Sanxingdui

Erro al crear miniatura:

Sanxingdui

Figura de bronze que representa a un sum sacerdot.

Sanxingdui (en chino tradicional y simplificado, 三星堆; pinyin, Sānxīngduī; literalmente, ‘conjunt de tres estreles’) és el nom d'un jaciment arqueològic en la ciutat sichuaneixa de Guanghan, China, i s'ha considerat que és el jaciment d'una ciutat de l'antic regne Shu. Esta cultura de l'Edat de Bronze abans desconeguda va ser redescubierta en 1987 quan arqueòlecs varen traure a la llum peces arqueològiques que el carbono-14 situava en els sigles XI i XII a. C. No havent deixat rastre en la memòria històrica, ni tan sols en mits, la cultura desconeguda que va produir estes peces és ara coneguda com "cultura de Sanxingdui". El museu que alberga estos objectes es troba prop de la ciutat de Guanghan.

Ubicació

Coordenades: Latitut 30°57'20.53"N; Llongitut:104°19'16.38"I de Guanghan.

El jaciment arqueològic de Sanxingdui està situat a uns 40 km en el noreste de Chengdu, en Sichuan, a 10 km a l'est de la ciutat de Guanghan, pero a 50 km de la ciutat dels tesors.

Descobriment

Erro al crear miniatura:

Cap de bronze de Sanxingdui, en les característiques orelles i celles grans i les ulls eixints.

Erro al crear miniatura:

Cap d'àguila de bronze de Sanxingdui.

L'evidència d'una cultura antiga en esta regió es va trobar per primera volta en 1927, quan un llaurador en recursos desenterró un gran alijo de relíquies de jade mentres dragaba una sanga de rec, moltes de les quals es varen obrir pas a través dels anys en mans de coleccionistes privats. En 1931, el descobriment va cridar l'atenció de Vyvyan Donnithorne, un misionero anglicà destinat a l'iglésia del Evangeli de Guanghan (llavors coneguda com Hanchow). Va reconéixer l'importància del descobriment i es va posar en contacte en un magistrat local, aixina com en Daniel Sheets Dye, catedràtic de geologia en l'Universitat de l'Unió de China Occidental (UUCO). Els tres varen visitar el lloc i ho varen fotografiar i varen medir. A través del magistrat, es varen adquirir alguns artículs i es varen enviar al museu de UUCO. Després, en 1934, David Crockett Graham, el nou director del museu de UUCO, va organisar la primera excavació arqueològica del lloc.

En 1986, quan varis treballadors locals varen trobar, per casualitat, una fossa de sacrificis que contenia mils d'objectes d'or, bronze, jade i de ceràmica que havien segut trencats (potser ritualment desfigurados), cremats i cuidadosadament enterrats. Els investigadors varen quedar sorpresos en descobrir un estil artístic que era completament desconegut en l'història del art de China, els fonaments del qual havien segut l'història i peces de les civilisacions del riu Groc.

Fundició del bronze

Esta cultura antiga havia desenrollat considerablement la tecnologia de fundició del bronze, afegint plom en combinació en coure i estany, en l'objecte de crear un material més resistent per a objectes molt més grans i pesats; per eixemple, l'estàtua de peu, de tamany natural, més antiga del món (260 cm d'altura i 180 quilograms), i un arbre en pardals, flors i adorns (396 cm), que alguns han identificat com a representacions de l'arbre fusang de la mitologia chinenca. Les troballes més cridaneres varen ser grans caraces i caps de bronze (en caraces cobertes de làmines d'or) representades en traces humanes angulosos i ulls oblicuos enormes, alguns en pupiles oculars eixints i grans orelles. A partir del disseny d'estos caps, els arqueòlecs creuen que es colocaven damunt de soports de fusta tòtemés, potser coberts de roba. Atres objectes de bronze inclouen pardals en picos semblants als d'àguiles, tigres, una gran serp, caraces zoomórficas, campanes i lo que sembla ser una roda de rajos de bronze, pero que provablement era decoració d'un escut. Ademés del bronze, les troballes de Sanxingdui inclouen objectes de jade propis de les primeres cultures del neolític chinenc, per eixemple cong i zhang.

Cosmologia

Erro al crear miniatura:

Arbre de bronze (396 cm)

Retrocedint a l'época neolítica, els chinencs identificaven cada u dels quatre quadrants del cel en animals: el pardal, en el sur; el tigre, en l'oest; el dragó, en l'est i la tortuga/serp, en el nort. Cada u d'estos punts estava associat a una constelació que era visible en alguna estació de l'any: el dragó, en primavera; el pardal, en estiu; etc. Curiosament, estos són els quatre animals que predominen en les troballes de Sanxingdui (pardals, dragons, serps i tigres), lo que conduïx a la teoria per la qual estos bronzes representen l'univers. No està clar si formen part d'acontenyiments rituals dissenyats per a comunicar-se en els esperits de l'univers (o esperits ancestrals). Ya que no queden proves escrites, és difícil determinar els usos dels objectes trobats. Alguns creuen que la constant representació d'estos animals, sobretot en l'últim periodo Han, va anar un intent dels humans per a "adinsar-se" en el coneiximent del seu món. Els jade descoberts en Sanxingdui també semblen estar relacionats en els sis tipos coneguts de jade rituals de l'antiga China, cada u associat, també, en un punt cardinal (N, S, I, O), ademés del Cel i la Terra.

Tots els descobriments de Sanxingdui varen suscitar interés acadèmic, pero els bronzes varen ser els que més varen entusiasmar. Task Rosen, del Museu Britànic els va considerar més importants que els guerrers de terracota de Xi'an. Les primeres exposicions de bronzes de Sanxingdui varen tindre lloc en Pequín (1987, 1990) i el Museu Olímpic de Lausana (1993). Les exposicions de Sanxingdui varen viajar per tot lo món, i els entrades s'agotaven en tots els llocs; des del Museu d'arts Hybary en Munich (1995), el Museu Nacional Suís en Zuric (1996), el Museu Britànic en Londres (1996), el Museu Nacional de Dinamarca en Copenhague (1997), el Museu Guggenheim de Nova York (1998), varis museus en Japó (1998), el Museu Palau Nacional de Taipéi (1999), fins al Museu de Civilisacions d'Àsia de Singapur (2007). En 1997, el Museu de Sanxingdui va obrir prop del jaciment original.

Possible influència

La cultura Sanxingdui va ser una misteriosa civilisació de la China meridional, en el regne Shu coincidint en la dinastia Shang. Si be varen desenrollar un método de treballar el bronze diferent dels Shang, la seua cultura mai va quedar documentada pels historiadors chinencs. Es creu que la cultura de Sanxingdui es dividix en vàries etapes. Tal volta la primera haja segut independent, mentres que les últimes etapes es varen fusionar en Ba, Chu, i atres cultures.

Ademés de Sanxingdui, atres descobriments arqueològics en Sichuan inclouen les cultures Baodun i Jinsha, lo que indica que les civilisacions de China meridional apleguen per lo manco als 5000 anys. Els restants d'estes cultures independents en diferents regions de China desafien la teoria tradicional per la que el riu Groc va ser l'única "breçol de la civilisació chinenca".

Vore també

• Cultura de la vall del Indo
• Cultura de Erligang
• Cultura de Erlitou
• Història de Sichuan
• Jinsha (jaciment arqueològic)
• Indumentària en l'Antic Shu

Referències

• Bagley, Robert, ed. 2001. Ancient Sichuan: Treasures from a Lost Civilization. Princeton, NJ: Seattle Art Museum and Princeton University Press. ISBN 0-691-08851-9
• Cervera, Isabel. ed 1997. Art i cultura en China. Barcelona: El Serbal. ISBN 84-7628-197-8
• Folch, Dolors, ed. 2002. La construcció de China. Barcelona: Península. ISBN 84-8307-458-3
• Gernet , Jacques. ed. 2005 . El Món chinenc. Barcelona : Crítica. ISBN 84-8432-868-6
• Liu Yang and Edmund Capon, eds. 2000. Masks of Mystery: Ancient Chinese Bronzes from Sanxingdui. Sydney: Art Gallery of New South Wales. ISBN 0-7347-6316-6

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sanxingdui.
• More About the Finds at Sanxingdui, Galeria Nacional d'Art de Washington (en anglés)
• Treasures from a Lost Civilization: Ancient Chinese Art from Sichuan [1] archivat en Wayback Machine., Museu d'Art Seattle (en anglés)
• Sanxingdui Museum, Museu de Sanxingdui (en anglés)
• the historical wonders of Sanxingdui, les maravelles històriques de Sanxingdui, del Chinenca Internet Information Centre (en anglés)