Ruta de la Seda: ret viària del corredor Chang'an-Tianshan
«Ruta de la Seda: ret viària del corredor Chang'an-Tianshan» és un lloc declarat el 22 de juny de 2014 per l'UNESCO com Patrimoni de la Humanitat. És un tram d'uns 5000 quilómetros de la ret de l'antiga Ruta de la Seda, secció que anava des de China central a la regió de Zhetsyu en Àsia central, un corredor que comprén terres en China, Kazakhstan i Kirguizistan i inclou 33 llocs individuals (varis ya anteriorment declarats patrimoni mundial).[1]

La UNESCO espera que s'afigguen més seccions de la Ruta de la Seda en anys futurs.
Història
En 1988, la UNESCO va iniciar un estudi de la Ruta de la Seda. Este proyecte forma part de el "Pla de Dèu Anys per al Desenroll Cultural". El proyecte té com a objectiu centrar-se en la complexa interacció cultural que s'origina en els intercanvis Este-Oest i contribuïx a la formació d'identitats diverses i riques herències comunes de les nacions asiàtiques i europees. El proyecte adopta mijos interdisciplinaris per a promoure l'investigació sobre temes relacionats en l'investigació de la Ruta de la Seda per mig de l'organisació d'activitats internacionals d'examen científic, seminaris i conferències. El proyecte establix una relació de cooperació entre els investigadors i els mijos de comunicació en cada etapa i publica activitats d'investigació i resultats en el món exterior, reestimulando aixina l'interés de les persones en la Ruta de la Seda en tot lo món.[2]
El 28 de març de 2008, China va sometre una llista inicial a la UNESCO per a que els prenguera en consideració com a patrimoni cultural. Estos llocs varen ser dividits entre punts terrestres de la Ruta de la Seda en Henan, Shaanxi, Qinghai, i la província de Gansu, les regions autònomes de Ningxia i Sinkiang aixina com punts marímos en Ningbo, Zhejiang i Quanzhou, província de Fujian.[3] El 2 de maig de 2008, Iran va propondre una llista inicial en llocs de la Ruta de la Seda en la província de Jorasán. El 3 de giner de 2010, Turkmenistan va presentar una llista de 29 llocs a lo llarc d'11 segments de la Ruta de la Seda.[4] El 20 de giner de 2010, l'Índia va presentar una llista inicial de llocs de la Ruta, dividits en 12 components.[5] El 19 de febrer de 2010, Kirguizistan va sometre una llista de sis llocs i Uzbekistan una de 18.[6][7] La llista inicial de Kazakhstan va ser somesa el 3 de maig de 2012.[8]
A finals de l'any 2011, la UNESCO va propondre que, per l'enorme escala del proyecte de la Ruta de la Seda, les solicituts s'agruparen per corredors.[9] En decembre de 2011, China, Kazakhstan i Kirguizistan varen estar conformes en presentar una solicitut conjunta per a un corredor des de China central, creuant la cordillera Tian Shan, i cada país triaria un oficial del govern, un arqueòlec i un comité de solicitut nacional. Tadjikistan, Uzbekistan i Turkmenistan es varen preparar per a formular una solicitut en relació en un atre corredor.[9] En 2013, la solicitut del corredor Chang'an-Tian Shan va estar terminada i oficialment somesa per Kirguizistan.[9] Contenia 22 llocs en China, 8 en Kazakhstan i 3 en Kirguizistan. Cada país membre de la UNESCO pot presentar una solicitut per any, i China havia presentat una per al Gran Canal.[9] Els llocs originals proposts per China es varen revisar substancialment per a esta solicitut.[9] Es varen eliminar els llocs de la regió autònoma de Ningxia i relacionats en la Ruta de la Seda marítima.[10] Els organisadors chinencs havien dit que varis dels llocs que varen quedar fòra de la solicitut podrien tornar a propondre's en el futur.[9]
El 22 de juny de 2014, en la 38.ª reunió del Comité del Patrimoni Mundial, celebrat en Doha, Tastar, es va aprovar la solicitut del corredor Chang'an-Tian Shan,[9] com a lloc n.º 1442.
Corredor Chang'an-Tian Shan
El corredor Chang'an-Tian Shan de la Ruta de la Seda, està format per 33 llocs nous en China, Kazakhstan i Kirguizistan. Els llocs inclouen capitals i complexos palatins de varis imperis i regnes, assentaments comercials, temples budistes en coves, seccions de la ruta i antigues senderes, cases de postes, passos de montanya, torres de vigilància, seccions de la Gran Muralla, fortificacions, tombes i edificis religiosos.[1] Conjuntament, els 33 llocs comprenen una superfície de 42.668,16 ha i en una zona de protecció de 189.963,13 ha.[9] Responen als criteris culturals (ii), (iii), (v) i (vaig vore) de la UNESCO.
El ICOMVos, que va valorar la proposta per a la declaració, va classificar els llocs en quatre regions a lo llarc de la Ruta de la Seda:[11][12]
- China central, antigues capitals imperials en les planures Central i de Guanzhong.
- Corredor de Hexi en la província de Gansu, que conecta China pròpiament dita en Xinjiang.
- Nort i Sur de la cordillera dels Tian Shan en la Sinkiang de China
- Regió de Zhetysu de les valls del riu Ili i el riu Tales en Kazakhstan i el vall de Chuy en Kirguizistan
Ademés de la seua identificació com a patrimoni de la Humanitat que comença en «1142», cada lloc té un còdic la primera sifra del qual significa:
- C: ciutats centrals
- S: establiments commerciales
- T: instalacions de transport i de defensa
- R: llocs religiosos
- A: llocs associats
| º | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Image | Referència | Zona | Còdic | Sitie | Lloc | País | Àrea (ha) |
Zona tampó (ha) |
Coordenades |
| 1442-001 | ChC | C01-CN | Lloc del palau Weiyang en Chang'an, dinastia dels Han occidentals | Xi'an, Shaanxi | 611,09 | 5422,02 | </noinclude> | ||
| 1442-002 | ChC | C02-CN | Lloc de la ciutat de Luoyang, des de la dinastia dels Han orientals a la dels Wei del Nort | Luoyang, província de Henan | 1088,38 | 8882,06 | </noinclude> | ||
| 1442-003 | ChC | C03-CN | Lloc del palau Daming en Chang'an, dinastia Tang | Xi'an, Shaanxi | 376,55 | 267,05 | </noinclude> | ||
| 1442-004 | ChC | C04-CN | Lloc de la porta de Dingding, ciutat de Luoyang de les dinasties Sui i Tang | Luoyang, província de Henan | 91,30 | 2932,48 | </noinclude> | ||
| 1442-005 | Tian | C05-CN | Lloc de la ciutat de Qocho | Turpan, Xinjiang | 459,97 | 51 207,80 | </noinclude> | ||
| 1442-006 | Tian | C06-CN | Lloc de la ciutat de Yar de Bashbaliq (ruïnes de Jiaohe) | Turpan, Xinjiang | 680,33 | 2522,25 | </noinclude> | ||
| 1442-007 | ChC | C07-CN | Ruïnes de la ciutat de Beshbaliq | Changji, Xinjiang | 385,15 | 789,54 | </noinclude> | ||
| 1442-008 | Zhe | C08-KG | Ciutat de Suyab (lloc de Ak-Beshim) | Chuy, província de Chuy | Kirguisistàn | 37,78 | 1360 | </noinclude> | |
| 1442-009 | Zhe | C09-KG | Ciutat de Balasagun (lloc de Burana) | Chuy, província de Chuy | Kirguisistàn | 36,58 | 1900 | </noinclude> | |
| 1442-010 | Zhe | C10-KG | Ciutat de Nevaket (lloc de Krasnaya Retchka) | Ysyk-Nuga, província de Chuy | Kirguisistàn | 743,31 | 3265 | </noinclude> | |
| 1442-011 | Zhe | C11-KZ | Lloc de Kayalyk | Sarkand, província de Almaty | Kazajistán | 85,2 | 146,1 | </noinclude> | |
| 1442-012 | Zhe | S01-KZ | Lloc de Talgar | Talgar, província de Almaty | Kazajistán | 55,7 | 329,3 | </noinclude> | |
| 1442-013 | Zhe | S02-KZ | Lloc d'Aktobe | Chou, província de Zhambyl | Kazajistán | 4135 | 702 | </noinclude> | |
| 1442-014 | Zhe | S03-KZ | Lloc de Kulan (Jambıl) | Turar Ryskoulov, província de Zhambyl | Kazajistán | 1113 | 561 | </noinclude> | |
| 1442-015 | Zhe | S04-KZ | Lloc d'Ornek | Turar Ryskoulov, província de Zhambyl | Kazajistán | 6549 | 4294,5 | </noinclude> | |
| 1442-016 | Zhe | S05-KZ | Lloc d'Akyrtas | Turar Ryskoulov, província de Zhambyl | Kazajistán | 36 | 736 | </noinclude> | |
| 1442-017 | Zhe | S06-KZ | Lloc de Kostobe | Bayzak, província de Zhambyl | Kazajistán | 43 | 95,5 | </noinclude> | |
| 1442-018 | ChC | T01-CN | Lloc del Pas de Hangu, dinastia Han, xian de Xin'an | Luoyang, província de Henan | 98,77 | 463,41 | </noinclude> | ||
| 1442-019 | ChC | T02-CN | Lloc de la secció Shihao de l'antiga ruta dels monts Xiao | Sanmenxia, província de Henan | 37,17 | 1206,72 | </noinclude> | ||
| 1442-020 | Hexi | T03-CN | Lloc de la Ciutat Suoyang | Jiuquan, província de Gansu | 15 788,60 | 23 424,66 | </noinclude> | ||
| 1442-021 | Hexi | T04-CN | Lloc de la casa de postes de Xuanquanzhi | Dunhuang, província de Gansu | 824,26 | 2647,39 | </noinclude> | ||
| 1442-022 | Hexi | T05-CN | Lloc del Passe de Yumen | Dunhuang, província de Gansu | 5967,80 | 50 923,02 | </noinclude> | ||
| 1442-023 | Tian | T06-CN | Far de Kizilgaha | Aksou, Xinjiang | 100,00 | 6608,69 | </noinclude> | ||
| 1442-024 | Zhe | T07-KZ | Lloc de Karamergen | Balkhash, Almaty | Kazajistán | 7,9 | 47,7 | </noinclude> | |
| 1442-025 | Tian | R01-CN | Conjunt del temple de les coves de Kizil | Aksou, Xinjiang | 1798,48 | 9849,17 | </noinclude> | ||
| 1442-026 | Tian | R02-CN | Ruïnes del temple budiste de Subash | Aksou, Xinjiang | 854,11 | 4322,59 | </noinclude> | ||
| 1442-027 | ChC | R03-CN | Complex de temples de les coves de Bingling | comtat de Yongjing, Prefectura autònoma hui de Linxia, província de Gansu | 132,62 | 2044,37 | </noinclude> | ||
| 1442-028 | ChC | R04-CN | Complex de temples de les coves de Maijishan | Tianshui, Gansu | 483,71 | 1259,28 | </noinclude> | ||
| 1442-029 | R05-CN | Temple de la cova del comtat de Bin (Grutas de Dafosi) | Xianyang, Shaanxi | 34,68 | 587,26 | </noinclude> | |||
| 1442-030 | ChC | R06-CN | Gran pagoda de l'oca salvage | Xi'an, Shaanxi | 5,33 | 354,32 | </noinclude> | ||
| 1442-031 | ChC | R07-CN | Menuda pagoda de l'oca salvage | Xi'an, Shaanxi | 3,97 | 345,82 | </noinclude> | ||
| 1442-032 | ChC | R08-CN | Pagodes del temple de Xingjiao[13] | Xi'an, província de Shaanxi | 2,08 | 428,77 | </noinclude> | ||
| 1442-033 | ChC | A01-CN | Tomba de Zhang Qian | Hanzhong, Shaanxi | 1,34 | 37,36 | </noinclude> |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 UNESCO World Heritage Sites, "Silk Roads: the Routes Network of Chang'an-Tianshan Corridor" Consultat el 23-06-2014
- ↑ «丝绸之路申遗大事记-关于我们 -». www.silkroads.org.cn. Consultat el 2024-11-25.
- ↑ UNESCO, "Chinese Section of the Silk Road: Land routes in Henan Province, Shaanxi Province, Gansu Province, Qinghai Province, Ningxia Hui Autonomous Region, and Xinjiang Uygur Autonomous Region; Siga Routes in Ningbo City, Zhejiang Province and Quanzhou City, Fujian Province - from Western-Han Dynasty to Qing Dynasty" 28-03-2008
- ↑ UNESCO, "Silk Roads Sites in Turkmenistan" 03-01-2010
- ↑ UNESCO, "Silk Road Sites in Índia" 20-02-2010
- ↑ "Silk Roads Sites in Kyrgyzstan" 19-02-2010
- ↑ UNESCO, "Silk Roads Sites in Uzbekistan" 19-02-2010
- ↑ UNESCO, "Silk Road" 03-05-2012
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 (en chinenc) 高美, "丝路入遗33遗迹22处在中国" 《新京报》 23-06-2014
- ↑ (en chinenc) 梁新慧, "3国联手申遗'丝绸之路'河南成唯一'双遗产'省份" 《东方今报》 2014-06-21
- ↑ ICOMOS report to the World Heritage Committee 38th ordinary session: 2014 Evaluations of Nominations of Cultural and Mixed Properties to the World Heritage List June 2014
- ↑ (En chinenc) 刘超, "丝路申遗涉及3国33处遗迹是全球最大跨国遗产项目" 西安晚报 [1] archivat en Wayback Machine. 23-06-2014
- ↑ Agence France Presse (04/11/2013) "Xingjiao Temple, Ancient Chinese Buddhist Site, Faç Demolition" The World Post. Huffington Post
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruta de la Seda: red viaria del corredor Chang'an-Tianshan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.