Centre històric de Macau

Macau, el primer lloc comercial europeu en China, des de la seua fundació en 1557 pels portuguesos fins al dia de hui, va constituir sempre una important porta d'accés per a l'entrada de la civilisació occidental en China, contactant en la civilisació chinenca, i viceversa. Durant cinc sigles, esta chicoteta ciutat va proporcionar una important plataforma per a la simbiosis i l'intercanvi de cultures occidentals i orientals. Esta intensa simbiosis i intercanvi varen molejar una identitat única i pròpia per a Macau. També en este chicotet péntol de terra es va desenrollar un procés únic de mestiçage, que va donar lloc al naiximent de la cultura patuá i de la comunitat macaense.

La trobada armonioso entre dos grans cultures (l'occidental i l'oriental) va generar la creació d'estils arquitectònics únics en el món, que varen aparéixer gràcies a la fusió dels estils arquitectòniques europeus, chinencs i d'atres parts d'Àsia. Són estos estils arquitectònics que varen ser utilisats per a la construcció de la gran majoria dels monuments de centre històric de Macau.

Este patrimoni arquitectònic de valor únic i universal constituïx un testimoni viu de la gran diversitat cultural de la ciutat, de l'intercanvi i coexistència de les cultures occidentals i orientals, de la conservació de les tradicions de les diferents cultures, i de la contribució feta per Macau en la dispersió del catolicisme en l'Extrem Oriente i en la transmissió de les tradicions populars chinenques en Occident.

El centre històric de Macau és el frut de l'intercanvi, del respecte i de la tolerància cultural entre l'Occident i l'Orient. El seu valor no residix solament en les seues estructures arquitectòniques i urbanes, sino en el fet de que estes varen conseguir mantindre el seu esperit original i les seues funcions originals fins al dia de hui. Este patrimoni arquitectònic, predominantment de raïl europea, s'alça entre construccions d'estil arquitectònic tradicional chinenc i entre construccions modernes, causant un gran contrast en el teixit urbà de la ciutat i mostrant també la diversitat i tolerància cultural existent en esta chicoteta ciutat.

El centre històric de Macau està conformat pel següent conjunt arquitectònic: este conjunt arquitectònic, de gran valor i únic del món, va ser reconegut com a part de l'història mundial, puix ilustra ben un dels primers i més duradores trobades entre China i la civilisació occidental.

Este conjunt arquitectònic, que engloba al més antic llegat arquitectònic europeu existent en China, es localisa majoritàriament en el sur i suroest de Macau ya que, fins al XIX, els portuguesos, constructors de la majoria dels monuments del centre històric de Macau, tenien prohibit viure en el nort de Macau que eren camps de cultiu propietat dels chinencs. Fins al XIX, la "Ciutat del Sant Nom de Deu de Macau", en portugués "Cidade do Sant Nome de Deus de Macau" era chicoteta i estava delimitada per muralles, ocupant solament el sur de la península de Macau. Només a partir del sigle XIX, en la decadència de l'autoritat i influència chinenca sobre Macau, els portuguesos varen poder expandir la ciutat cap al nort de la península, i posteriorment ocupant també l'illa de Taipa i de Coloane). Pero en el sigle XIX, l'importància del port de Macau es va reduir a conseqüència de la primera guerra de l'Opi quan Hong Kong es va tornar en el port occidental més important de China. Macau va escomençar a entrar en decadència. Per això cada volta menys persones conseguien sostindre l'elevat cost de construcció i manteniment d'edificis grans, luxosos i refinats. Un eixemple perfecte són l'iglésia dona Mare de Deus i el colege de S. Paulo, estos dos grans edificis, despuix d'un incendi en l'any de 1835, mai més varen ser reconstruïts, pel seu elevat cost. El conjunt de les "ruïnes" i vestigis d'estos edificis formen, actualment, les ruïnes de Sant Pablo.

El dia 15 de juliol de 2005, el centre històric de Macau va ser, finalment, inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco i designat com el ORD lloc del Patrimoni Mundial de China. Despuix de la seua inclusió, va haver grans commemoracions. Macau pretenia en esta inclusió del seu centre històric crear una image millor i més equilibrada d'una ciutat històrica, que es preocupa de la conservació del seu patrimoni i dels seus vestigis del passat, al mateix temps que mira al futur, el desenroll, la globalisació i la modernitat. No volia tindre una image de ciutat repleta de cassinos i hotels. Esta inclusió també ajudarà a fomentar el desenroll del turisme, un dels pilars de l'economia de la ciutat.

Este reconeiximent internacional ajudarà a fomentar l'apreciació dels valors patrimonials i la conservació del patrimoni històric-arquitectònic, influint positivament els proyectes urbans futurs, que seran portats a terme tenint en conte la preservació del patrimoni.

La conservació del centre històric de Macau és crucial per a la població local perque, representa una part important de l'història de China i de l'Història Mundial, per això, pel seu excepcional valor universal i al seu significat històric-cultural, deu ser preservada i protegida a qualsevol cost. Vàries campanyes de divulgació i educació profundisen el coneiximent i l'enteniment de la població sobre el valor d'este patrimoni de la humanitat.

Llista dels llocs individuals patrimoni de la humanitat

Encara que la UNESCO no enumera els llocs individualment, en la delimitació en plans del centre històric de Macau apareixen grafiados els edificis protegits. L'àrea protegida consta de dos àrees principals.