Anar al contingut

Artemisia abrotanum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artemisia abrotanum (Artemisia abrotanum)


Artemisia abrotanum és una espècie botànica pertanyent a la família de les asteráceas. És originària de la regió meridional d'Europa, en especial d'Itàlia i Espanya.



Característiques

[editar | editar còdic]

És una planta casi leñosa de 0,5-1,3 metros d'altura en olor semblada al del ajenjo. Fulls verdes, velludas, pinnadas i dividides en segments estrets. Florés tubulars de color groc agrupades en chicotets arracadas colgantes.

Història

[editar | editar còdic]

Es diu que la seua essència aüixa als insectes. Els francesos la denominen garde furte i s'utilisa per a aüixar les arnas dels teixits. L'humaniste espanyol Andrés Estany diu: "el mascle produïx ll talle d'un pam, i algunes voltes major, velloso i roxeto". Culpeper comenta: Dioscórides diu que la seua llavor martafallada, posada en aigua calenta i beguda, alivia els dolors i convulsions pròpies de la ciática. Els fulls són un bon ingredient per als #foment que alivien el dolor, dispersen els #unflament i paren el procés de cangrena.

L'us medicinal del abrótano mascle és antic, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "abrotanum" identificada actualment com Artemisia abrotanum.CR

Propietats

[editar | editar còdic]

Usos tradicionals

[editar | editar còdic]

La seua decocció és un potent tònic capilar. Aplicat al cabell, promou el creiximent d'este, ho enfortix i prevé la seua caiguda, per lo que és útil en casos d'alopècia. En molts hospitals, s'aplicava en pacients que es recuperaven de la quimioteràpia per a que s'agilitara el creiximent del pèl.

Tradicionalment, també és usat com antihelmíntico suau, tònic i emenagogo. En el sistema digestiu s'utilisa com a tònic digestiu aromàtic i amarc. Eixercix un efecte beneficiós sobre la vesícula biliar (colerético) i sobre el estòmec. De la mateixa manera que el ajenjo, el oli essencial ric en thuyona, pot produir toxicitat. Les dosis elevades de abrótano macho poden produir mal de cap i #vèrtic.

Coneiximent actual

[editar | editar còdic]

Actualment, s'ha documentat que totes les parts aérees de Artemisia brotanum contenen substàncies que poden resultar tòxiques per al ser humà, per la presència en l'oli essencial de monoterpenos bicíclicos i fenilpropanoides.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Artemisia abrotanum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 845, en 1753.[1]

Etimologia

Hi ha dos teories en l'etimologia de Artemisia: segons la primera, deu el seu nom a Artemisa, germana bessona d'Apolo i deesa grega de la caça i de les virtuts curativas, especialment dels embaràss i els parts; segons la segona teoria, el gènero va ser otorgat en honor a Artemisia II, germana i dòna de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 a. C., que va regnar despuix de la mort del sobirà. En el seu homenage es va erigir el Mausoleu de Halicarnaso, una de les sèt maravelles del món. Era experta en botànica i en medicina.[2]

abrotanum: nom latino de Artemisia abrotanum.[3]

Sinonímia
  • Artemisia proceriformis Krasch.[4]
  • Artemisia altissima Ehrh. ex DC.
  • Artemisia anethifolia Fisch. ex DC.
  • Artemisia sabulosa Steven ex DC.
  • Artemisia tenuissima Spreng. ex Besser[5]
[editar | editar còdic]

Castellà: abrótano, abrótano campestre, abrótano macho, alsuila, bàlsem vert, boja, brótano, granera femelluda, éter, herba de l'éter, herba lombriguera, lombricera, mamecas, matocas, mesariegas, tomello de cabezuela, tomello perruno, yerba lombriguera, yerba lombriguera macho. Aragonés: abrótano macho.[6]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]