Tara (budisme)
Tara (del sánscrito: तारा tārā, «salvadora», «protectora»; en tibetano: སྒྲོལ་མ, Dölma) també coneguda com Jetsün Dölma, és una deïtat femenina del budisme vajrayāna a on està associada en la pràctica del budisme tántrico en la forma en que ha segut preservat en el budisme tibetà.[1][2]
Tara és la «mare de la lliberació» i representa les virtuts de l'èxit en el treball i en els ardits. Tara és una deïtat tántrica que la seua pràctica és usada pels practicants de la branca tibetana del vajrayāna per a desenrollar certes qualitats interiors i comprendre lo exterior, lo interior i ensenyances secretes sobre la compassió (Metta) i el buit (Shuniata). Tara no apareix en la branca japonesa del budisme vajrayāna, el Budisme Shingon.
Tara és en realitat un nom genèric per a una série de budas o bodhisattvas d'aspecte similar. Poden ser compreses com a diferents aspectes d'una mateixa qualitat, del modo en que els bodhisattvas són a sovint considerats com la metàfora d'una virtut budista.
El mantra principal de Tara és oṃ tāre tuttāre ture svāhā (en sánscrito) o oṃ tāre la teua tāre ture soha (en pali, com ho pronuncien tibetans i budistes que seguixen les tradicions tibetanes).
Formes principals
[editar | editar còdic]Les formes de Tara més conegudes són:
- श्यामतारा śiāmatārā (salvadora obscura) coneguda com a Tārā Verda, considerada com la Buda de l'activitat allumenada i superació d'obstàculs, superar obstàculs durant la meditació o en la vida, és la més valorada junt en la Tārā Blanca.
- सिततर sitatārā (salvadora blanca) coneguda com a Tara Blanca, representa compassió, llarga vida, sanación i serenitat; també per portar el chinta-chakra (roda que complix els desijos).
- कुरुकुल्ला Kurukulla: Coneguda com a Tārā roja, d'aspecte violent, associada en el poder d'atracció de diners i parella.
- Tara Negra: associada en el poder
- Tara Groga: associada en la riquea i la prosperitat
- Tara Blava o Ekajati: associada en transmutació de l'ira
- Chintámani Tara: una forma de Tara molt practicada en el nivell alt del Tantra Yoga en l'escola Gelug del budisme tibetà, retratada vert i a sovint fosa en Tara la Verda
- Khadiravaṇ@i-Tārā (Tara del bosc d'acacia: qui es va aparéixer a Nāgārjuna en la selva Khadiravani del sur de l'Índia i qui és a voltes referida com la "Vigèsima Segona Tara".
En algunes escoles budistes es reconeix a 21 Tares. Existix un text de pràctica titulat En alabanza de les 21 Tares, que les quatre escoles del budisme tibetà reciten durant els matins.
Sorgiment com deïtat budista
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Figures venerades dins del budisme.
Dins del budisme tibetà Tara és considerada com una buda de compassió i acció. És l'aspecte femení d'Avalokiteshvara (Chenrezig) i en algunes històries sobre el seu orige ella hauria vingut de les llàgrimes d'aquell. Tara és també coneguda com una salvadora, com una divinitat celest que escolta les planyences dels sers que experimenten la misèria en el samsara. La figura de Tara prové del hinduisme, a on la devi Tara, va ser una dins un sinnúmero de figures de la deesa mare al costat de Sarasvati, Laksmí, Parvati, i Sakti. En el VI, durant l'era del Imperi Pala, Tara va ser adoptada en el panteón budiste com una important bodhisattva.
No és mera coincidència que fora introduïda pocs sigles despuix de l'aparició del Prajñāpāramitā-sūtra en lo que aplegaria a ser el budisme mahāiāna de l'Índia. Semblaria que el principi femení va fer la seua primera aparició en el budisme com la "mare del perfecte saber" i més tarde Tara va aplegar a ser vista com una expressió del saber de la perfecta compassió. No obstant, en ocasions Tara és també coneguda com la "mare dels budas", lo que normalment es referix al saber allumenat dels budas, després en aproximar-se a les divinitats budistes, es deu deprendre a no impondre màrgens totalment estricte sobre lo que una deïtat cobrix, com oposta a una atra deidad.
Totes elles poden ser vistes com a expressions del joc de les energies de forma manifestada dansant fòra de la vasta vacuidad. Siga com siga, Tara va començar a ser associada en les qualitats maternes de compassió i la misericòrdia. Indubablemente per a la gent comuna que era budista en l'Índia d'eixe temps, Tara era una deidad més pròxima. Els ulls d'una divinitat que representa el saber com a buit és una cosa concreta per a contemplar. Potser siga més fàcil alabar a una deesa els ulls de la qual miren cap a fòra en compassió infinita i que té un dolç somriure. Tara llavors es va tornar molt popular com a objecte de veneració i va aplegar a ser integrada en la pràctica del tantra entorn el sigle VII. En el moviment i influència del budisme índico en el Tibet, la veneració i pràctiques de Tara es varen incorporar al budisme tibetà. Independentment de si li la classifica com deidad, buda o bodhisattva, Tara es manté molt popular en el Tibet i Mongòlia.
Una atra raó per a la seua popularitat va ser que Tara es convertira en una divinitat budista que podia ser invocada directament pels llaics, sense necessitat o intervenció d'un llepe o monge.
Aixina, com a Tara va ser acceptada dins dels rancs dels bodhisattvas budistes, ella va aplegar a ser popular tant per a la gent comuna, com una a la qual invocar en la vida quotidiana; com per als monges, com una entrada a la comprensió de la compassió i la misericòrdia com a part del camí d'evolució personal dins del budisme. (Vejau també Guan Yin, l'aspecte femení d'Avalokiteshvara en el budisme chinenc).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Princeton Dictionary of Buddhism, Boston, Massachusetts : Credo Reference, Princeton [New Jersey] : Princeton University Press, 2014, pp. 895. ISBN 9781784025267.
- ↑ «El cult a la mare en el budisme:El cult a TĀRĀ».Revista de Ciències de les Religions 2010.15, IssN: 1135-4712Consultat el 13 d'octubre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tara (budismo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.