Moxibustión
La moxibustión (en chino simplificado y tradicional, 灸; pinyin, jiǔ) és un tractament que forma part de la medicina tradicional chinenca. Utilisa els fulls polvorisats, secades i trituradas de la planta Artemisia abrotanum (abrótano macho) a la que se li dona forma de cigarro denominat moxa.[1] L'evidència científica disponible no avala el seu us en la prevenció o el tractament del càncer ni el seu us per a cap atra malaltia, pero juga un important rol en els sistemes de medicina de China, Japó, Coreja, Vietnam, Tibet i Mongòlia. Els proveïdors usualment envellixen el abrótano i ho molen fins a convertir-ho en pols; i els practicants ho cremen o ho processen encara més en escamas que recorden a cigarros. A voltes ho usen indirectament, en agulles d'acupuntura, i unes atres ho cremen prop de la pell del pacient.
El 16 de novembre de 2010, l'Unesco va declarar la moxibustión i l'acupuntura chinenca com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.[2]
Terminologia
[editar | editar còdic]El caràcter chinenc per a formar moxa és el segon dels dos que formen la paraula chinenca per a "acupuntura" zhēnjiǔ (鍼灸) ya que una teràpia va unida a l'atra.
Teoria i pràctica
[editar | editar còdic]- ↑ «L'acupuntura i la moxibustión de la medicina tradicional chinenca». www.unesco.org. UNESCO. Consultat el 23 de setembre de 2019. «Esta estimulació s'efectua cremant abrótano (moxa) o insertant agulles en determinats punts d'eixos canals per a restablir l'equilibri del cos i tractar i previndre les malalties.»
- ↑ «L'acupuntura i l'Òpera de Pequín consoliden a China en el primer lloc de la llista de l'Unesco». La Vanguardia. Consultat el 17 de novembre de 2010.
Els practicants usen moxa per a entibiar regions i punts d'acupuntura en l'intenció d'estimular l'organisme a través de punts concrets ajudant a estimular el fluix de sanc i qi. La moxibustión és utilisada en territori nacional, en molts hospitals públics per a ajudar al posicionament "de cap" del feto que s'està presentant "d'anques" en part distócico.
Els historiadors de la medicina asseguren que la moxibustión és prèvia a l'acupuntura, i el suplement de la moxa és despuix del 200 a. C.
Diferents escoles de medicina tradicional chinenca, usen la moxa de distinta manera depenent de lo que vullguen tractar. Per ej. es pot usar directament sobre la pell, o en forma de rolls de moxa i ho usen sobre el punt a tractar. També és comú tractar cons de moxa sobre una fina rodaja de raïl de gingibre.
Bian Que (fl. circa 500 a. C.), un dels més famosos doctors de la Chinenca clàssica i el primer especialiste en moxibustión, discutia el benefici de la moxa en l'acupuntura en el seu clàssic treball. Ell asseverava que ella duya noves energies al cos tractant tant excessos com a deficiències. Pero a la seua volta, advertia contra l'us de l'acupuntura en certs debilitats pacients, en la seguritat que en la manipulació de les agulles es podia perdre massa energia.
El treball clàssic, Gao Huang Shu (膏肓俞), s'especialisa solament en donar indicacions de la moxa sobre un sol punt (穴).
S'anota que el taoisme usa moxibustión a lo llarc de l'astrologia mèdica chinenca per a la longevitat.
Els experts poden usar agulles d'acupuntura de varis materials en combinació en moxa, depenent de la direcció del fluix qi que desigen estimular.
Investigació mèdica
[editar | editar còdic]La primera publicació científica moderna sobre la moxibustión va ser escrita en 1927 pel mege japonés Hara Shimetarō que va portar a terme una investigació sobre els efectes hematológicos de la moxibustión. Dos anys més vesprada, la seua tesis doctoral sobre eixe assunt va ser acceptada per la Facultat de Medicina de l'Universitat Imperial de Kyushu.[1] l'última publicació de Hara va aparéixer en 1981.[2]
Ensajos controlats aleatorizados realisats en 1998 sugerixen que la moxibustión sola, en combinació en l'acupuntura, o en combinació en la versió cefàlica externa pot ser efectiva per a variar la presentació d'anques dels bebés.[3] El mecanisme d'acció propost és que la moxibustión provoca la lliberació d'estrògen placentario i les prostaglandina, que conduïxen a les contracció uterines que canvien la posició del bebé. Una revisió Cochrane d'estos estudis va trobar que diferien massa per a portar a terme un metaanálisis i va demanar més proves experimentals.[4]
S'han realisat revisions sistemàtiques sobre l'eficàcia de la moxibustión per al tractament del dolor,[5] el càncer,[6] accident cerebrovascular,[7] estrenyiment,[8] colitis ulcerosa,[9] i hipertensió.[10] Estes revisions sistemàtiques han trobat que estos estudis són baixa calitat i els positius podrien deure's a un biaix de publicació.[11] D'acort en la Societat Americana Contra el Càncer, "l'evidència científica disponible no recolza les afirmacions de que la moxibustión és eficaç per a previndre o tractar el càncer o qualsevol atra malaltia".
Vore també
[editar | editar còdic]- Medicina tradicional chinenca
- Acupuntura
- Punts acupunturales
- Auriculoterapia
- Electroacupuntura
- Medicina tradicional coreana
- Medicina tradicional japonesa (Kampo)
- Medicina tradicional mongola
- Medicina tradicional tibetana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ English summary of S. Hara’s findings [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ (1981).Zen Nihon Shinkyu Gakkai zasshi.31(1)
- 42–50.doi:10.3777/jjsam.31.42.
- ↑ JAMA.280(18)
- 1580–1584.ISSN 0098-7484.doi:10.1001/jama.280.18.1580.
- ↑ (2012).Cochrane Database of Systematic Reviews.5
- CD003928.doi:10.1002/14651858.CD003928.pub3.Consultat el 24 de maig de 2016.
- ↑ (2010).The American Journal of Chinese Medicine.38(5)
- 829.doi:10.1142/S0192415X10008275.
- ↑ (2010).BMC Cancer.10
- 130.doi:10.1186/1471-2407-10-130.
- ↑ (2010).Stroke.41(4)
- 817.doi:10.1161/STROKEAHA.109.566851.
- ↑ (2010).Chinese Medicine.5
- 28.doi:10.1186/1749-8546-5-28.
- ↑ (2010).BMC Gastroenterology.10
- 36.doi:10.1186/1471-230X-10-36.
- ↑ (2010).BMC Cardiovascular Disorders.10
- 33.doi:10.1186/1471-2261-10-33.
- ↑ (2010).BMC Research Notes.3
- 284.doi:10.1186/1756-0500-3-284.
- Institut de MTC de Yunnan: Sistemes de Canals i Punts acupunturales. 1998. DL: B-37.121/98. Edita: Fundació Europea de Medicina Tradicional China
- Skopalik, C.; Marmori, F.: Curs de Medicina Tradicional China. Toms 1-2-3. 1993. ISBN 84-88597-00-2. Edita: Fundació Europea de Medicina Tradicional China
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «moxibustión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.