Anar al contingut

Pont de Alconétar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pont de Alconétar

El pont de Alconétar era un pont romà sobre el riu Tajo. Els seus restants es troben en el municipi de Garrovillas de Alconétar, en Càceres, Espanya. És un dels més antics ponts en arc segmentales del món, anterior a atres eixemples com el Pont Zhaozhou en China i el Posa't Vecchio en Itàlia (abdós encara en us). La seua construcció s'atribuïx per alguns a l'arquitecte del emperador Trajano, Apolodoro de Damasc,[1] qui també va construir el pont de Trajano estovat de fusta a principis de el II.

El pont de Alconétar va ser declarat monument Històric-Artístic el 3 de juny de 1931,[2] per lo que és be d'interés cultural, en categoria de monument.

El pont va ser reubicat respecte a la seua posició original quan es va construir l'assut d'Alcántara.[3] Es varen conservar dos arcs segmentaris originals, de 6,7 m i 7,2 m de llum, i una proporció de llum respecte a l'altura d'entre 4 i 5, com ocorria en arcs segmentaris de data posterior.[4] Hi ha proves a partir de la posició de les pilastres, que varen poder existir obertures segmentales de fins a 10 metros en la construcció original.

Localisació

Localisació del pont en la ret de carreteres romanes de Hispania

El pont de Alconétar servia per a passar el Tajo no llunt de la desembocadura del riu Almonte, en el cor de la província de Càceres.[5] La N-630, l'A-66 i una llínea de ferrocarril, en creuar el Tajo per allí prop, varen fer desaparéixer l'importància que històricament havia tingut este pont per a unir el nort i el sur d'Espanya.[5] Durant la construcció del embassament d'Alcántara en 1970, els restants del pont es varen moure del seu lloc original a un prat sis quilómetros al nort, prop de la localitat de Garrovillas de Alconétar.[6] Pel contrari, queden pocs restants d'un pont que hi havia prop d'este, sobre el riu Almonte.[7]

El pont va ser part de la calçada romana Iter ab Emerita Caesaraugustam, més vesprada anomenada Via de l'Argent. Esta important conexió interior ibèrica unia Mèrida, la capital provincial, al sur, en les valls del riu Alagón, del riu Tiétar i del riu Tajo al nort, i despuix la part occidental de la Replanell Central, passant per la ciutat de Salamanca.[8] El seu final estava en Astorga.[1] L'anomenada Via de l'Argent va ser una de les quatre rutes principals establides per César Augusto i els seus successors per al control militar de la península i per a facilitar l'explotació de les riques mines d'or i argent espanyoles.[1]


Aparte d'este pont sobre el Tajo, restants d'atres quatre antics ponts queden en la carretera: un sobre el Albarregas, un atre sobre el riu Aljucén, un tercer prop de Cáparra i un quarto sobre el riu Tormes.[9] En els tossals que rodejaven el pont de Alconétar, es va establir una mansio romana en el nom de Ad Turmulus, d'acort en els intervals de distància que hi havia per costum llavors.[7] Era la quarta mansio d'un total de 16 entre Mèrida i Astorga.[10]

Història

Els restants recolocados durant una riuada d'aigua

La data de construcció exacta del pont es desconeix per la falta de fonts lliteràries i epigràfiques.[11] Els seus arcs rebaixats sugerixen que es va construir allà per el II, més concretament durant el regnat dels emperadors Trajano (98–117) o Adriano (117–138), ya que l'us d'esta forma d'arc era la típica d'aquella época. Abdós emperadors varen nàixer en la província Baetica situada al Sur de Hispania i Trajano és conegut per haver ordenat la restauració de la Iter ab Emerita Caesaraugustam quan va aplegar al poder.[12] Els arcs rebaixats varen ser a sovint amprats per l'arquitecte de la cort de Trajano Apolodoro de Damasc, en obres com el Fòrum de Trajano i més notablement en la major obra d'ingenieria civil de l'época, el Pont de Trajano, que descansava en 20 enormes pilars de formigó romà i va ser usat durant les guerres dacias per a moure tropes a través dels més de 1000 m d'ample del riu Danubio.[13]

Segon arc de l'estrebe occidental. El seu esgambi és d'1,20 m.

Els geógrafos moros no varen fer menció al pont, a pesar de que varen alabar el Pont d'Alcántara també situat sobre el Tajo.[14] Hi ha algunes evidències de que una comunitat anomenada Alconétar, Alconétara o Alcontra (en àrap: "pont menut") va existir a lo manco temporalment —provablement una referència indirecta al Pont d'Alcántara—.[7]

El Pont de Alconétar és conegut també com la Pont de Mantible en la llengua vernàcula local, nom que aludix a la llegenda de Fierabrás, Carlemany i les seues Dotze Paladines.[15]

El pont va estar provablement en us fins a la Reconquista, quan el Tajo va constituir la frontera entre la Cristiandad i els moros entre el XI i el XIII, i els freqüents enfrontaments podrien haver fet el pont inutilisable.[16] D'acort en una atra teoria, l'aigua podria haver escomençat a erosionar el pont en aquella época.[16]

Els arcs 1 i 3, reconstruïts posteriorment

El Pont de Alconétar apareix per primera volta en recopilacions de 1231 i 1257, en les quals explícitament es diu que està en us.[17] Provablement va ser reparat pels Cavallers Templarios que havien pres el control del pont aixina com del poble.[17] Els arcs 1 i 3, cap dels quals són de fabricació romana, es creu que són d'este periodo.[17] Sobre 1340, no obstant, el pont estava aparentment inutilisable una atra volta, de manera que es va establir una barca per a creuar el riu, de la qual es torna a parlar en referències posteriors.[17] En el lloc de l'antiga estació de pas, es va fer una fortalea en l'Edat Mija;[18] i la seua torre, construïda de spolia romana, hui en dia està sumergida en les aigües de l'embassament.


Varis intents de reobrir el pont en l'Edat Moderna varen fracassar. En 1553, l'arquitecte Rodrigo Gil de Hontañón va calcular un cost de 80000 ducados per a la reconstrucció del pont sense haver realisat els plans. El proyecte de construcció d'Alonso de Covarrubias i Hernán Ruiz de 1560 mai va anar més allà del pla, i lo mateix va passar en un atre proyecte entre 1569 i 1580.[8]

En el primer pla, els arcs 1 i 2 del pont romà

En el XVIII varen fracassar dos intents de reparar el pont, en 1730 i en els anys 1760. Este últim pla de l'ingenier militar José García Galiano incloïa una reconstrucció completa en tres arcs rebaixats de va ample. L'esbós de planificació mostra que ya en eixa época els arcs que quedaven eren llimitats en el costat dret, fet confirmat pel dibuix de Fernando Rodríguez de 1797 i gravats en el llibre d'Alexandre de Laborde Voyage pittoresque de l'Espagne alguns anys més vesprada.[8] L'esbós de construcció fet per Rodríguez (vore dibuix més avall) mostra el perfil del pont, aumentant uniformement i dominat per tres arcs centrals en el centre del riu. Eixos arcs són flanquejats per un nové arc segmental en els dos costats. La simetria dels arcs sugerix que, en la vora dreta del pont vist corrent dalt, podria haver hagut un atre arc segmental en temps dels romans.[19]

La base per a l'anàlisis científic modern del pont va ser dissenyada per l'ingenier civil Antonio Prieto en el seu treball de 1925, que detalla l'estat del pont abans del seu trasllat en 1970. Encara que es tractava d'un intent sério de reconstruir el pont lo més semblat possible a l'original, l'erudit espanyol Durán senyala que llaugers canvis en el cos principal no podrien ser evitats en un treball tan difícil.[20]

El Pont de Alconétar ha segut classificat com "patrimoni històric" des de 1931 per les autoritats espanyoles.[21]

Vore també

Notes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 O’Connor, Colin: Roman Bridges, Cambridge University Press 1993, ISBN 0-521-39326-4, P. 109
  2. ↑ «Patrimoni Nacional». Archivat des d'el original, el 5 de juliol de 2008. Consultat el 9 d'abril de 2009.
  3. ↑ Fernández Troyano, Leonardo, «Bridge Engineering - A Global Perspective», Thomas Telford Publishing, 2003
  4. ↑ «A brief analysis of the Roman bridges of the way La Via de l'Argent», Llima, Hortelano & Fernández
  5. ↑ 5,0 5,1 Prieto Vives 1925, p. 147
  6. ↑ O'Connor 1993, pàg. 108f.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Prieto Vives 1925, p. 149
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Durán Fonts 2004, p. 182
  9. ↑ Durán Fonts 2004, pàg. 91f.
  10. ↑ Gil Montes 2004, pàg. 9f.
  11. ↑ Prieto Vives 1925, p. 155
  12. ↑ Prieto Vives 1925, p. 155;O'Connor 1993, pàg. 108f.
  13. ↑ O'Connor 1993, pàg. 142f.
  14. ↑ Prieto Vives 1925, pàg. 10f.
  15. ↑ Prieto Vives 1925, p. 158
  16. ↑ 16,0 16,1 Prieto Vives 1925, pàg. 155f.;Durán Fonts 2004, p. 182
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Prieto Vives 1925, pàg. 157f.
  18. ↑ Fernández Casat 1970
  19. ↑ Durán Fonts 2004, p. 183
  20. ↑ Durán Fonts 2004, pàg. 181, 184
  21. ↑ Patrimoni històric: Bens culturals protegits. Consulta de bens immobles. Be: "Pont de Alconétar"

Bibliografia

  • Durán Fonts, Manuel: «La construcció de ponts romans en Hispania», Junta de Galícia, Santiago de Compostela 2004, ISBN 978-84-453-3937-4, pp. 181–87
  • Fernández Casat, Carlos: «Història del pont en Espanya. Ponts Romans: Pont de Alconétar», Institut Eduardo Torroja de la Construcció i del Ciment, Madrit 1970 sense n.º de págs.
  • González Llima, Teresa et al.: «A Brief Analysis of the Roman Bridges of the Way 'La via de l'Argent'», Lourenço, P. B./Roca, P. (ed.): Historical Constructions, Guimarãés 2001, pp. 247–256
  • Majada Neila, Jesús: Alconétar, Fierabrás i la Pont de Mantible. Benalmàdena, Caligrama Edicions, ISBN: 978-84-95783-46-2, 2011
  • O’Connor, Colin: «Roman Bridges», Cambridge University Press 1993, ISBN 0-521-39326-4, pp. 108f., 171
  • Prieto Vives, Antonio: «El pont romà de Alconétar», Archiu Espanyol d'Art i Arqueologia, Vol. 2 (maig/agost. 1925), pp. 147–158


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pont_de_Alconétar&oldid=1572674»