Anar al contingut

Guerrers de terracota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Terracotta Army, View of Pit 1.jpg
Guerrers de terracota

Els Guerrers de terracota són una colecció d'estàtues de terracota que representen les figures dels guerrers i cavalls de l'eixèrcit del autoproclamado primer emperador de China de la Dinastia Qin, Qin Shi Huang, en 221-206 a. C.[1] Es tracta d'un tipo d'art funerari enterrat en una formació de batalla composta per tres fosses d'entre quatre i huit metros de profunditat, situades a un quilómetro i mig a l'est de la tomba de l'emperador, i a uns 35 km a l'est de Xi'an, com a part del Mausoleu de Qin Shi Huang.[2]

Les figures varen ser descobertes per agricultors locals durant unes obres per a l'abastiment d'aigua, el 2 de febrer de 1974 prop de Xi'an (província de Shaanxi, República Popular China).[3][4] Segons estimacions de 2007, entre les tres fosses hi havia figures de més de 8000 soldats construïts a tamany llaugerament superior al natural,[5] una cavalleria de 150 animals i 130 carros tirats per atres 520 cavalls,[6] encara que també es varen trobar atres figures no militars, com a funcionaris, acróbates, forzudos i músics.[2]

Des de l'any 1987 tot el conjunt arqueològic està considerat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.[7]

Història

[editar | editar còdic]

Segons les Memòries històriques de l'antic historiador Alvenc Qian, les obres de construcció del Mausoleu de Qin Shi Huang varen començar poc en acabant de que l'emperador de tretze anys d'edat, Qin Shi Huang, pujara al tro en l'any 221 a. C., autoproclamándose primer emperador de China.[8] A este emperador se li atribuïx també la construcció de la primera versió de la Gran Muralla China, de la reunificación dels regnes combatents en la Dinastia Qin, i d'atres alvanços administratius, econòmics, militars i tecnològics en la regió, pero també va ser conegut per la seua tirania, la crema de llibres i la persecució d'intelectuals.[8][9][10] Alvenc Qian també va escriure que el primer emperador va ser enterrat en un túmulo, en maquetes de palaus, pabellons i oficines, aixina com en fines vasijas, pedres precioses i atres #rarea valioses.[8] La cambra es va construir sobre una base en la forma del territori conegut, usant mercuri per a simular els rius i oceans, i baix un sostre a on es va reproduir la cúpula celestial.[5][11] Per a esta construcció es varen reclutar 700 000 obrers entre l'any 246 a. C. i el 209 a. C., quan es va interrompre l'obra per les regirades llauradores un any despuix de la mort de l'emperador.[8] No obstant en el relat d'Alvenc Qian no apareix menció alguna a l'eixèrcit de terracota, presumiblement per la censura de la dinastia Han.[11]

Descobriment

[editar | editar còdic]

La primera fossa va ser descoberta en 1974 de forma casual per un agricultor, Yang Zhifa, que junt a germans i veïns estaven excavant un pou en busca d'aigua. En febrer en eixa zona, s'havien trobat ya alguns restants als que no se'ls havia donat massa importància, fins que la notícia de la troballa de la nova fossa va aplegar a oïts de l'arqueòlec Zhao Kangmin que va iniciar l'excavació.[5][12] Esta fossa es va descobrir a més d'un quilómetro de distància del túmulo de l'emperador, per lo que el mausoleu era major de lo que es coneixia llavors.[5] Ara se sap que l'extensió de tot el complex funerari comprén els 98 quilómetros quadrats.[13] La fossa es va obrir al públic en 1979.


En 1980 es varen descobrir dos carros de bronze pintats, cada u d'ells format per més de 3000 peces, tirats per quatre cavalls i guiats per un conductor imperial. Segons alguns estudis, el primer d'estos carros serviria per a aplanar el camí del sèquit de l'emperador, mentres que el segon seria el carro en el que el monarca dormia. Els carros estan construïts a la mitat aproximada del tamany real, i tenien incrustaciones d'argent i or.

En 2009 es varen descobrir més guerrers sense barba, lo que mostra que eren jóvens, d'al voltant de 17 anys.[14]

En 2010 l'equip arqueològic dels Guerrers de Xi'an, representat per la seua directora Xu Weihong, va rebre el premie Príncip d'Astúries de Ciències Socials.[15]

Descripció

[editar | editar còdic]

La primera fossa té una extensió de 230 metros de llarc per 62 metros d'ample i conté unes 6000 figures de guerrers i cavalls,[16] alguns d'ells encara per desenterrar. En esta fossa les figures estan dispostes en una formació de batalla orientada a l'est, en una primera triple llínea composta de 204 arqueros i ballesteros mirant al front, seguida de trenta columnes de quatre formada per soldats d'infanteria intercalados en intervals regulars en 35 carros de fusta tirats per quatre cavalls, i acompanyant tot el conjunt a cada costat i a la retaguàrdia en dos llínees laterals de soldats mirant als seus respectius flancs.[5][16] Esta primera fossa va ser coberta per un hangar que cobrix tota l'excavació i el recint denominat museu de guerrers i cavalls de terracota, que es va concloure en 1979.[5][17][18]

La segona fossa està composta per un atre grup de 1400 soldats, molts d'ells sense restaurar, en una formació més complexa i en major varietat de tropes, incloent, ademés de arqueros, carros i soldats d'infanteria, també lanceros, soldats de cavalleria i dos comandants: un en l'última fila de vanguarda i un atre montat sobre un carro de combat darrere dels demés carros i l'infanteria.[5] Junt en la nova varietat de soldats, també varen aparéixer atres figures no militars, com a hòmens forts, acróbates, ballarins i músics, aixina com atres escultures de bronze de cisnes, ànets i grullas.[19]


En la tercera fossa es varen trobar 86 figures, casi tots oficials, encara que també són visibles les figures de quatre cavalls. És coneguda com «la fossa dels generals», puix es creu que representa al Estat Major de l'eixèrcit, encara que no obstant no va aparéixer l'estàtua del comandant en cap. Els arqueòlecs creuen que esta absència es deu a que el túmulo contindria la tomba d'este general, o la seua figura de terracota.[5] Esta va ser la segona fossa oberta al públic.

Existix una quarta fossa, encara que està buida perque provablement va quedar sense terminar.[16]

Les figures són a tamany natural: medixen 1,80 metros d'altura i estan equipats en armadures fabricades també en terracota. Els uniformes reflectixen també els rancs militars als que pertanyen. Les estàtues varen ser fabricades en peces separades, utilisant per eixemple dèu mòles distints per als caps, les quals es perfilaven produint els detalls de cada una en argila per a que cada rostre fora distint. Aixina, cada una d'estes figures té traces i característiques diferents: bigots, pentinats, jóvens, vells, traces de #ètnia distintes.[20]

Després de ensamblar les peces, cada soldat s'equipava en un arma real: arcs, llances, espases, etc., encara que despuix de la caiguda de la dinastia Qin els llauradors varen saquejar la tomba i varen furtar moltes d'elles. Les armes que es varen conservar contenen traces de cromo causades per la contaminació procedent de l'esmalt aplicat a les figures i als components de fusta hui desapareguts, aixina com la particularitat de la terra en a on estaven enterrades, que conté alts nivells de mercuri. Este procés de cromado natural va permetre que les armes es conservaren durant dos mil anys. En l'excavació es varen trobar mils de puntes de flecha, junt en dotzenes d'espases, llances, ballestes i atres armes de bronze.[20]

Finalment les figures estaven adornades en esmalts i pintures de diferents colors. Pero esta pintura s'aplicava sobre una base de laca, que al desenterrase les peces es oxidaba i es desconchaba perdent-se en ella la pintura. Ara, les peces de color es traslladen a un laboratori instalat en el propi jaciment per a preservar els colors gràcies a tècniques modernes.[5]

Investigacions científiques

[editar | editar còdic]

En 2007, científics de l'Universitat de Stanford i de les instalacions del laboratori Advanced Light Source (ALS) (Fonts de Llum Alvançada) en Berkeley, Califòrnia, varen informar que experiments de difracció de pols combinats en fluorescència de rajos X per energia dispersiva i anàlisis de fluorescència de microrayos X varen demostrar que el procés de producció de figures de terracota coloreadas en La tenyida púrpura chinenc (Púrpura i blava Han) que consistix en silicat de bari i coure es va derivar del coneiximent adquirit pels alquimistes taoístas en els seus intents de sintetisar adorns de jade.[21][22]

Des de 2006, un equip internacional d'investigadors del Institut d'Arqueologia de l'Universitat de Londres ha estat utilisant tècniques de química analítica per a descobrir més detalls sobre les tècniques de producció amprades en la creació de l'eixèrcit de Terracota. Utilisant espectrometria de fluorescència de rajos X sobre 40.000 puntes de flecha de bronze agrupades en grups de 100, els investigadors varen informar que les puntes de flecha dins d'un sol fes formaven un grup relativament apretat que era diferent d'uns atres fas. Ademés, la presència o absència d'impurees metàliques va ser constant dins dels paquets. Basant-se en la composició química de les fleches, els investigadors varen concloure que es va amprar un sistema de fabricació celular similar a l'utilisat en una fàbrica moderna de Toyota, a diferència d'una llínea de montage contínua dels primers dies de l'indústria de l'automòvil.[23][24]

Les marques de esmerilado i poliment visibles baix un microscopi electrònic d'agranada proporcionen evidència del primer us industrial de tornes per a polir.[23]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1988).International Journal of Radiation Applications and Instrumentation D.14(1–2)
    283–286.doi:10.1016/1359-0189(88)90077-5.
  2. 2,0 2,1 «Decoding the Mausoleum of Emperor Qin Shihuang» (en en). Consultat el 3 de decembre de 2011.
  3. Agnew, Neville (3 d'agost de 2010). Conservation of Ancient Sites on the Silk Road, google books (en anglés), p. 214. ISBN 978-1606060131.
  4. «[1]» (en anglés).
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Història National Geographic.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  6. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. «Mausoleu del primer emperador Qin» (en és). Unesco-Centre del Patrimoni Mundial. Consultat el 26 de novembre de 2021.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Emperor Qin's Tomb».National Geographic.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  9. Consultat el 29 de decembre de 2021.
  10. National Geographic.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  11. 11,0 11,1 El País.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  12. BBC News.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  13. Consultat el 29 de decembre de 2021.
  14. «[2]». Consultat el 29 de decembre de 2021.
  15. «[3]». Consultat el 29 de decembre de 2021.
  16. 16,0 16,1 16,2 Princeton University Press.
    51-73.
  17. «Army of Terracotta Warriors» (en en). Consultat el 29 de decembre de 2021.
  18. Dos a la deriva.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  19. BBC Culture.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  20. 20,0 20,1 OpenMind.Consultat el 29 de decembre de 2021.
  21. «Cultural heritage and archaeology materials studied by synchrotron spectroscopy and imaging». www.semanticscholar.org. Consultat el 2024-03-28.
  22. Liu, Z.. “Influence of Taoism on the invention of the purple pigment used on the Qin terracotta warriors”. Journal of Archaeological Science 34 (11): 1878–1883. doi:10.1016/j.jas.2007.01.005. Bibcode2007JArSc..34.1878L.
  23. 23,0 23,1 «Chemistry unearths the secrets of the Terracotta Army».Royal Society of Chemistry.51(2)
    22–25.
  24. Martinón-Torres, Marcos. “Forty Thousand Arms for a Single Emperor: From Chemical Data to the Llabor Organization Behind the Bronze Arrows of the Terracotta Army”. Journal of Archaeological Method and Theory 21 (3): 534. doi:10.1007/s10816-012-9158-z.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  • Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:IprNoticias Plantilla:Sitie web


Referències

[editar | editar còdic]