Pont de Marc Pol
El pont de Marco Polo o pont de Lugou (en chino tradicional, 盧溝橋; en chino simplificado, 卢沟桥; pinyin, Lúgōo Qiáo) és un célebre pont de pedra granítica que es troba ubicat a 15 quilómetros a les afores de la capital chinenca, Pequín (Beijing), i que servix per a unir les dos vores del Riu Hai (riu Yongding). El pont és mencionat en admiració en el llibre Els viages de Marco Polo, escrit per Rustichello de Pisa i dictat a est per Marco Polo, raó per la qual en Occident va ser conegut en el nom de "pont de Marco Polo".
El pont de Lugou va ser també l'escenari del incident històric que va desencadenar la Segona Guerra Sino-japonesa, dins de la Segona Guerra Mundial.
Construcció
La construcció del pont original en este lloc va donar inici l'any 1189, sent conclós en 1192. Va ser reconstruït més vesprada, en 1698. El pont de Lugu té 266,5 m de llarc per 9,3 m d'ample, i reposa sobre un total de 281 pilars. Sobre cada u de dits pilars s'alça un lleó de pedra. Lo més fascinant d'estos animals és que oculten cada u d'ells a atres chicotets lleons amagats en el seu cap, el seu llom, la seua pancha o les seues pates.
Les investigacions tendents a determinar el número exacte d'animals han tirat resultats diversos, que van de 482 a 496 animals. No obstant, alguns documents parlen d'un total, originalment, de 627 lleons. La postura de cada lleó, aixina com l'época del seu tallat, són variables. La major part de dits lleons data de la Dinastia Ming (1368-1644) o be de la Dinastia Qing (1644-1911), encara que alguns daten de la més antiga Dinastia Yuan (1271-1368); no obstant alguns pocs d'ells es remonten a la segona dinastia Jin (1115-1234).
Quatre columnas ornamentals de 4,65 m d'altura i una estela gravada de marbre blanc s'eleven en cada extrem del pont. Una de les esteles relata la reconstrucció del pont per l'emperador Kangxi de la dinastia Qing en 1698. L'atra està ornamentada en una caligrafia de l'emperador Qianlong, net de Kangxi. Allí diu: 'La lluna del matí sobre Luguo'. I despuix de 700 anys despuix del fi de la seua construcció, el pont oferix una de les més célebres vistes panoràmiques de la propenca ciutat de Pequín.
Ademés de la fama de que goja per les seues característiques estètiques, el pont de Lugu està igualment considerat com una obra mestra de l'arquitectura. Construït en un sòlit granit, en un ampli arc central flanquejat per atres dèu arcs més menuts, cada u d'ells protegit per pilars de ferro triangulars instalats per a previndre els danys causats per les inundacions o el gèl.
Senyes històriques
A pesar de la seua bellea intrínseca, el pont de Marco Polo no només té importància per la seua consideració monumental i artística, sino que ademés té un lloc especial en l'Història de China, especialment la relativa al XX, i du dolorosos recorts per a l'imaginari colectiu de dit país. És sobre este pont que va donar inici la Segona Guerra Sino-japonesa el 7 de juliol de 1937, que va durar huit llarcs anys fins a la rendició del Japó en 1945. Els japonesos varen utilisar com a excusa la deserció d'un dels soldats del seu eixèrcit per a desencadenar un enfrontament, que va servir a la seua volta com a detonant de la guerra.
Notes i referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre el pont de Marco Polo.- Introducció al pont de Marco Polo (anglés)
- El pont de Lugu (anglés)
- Introducció de li Beijing [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente de Marco Polo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.