Anar al contingut

Mont Wutai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Wutai 2009 431.jpg
Mont Wutai

El mont Wutai (Plantilla:Zh-cpa), també conegut com a montanya Wutai o Qingliang Shan, és una de les quatre montanyes sagrades del budisme chinenc situada en la capçalera del riu Qingshui, en la població Wutai de la província de Shanxi, rodejat per un grup de cinc cims de cim aplanada (nort, sur, est, oest i central). El cim nort, cridada Beitai Ding o Yedou Feng, és la més alta de les cinc (3061 m), i és també el punt més alt de China septentrional.

Wutai Shan alberga molts dels més importants monasteris i temples de China. Conté 53 monasteris sagrats, que varen ser inscrits com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2009.[1]

El Mont Wutai és un cim sagrat del budisme en cinc replanells plans. El paisage cultural inscrit en la Llista comprén 41 monasteris, aixina com la gran sala del Temple de Foguang orientada a l'est, que és l'edifici de fusta més important dels subsistentes de l'época la dinastia dels Tang. Este edifici posseïx escultures d'argila de tamany natural. El paisage cultural comprén també el temple de Shuxiang que data de la dinastia dels Ming i conta en un gran conjunt de 500 figures escultòriques “suspeses” que representen escenes budistes teixides en imàgens tridimensionals de montanyes i aigua. En el seu conjunt, els edificis d'este lloc constituïxen un verdader catàlec del desenroll de l'arquitectura budista i de la seua influència en la construcció d'edificis palatins en China a lo llarc de més d'un mileni. El Mont Wutai, que en chinenc significa lliteralment “la montanya dels cinc terrats”, és el cim més alt del nort de China. La seua morfologia és notable i es caracterisa per les seues ales tallades a pico i els seus cinc cims de forma redonejada i sense arbres. La construcció de temples en este lloc es va estendre des del sigle I fins a principis del sigle XX.
UNESCO[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Wutaishan és una de les quatre montanyes (junt en l'Emei, Jiuhua i Putuo) que es consideren la morada o el lloc de pràctica (Plantilla:Zh-cpa) d'un dels grans bodhisattvas.

Wutai és la sèu del Bodhisattva del saber, Manjusri o Wenshu (Tradicional: 文殊) en chinenc. El mont Wutai també té una relació duradora en el budisme tibetà.[3]

Wutai va ser la primera de les quatre montanyes que es va identificar i a sovint es referix a ella com "la primera entre les quatre grans montanyes." Va ser identificada sobre la base d'un passage del Avatamsaka Sutra (Plantilla:Zh-cpa); que descriu les morades de molts bodhisattvas. En este capítul, es diu que Manjusri residix en una "montanya clara i freda" en el noreste. Açò va servir com a guia per a l'identitat de les montanyes i el seu nom alternatiu "Clara montanya freda" (Plantilla:Zh-cpa).

Existix la creència de que el bodhisattva es manifesta freqüentment en la montanya, prenent la forma de peregrins, monges o més a sovint inusuals núvols de cinc colors.


El mont Wutai és el lloc en que es troben alguns dels edificis de fusta més antics de China que han sobrevixcut des de l'época de la Dinastia Tang (618–907). Açò inclou la sala principal del monasteri Nanchan i la sala oriental del monasteri Fuguang, construïts en 782 i 857, respectivament. Varen ser descoberts en 1937 i 1938 per un equip d'historiadors de l'arquitectura incloent el destacat historiador de principis de el XX Liang Sicheng. Els dissenys arquitectònics d'estos edificis han segut estudiats des de llavors per destacats sinólogos i experts en arquitectura chinenca tradicional, com Nancy Steinhardt. Steinhardt va classificar estos edificis segons el tipo de sales que presentaven en el manual d'edificació chinenc Yingzao Fashi escrit en el XII.

En 2008, les autoritats chinenques confiaven que el santuari en el mont Wutai anara considerat per l'Unesco per a incloure-ho dins del Patrimoni de la Humanitat. Els residents locals, no obstant, manifesten que s'han vist obligats a deixar les seues cases i ubicar-se en un atre lloc llunt d'allí per a preparar-se per a l'intent.[4]

Principals temples

[editar | editar còdic]
Archiu:Xiantong Temple2. caps block 9
El temple de Xiantong.
Archiu:五台山-大文殊殿. caps block 10
Una sala de palau.

El temple de Nanshan (chinenc: 南山寺) és un gran temple en el mont Wutai, construït per volta primera durant la dinastia Yuan. Tot el temple comprén sèt terrats, dividides en tres parts. Els tres terrats inferiors reben el nom de temple Jile (极乐寺); el terrat del mig es diu Sala Shande (善德堂); els tres terrats superiors són cridades temple Youguo (佑国寺). Atres grans temples són el temple Xiantong, temple Tayuan i temple Pusading.

Atres temples importants dins del mont Wutai són: temple Shouning, temple Bishan, temple Puhua, temple Dailuo Ding, temple Qixian, Shifang Tang, temple Shuxiang, temple Guangzong, temple Yuanzhao, Guanyin Dong, temple Longquan, temple Luomuhou, temple Jinge, temple Zhenhai, temple Wanfo Ge, temple Guanhai, temple Zhulin, temple Jifu, temple Gufo, etc.

Hi ha atres temples menors: temple Yanqing, temple Nanchan, temple Mimi, temple Foguang, temple Yanshan, temple Zunsheng, temple Guangji, etc.

  1. Chinenca’s sacred Buddhist Mount Wutai inscribed on UNESCO’s World Heritage List. UNESCO World Heritage Centre
  2. «Monte Wutai». UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 9 de maig de 2023.
  3. Tuttle, Gray (2006). 'Tibetan Buddhism at Ri bo rtse lnga/Wutai shan in Modern Claves.' Journal of the International Association of Tibetan Studies, no. 2 (Agost 2006): 1-35. Font: [enllaç trencat] (accés: dissabte, 11 d'abril de 2009)
  4. [1][2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]