Ruïnes de la catedral de Sant Pablo de Macau
.jpg)
Les ruïnes de la catedral de Sant Pablo (, en chino, 大三巴牌坊; pinyin, Dàsānbā Páifāng) estan situades en Macau i no pertanyen a una catedral sino a l'antiga Iglésia Mare de Deu, que es va terminar de construir en 1640[1] i va ser destruïda per un incendi en 1835 conservant-se únicament la seua frontera. El complex comprén ademés de l'Iglésia Mare de Deu, el Colege de Sant Pablo i la Fortalea del Mont, totes construccions jesuïtes que, en el seu conjunt, s'identifiquen com la "Acrópolis de Macau". Tot lo que queda de la més gran i bella de les iglésies de Macau és l'imponent frontera de granit i l'escala de 68 escalons, i res del Colege. En 2005, este complex va ser agregat a la Llista de Monuments històrics del Centre Històric de Macau, sent aixina considerat Patrimoni Mundial de la Humanitat per l'UNESCO i el màxim símbol de la cultura occidental cristiana en Macau.
Les ruïnes de Sant Pablo varen ser elegides en 2009 com una de les Sèt Maravelles d'Orige Portugués en el Món i, segons el "Atles mundial de l'arquitectura barroca" (una publicació d'UNESCO de 2001), la frontera de l'iglésia i l'Iglésia de Sant Josep, són un eixemple d'arquitectura barroca en China.
Hui en dia, la frontera de les Ruïnes de Sant Pablo funciona simbòlicament com un altar de la ciutat.
Iglésia Mare de Deu
l'Iglésia Mare de Deu, també cridada comunament Iglésia de Sant Pablo, va ser construïda en 1565 en anex al Colege Jesuïta de Sant Pablo, que va ser la primera universitat occidental en el Lluntà Oriente. L'iglésia, en excepció de la seua frontera, va ser construïda en fusta i, d'acort als registres, estava decorada i amoblada en un gran gust.
Durant la dinastia Ming, misionero com Matteo Ricci o Adam Schall varen estudiar chinenc en esta casa abans de servir en la cort imperial de Pequín com geógrafos i matemàtics. En el seu interior, l'iglésia era de fusta, i va ser decorada en lluentor al mateix temps que amoblada en gust. La frontera, de pedra tallada, va ser construïda per artesans cristians que s'havien refugiat en Macau despuix de ser expulsats de Japó, encara que el jesuïta italià Carlo Spinola es va encarregar de la direcció del proyecte.
En 1595, un incendi va causar danys a l'iglésia i al colege. El colege va ser ràpidament reconstruït, pero l'iglésia va finalisar la seua reparació recent en 1602. Despuix de les reparacoines, l'iglésia es va convertir en una grandiosa basílica. Per a eixe llavors, era la major iglésia catòlica del Lluntà Oriente i era cridada el "Vaticà d'Orient". Una inscripció en llatí a l'esquerra de la base de la frontera confirma la data de la reconstrucció: "Any 1602, Macau dedica a la Santíssima Verge Maria ". En 1603 va tornar a entrar en servici. Els jesuïtes varen ser obligats a abandonar-la en 1762, quan varen ser expulsats per les autoritats portugueses durant la supressió de la Companyia de Jesús i va començar a utilisar-se com a quarter militar.
En 1835, un violent incendi que va començar en les cuines del colege i es va estendre ràpidament va destruir casi per complet l'edifici i l'iglésia, deixant en peu solament els restants que encara poden contemplar-se hui en dia: la grandiosa i elegant frontera de granit i les escals. L'iglésia mai va ser reconstruïda.
En la part posterior de les ruïnes que varen quedar es va construir en 1995 un museu d'art sacre en el que es poden apreciar pintures, escultures i objectes llitúrgics. Al costat, una cripta alberga els restants dels màrtirs redactors i vietnamites.
Descripció de la frontera
La frontera i l'escala varen ser concloses en 1640. L'impressionant frontera de granit s'ha fet a mà durant molts anys pels redactors cristians exiliats i artistes locals, baix la direcció del jesuïta italià Carlo Spinola. Té 27 metros d'altura per 23,5 m d'ample i 2,7 m de gruixa. Semblava a punt de vindre-se avall pero va ser apuntalada en acer.
S'alça en quatre nivells en columnes i està coberta en talles i escultures que ilustren els orígens de l'Iglésia catòlica en Àsia. Hi ha estàtues de Jesucristo (en les ferramentes que es varen utilisar per a clavar-ho en la creu), la Verge Maria i dels sants, símbols del Jardí del Edén i la Crucifixió, ademés de talles dels àngels i el diable, un dragó chinenc, el crisantem japonés, un veler portugués i inscripcions escrites en caràcters chinencs per a advertir a la gent. El pis superior és un llindar triangular baix una creu, i en el centre del mateix hi ha una coloma de coure rodejada pel sol, la lluna i les estreles. Les dos plantes mijanes reflectixen l'esforç portat a terme pels misionero.
La frontera va ser construïda baix el concepte clàssic de l'ascensió divina, per lo que es dividix en cinc nivells horisontals arrematades per un frontón triangular. Cada nivell de la frontera representa un estat particular dels creents en eixe camí cap al Paraís, que és l'estat final d'eixe llarc camí cristià i el lloc a on van els hòmens que, resistint a les tentacions del Diable, conseguiren completar el trayecte i alcançar la santitat. Per això, el quint i últim nivell simbolisa la Trinitat que viu en el Paraís.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruinas de la catedral de San Pablo de Macao» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.