Pont Zhaozhou
El pont Zhaozhou és el pont en arc de pedra de tímpan obert més antic del món.[1] S'atribuïx la seua construcció a l'artesà Li Chun i va ser construït entre 595 i 605 durant la dinastia Sui. Situat en la província d'Hebei, és el pont més antic que es conserva en tota China.
Conegut també com el pont segur de creuar o el gran pont de pedra, creua el riu Xiao en el comtat de Zhao, a uns 40 quilómetros al surest de la capital de la província, Shijiazhuang.
El pont té uns 50 metros de llongitut en un arc central molt rebaixat de 37 metros. La seua altura és de 7,3 metros i té 9 metros d'ample. Tant el fet d'usar un arc tan rebaixat com el d'usar una série de arquillos colocats sobre l'arc principal, proporcionen un aligeramiento considerable de l'estructura. Desafortunadament, este disseny tan innovador per a l'época no es va repetir en atres ponts en China i va resultar finalment un cas únic. En Europa, llevat algun cas excepcional en l'Edat Mija, no es varen escomençar a usar solucions similars fins a l'arribada de el XVIII.[2]
Història
El pont de Zhaozhou ha sobrevixcut a huit guerres distintes, dèu inundacions i numerosos terremots; un d'ells va ser de magnitut 7,2 i va ocórrer en 1966. L'estructura es va mantindre intacta i el pont seguix estant en us. Solament alguns dels seus ornaments han segut substituïts en els últims cent anys.
El disseny del pont ha originat diverses llegendes. Segons una d'elles, va ser construït per un arquitecte de nom Lu Ban en una sola nit. Una atra d'estes històries narra com el pont va ser posat a prova per dos immortals que ho varen creuar, a l'hora que Lu Ban es ficava en l'aigua per a aguantar l'estructura.
Durant la dinastia Ming diversos autors varen comparar el pont en una nova lluna que s'alça entre els núvols.[3] Les autoritats chinenques varen nominar al pont per a que fora inscrit en la llista de l'Unesco del Patrimoni de la Humanitat en ser un lloc molt important en l'història de la construcció de ponts.[4]
Construcció
Terminat en l'any 605, el pont Zhaozhou té una llongitut aproximada de 64 m, en un va central de 37,37 m. Té una altura de 7,3 m i un ample de 9 m. L'arc cobrix un segment circular de menys de la mitat d'un semicírcul (84°) i, en un radi de 27,27 m, presenta una relació d'altura a llum d'aproximadament 0,197 (7,3 m sobre 37 m). Esta relació és considerablement menor que la de 0,5 d'un pont d'arc de mig punt i llaugerament menor que la de 0,207 d'un quarto de círcul. La relació de llongitut de l'arc a llum és d'1,1, inferior en un 43% a la d'1,57 d'un pont d'arc de mig punt. Per lo tant, l'aforro de material és d'aproximadament un 40%, lo que allaugera el pont. L'elevació de l'arc és d'aproximadament 45°, lo que somet els estribos del pont a forces descendents i laterals.
L'arc central està format per 28 primes lloses curves de pedra calcàrea unides en juntes de palometa de ferro. Açò permet que l'arc s'ajuste als desplaçaments dels seus respals i evita que es derroque inclús si es trenca un segment. El pont conta en dos chicotets arcs laterals a cada costat de l'arc principal, que complixen dos funcions importants: primer, reduïxen el pes total del pont en aproximadament un 15,3%, o aproximadament 700 tonellades, lo que és vital per la baixa relació altura-llum i a les grans forces que eixercix sobre els estribos. Segon, quan el pont queda sumergit durant una inundació, permeten el pas de l'aigua, reduint aixina les forces sobre l'estructura.
L'innovadora construcció d'arc de carcanyol de Li Chun, ademés d'aforrar materials, també va tindre un considerable mèrit estètic. Una inscripció deixada en el pont pels funcionaris de la dinastia Tang setanta anys despuix de la seua construcció diu:
“Este pont de pedra sobre el riu Xiao és obra de l'ingenier sui Li Chun. La seua construcció és realment inusual, i es desconeix el principi que ho va basar. Pero observem el seu maravellós us de la pedra. El seu convexidad és tan suau, i les pedres en forma de falca encaixen a la perfecció... ¡Qué alt és l'arc volat! ¡Qué gran és l'obertura, no obstant, sense pilars!... Precises són les unions entre les pedres, blocs de mampostería que s'entrellacen delicadamente com a rodes de molí o com les parets d'un pou; cent formes (organisades en) una sola. I ademés del morter en els clavills, hi ha grapas de ferro de cintura fina per a unir les pedres. Els quatre menuts arcs insertats, dos a cada costat, amortiguan la fúria de les rugientes inundacions i protegixen el pont en força. Una obra mestra com esta jamai s'hauria conseguit si este home no haguera aplicat el seu ingeni a la construcció d'una obra que perduraria per sigles.[5]”
Referències
- ↑ Alguns ponts de fusta romans anteriors al sigle II presenten arcs segmentats de tímpan obert, com el Pont de Trajano. Encara que el pont de Alconétar, en la província de Càceres, és més antic que el de Zhaozhou i també està realisat en pedra, no té arcs de tímpan obert [1] per lo que el de Zhaozhou és el més antic en la seua categoria
- ↑ Fernández Troyano, Leonardo (1999). Terra sobre l'aigua. Visió històrica universal dels ponts, Madrit: Colege d'Ingeniers de Camins, Canals i Ports. ISBN 84-380-0148-3.
- ↑ Needham, Joseph. The Shorter Science and Civilisation in China. Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-29286-7. Pages 145-147
- ↑ Ídem
- ↑ Needham, Joseph. The Shorter Science and Civilisation in China. Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-29286-7. Pages 145–147.
Enllaços externs
Anji Bridge en Wikimedia Commons.- Plantilla:Structurae
- Pont Zhaozhou
![[1]](https://web.archive.org/web/20080408210443/http://users.servicios.retecal.es/jomicoe/alconetar.JPG){kind=link}
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente Zhaozhou» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.