Ruta de la Seda: ret viària del corredor Chang'an-Tianshan

«Ruta de la Seda: ret viària del corredor Chang'an-Tianshan» és un lloc declarat el 22 de juny de 2014 per l'UNESCO com Patrimoni de la Humanitat. És un tram d'uns 5000 quilómetros de la ret de l'antiga Ruta de la Seda, secció que anava des de China central a la regió de Zhetsyu en Àsia central, un corredor que comprén terres en China, Kazakhstan i Kirguizistan i inclou 33 llocs individuals (varis ya anteriorment declarats patrimoni mundial).[1]

Ruta de la Seda: ret viària del corredor Chang'an-Tianshan

La UNESCO espera que s'afigguen més seccions de la Ruta de la Seda en anys futurs.

Història

En 1988, la UNESCO va iniciar un estudi de la Ruta de la Seda. Este proyecte forma part de el "Pla de Dèu Anys per al Desenroll Cultural". El proyecte té com a objectiu centrar-se en la complexa interacció cultural que s'origina en els intercanvis Este-Oest i contribuïx a la formació d'identitats diverses i riques herències comunes de les nacions asiàtiques i europees. El proyecte adopta mijos interdisciplinaris per a promoure l'investigació sobre temes relacionats en l'investigació de la Ruta de la Seda per mig de l'organisació d'activitats internacionals d'examen científic, seminaris i conferències. El proyecte establix una relació de cooperació entre els investigadors i els mijos de comunicació en cada etapa i publica activitats d'investigació i resultats en el món exterior, reestimulando aixina l'interés de les persones en la Ruta de la Seda en tot lo món.[2]

El 28 de març de 2008, China va sometre una llista inicial a la UNESCO per a que els prenguera en consideració com a patrimoni cultural. Estos llocs varen ser dividits entre punts terrestres de la Ruta de la Seda en Henan, Shaanxi, Qinghai, i la província de Gansu, les regions autònomes de Ningxia i Sinkiang aixina com punts marímos en Ningbo, Zhejiang i Quanzhou, província de Fujian.[3] El 2 de maig de 2008, Iran va propondre una llista inicial en llocs de la Ruta de la Seda en la província de Jorasán. El 3 de giner de 2010, Turkmenistan va presentar una llista de 29 llocs a lo llarc d'11 segments de la Ruta de la Seda.[4] El 20 de giner de 2010, l'Índia va presentar una llista inicial de llocs de la Ruta, dividits en 12 components.[5] El 19 de febrer de 2010, Kirguizistan va sometre una llista de sis llocs i Uzbekistan una de 18.[6][7] La llista inicial de Kazakhstan va ser somesa el 3 de maig de 2012.[8]


A finals de l'any 2011, la UNESCO va propondre que, per l'enorme escala del proyecte de la Ruta de la Seda, les solicituts s'agruparen per corredors.[9] En decembre de 2011, China, Kazakhstan i Kirguizistan varen estar conformes en presentar una solicitut conjunta per a un corredor des de China central, creuant la cordillera Tian Shan, i cada país triaria un oficial del govern, un arqueòlec i un comité de solicitut nacional. Tadjikistan, Uzbekistan i Turkmenistan es varen preparar per a formular una solicitut en relació en un atre corredor.[9] En 2013, la solicitut del corredor Chang'an-Tian Shan va estar terminada i oficialment somesa per Kirguizistan.[9] Contenia 22 llocs en China, 8 en Kazakhstan i 3 en Kirguizistan. Cada país membre de la UNESCO pot presentar una solicitut per any, i China havia presentat una per al Gran Canal.[9] Els llocs originals proposts per China es varen revisar substancialment per a esta solicitut.[9] Es varen eliminar els llocs de la regió autònoma de Ningxia i relacionats en la Ruta de la Seda marítima.[10] Els organisadors chinencs havien dit que varis dels llocs que varen quedar fòra de la solicitut podrien tornar a propondre's en el futur.[9]

El 22 de juny de 2014, en la 38.ª reunió del Comité del Patrimoni Mundial, celebrat en Doha, Tastar, es va aprovar la solicitut del corredor Chang'an-Tian Shan,[9] com a lloc n.º 1442.

Corredor Chang'an-Tian Shan

El corredor Chang'an-Tian Shan de la Ruta de la Seda, està format per 33 llocs nous en China, Kazakhstan i Kirguizistan. Els llocs inclouen capitals i complexos palatins de varis imperis i regnes, assentaments comercials, temples budistes en coves, seccions de la ruta i antigues senderes, cases de postes, passos de montanya, torres de vigilància, seccions de la Gran Muralla, fortificacions, tombes i edificis religiosos.[1] Conjuntament, els 33 llocs comprenen una superfície de 42.668,16 ha i en una zona de protecció de 189.963,13 ha.[9] Responen als criteris culturals (ii), (iii), (v) i (vaig vore) de la UNESCO.

El ICOMVos, que va valorar la proposta per a la declaració, va classificar els llocs en quatre regions a lo llarc de la Ruta de la Seda:[11][12]

Ademés de la seua identificació com a patrimoni de la Humanitat que comença en «1142», cada lloc té un còdic la primera sifra del qual significa:

  • C: ciutats centrals
  • S: establiments commerciales
  • T: instalacions de transport i de defensa
  • R: llocs religiosos
  • A: llocs associats


Llocs individuals inscrits Patrimoni de la Humanitat en «Ruta de la Seda: ret viària del corredor Chang'an-Tianshan»
º
Image Referència Zona Còdic Sitie Lloc País Àrea
(ha)
Zona tampó
(ha)
Coordenades
  1442-001 ChC C01-CN Lloc del palau Weiyang en Chang'an, dinastia dels Han occidentals Xi'an, Shaanxi China  611,09 5422,02 34°18′22″N 108°51′07″E / 34.3062, 108.8518 (Palais Weiyang)</noinclude>
1442-002 ChC C02-CN Lloc de la ciutat de Luoyang, des de la dinastia dels Han orientals a la dels Wei del Nort Luoyang, província de Henan China  1088,38 8882,06 34°43′48″N 112°37′17″E / 34.7301, 112.6213 (Luoyang)</noinclude>
  1442-003 ChC C03-CN Lloc del palau Daming en Chang'an, dinastia Tang Xi'an, Shaanxi China  376,55 267,05 34°17′35″N 108°57′34″E / 34.2930, 108.9594 (Palais Daming)</noinclude>
  1442-004 ChC C04-CN Lloc de la porta de Dingding, ciutat de Luoyang de les dinasties Sui i Tang Luoyang, província de Henan China  91,30 2932,48 34°37′58″N 112°27′38″E / 34.6329, 112.4606 (Porte de Dingding)</noinclude>
  1442-005 Tian C05-CN Lloc de la ciutat de Qocho Turpan, Xinjiang China  459,97 51 207,80 42°51′09″N 89°31′40″E / 42.8525, 89.5278 (Qocho)</noinclude>
  1442-006 Tian C06-CN Lloc de la ciutat de Yar de Bashbaliq (ruïnes de Jiaohe) Turpan, Xinjiang China  680,33 2522,25 42°57′02″N 89°03′50″E / 42.9505, 89.0639 (Yar)</noinclude>
1442-007 ChC C07-CN Ruïnes de la ciutat de Beshbaliq Changji, Xinjiang China  385,15 789,54 44°05′47″N 89°12′28″E / 44.0964, 89.2078 (Beshbaliq)</noinclude>
1442-008 Zhe C08-KG Ciutat de Suyab (lloc de Ak-Beshim) Chuy, província de Chuy   Kirguisistàn 37,78 1360 42°48′19″N 75°11′60″E / 42.8052, 75.1999 (Ak-Beschim)</noinclude>
  1442-009 Zhe C09-KG Ciutat de Balasagun (lloc de Burana) Chuy, província de Chuy   Kirguisistàn 36,58 1900 42°44′50″N 75°14′51″E / 42.7472, 75.2476 (Burana)</noinclude>
  1442-010 Zhe C10-KG Ciutat de Nevaket (lloc de Krasnaya Retchka) Ysyk-Nuga, província de Chuy   Kirguisistàn 743,31 3265 42°54′54″N 75°00′41″E / 42.9150, 75.0114 (Krasnaya Retchka)</noinclude>
1442-011 Zhe C11-KZ Lloc de Kayalyk Sarkand, província de Almaty Kazajistán  Kazajistán 85,2 146,1 45°39′50″N 80°15′43″E / 45.6638, 80.2619 (Kayalyk)</noinclude>
1442-012 Zhe S01-KZ Lloc de Talgar Talgar, província de Almaty Kazajistán  Kazajistán 55,7 329,3 43°16′44″N 77°13′22″E / 43.2789, 77.2227 (Talgar)</noinclude>
1442-013 Zhe S02-KZ Lloc d'Aktobe Chou, província de Zhambyl Kazajistán  Kazajistán 4135 702 43°13′34″N 74°02′01″E / 43.2261, 74.0336 (Aktobe)</noinclude>
1442-014 Zhe S03-KZ Lloc de Kulan (Jambıl) Turar Ryskoulov, província de Zhambyl Kazajistán  Kazajistán 1113 561 42°54′40″N 72°44′56″E / 42.9110, 72.7489 (Kulan)</noinclude>
1442-015 Zhe S04-KZ Lloc d'Ornek Turar Ryskoulov, província de Zhambyl Kazajistán  Kazajistán 6549 4294,5 42°53′40″N 72°08′52″E / 42.8944, 72.1478 (Ornek)</noinclude>
1442-016 Zhe S05-KZ Lloc d'Akyrtas Turar Ryskoulov, província de Zhambyl Kazajistán  Kazajistán 36 736 42°57′13″N 71°48′10″E / 42.9536, 71.8028 (Akyrtas)</noinclude>
1442-017 Zhe S06-KZ Lloc de Kostobe Bayzak, província de Zhambyl Kazajistán  Kazajistán 43 95,5 42°59′24″N 71°31′25″E / 42.9900, 71.5236 (Kostobe)</noinclude>
  1442-018 ChC T01-CN Lloc del Pas de Hangu, dinastia Han, xian de Xin'an Luoyang, província de Henan China  98,77 463,41 34°43′11″N 112°10′16″E / 34.7196, 112.1711 (Hangu-Pass)</noinclude>
1442-019 ChC T02-CN Lloc de la secció Shihao de l'antiga ruta dels monts Xiao Sanmenxia, província de Henan China  37,17 1206,72 34°43′07″N 111°30′34″E / 34.7186, 111.5094 (Route dones monts Xiao)</noinclude>
  1442-020 Hexi T03-CN Lloc de la Ciutat Suoyang Jiuquan, província de Gansu China  15 788,60 23 424,66 40°14′48″N 96°12′11″E / 40.2467, 96.2031 (Suoyang)</noinclude>
1442-021 Hexi T04-CN Lloc de la casa de postes de Xuanquanzhi Dunhuang, província de Gansu China  824,26 2647,39 40°15′53″N 95°19′46″E / 40.2647, 95.3294 (Xuanquanzhi)</noinclude>
  1442-022 Hexi T05-CN Lloc del Passe de Yumen Dunhuang, província de Gansu China  5967,80 50 923,02 40°21′13″N 93°51′50″E / 40.3536, 93.8639 (Passe de Yumen)</noinclude>
1442-023 Tian T06-CN Far de Kizilgaha Aksou, Xinjiang China  100,00 6608,69 41°47′37″N 82°53′54″E / 41.7936, 82.8982 (Phare de Kizilgaha)</noinclude>
1442-024 Zhe T07-KZ Lloc de Karamergen Balkhash, Almaty Kazajistán  Kazajistán 7,9 47,7 45°54′29″N 75°39′47″E / 45.9081, 75.6631 (Karamergen)</noinclude>
  1442-025 Tian R01-CN Conjunt del temple de les coves de Kizil Aksou, Xinjiang China  1798,48 9849,17 41°47′02″N 82°30′20″E / 41.7839, 82.5056 (Grottes de Kizil)</noinclude>
  1442-026 Tian R02-CN Ruïnes del temple budiste de Subash Aksou, Xinjiang China  854,11 4322,59 41°51′21″N 83°02′50″E / 41.8558, 83.0471 (Subashi)</noinclude>
  1442-027 ChC R03-CN Complex de temples de les coves de Bingling comtat de Yongjing, Prefectura autònoma hui de Linxia, província de Gansu China  132,62 2044,37 35°48′34″N 103°02′52″E / 35.8093, 103.0478 (Bingling)</noinclude>
  1442-028 ChC R04-CN Complex de temples de les coves de Maijishan Tianshui, Gansu China  483,71 1259,28 34°21′03″N 106°00′10″E / 34.3508, 106.0028 (Maijishan-Grotten)</noinclude>
1442-029 R05-CN Temple de la cova del comtat de Bin (Grutas de Dafosi) Xianyang, Shaanxi China  34,68 587,26 35°04′24″N 107°59′32″E / 35.0733, 107.9922 (Grottes de Binzhou)</noinclude>
  1442-030 ChC R06-CN Gran pagoda de l'oca salvage Xi'an, Shaanxi China  5,33 354,32 34°13′11″N 108°57′34″E / 34.2198, 108.9593 (Gran pagode de l'oie sauvage)</noinclude>
  1442-031 ChC R07-CN Menuda pagoda de l'oca salvage Xi'an, Shaanxi China  3,97 345,82 34°14′27″N 108°56′15″E / 34.2408, 108.9374 (Petite pagode de l'oie sauvage)</noinclude>
  1442-032 ChC R08-CN Pagodes del temple de Xingjiao[13] Xi'an, província de Shaanxi China  2,08 428,77 34°05′29″N 109°02′02″E / 34.0914, 109.0339 (Temple Xingjiao)</noinclude>
1442-033 ChC A01-CN Tomba de Zhang Qian Hanzhong, Shaanxi China  1,34 37,36 33°09′30″N 107°17′27″E / 33.1582, 107.2909 (Tombe de Zhang Qian)</noinclude>

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 UNESCO World Heritage Sites, "Silk Roads: the Routes Network of Chang'an-Tianshan Corridor" Consultat el 23-06-2014
  2. ↑ «丝绸之路申遗大事记-关于我们 -». www.silkroads.org.cn. Consultat el 2024-11-25.
  3. ↑ UNESCO, "Chinese Section of the Silk Road: Land routes in Henan Province, Shaanxi Province, Gansu Province, Qinghai Province, Ningxia Hui Autonomous Region, and Xinjiang Uygur Autonomous Region; Siga Routes in Ningbo City, Zhejiang Province and Quanzhou City, Fujian Province - from Western-Han Dynasty to Qing Dynasty" 28-03-2008
  4. ↑ UNESCO, "Silk Roads Sites in Turkmenistan" 03-01-2010
  5. ↑ UNESCO, "Silk Road Sites in Índia" 20-02-2010
  6. ↑ "Silk Roads Sites in Kyrgyzstan" 19-02-2010
  7. ↑ UNESCO, "Silk Roads Sites in Uzbekistan" 19-02-2010
  8. ↑ UNESCO, "Silk Road" 03-05-2012
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 (en chinenc) 高美, "丝路入遗33遗迹22处在中国" 《新京报》 23-06-2014
  10. ↑ (en chinenc) 梁新慧, "3国联手申遗'丝绸之路'河南成唯一'双遗产'省份" 《东方今报》 2014-06-21
  11. ↑ ICOMOS report to the World Heritage Committee 38th ordinary session: 2014 Evaluations of Nominations of Cultural and Mixed Properties to the World Heritage List June 2014
  12. ↑ (En chinenc) 刘超, "丝路申遗涉及3国33处遗迹是全球最大跨国遗产项目" 西安晚报 [1] archivat en Wayback Machine. 23-06-2014
  13. ↑ Agence France Presse (04/11/2013) "Xingjiao Temple, Ancient Chinese Buddhist Site, Faç Demolition" The World Post. Huffington Post


Referències