Anar al contingut

Celadón de Longquan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Celadón de Longquan

Celadón de Longquan (龍泉青磁) es referix a un tipo d'esmalt ceràmic elaborat en China, i al mateix temps a la peça esmaltada en el mateix, produïda en els forns de Longquan (龍泉) en la prefectura de Lishui en el suroest de la província de Zhejiang. Junt en els de atres prefectures el total de forns descoberts sumixquen més de doscents, per lo que l'àrea de producció de celadón de Longquan és un dels majors centres històrics de la ceràmica en tota China.

«La tècnica de cocció tradicional de la ceràmica celadón de Longquan» va ser inclosa en l'any 2009 per l'Unesco en la LlistaRepresentativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

La ciutat de Longquan, situada en la província costera de Zhejian, és renombrada per la seua ceràmica celadón i la tècnica de cocció tradicional que conferix a esta la seua vidriado característic. Este vidriado, que es compon d'argila dorada violácea i d'una mescla de feldespat calcinat, calcàrea, cuarzo i cendres vegetals, es prepara en procediments que solen transmetre's de generació en generació per mestres artesans o de pares a fills. El vidriado s'aplica a recipients de ceràmica de gres cuits i després es recuece segons un cicle de sis operacions de cocció i refredat en els que la precisió de les temperatures és primordial, ya que qualsevol insuficiència o excés en la cocció impedix obtindre l'efecte desijat. Els artistes experts en l'art de la ceràmica celadón controlen minuciosament cada etapa de la seua fabricació utilisant un termómetro i observant el color de la flama, que pot alcançar temperatures de fins a 1.310º C. El producte final és de dos classes: el celadón “germà major” d'acabament obscur i en un efecte de agrietamiento; i el “germà menor” d'acabament gros i color gris lavanda i verda pruna. El color jade subjacent en la ceràmica celadón fabricada per empreses familiars de Longquan fa que els objectes realisats en esta tècnica siguen apreciats com a obres artístiques de calitat excepcional que poden servir també per a usos domèstics. La ceràmica celadón és un símbol del patrimoni cultural dels artesans de Longquan i un motiu d'orgull per a estos, la seua ciutat i tota la nació. (UNESCO/BPI)[1]

Història

La llarga història de la producció de celadón en Longquan i llocs relacionats, va escomençar en el periodo de les Cinc Dinasties (五代 907-960) i en la dinastia Song del Nort(北宋 960-1127) va ser quan la seua producció realment va escomençar a gran escala. Durant les Cinc dinasties, la mercaderia va mostrar una varietat de formes i acabaments en la característica de l'esmalt «Yuezhou» (岳州). En l'época Song del Nort es va produir en Dayao (大窑) per sí solament mercaderies en vint i tres forns. La major producció de ceràmica va ocórrer baix els periodos de les dinasties Song del Sur 南宋 (1127-1279), Yuan (元 1279-1368) i Ming (明 1368-1644).

La ceràmica del tipo celadón de Longquan és una part important de l'economia d'exportació de la China des de fa més de cinccents anys. A partir del XX, acadèmics i aficionats nacionals i estrangers han visitat els llocs de cocció. Entre els primers investigadors moderns chinencs que varen realisar investigacions sistemàtiques es troba Chen Wanli en 1927 i 1934, segons explica el celadón en Dayao va alcançar la perfecció del jade en el treball dels germans ceramistas Zhang Shengyi i Zhang Schenger.

Erro al crear miniatura:
Celadón de Longquan, mercaderia de Zhejiang, XIII


En el periodo de la dinastia Song del Sur es va escomençar a mostrar una major varietat de formes i colors en l'esmalt. Els coleccionistes han atesorat magnífics eixemples en un esmalt blau que s'ha denominat «kinutaseiji» (砧青瓷). Els coleccionistes chinencs que han gojat d'una major varietat de mercaderies de Longquan els han descrit com «meizi ching» o «pruna verda». Despuix d'este periodo de Song del Sur, la ceràmica celadón de Longquan va experimentar una expansió de la seua producció en una disminució de la calitat, pero les seues obres han seguit sent imitades en Jungdezhen i en Japó.

El descobriment d'un barco afonat en les costa de Coreja en 1976 ha contribuït al reconeiximent acadèmic del celadón de Longquan. Es va constatar que el celadón de Song del Sur en un fi acabament havia segut fabricat fins a ben entrat el periodo mongol de Yuan.[2] Un atre excelent eixemple de derelicte en porcelanes de la dinastia Song ho constituïx el Nanhai I,[3] que serà peça central en el Museu de la Ruta de la Seda Marítima.

Vore també

Referències

  1. ↑ «La tècnica de cocció tradicional de la ceràmica celadón de Longquan». UNESCO Culture Sector. Consultat el 16 d'agost de 2012.
  2. ↑ 어은영. Internet Daily NewsHankuk (ed.): «중국보물선에 실린 용천청자(用天靑瓷)» (en coreà). Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2020. Consultat el 17 d'agost de 2012.
  3. ↑ [1] Més de 100,000 barcos antics afonats en àrees costeres. spanish.chinenca.org.cn.

Bibliografia

  • Zhejiang Light Industry Office, A Study of Longquan Celadon, Wenwu Publishing House, Beijing, 1989.
  • National Museum of Korea, Special exhibition of Cultural Relics Found Off the Coast of Korea, Samhwa Publishing Co., Seoul, 1977.
  • Hanaoka and Barberri trans., Masahiko Sato, Chinese Ceramics: A Short History, Weatherhill, New York and Tòquio, 1978.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Celadón_de_Longquan&oldid=1453350»