Mont Wutai
El mont Wutai (Plantilla:Zh-cpa), també conegut com a montanya Wutai o Qingliang Shan, és una de les quatre montanyes sagrades del budisme chinenc situada en la capçalera del riu Qingshui, en la població Wutai de la província de Shanxi, rodejat per un grup de cinc cims de cim aplanada (nort, sur, est, oest i central). El cim nort, cridada Beitai Ding o Yedou Feng, és la més alta de les cinc (3061 m), i és també el punt més alt de China septentrional.
Wutai Shan alberga molts dels més importants monasteris i temples de China. Conté 53 monasteris sagrats, que varen ser inscrits com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2009.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Wutaishan és una de les quatre montanyes (junt en l'Emei, Jiuhua i Putuo) que es consideren la morada o el lloc de pràctica (Plantilla:Zh-cpa) d'un dels grans bodhisattvas.
Wutai és la sèu del Bodhisattva del saber, Manjusri o Wenshu (Tradicional: 文殊) en chinenc. El mont Wutai també té una relació duradora en el budisme tibetà.[3]
Wutai va ser la primera de les quatre montanyes que es va identificar i a sovint es referix a ella com "la primera entre les quatre grans montanyes." Va ser identificada sobre la base d'un passage del Avatamsaka Sutra (Plantilla:Zh-cpa); que descriu les morades de molts bodhisattvas. En este capítul, es diu que Manjusri residix en una "montanya clara i freda" en el noreste. Açò va servir com a guia per a l'identitat de les montanyes i el seu nom alternatiu "Clara montanya freda" (Plantilla:Zh-cpa).
Existix la creència de que el bodhisattva es manifesta freqüentment en la montanya, prenent la forma de peregrins, monges o més a sovint inusuals núvols de cinc colors.
El mont Wutai és el lloc en que es troben alguns dels edificis de fusta més antics de China que han sobrevixcut des de l'época de la Dinastia Tang (618–907). Açò inclou la sala principal del monasteri Nanchan i la sala oriental del monasteri Fuguang, construïts en 782 i 857, respectivament. Varen ser descoberts en 1937 i 1938 per un equip d'historiadors de l'arquitectura incloent el destacat historiador de principis de el XX Liang Sicheng. Els dissenys arquitectònics d'estos edificis han segut estudiats des de llavors per destacats sinólogos i experts en arquitectura chinenca tradicional, com Nancy Steinhardt. Steinhardt va classificar estos edificis segons el tipo de sales que presentaven en el manual d'edificació chinenc Yingzao Fashi escrit en el XII.
En 2008, les autoritats chinenques confiaven que el santuari en el mont Wutai anara considerat per l'Unesco per a incloure-ho dins del Patrimoni de la Humanitat. Els residents locals, no obstant, manifesten que s'han vist obligats a deixar les seues cases i ubicar-se en un atre lloc llunt d'allí per a preparar-se per a l'intent.[4]
Principals temples
[editar | editar còdic]El temple de Nanshan (chinenc: 南山寺) és un gran temple en el mont Wutai, construït per volta primera durant la dinastia Yuan. Tot el temple comprén sèt terrats, dividides en tres parts. Els tres terrats inferiors reben el nom de temple Jile (极乐寺); el terrat del mig es diu Sala Shande (善德堂); els tres terrats superiors són cridades temple Youguo (佑国寺). Atres grans temples són el temple Xiantong, temple Tayuan i temple Pusading.
Atres temples importants dins del mont Wutai són: temple Shouning, temple Bishan, temple Puhua, temple Dailuo Ding, temple Qixian, Shifang Tang, temple Shuxiang, temple Guangzong, temple Yuanzhao, Guanyin Dong, temple Longquan, temple Luomuhou, temple Jinge, temple Zhenhai, temple Wanfo Ge, temple Guanhai, temple Zhulin, temple Jifu, temple Gufo, etc.
Hi ha atres temples menors: temple Yanqing, temple Nanchan, temple Mimi, temple Foguang, temple Yanshan, temple Zunsheng, temple Guangji, etc.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Chinenca’s sacred Buddhist Mount Wutai inscribed on UNESCO’s World Heritage List. UNESCO World Heritage Centre
- ↑ «Monte Wutai». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 9 de maig de 2023.
- ↑ Tuttle, Gray (2006). 'Tibetan Buddhism at Ri bo rtse lnga/Wutai shan in Modern Claves.' Journal of the International Association of Tibetan Studies, no. 2 (Agost 2006): 1-35. Font: [enllaç trencat] (accés: dissabte, 11 d'abril de 2009)
- ↑ [1][2]
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mount Wutai» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mont Wutai.
Referències
[editar | editar còdic]- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Montanyes sagrades de China
- Patrimoni de la Humanitat en China
- Parcs nacionals de República Popular China
- Geografia de la província de Shanxi
- Atraccions turístiques de China classificades AAAAA
- Jaciments arqueològics budistes de China
- China en 2009
- Patrimoni de l'Humanitat