Pagoda Sakyamuni del temple Fogong
La Pagoda Sakyamuni del temple de Fogong [1] (en chino tradicional, 佛宫寺释迦塔; en chino simplificado, 佛宮寺釋迦塔; pinyin, fógōng sì shìjiā tǎ), també cridada simplement Pagoda de Yingxian,[1] és una pagoda de fusta construïda en 1056 baix la dinastia Liao (imperi Kitán que llavors comprenia el nort de China). Es troba en el comtat de Ying, ciutat de Shuozhou, província de Shanxi, República Popular de China. La pagoda va ser construïda per l'emperador Liao Daozong (Hongji) en el lloc de la residència familiar de la seua yaya.[2] La pagoda, que ha sobrevixcut a varis grans terremots a lo llarc dels sigles, ha guanyat fama en China ya que va rebre el nom genèric de Muta (en chino, 木塔; pinyin, mùtǎ); lliteralment: «pagoda de fusta»).
La pagoda es troba en una plataforma de 4 metros d'altura, té una flecha de 10 metros i alcança una altura total de 67,31 metros. És la pagoda més antiga de fusta que queda en China.[3][4] No obstant, en China, la pagoda més antiga que existix és la pagoda Songyue envellida en rajola, i els edificis de fusta més antics que varen sobreviure són els passadiços d'un temple budiste en el Mont Wutai que daten de mitat de la dinastia Tang (618-907).
Història
[editar | editar còdic]La pagoda es va construir a 85 quilómetros al sur de la capital de la dinastia Liao en Datong. L'enciclopèdia Gujin tushu jicheng, publicada en 1725, establix que una atra pagoda construïda entre 936 i 943 es trobava anteriorment a on es va construir l'actual pagoda en 1056. Esta afirmació també es troba en atres fonts (Shanxi tongzhi, Yingzhou xuzhi).[4]
El Yingzhou zhi (Registre de la prefectura de Ying), escrit per Tian Hui en el regnat del emperador Wanli (1572-1620), afirma que la pagoda va ser fundada i erigida en 1056 per un monge bhikkhu cridat Tian.[4][5] No obstant, Tian Hui no va trobar informació que sugerira l'existència d'una possible pagoda construïda entre 936 i 943 que la precedira.[4]
Un atre argument a favor de l'última data és el fet de que la mare adoptiva de l'emperador Liao Xingzong era originària de Yingzhou (actual "xian" de Ying). El fill de Xingzong, Hongji (l'emperador Liao Daozong) també es crie en el "xian" de Ying d'acort en la tradició kitán de criar fills del clan Yelü en les famílies de les seues mares. Hongji també era conegut per ser un budiste piadós. La pagoda (seguint la tradició estupa) simbolisava la mort del Buda, que Hongji va poder associar en el seu pare fallit.[4]
La pagoda estava en el centre del terreny d'un temple cridat Baogong abans de ser rebatejat com Fogong en 1315 baix la Dinastia Yuan. Encara que la terra va ser descrita com a jagantesca baix la dinastia Jin (1115-1234), el temple va començar a declinar baix la Dinastia Ming.[4]
El Yingzhou zhi va sofrir un total de sèt terremots entre 1056 i 1103; a pesar d'açò, la torre es va mantindre ferma. Abans de el XX, la pagoda solament va necessitar dèu reparacions menors. No obstant, es varen necessitar reparacions considerables en acabant de que els soldats de Japó varen disparar més de 200 tirs contra la pagoda durant la segona guerra sino-japonesa (1937-1945).[4]
Durant les reparacions de la pagoda en 1974, es varen descobrir texts de sutra budistes i atres documents de la dinastia Liao. Este gran descobriment inclou els dotze rolls del Tripitaka dels Liao (en chino tradicional, 遼藏; en chino simplificado, 辽藏) impresos en caràcters mòvils en 1003 en Yanjing (actual Pequín), trentacinc rolls de texts sagrats xilografiados, el més llarc medix 33,3 metros, i huit manuscrits en rolls. Açò atesta l'us tecnològic generalisat dels caràcters mòvils que es varen desenrollar durant la veïna dinastia Song. Una relíquia de la dent de Buda també va ser descoberta en 1974, amagada en una de les estàtues de Buda del quart nivell de la pagoda.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]La pagoda té 54 tipos diferents de dougong, el número més gran per a una estructura de la dinastia Liao.[4][7] Des de l'exterior, la pagoda sembla tindre solament quatre pisos per damunt d'una planta baixa en dos ràfols. No obstant, l'interior revela que té huit pisos en total. Els quatre pisos amagats es poden notar des de l'exterior gràcies al pingzuo (terrats). Un anell de columnes sosté els ràfols més baixos en la planta baixa, mentres que la pagoda també té columnes de subjecció internes. Una estàtua de Buda Sakyamuni resalta de manera prominent en el centre de la planta baixa, en un zaojing (casetón) decorat sobre el seu cap (la pagoda es diu Sakyamuni per esta estàtua). Un zaojing també està tallat en el sostre de cada pis de la pagoda. Les finestres dels huit costats de la pagoda oferixen una vista de les afores, inclós el mont Heng i el riu Songgan. En un dia clar, es pot vore la pagoda des d'una distància de 30 quilómetros.[4]
-
La pagoda vista des de la ciutat. -
La pagoda i l'emplaçament del temple. -
Detall dels dougong. -
Detall d'un nivell. -
L'estàtua du Buda Sakyamuni i atres estàtues búdicas. -
La ciutat vista des de la pagoda.
Preservació
[editar | editar còdic]La Pagoda del Temple Fogong i les seues afores estan protegides per l'Administració Estatal del Patrimoni Cultural, dependent del Ministeri de Cultura de la República Popular de China. En 2013, la pagoda es va colocar en el temple Fengguo en la llista preliminar chinenca per al Patrimoni Mundial de l'UNESCO.[8]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Kuhn, Dieter. "'Liao Architecture': Qidan Innovations and Han-Chinese Traditions?," T'oung Pao, Second Séries, Vol. 86, Fasc. 4/5 (2000): 325-362.
- Ma Liang (2010). La mystérieuse Pagode, Pequín: Presses de l'enseignement culturel., (马良 (2010). 神奇的宝塔 (en zh), 北京: 文化教育出版社. ISBN 978-962-8182-42-8.)
- Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics. Taipéi: Caves Books, Ltd.
- Steinhardt, Nancy Shatzman. "Liao: An Architectural Tradition in the Making," Artibus Asiae (Volume 54, Number 1/2, 1994): 5–39.
- Steinhardt, Nancy Shatzman (1997). Liao Architecture. Honolulu: University of Hawaii Press.
- Steinhardt, Nancy Shatzman. "The Tang Architectural Icon and the Politics of Chinese Architectural History," The Art Bulletin (Volume 86, Number 2, 2004): 228–254.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Fresnais, Jocelyne (2001). La protection du patrimoine en République populaire de Chine, 1949-1999 (en francés), Éditions du CTHS, pp. 302, 566. ISBN 9782735504602.
- ↑ Steinhardt (1997), 20.
- ↑ «Pagoda at Fogong Temple» (en anglés). Chinadaily.com.cn. Ministeri def Cultura. Archivat des d'el Sakyamuni original, el 24 d'agost de 2007. Consultat el 15 de maig de 2018.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Steinhardt (1994), 12, 13.
- ↑ Kuhn (2000), 332.
- ↑ Ma Liang, 2010, 41-42
- ↑ Needham, Volume 4, 131.
- ↑ «Wooden Structures of Liao Dynasty—Wooden Pagoda of Yingxian County，Main Hall of Fengguo Monastery of Yixian County» (en anglés). Consultat el 16 de maig de 2018.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pagoda Sakyamuni del temple Fogong.- Este artícul conté una traducció total derivada de «Pagode Sakyamuni du temple Fogong» de Wikipedia en francés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.