Anar al contingut

Hoh Xil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Hoh Xil

Hoh Xil ("Montanya blava" en espanyol, o també Aqênganggyai, "Senyor de les dèu mil montanyes"), també conegut en chinenc com a Kěkěxīlǐ (可可西里), és una regió aïllada situada en la part nort-occidental de la replanell del Tibet, en la província de Qinghai, China. És la part menys poblada de China, aixina com la tercera part menys poblada del món.

Des de 2017, esta zona està inscrita en la llista de Patrimonis de la Humanitat de l'Unesco[1] com "la replanell més gran i alta del món".[2]

Geografia

La regió té una extensió de 83 000 km², en una altitut mija de 4 800 m s. n. m. i s'estén en direcció meridional (este-oest) entre les cadenes montanyoses de Tanggula i Kunlun, en les zones fronterices de la Regió Autònoma del Tibet en el suroest de China, la província chinenca de Qinghai en el noroest de China i la Regió Autònoma de Xinjiang Uyghur en China. La partix surest del Hoh Xil, drenada pel riu Chumar, és una de les principals fonts de capçalera del riu Yangtze. El restant de la regió és endorreica, en drenages a numerosos llac aïllats. Esta àrea és coneguda pels hidròlecs com el "districte dels llac Hoh Xil".[3] En 1995, 45 000 km² de la regió de Hoh Xil, en una altitut mija de 4 600 m s. n. m., varen ser declarats reserves naturals nacionals. El Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco està situat en la mitat occidental del comtat de Zhidoi i en la part occidental del comtat de Qumarlêb, en Qinghai.

Geologia

El Hoh Xil és una regió volcànica. En la zona hi ha numerosos jaciments volcànics que alberguen varis volcans que es remonten al Cenozoico Superior, aixina com alguns de tipo hawaiano. Bamaoqiongzong cobrix una superfície de 300 km² i conté un edifici perfectament conservat al noreste de la montanya i un fluix de lava que cobrix els depòsits del llac cuaternario. L'àrea de Bamaoqiongzong conté roques peralcalinas fonolíticas i foidíticas. Yongbohu conté cinc respiraders daciticos, trachyandesiticos i andesiticos. Qiangbaqian comprén una àmplia zona a lo llarc de la frontera meridional de la cordillera de Kunlun. Un con de la caldera de Hoh Xil, es va pensar una volta que havia estat en erupció per una foto satelital presa en 1973, pero actualment es considera que no ha estat històricament actiu.[4]

Fauna selvada

A pesar de l'inclemente clima, Hoh Xil alberga més de 230 espècies d'animals selvats, 20 de les quals estan baix la protecció de l'estat chinenc, incloent el yak selvat, ruc salvage, venado llavi blanc, orso pardo i l'amenaçat antílop tibetà o chirú. La gran cantitat de pika de llavis negres, un chicotet rosegador excavador, és el plat principal de la dieta dels orsos pardos de la regió; no obstant, els orsos també s'alimenten de yak i antílops.[5] Hoh Xil, una regió fins ara desconeguda, i l'antílop tibetà, o chirú, es varen convertir en noms familiars en China despuix de l'estrena de la película Kekexili: Mountain Patrol en 2004.

Transport

El ferrocarril de Qingzang i la carretera nacional 109 discorren a lo llarc de les fronteres orientals de la reserva.[6] En esta zona es va construir el túnel Fenghuoshan, que actualment és el túnel d'autopista més alt del món (1 338 m de llongitut, en entrades a 4 905 m s. n. m.).[7]

Referències

  1. ↑ «World Heritage Committee inscrius three natural sites and one extension on UNESCO’s World Heritage List» (en anglés). Unesco. Consultat el 8 de novembre de 2017.
  2. ↑ «Qinghai Hoh Xil». Unesco. Consultat el 8 de novembre de 2017.
  3. ↑ Zheng, Mianping (1997). An introduction to saline lakes on the Qinghai-Tibet Plateau (en anglés), p. 21. ISBN ISBN 0-7923-4098-1.
  4. ↑ «Global Volcanism Program | Unnamed» (en inglés). Programa de Vulcanisme Global. Consultat el 8 de novembre de 2017.
  5. ↑ «Summer Food Habits of Brown Bears in Kekexili Nature Reserve, Qinghai: Tibetan Plateau, Chinenca».Ursus.17(2)
    132-137.Consultat el 8 de novembre de 2017.
  6. ↑ «Environmental Protection Along the Qinghai-Tibet Railway». usembassy-chinenca.org. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2008. Consultat el 8 de novembre de 2017.
  7. ↑ «风火山隧道 (Fenghuoshan Tunnel)». Consultat el 8 de novembre de 2017.

Enllaços externs


Referències