que la forma original i el significat del nom eren molt diferents: Avalokitasvara en la terminació -svara ("sò, soroll"), de modo que la paraula es traduïx: "qui ha percebut un sò" (un compost brahmi en un participi passiu com a primer element). Açò és, avalokita: "eixe que ha segut percebut" i el compost és lliteralment "el que ha un sò percebut", val dir, percibidor del sò sufriente dels móns (els 6 regnes). Est és l'equivalent exacte de la traducció chinenca 觀音 Guānyīn. Este nom va ser posteriorment suplantat per la forma que conté la terminació -īśvara, lo que no va succeir en sánscrito abans de el VII, mentres que la forma original Avalokitasvara ya apareix en fragments sánscritos de el V.

El significat original del nom calça en la comprensió budista sobre el rol d'un bodhisattva, mentres que la reinterpretación que ho presenta com un īśvara mostra una forta influència del shivaísmo, a on el terme īśvara està relacionat usualment en la noció hindú d'un deu creador i governador del món. Tals atributs divins varen ser transmesos al bodhisattva, pero la majoria dels adoradores de Avalokiteśvara sosté el rebuig budiste a la doctrina d'un deu creador primordial.

Per als erudits occidentals

[editar | editar còdic]

Els erudits occidentals no han aplegat a consens sobre l'orige de la veneració de Avalokiteśvara. Alguns han sugerit que Avalokiteśvara, junt en molts atres sers sobrenaturals del budisme, fon un préstam o absorció que el mahāiāna va prendre d'una o moltes deidades hindús, en particular de Śivá o Vaig voreṣṇo.


En el Theravādona, el nom búdico Lokeśvara (饒王, 世自在王, 世饒王佛), “el senyor, governant o sobirà que observa el món”, va anar provablement un desenroll de l'idea de Brahmā, Vaig voreṣṇo o Śivá com ‘’Lokanātha’’, “senyor dels móns”. En Indo-China es referix especialment a Avalokiteśvara, el rostre de la qual és freqüentment representat en forma masculina, per eixemple en Angkor. És el buda baix qui Amitābha va ingressar a la vida ascética i va fer les seues 48 vots en una existència prèvia.

Relat mahāiāna

[editar | editar còdic]

Segons la doctrina mahāiāna, Avalokiteśvara és el bodhisattva que va fer un gran vot per a escoltar les pregàries de tots els sers sensibles en moments de dificultat i pospondre la seua pròpia budeidad fins a haver ajudat a cada ser sobre la terra a alcançar el nirvana. Entre els sutras majaianas associats en Avalokiteśvara apareixen: el Sutra del cor (com a discípul del buda històric Śākyamuni) i el Sutra del loto, particularment el 25.º capítul, el qual és a voltes referit com el Sūtra-avalokiteśvara.

Les sis formes de Avalokiteśvara en el mahāiāna 天臺六觀音 (Tuāntái liu Guānyīn) són:

  1. 大悲觀音 gran compassió,
  2. 大慈觀音 gran bondat,
  3. 獅子無畏觀音 valenta com a lleó,
  4. 大光普照觀音 llum universal,
  5. 天人丈夫觀音líder dels deus i dels hòmens,
  6. 大梵深遠觀音, 大梵至聖觀音 el gran Brāhma omnipresent.

Cada una d'estes sis qualitats d'este ‘’bodhisattva’’ trenca els respectius obstàculs 三障 dels 6 móns budistes: inferns, Pretas (esperits famolencs), animals, asuras (titanes), hòmens i devas (deus).

Relat vajrayāna

[editar | editar còdic]

En la tradició tibetana, Avalokiteśvara és vist com sorgint de dos fonts. Una és la relativa, a on un eón previ (kalpa), un devot i compassiu monge budiste devé en un bodhisattva, transformat en el kalpa present de Avalokiteśvara. No obstant, esta no entra en conflicte en la font final, segons la qual Avalokiteśvara és la manifestació universal de la compassió. El bodhisattva és vist com el vehícul antropomórfico per a la deidad real, que servix per a provocar una millor compressió de Avalokiteśvara a la humanitat.

Les sèt formes de Avalokiteśvara en el budisme esotèric 密教七觀音:

  1. 不空羅索觀音 ret no buida (o que no falla), o llaç, Amoghapāśa,
  2. 千手千眼面觀音 de mil mans i mil ulls, vara-sahasrabhuja-locana/Sahasrabhujasahasranetra,
  3. 馬頭觀音 cap de cavall, Hayagriva,
  4. 十一面觀音 d'11 rostres, Ekadasamukha,
  5. 准提觀音 Cundi,
  6. 如意輪觀音 roda del poder sobirà, Cintamani-cakra,
  7. 聖觀音, 正觀音 el sant, 聖觀自在 arya Lokiteśvara, el sant sobirà que sosté el món (loka), una traducció de īśvara significa “governador” o “sobirà”.

Els mil braços de Avalokiteśvara

[editar | editar còdic]

Una coneguda llegenda budista narra que Avalokiteśvara va fer el vot de mai descansar fins a haver lliberat a tots els sers sensibles del saṃsāra. A pesar del seu agotador esforç, es va donar conte de que encara quedaven molts sers desgraciats per salvar. Despuix de lluitar per a comprendre les necessitats de tots, el seu cap es va dividir en onze parts. El buda Amitābha, en observar el seu apremie, li va donar onze caps per a sentir les planyences dels sufrientes. En sentir eixes #clamor i comprendre'ls, Avalokiteśvara va intentar alcançar a tots aquells que necessitaven ajuda, pero va trobar que els seus braços es destrossaven. Una volta més, Amitābha va vindre en la seua ajuda i ho va dotar en mil braços per a que poguera ajudar a les multituts sufrientes.

Moltes versions himalayas d'este conte inclouen huit braços en els quals Avalokiteśvara hábilmente sosté el dharma, cada u dels quals posseïx el seu implemente particular, mentres que les versions chinenques més específiques donen diferents contes sobre el seu número.

Manifestacions

[editar | editar còdic]

Avalokiteśvara és una deidad important per al budisme tibetà i és considerat en les ensenyances vajrayāna com un buda. En canvi, per a les ensenyances mahāiāna és vist més be com un bodhisattva d'elevat nivell. Es considera al dalái llepe com la manifestació primària en la terra de Chenrezig per l'escola Gelugpa i moltes atres del budisme tibetà. L'escola Karma Kagyu, en canvi, considera al Karmapa com la manifestació primària de Chenrezig. Es diu que Padmasambhava profetizó que Avalokiteśvara es manifestarà a sí mateixa en els linajes Tulku dels dalái llepes i dels Karmapas. Una atra font tibetana explica que buda Amitābha va donar a un dels seus principals discípuls, Avalokiteśvara, la tasca de fer-se càrrec del conte del Tibet. Esta és la raó per la qual es manifesta no solament baixe la forma de mestres espirituals del Tibet sino també baixe la forma de reis (com Trisong Detsen) o ministres.

D'acort a la tradició tibetana, la seua mirada compassiva protegix o guarda a tots els sers sintientes, especialment a els qui li invoquen i més encara si ho fan en autèntica devoció. En este sentit Chenrezig resulta similar al Ángel de la guarda de la tradició cristiana o al Ull d'Horus egipcíac, per mencionar només dos eixemples.

Atres manifestacions populars en el Tibet inclouen Sahasra-bhuja (una forma en mil braços) i Ekādonaśamukha (una forma en onze rostres).

En el budisme tibetà, Tārā la Blanca actua com la consorte i vigorizante de Avalokiteśvara/Chenrezig. Segons la creència popular, Tārā va vindre a l'existència d'una simple llàgrima derramada per Chenrezig. Quan la llàgrima va caure al sol es va formar un llac, i un loto que es va obrir en el llac va revelar a Tārā. En una atra versió d'esta llegenda, Tārā va emergir del cor de Chenrezig. En una atra, és el fluir de la compassió de Chenrezig lo que es manifesta en Tārā com ser.

Representació

[editar | editar còdic]

Avalokiteśvara té un sinnúmero de manifestacions baix diferents formes. Algunes de les més freqüentment mencionades són:

Sánscrito Chinenc Japonés Significat Descripció
Aryavalokiteśvara 聖觀自在 Sho Kannon Avalokiteśvara Sagrat La forma primigènia del Bodhisattva
Ekādonaśamukha 十一面 jūichimen Avalokiteśvara d'onze rostres Rostres adicionals per a ensenyar a tots en 10 plans d'existència
Sahasra-bhuja Sahasra-netra 千手千眼 senjūsengan Avalokiteśvara de mil braços i mil ulls Forma molt popular: veu i ajuda a tots
Cintāmani-cakra 如意輪 nyoirin Avalokiteśvara complix-desijos Sosté la joya Cintamani
Hayagrīva 馬頭 bat Avalokiteśvara cap de cavall Forma iracunda; simultàneament bodhisattva i vidyarāja
Cintāmanicakra 如意輪 Juntei Avalokiteśvara mare deesa Cundi en chinenc
Amoghapāśa 不空羂索 fukūkenjaku Avalokiteśvara en corda i ret
Bhṛkuti Ulls implacables
Pāndaravāsenseī 白衣 byakue Blanca i pura La contenció directa de Guān Iīn
Parnaśabarī Cobert de fulls
Rakta Śadakśarī Sis sílabes roges
Śvetabhagavatī Cos blanc
Udaka-śrī Aigua Auspiciosa

Mantras i Dharanis

[editar | editar còdic]

El budisme tibetà relaciona a Avalokiteśvara en el mantra de sis sílabes oṃ maṇi padme hūṃ. Plantilla:Anchor

En el budisme tibetà, per la seua associació en este mantra, una forma de Avalokiteśvara és cridada Ṣaḍakṣarī "Senyor de les sis sílabes" en sánscrito. La recitació d'este mantra mentres s'utilisen contes d'oració és la pràctica religiosa més popular en el budisme tibetà.[1] La conexió entre este famós mantra i Avalokiteśvara es documenta per primera volta en el Kāraṇḍavyūhasūtra. Este text està datat entorn a finals de el IV de nostra era fins a principis de el V.[2] En este sūtra, el Buda li diu a un bodhisattva que la recitació d'este mantra mentres es concentra en el sò pot conduir a la consecució de huitcents samādhis.[3] El Kāraṇḍavyūha Sūtra també presenta la primera aparició del dhāraṇī de Cundī, que es produïx al final del text del sūtra.[4] En acabant de que el bodhisattva alcanç finalment el samādhi en el mantra "oṃ maṇipadme hūṃ", és capaç d'observar 77 koṭīs de budas plenament allumenats que li responen a una sola veu en el Cundī Dhāraṇī: namaḥ saptānāṃ samyaksaṃbuddha koṭīnāṃ tadyathā, oṃ cale cule cunde svāhā.[4]

Un atre mantra per a Avalokiteśvara que es recita habitualment en el budisme d'Àsia oriental és Om Arolik Svaha. En chinenc, es pronuncia Ǎn ālǔlēi jì la seuaōpóhē (唵 阿嚕勒繼 娑婆訶). En coreà, es pronuncia Om aroreuk Ge Sabaha (옴 아로늑계 사바하). En japonés, es pronuncia On arori kya sowa ka (おん あろりきゃ そわか).

El Nīlakaṇṭha Dhāraṇī és un dhāraṇī de 82 sílabes per a Avalokiteśvara.

Significat del Mantra Om Mani Padme Hum

[editar | editar còdic]

La sílaba OM apareix al començ de tots els mantras. Està compost de tres elements en sánscrito i representa les tres portes del nostre cos, parla i ment actuals.

  • MANI significa "joya" i representa el método compassiu d'un ser allumenat. La compassió satisfà el desig de tots els sers d'estar separats del sofriment.
  • PADME prové de "The Padma" que significa loto. Simbolisa el saber de la realitat última. Un loto no està tacat pel fanc del que creix. De manera similar, el saber no està tacada per totes les concepcions que obstaculisen la autoexistencia inherent.
  • Finalment, la sílaba HUM es compon de cinc elements que representen les cinc famílies de Buda. Els nostres components físics i mentals ordinaris es transformen quan s'alcança l'allumenament complet. [5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Studholme, Alexander (2002). Els orígens de l'Oṃ Maṇipadme Hūṃ: A Study of the Kāraṇḍavyūha Sūtra: p. 2
  2. Studholme, Alexander (2002) The Origins of Oṃ Maṇipadme Hūṃ: A Study of the Kāraṇḍavyūha sūtra: p. 17
  3. Studholme, Alexander (2002). Els orígens de l'Oṃ Maṇipadme Hūṃ: Un estudi del Kāraṇḍavyūha Sūtra: p. 106
  4. 4,0 4,1 «com/tripitaka/T20_1077 Saptakoṭibuddhamātṛ Cundī Dhāraṇī Sūtra». Lapis Lazuli Texts.
  5. Enlightment: Chenrezig and His Mantra (anglés)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Bajracharya, Ranjana. Bodhisattva Avalokitesvara and his symbolic mantra "Om mani padme hum", Kathmandu, Bajracharya, 2003.(anglés)
  • Blofeld, John. Bodhisattva of compassion: the mystical tradition of Kuan Yin, Boston: Shambhala, 1977.(anglés)
  • Lokesh Chandra. The thousand-armed Avalokiteśvara, New Delhi, Abhinav Publications, 1988.(anglés)
  • Mallmann, Marie-Thérèse de. Introduction à l'étude l'Avalokiteçvara..., Paris, Presses universitaires de France, 1967.(francés)
  • Neville, Tove I. Eleven-headed Avalokiteśvara: Chenresigs, Kuan-yin or Kannon Bodhisattva: its origin and iconography, New Delhi, Munshiram Manoharlal Publishers, 1999.(anglés)
  • Yü, Chün-fang, Kuan-yin: the Chinese transformation of Avalokiteśvara, New York, Columbia University Press, 2000.(anglés)
  • Ruriko Sakuma [edited by]. Sādhanamālā, Avalokiteśvara section : Sanskrit and Tibetan texts, Delhi, Adroit Publishers, 2002.(anglés)
  • Karetzky, Patricia Eichenbaum. Guanyin, Oxford, Oxford University Press, 2004.(anglés)
  • Cornu Philippe, Dictionnaire du Bouddhisme (francés)


Referències

[editar | editar còdic]